Publiquem el full informatiu mensual d’abril de 2023.
Publiquem el full informatiu mensual d’abril de 2023.
Ens vam preparar durant els quaranta dies de la Quaresma, cadascun a la seva manera i com va poder. Com que el calendari és inexorable, acabada la gran festa d’aclamació a Jesucrist al Diumenge de Rams, s’iniciava la Setmana Santa. Alguna cosa estava passant doncs a moltíssims llocs del nostre país es van iniciar sense parar processons d’imatges de Jesucrist i de la nostra Mare del cel. A més, se’ns havia demanat als cristians recolliment, penitència i una mica de dejuni. I així s’ha fet.
I va arribar el Dijous Sant, l’únic dia de l’any on al món catòlic se celebra una sola missa, busquem on busquem. A Montalegre, el darrer sopar del Senyor es va celebrar amb la màxima solemnitat, seguint els cànons de l’Església, el 6 d’abril del 2023 a les 5 de la tarda. El temple es va obrir una hora abans per a qui volgués, fes pregària. A l’hora en punt, es va iniciar la processó de sacerdots que celebrarien, així com del mestre de cerimònies, també d’acòlits que van complir en tot moment amb les múltiples funcions que es despleguen en una celebració d’aquesta gravetat.
Els cants tan elevats en el contingut i en la interpretació ens omplien de goig. Les flors a l’altar, les vestidures de blanc, les espelmes enceses, tota la il·luminació i micròfons en marxa i molt encens ens portaven l’ànima cap a Déu i ens convidava a una celebració de gran transcendència per a l’Església Universal i per a cadascun dels fidels que hi participem.
El rector a l’entrada ens va dir que Les institucions que se celebren avui ens mostren la gran misericòrdia de Déu.
L’homilia de Mn. Manel Mallol
En primer lloc, va comentar el passatge de la lectura del Llibre de l’Èxode de l’Antic Testament. Aquest relat ens ensenya l’origen de la Pasqua, en què Déu allibera els hebreus de l’esclavatge d’Egipte, que va durar quatre-cents anys, i l’alliberament dels quals es va produir 1300 anys abans de Jesucrist. En segon lloc, narra com sant Pau explica la institució de l’Eucaristia segons li havien explicat a ell. Segueix amb l’explicació del text llegit de l’Evangeli de Sant Joan en què Jesús descobreix Judes Iscariot a la seva infàmia, els parla del manament de la caritat, i de la institució de l’ordre sacerdotal amb aquella frase de El que jo he fet amb vosaltres, vosaltres també ho feu.
La caritat és escoltar els altres. Les persones que ens parlen mereixen ser escoltades. Donar pau i donar alegria i viure’l en família, a la feina, amb els altres, pobres i malalts. Hem de voler-nos com els primers cristians que participaven en comunitat escoltant els apòstols i la fracció del pa. Nosaltres hem de voler el mateix.
La processó al monument
Després de l’homilia, va seguir la santa missa fins que després de la comunió s’iniciava el trasllat del Santíssim Sagrament amb canelobres encesos i creu processional pel passadís central fins a dipositar la Reserva al Sagrari. Tal com està estipulat, el rector va recollir la clau del Sagrari.
La capella del Santíssim de Montalegre es va omplir de gent per vetllar una estona en oració al costat del Senyor.
Se’ns va emplaçar per al Divendres Sant al matí per al prec del Viacrucis a les 5 de la tarda per a l’Ofici de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist.
Isabel Hernández Esteban
Va afegir que els joves estan veient pornografia en edat cada cop més primerenca, i si abans era un actuar gairebé exclusiu d’un alt percentatge de nois, també ha crescut entre les noies. D’altra banda, amb les xarxes socials s’ha incrementat la violència i, segons les estadístiques de diversos països, la dona té el doble de probabilitats que els homes de patir assetjament sexual per aquesta via.
La doctora Consuelo de León, Responsable d’Igualtat i Inclusió i directora de l’Observatori de Polítiques Familiars de la Universitat Internacional de Catalunya, Doctora en Administració d’Empreses UPC, va fer un repàs al procés legal i institucional dirigit a la identificació de la violència de gènere i la lluita contra ella, tant a nivell internacional com a Espanya. Va fer referència a les iniciatives de les Nacions Unides, del Consell d’Europa i de diverses trobades mundials. Entre elles va destacar el 1999 la Declaració de l’ONU del Dia Internacional de la violència contra les dones i les nenes i el Conveni d’Istanbul del 2011 que va ampliar el concepte, passant de la violència contra les dones a la violència basada en el gènere. També va detallar els canvis legislatius realitzats a Espanya.
Va aportar dades com que 81.000 dones i nenes van ser assassinades el 2021, el 50% en l’entorn familiar; que el 70 per cent de tals delictes van ser comesos per homes, i que, entre el 2008 i el 2017, el 95 per cent dels assassinats en l’àmbit de la parella van ser realitzats per homes. Així mateix, el 75% dels homes assassinats ho van ser per altres homes. D’altra banda, segons dades oficials, és molt baix el percentatge de denúncies falses per maltractaments.
Tot i que va remarcar les xifres i la gravetat, i va dir que no calia deixar de citar la violència pel seu nom, la doctora León va declarar que s’està fent un ús polític d’aquesta violència i se sobredimensiona la informació mentre no es fa el mateix amb altres tipus de violència.
De la mateixa manera que ho havia fet el presentador, Daniel Arasa, president de l Doctora en Administració de Empreses UPC a Plataforma per la Família, la ponent va posar en evidència que alguns sectors presenten l’home de forma general com a violent, quan no és així, ni el maltractament al llar és generalitzat.
Entre altres aspectes va fer referència als mitjans de comunicació, que no donen de manera adequada moltes d’aquestes informacions. Per exemple, s’haurien d’evitar detalls morbosos sobre els fets produïts, les armes utilitzades i la manera com la dona va ser assassinada, cal evitar entrevistes al cercle més proper al maltractador.
Crònica facilitada per Daniel Arasa
Comunicació Montalegre
Hem iniciat la Quaresma amb veritables desitjos de conversió personal i amb la il·lusió d’apropar-nos més a Jesús. Continuem aprofundint en aquest coneixement i aquest mes ho farem acompanyant-lo al desert per poder unir-nos a la seva Passió, mort i resurrecció.
Els quaranta dies de Jesús al desert són de preparació per al seu ministeri evangelitzador i per a la consumació de la seva obra redemptora. Sant Joan ho expressa de manera meravellosa en introduir-nos al moment central de la vida de Crist dient que “havent-nos estimat ens va estimar fins a l’extrem” Tota la vida de Jesucrist és estimar-nos i el seu lliurament a la Creu és amor extrem, fins a la totalitat. Per això, les seves darreres paraules a la creu són: “tot està complert”.
La conversió quaresmal ens porta a avorrir el pecat i a posar els mitjans per evitar caure-hi. Jesucrist mor a la creu per obtenir el perdó dels nostres pecats i per atorgar-nos la força suficient per evitar-ho, encara que continuem experimentant la temptació. Després de la seva estada al desert Ell també es deixa temptar pel dimoni i així ensenyar-nos a vèncer la temptació. Aquesta es venç amb les pràctiques quaresmals: l’oració, el dejuni i l’almoina. Són mitjans ben coneguts per tots nosaltres que l’Església no deixa de proposar a qualsevol època de la història perquè són de provada i secular eficàcia.
Busquem tenir cada dia aquestes estones de trobada amb el Senyor meditant els misteris de la nostra salvació i descobrirem per nosaltres mateixos com de gran és l’amor de Déu per nosaltres i fins quins límits arriba, límits insondables i inabastables. D’aquesta manera no tindrem por al sacrifici, ans al contrari, ho viurem amb gust, unint-nos a l’amor de Déu per cadascun de nosaltres i de la humanitat sencera. I aquesta pregària i aquest sacrifici ens conduiran directament al servei, a l’almoina, a ajudar els altres a descobrir l’amor de Déu, provocant-hi una autèntica conversió de cor. Déu resa, se sacrifica i se’ns lliura.
Mn. Xavier Argelich
Publiquem el full mensual informatiu de març de 2023.
La societat actual reuneix unes característiques molt diferents no només a les de les del període en què va néixer la Doctrina Social de l’Església (DSI) de l’època moderna fa més de 130 anys, sinó simplement respecte a la d’unes dècades enrere. Avui, fins i tot és molt inferior el pes de la religió, almenys a Occident. Algunes de les característiques són: pluralisme religiós i ideològic; oblit de Déu i fins i tot de la naturalesa humana; la democràcia com a règim polític i l’economia de mercat com a sistema econòmic; món globalitzat i fortament interconnectat, però amb grans desigualtats i, en molts casos, pobresa; reivindicacions selectives i fragmentàries com a exigències de justícia (ecologisme, diversitat, igualtat i inclusió…) i de “drets” no fonamentals (avortament, eutanàsia, drets dels animals…); una modernitat líquida (amb valors morals escassos i canviants, relativisme ètic; incertesa pels canvis vertiginosos; desvinculació (manca de sentit del compromís, tots els llaços són provisionals); lluita pel domini ideològic en educació i mitjans de comunicació, amb forta acció poders fàctics i grups de pressió).
En aquesta situació, hi ha res a dir avui sobre la Doctrina Social de l’Església? Algú la té en compte?
A això respon el Dr. Domènec Melé, professor emèrit d’Ètica Empresarial de l’IESE, doctor en Enginyeria Industrial i en Teologia, i director de la revista Temes d’Avui, que va pronunciar a la Sala d’Actes de l’Església de Montalegre una conferència sobre el tema “Té vigència a la societat actual la Doctrina Social de l’Església?”, a la tarda del 24 de febrer de 2023. Va ser presentat pel president de la Plataforma per la Família, Daniel Arasa, que va fer referència a diverses característiques de la societat actual abans apuntades, a què la DSI ha de donar respostes d’alguna forma.
El Dr. Melé va deixar clar en primer lloc que la Doctrina Social de l’Església “no és una ideologia” i va precisar que està adreçada primordialment als catòlics, però també a persones de bona voluntat. Entre els seus grans temes hi ha la visió de l’home i de la societat, la promoció de la justícia i de la pau al món, el treball humà, l’activitat econòmica i empresarial, la família i la vida humana, la comunitat internacional i el desenvolupament i el medi ambient. Conté principis, criteris i directrius relatius a la vida social, i encara que no hi ha models i programes polítics permet analitzar-los i ser font d’inspiració.
Va afegir que aquells principis i criteris s’han d’aplicar amb saviesa pràctica, tenen lògica interna i estan orientats a l’acció.
El Dr. Melé va detallar que la DSI es pot aplicar a una multitud d’aspectes, però es va centrar de manera especial en els de la convivència i la democràcia i va plantejar alguns dels reptes actuals, distingint entre comunitat política i societat civil i afirmant la preeminència aquesta última i precisant que la comunitat política ha d’estar al servei de la societat civil.
“L’Església aprecia el sistema democràtic en la mesura que assegura la participació dels ciutadans, però l´etiqueta de democràcia no pot afavorir la formació de grups dirigents restringits que, per interessos particulars o per motius ideològics usurpen el poder”, va dir el professor Melé , que va afegir que “la democràcia no es pot sustentar en el relativisme ètic, sinó que requereix uns valors morals superiors que la sustentin i li donin legitimitat. Entre ells respectar la dignitat de l’ésser humà i considerar el bé comú com a fi i criteri regulador de la vida pública”.
El professor Melé va dir que “Amb el relativisme ètic, la legalitat fàcilment es pren com a succedani de moralitat”. En aquest sentit va precisar que les lleis civils no poden ignorar l’ordre moral ni ser-hi contràries, fins al punt que quan existeixen “cal considerar-les com a mera coacció externa i resistir-les”.
Entre els reptes actuals va proposar promoure una “laïcitat positiva”, que defensa l’aconfessionalitat de l’Estat, però reconeix el paper de la religió a la societat i promou relacions de cooperació entre l’Estat i les confessions religioses. Va posar sobre la taula la importància de la responsabilitat de tots per tirar endavant la societat, també en àmbit social i polític, actuant amb llibertat.
Crònica facilitada per Daniel Arasa
Comunicació Montalegre
El papa Francesc va rebre el passat dissabte 28 de gener del 2023 durant una audiència, celebrada a la Sala Clementina del Vaticà, sacerdots de la Pastoral Juvenil de l’Arxidiòcesi de Barcelona, promoguda pel Cardenal de l’Arxidiòcesi Juan José Omella Omella.
La delegació, d’uns 70 sacerdots, entre ells Mn. Xavier Argelich, segons va informar la Santa Seu, va rebre la salutació del pontífex, que també va lliurar un missatge a tots els participants que no va ser pronunciat.
“Som, sí, cridats individualment, però sempre per ser part d’un grup més gran, caminar junts escoltant abans de parlar, saber col·locar-nos segons convingui, també al mig i al darrere, no només davant”, va escriure Francesc en el seu discurs.
I va afegir: “Jesús ens truca des de la nostra pobresa, des de la nostra fragilitat, hem de respondre aquesta crida amb un propòsit perenne de conversió. Rebutjar el carrerisme, la doble vida, la recerca de satisfaccions mundanes, abraçant la creu, les mediacions de l’Església “.
“Cercar la fraternitat en tots els ambients socials, aprendre i ensenyar a acollir tothom, a treballar amb tothom, a buscar solucions de consens que tinguin un ampli respir”, ha recomanat, alhora que ha demanat “viure amb un esperit lliure, en sana indiferència”.
Notícia publicada al diari La Vanguardia, 28 de gener de 2023
(A la fotografia, el rector hi és dempeus, a la tercera fila a la dreta)
Comunicació Montalegre
Extracte de la conferència de Daniel Arasa
Cartel conferencia Montalegre Defender Familia y Vida en una sociedad hostil (enero 2023) (3)
El senyor Daniel Arasa, president de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, va pronunciar el 24 de gener del 2023 a la Sala d’Actes de l’Església de Santa Maria de Montalegre la conferència sobre el tema “Defensar la família i la vida en una societat hostil”. Amb aquest acte es reprenien a Montalegre les conferències que es van iniciar el curs anterior.
En iniciar el seu parlament, Arasa, periodista i doctor en Humanitats, va fer un paral·lelisme entre els inicis del segle XVII i l’actualitat, arran de coincidir la jornada amb la festa de Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes. Aquell sant es va caracteritzar per la seva dolçor en el tracte amb tots, però també perquè sent bisbe de Ginebra, territori amb absoluta hegemonia calvinista, va substituir la manca de mitjans per arribar a la gent amb fullets doctrinals que ell mateix redactava i deixava a l’entrada de les cases o llançava per sota les portes.
Arasa va parlar de la defensa de la vida, de la família i de la dignitat integral de la persona.
Va fer un repàs a diverses lleis o línies socials que en els darrers temps han ocupat espais centrals als mitjans de comunicació. Arasa va destacar els assumptes següents:
– L’oposició ferotge per part de governs, partits, sectors feministes, mitjans de comunicació, etc. que, abans d’avortar, les dones embarassades puguin escoltar el batec del cor del fetus o veure ecografies. Arasa va considerar positiu que el batec del cor entri al debat públic.
– A partir de les declaracions d’una ruandesa que va ser a Barcelona, segons la qual hi ha molts gossos amb abric i pocs nens pel carrer va fer referència al drama de l’escassa natalitat. És un dels exemples més clars de quins són els valors d’una societat, va dir, referint-se després a la Llei de protecció animal, en tramitació. L’ou d’una àguila està més protegit que un nen al si de sa mare”, va afegir.
– De manera àmplia va abordar la Llei de Família, el títol de la qual és Llei de Diversitat Familiar i Ajuda a les famílies. Daniel Arasa considera que algunes propostes són positives, com ara allargar els períodes de baixa parental i maternal, dies de permís o ajudes econòmiques, però el problema és que destrueix el concepte bàsic de família, en diluir-lo. Tot tipus de combinacions apareixen a la llei, fins a 16. “Quan tot és família, res no és família.
– Llei Trans impregnada d’ideologia de gènere. Implica no reconèixer que tots tenim un sexe biològic, sinó que cadascú pot triar.
– Sobre la nova llei de l’avortament va recordar que, a més de la pràctica llibertat d’avortar que ja existia, una noia de 16 anys pot anar a avortar sense ni tan sols coneixement dels pares.
– La Llei d’Educació deixa clar que l’educació dels fills correspon sobretot a l’Estat amb la particularitat que amb aquestes lleis poden impedir que una escola cristiana apliqui el seu ideari, o que en una escola pública els pares puguin negar-se que es donin certes formacions als fills.
– Sobre el final de la vida, d’una banda, la llei d’eutanàsia i de suïcidi assistit. Un dels grans problemes del moment és l’increment de suïcidis de joves. Però s’aprova i impulsa el suïcidi assistit i l’eutanàsia a nivell general.
– Ningú no pot dir que no va amb ell el tema del canvi de sexe. Que al teu fill o nét li diuen que canviï de sexe si potser no se sent a gust amb el que té, als joves que masturbar-se està molt bé, que la teva filla pugui anar a avortar i tu ni t’assabentis, que a el col·legi o institut li vagin inoculant idees contràries als principis en què desitges educar els teus fills i no puguis dir res. Doncs tot això és el que permeten les lleis i allò que ens venen cada dia els mitjans de comunicació.
– Diversos ajuntaments editen guies sexuals infantils incitant els nens a les relacions sexuals o a la masturbació des de petitíssims. La suposada formació sexual que es dóna és, com a mínim, purament biològica, i, en molts casos, una autèntica corrupció de menors.
La Unió Europea adopta sancions contra alguns països perquè no es permet la promoció de l’homosexualitat en menors.
També va manifestar que els liberals i els marxistes pensen igual en els temes de fons. El laic de dretes té els mateixos valors que els laics d’esquerres, i va apuntar que han desdibuixat la família, han implantat la ideologia de gènere negant la natura i la biologia, dominen l’esfera pública i els mitjans de comunicació.
Daniel Arasa va manifestar que estem en una Batalla cultural sobre uns temes clau:
– Concepte de família, dret o respecte a la vida, avortament, eutanàsia, ventres de lloguer, manipulació genètica, creació de vida artificialment.
– Dret dels pares a l’educació dels fills
– Dret dels cristians a ser presents a la vida pública.
Arasa va proposar sortir al pas de les idees negatives, no contra les persones, ni contra organitzacions del tipus que sigui.
Va recordar que Josep Ratzinger, encara que és cardenal, va escriure: “La veritat no és en absolut barata. És exigent i crema”, i que el pensador i polític irlandès Edmund Burke va dir que “Per triomfi el mal n’hi ha prou que els bons no facin res”.
Estem de manera molt clara en la dictadura del relativisme de què parlava el papa Benet XVI.
Davant del panorama, no cal caure en el pessimisme. Déu és qui regeix la història, però això no ens exonera d’actuar. Cadascú ha de plantejar-se: jo, què faig?
Va plantejar en primer lloc aspectes individuals en què actuar:
– Fer família, Espiritualitat, Formació, Generositat, No témer anar contracorrent.
I un pas més: Estar presents a la vida pública. Crec que cadascú de nosaltres ha de formar part d’alguna entitat, acudir als actes, potser ajudar a finançar, dedicar-hi temps. No podem recloure’ns egoistament al nostre petit món.
Daniel Arasa
Publicat per Comunicació Montalegre
Publiquem el full informatiu mensual de 2023.
Quan la Sagrada Escriptura vol exposar en poques paraules la vida i els ensenyaments de nostre Senyor Jesucrist ho fa així: “Tot ho va fer bé”. Sant Pere en les seves primeres predicacions resumeix l’essència del ministeri públic del Messies dient que «va passar fent el bé i curant tots els oprimits pel mal». És així, tot l’ésser i tota la missió de Jesucrist no va ser res més que fer el bé als altres. Tot ell, des de la primera hora del matí fins al vespre, va ser servir, escoltar, ajudar i consolar tantes i tantes persones que es trobaven necessitades. La seva vida va consistir a deixar-se gastar i desgastar -en un lliurament alegre i buscat lliurement- per les necessitats espirituals i materials d’aquells que acudien a Ell.
Jesucrist duu a terme de manera meravellosa la missió que ha rebut de Déu Pare. Després de ser batejat per Sant Joan i de passar quaranta dies de pregària i dejuni al desert, recorre tota Palestina ensenyant i proclamant la Bona nova i guarint tota mena de malalties. Alhora que va ensenyant i preparant els apòstols perquè quan Ell no hi estigui, facin el que han vist, parlin el que han escoltat i ensenyin el que han après, el Senyor va fent el bé i ensenyant a fer-ho a tots els que s’apropen a Ell o passen al seu costat. L’Evangeli és un esplèndid anunci del Bé, només ens queda imitar-lo.
De la mateixa manera que Jesucrist va passar fent el bé (Act. 10,38) cadascun de nosaltres també volem passar per aquesta vida fent el bé en els camins humans de la família, de la societat civil, de les relacions del quefer professional ordinari, de la cultura i del descans. Sembrant la pau i l’amor de Déu allà on siguem. Com a cristians contribuirem a fer que l’amor, la pau i la llibertat de Crist presideixin totes les manifestacions de la vida moderna, influint positivament en la família, la cultura, l’economia, el treball i la convivència social.
L’inici de la Quaresma ens pot servir per descobrir que els cristians, tu i jo, estem cridats a transformar el món amb la nostra vida exemplar, la vida de Crist.
Mn. Xavier Argelich
Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.
Content blocked by WeePie Cookie Allow Plugin