Amb l’arribada del mes de setembre es tanca el llarg període de l’estiu.
Com és tradicional, al llarg d’aquests mesos totes les coses han anat a un ritme mes lent, moltes persones han aprofitat per prendre’s un merescut descans i per a renovar les energies amb la finalitat de començar amb nova empenta el curs que estrenem.
Al dirigir la nostra mirada endavant trobem ja molt a prop una data que té una lluentor especial: el dia 7 de novembre. Aquest dia, sens dubte, quedarà registrat com un dia important per l’Església a Catalunya i a l’historia de la Ciutat. Aquell dia el Sant Pare Benet XVI dedicarà el temple de la Sagrada Família, i tindrà ocasió de trobar-se amb milers de fidels, catalans i de molts altres llocs del món, com correspon a aquesta ciutat tan cosmopolita en la qual ens trobem.
Tots esperem que la visita del Papa sigui un revulsiu per a la nostra societat, que indubtablement té unes profundes arrels cristianes, però que de vegades sembla voler renegar de la fe sobre la qual s’ha originat.
Sobre la visita del Papa es pot trobar una abundant informació a la pàgina web de l’Arquebisbat de Barcelona (http://www.arqbcn.org).
Convé que preparem bé aquesta visita. Potser en les coses de l’organització material no puguem fer gran cosa, però sempre es pot resar pels fruits del viatge, i això ho podem fer tots, joves, adults i ancians. L’oració –no ho oblidem– resulta sempre molt eficaç.
Mn. Francesc
En uns dies que no podem considerar tranquils, la notícia que Sa Santedat Benet XVI vindrà a Barcelona, concretament al Temple de la Sagrada Família, no ha de sorprendre. Cal claredat i, sens dubte, el Papa serà portador. Ens ajudarà a recordar que la Sagrada Família no és un espectacle per recaptar diners i atreure els turistes, sinó, per damunt de tot, un lloc on fe i art coincideixen en una fusió naturalment perfecta. 
Per aquest motiu, encara que sempre hi haurà qui consideren la visita del Papa a la nostra ciutat com un mer esdeveniment diplomàtic, o com la simple inauguració d’un edifici de renom en l’imaginari del modernisme català, tot això no és més que la punta de l’iceberg: la Sagrada Família -ja en el seu nom i en la seva història-, deixa clar que es tracta d’un temple iniciat per la fe, que te com a raó de ser una comunió directa amb la idea del Papa de la compenetració de l’art i la bellesa amb la fe i la religió. És gràcies a aquesta fe que el temple modernista se segueix aixecant cada dia, amb l’ajuda i suport d’homes i dones que creuen i que no defalleixen. En quantes ciutats del món encara s’està aixecant un edifici semblant amb les aportacions dels fidels? La fe ha donat ales per aixecar-la, però, sens dubte, la bellesa és un estímul precís.
“Que la bellesa que transmeteu a les generacions del demà provoqui sorpresa en elles. Davant la sacralitat de la vida i l’ésser humà, davant les meravelles de l’univers, l’única actitud apropiada és la sorpresa”. Ja es veu que no només s’ha conformat Benet XVI amb ressaltar l’enorme importància que la raó i la bellesa artística -de la qual és un enamorat-, tenen per a la fe. No s’ha limitat a un mer plantejament intel·lectual sobre l’art en relació a l’individu racional. Tampoc s’ha oblidat de denunciar el creixent perill que corre la bellesa de la natura, en els nostres dies, ja que aquesta bellesa també constitueix part del camí que porta a Déu. El Papa ha fet menció explícita a la “explotació sense consciència dels recursos del planeta en benefici d’uns pocs”, en detriment de les seves meravelles naturals, en lloc de conrear la seva bellesa. I això que podria semblar una frase bonica, políticament correcta, tot seguit d’una dura i directíssima referència al “malbaratament de recursos minerals i marins per alimentar un consumisme insaciable”.
