En les darreres setmanes diversos mitjans de comunicació digital, televisius i d’altres formats, han anunciat el contingut del viatge del Sant Pare a Espanya. Pel que fa a l’estada a Barcelona, a la qual arribarà el vespre del dia 6 de novembre, ja sabem que el dia 7 de novembre celebrarà la Dedicació al Temple Expiatori de la Sagrada Família i la Santa Missa, les 10 del matí; l’Ángelus serà a la façana del Naixement, entre les celebracions més importants.
No obstant, com es tracta d’un viatge apostòlic, tots els fidels cristians hem de preparar-nos per tal que aquest viatge doni fruits . En aquest sentit, l’Arquebisbat de Barcelona ha editat un llibret que recull un seguit de catequesis: Amb el Papa, a la Sagrada Família. Set catequesis . Amb una breu presentació, Lluís Martinez Sistach, Cardenal–Arquebisbe de Barcelona, el 15 de juny d’enguany ens convidava a treballar aquests continguts per entendre una mica més el significat d’aquest viatge.
Les tres primeres catequesis són del propi Sant Pare Benet XVI, estretes de tres Audiències generals celebrades a Roma, les quals van ser publicades en aquell moment a l’Observatore Romano; són una semblança a Sant Pere Apòstol.
Les dues següents ens apropen a Antoni Gaudi, i presenten l’itinerari de fe d’un home de Déu, fins arribar a un artista compromès amb el seu temps. Ell mateix deia : Tot allò que he fet ha depès de les circumstàncies, si eren favorables, per encomanar-m’hi, i si eren adverses, per lluitar-hi; sempre serveixen; són la manifestació de la Providència.
Les dues finals, estan dedicades a la Sagrada Família. Per una banda, el temple com altar, casa i testimoni de fe; l’altra, es refereix, a la sagrada família de Natzaret, tot destacant unes paraules del Sant Pare sobre el matrimoni com a primera pedra de la societat: El “sí” personal i recíproc de l’home i de la dona obre l’espai per al futur, per a l’autèntica humanitat de cadascú, i al mateix temps està destinat al do d’una nova vida.
Isabel Hernández Esteban
En uns dies que no podem considerar tranquils, la notícia que Sa Santedat Benet XVI vindrà a Barcelona, concretament al Temple de la Sagrada Família, no ha de sorprendre. Cal claredat i, sens dubte, el Papa serà portador. Ens ajudarà a recordar que la Sagrada Família no és un espectacle per recaptar diners i atreure els turistes, sinó, per damunt de tot, un lloc on fe i art coincideixen en una fusió naturalment perfecta. 
Per aquest motiu, encara que sempre hi haurà qui consideren la visita del Papa a la nostra ciutat com un mer esdeveniment diplomàtic, o com la simple inauguració d’un edifici de renom en l’imaginari del modernisme català, tot això no és més que la punta de l’iceberg: la Sagrada Família -ja en el seu nom i en la seva història-, deixa clar que es tracta d’un temple iniciat per la fe, que te com a raó de ser una comunió directa amb la idea del Papa de la compenetració de l’art i la bellesa amb la fe i la religió. És gràcies a aquesta fe que el temple modernista se segueix aixecant cada dia, amb l’ajuda i suport d’homes i dones que creuen i que no defalleixen. En quantes ciutats del món encara s’està aixecant un edifici semblant amb les aportacions dels fidels? La fe ha donat ales per aixecar-la, però, sens dubte, la bellesa és un estímul precís.
“Que la bellesa que transmeteu a les generacions del demà provoqui sorpresa en elles. Davant la sacralitat de la vida i l’ésser humà, davant les meravelles de l’univers, l’única actitud apropiada és la sorpresa”. Ja es veu que no només s’ha conformat Benet XVI amb ressaltar l’enorme importància que la raó i la bellesa artística -de la qual és un enamorat-, tenen per a la fe. No s’ha limitat a un mer plantejament intel·lectual sobre l’art en relació a l’individu racional. Tampoc s’ha oblidat de denunciar el creixent perill que corre la bellesa de la natura, en els nostres dies, ja que aquesta bellesa també constitueix part del camí que porta a Déu. El Papa ha fet menció explícita a la “explotació sense consciència dels recursos del planeta en benefici d’uns pocs”, en detriment de les seves meravelles naturals, en lloc de conrear la seva bellesa. I això que podria semblar una frase bonica, políticament correcta, tot seguit d’una dura i directíssima referència al “malbaratament de recursos minerals i marins per alimentar un consumisme insaciable”.
que vol dir que són èticament bons o èticament dolents. Si algú es presenta dient que tot és permès, serà acusat de ser un ésser socialment perillós. En canvi, aquest és el criteri d´aquest Document pel que fa a l´experiència sexual, les relacions de parella, la regulació de la natalitat o l´avortament.
acaba permetent i fins i tot promovent tot tipus d´experiències, com si la permissivitat total fos garantia de validesa ètica, de salut psíquica i de realització personal.
