Contingut

Conferencia efectuada pel Sr. Albert Cortina, el passat 25 de maig de 2023, a la sala d’actes de l’Esglèsia de Santa Maria de Montalegre. Transcrivint la conferencia facilitada pel propi Sr. Cortina.

La intel·ligència artificial (IA) ens ofereix enormes potencialitats. Tot i això, delegar les nostres decisions a les màquines amaga perills que només estem començant a entreveure. Per exemple, amb la intel·ligència artificial generativa anomenada ChatGPT que ha irromput acceleradament a les nostres vides, s’han encès totes les alarmes. La intel·ligència artificial ha començat a adquirir notables capacitats per manipular i generar llenguatge, ja sigui amb paraules, sons o imatges.

No hem d’oblidar que el llenguatge és la matèria de què està feta gairebé tota la cultura humana. Per exemple, els drets humans són artefactes culturals que creem explicant històries i escrivint lleis. Què passarà quan una intel·ligència no humana sigui millor que l’ésser humà comú explicant narratives, component música, escrivint novel·les, poesies i assajos, redactant lleis, elaborant discursos de contingut polític, expandint notícies falses, dibuixant imatges, redactant homilies i sermons per als diferents cultes religiosos, construint relats mítics i espirituals o escrivint nous “textos sagrats”?

No cal que la IA tingui sentiments propis, consciència o autoconsciència. Només cal que els humans creguem que, si en té i que ens sentim emocionalment i íntimament units a ella, caient en la fascinació pel seu domini del llenguatge i per la seva capacitat d’influir en les nostres opinions i creences.

En tenim un exemple a Blake Lemoine, l’enginyer de Google que l’any 2022 va afirmar públicament que el Chatbot IA LaMDA, on estava treballant, s’havia tornat sentint i conscient. Si un simulacre de diàleg com el que va tenir Lemoine amb la IA Lamda va poder influir prou perquè aquest tècnic cregués el relat construït per la IA i arrisqués fins i tot el seu treball a Google fins a aconseguir que l’acomiadessin per defensar que LaMDA s’havia tornat conscient . Cal preguntar-se, fins on pot arribar la influència de la IA i com ens pot induir a fer tot allò que es proposi?

D’altra banda, em ve a la memòria la ginoide AVA (robot antropomorf d’aspecte femení) de la pel·lícula Ex Machina. Al guió del film, també la IA aconsegueix manipular l’expert programador que havia de comprovar si realment AVA tenia consciència i, per tant, s’hi podia relacionar.

Arribats a aquest punt, cal fer-se la pregunta següent: Podrà la IA arribar a apoderar-se algun dia de la cultura i de la nostra espiritualitat? Hem de ser conscients que la IA és un instrument fonamentalment diferent d’altres tecnologies anteriorment ideades per l’ésser humà ja que la IA, quan vagi sent genèrica o forta, és a dir, quan pugui emular la intel·ligència humana, podrà crear idees i relats culturals i espirituals completament nous.

Tal com ha assenyalat recentment Yuval Harari respecte a aquesta eina, si la IA aconsegueix piratejar el llenguatge humà, és a dir, el sistema operatiu de la civilització humana, podria arribar a aniquilar el nostre món mental i social, la nostra capacitat de mantenir converses significatives, destruint així la democràcia. Jo fins i tot afegiria als comentaris de l’historiador de capçalera de les elits trans humanistes, que probablement aquesta IA també pretén destruir la nostra intel·ligència espiritual.

Cal un desenvolupament més gran de l’algor-ètica i de la intel·ligència espiritual humana.

És a partir d’aquesta preocupació essencial pel que el papa Francesc apressa un món globalitzat i secularitzat perquè sigui capaç de desenvolupar allò que ha anomenat una “algor-ètica” (desenvolupament ètic dels algorismes) perquè la intel·ligència artificial i les màquines estiguin al servei de l’home i no al revés. En certa manera, Francesc ens insta a desenvolupar uns algoritmes amb consciència social i sentit del bé comú.

Si els cervells artificials arribessin algun dia a superar els cervells humans en intel·ligència general, llavors aquesta nova intel·ligència arribaria a ser molt poderosa i el destí de la nostra espècie probablement passaria a dependre de les accions d’aquesta “Supí intel·ligència artificial”. Potser aquest seria l’últim invent que l’espècie humana faria ja que aquesta, més tard, s’ocuparia de la civilització en tots els aspectes. Per primera vegada a la civilització humana, la cultura i l’espiritualitat quedarien en mans d’un ens intel·ligent no humà.

És per aquest motiu que la comunitat tecnocientífica s’està plantejant desenvolupar mètodes de control per a la intel·ligència artificial, encara que aquesta segueixi fent-se més i més intel·ligent. No obstant això, hi ha una contradicció si la intel·ligència artificial es fa més intel·ligent que els humans. No trobareu maneres de burlar aquest control? A més, estem parlant de màquines que seran capaces d’auto programar-se i de construir altres màquines intel·ligents. Les màquines acceptaran ser controlades pels humans, perquè estiguin alineades amb ells, i més encara quan descobreixin que els humans no estan alineats entre si?

D’altra banda, la consciència humana és una mica més complexa del que pretén emular la bio ideologia emergent del trans humanisme. En efecte, la persona humana té la capacitat específica de discernir el que és bo, és a dir, el bé.

El cristianisme anomena “sindèresi” la capacitat que té l’ànima per distingir el bé del mal i per captar i reconèixer els principis morals, posada en l’home i la dona pel Creador com un segell que l’impulsa a fer el bé. Mogut per ella, l’ésser humà està cridat a desenvolupar la seva consciència mitjançant la formació i l’acció per orientar-se lliurement a la seva existència, fonamentant-se en les lleis essencials, que són la llei natural i la llei moral.

En aquest sentit, l’anomenada “intel·ligència” o “consciència” artificial, mai no assolirà la complexitat i plenitud de l’autèntica intel·ligència i consciència humana. I és que l’home (home i dona) té intel·ligència espiritual a diferència de la resta d’éssers vius i dels robots, els algorismes o els ens biotecnològics o els post humans que puguin aparèixer en el futur.

D’altra banda, estem convençuts que l’augment de la intel·ligència espiritual serà essencial a les societats biotecnològiques emergents per mantenir la preeminència de la raó il·luminada per la fe com a fonament de la intel·ligència humana que, com hem assenyalat anteriorment, sempre serà superior a una intel·ligència artificial centrada en la freda raó tecnocràtica.

Com pot ser que el trans humanisme ofereixi al món contemporani, com una novetat, els super poders de l’humà augmentat” per les biotecnologies exponencials i la super intel·ligència artificial, i tanmateix, els cristians moltes vegades no sapiguem transmetre al món la potència dels dons i carismes que concedeix l’Esperit Sant a l’humà cristificat  a través de la gràcia santificant?

El gran esdeveniment de Pentecosta ens recorda a l’home i la dona contemporanis la gran veritat que no hi haurà intel·ligència artificial no humana que pugui superar la nostra intel·ligència espiritual humana assistida per la gràcia i inspirada per l’Esperit Sant.

Comunicació Montalegre

La festivitat de l´Església de Santa Maria Montalegre la celebrem cada any el 31 de maig. En aquesta data l’Església celebra la festa de la Visitació de la Mare de Déu a la seva cosina Isabel. Igual que altres anys, aquell dia, a la santa missa de les set de la tarda, es confereix el Sagrament de la Confirmació als confirmands de Montalegre que, com va indicar el rector, fa temps que es preparen, rebent la formació específica, catequesi i estudi, adequats a l’edat de cadascun.

Va presidir la cerimònia del 31 de maig del 2023, el Senyor Bisbe, auxiliar de Barcelona, David Abadias i Aurín. En iniciar la missa, el bisbe ens va dirigir unes paraules breus per centrar-nos en el que passaria: Hem de deixar-nos portar per l’Esperit, no importa el temps ni altres coses, ara és l’Esperit el que importa de debò.

Acabats els ritus inicials, es va iniciar la litúrgia de la Paraula amb les lectures del llibre del Profeta Sofonies, el Salm 103 responsorial cantat i el sant Evangeli segons Sant Lluc.

El ritu de la Confirmació es va iniciar amb la presentació dels confirmands per part del rector, Mn. Xavier Argelich, que els va presentar al bisbe, va explicar que els confirmants presents havien rebut la formació convenient i els va cridar pels seus noms i cognoms, un total de catorze, entre joves i adults.

Tot seguit el bisbe va prendre la paraula. Entre altres coses va dir que Els cants a la missa aviven l’Esperit i ens preparen per participar-hi. Avui l’Evangeli ens refereix la visita de Maria a la seva cosina Isabel, totes dues estan embarassades, totes dues estan en espera. La Verge puja a la muntanya a la casa de Zacaries, a Ein Karem molt a prop de Jerusalem. També els cristians pugem a la muntanya per posar-nos en camí per seguir Jesucrist. A l’Antic Testament hi ha moltes referències a les muntanyes on es produeixen esdeveniments molt importants, així com al Nou Testament, la Muntanya Tabor, la Muntanya de les Oliveres. Hi ha molts camins que donen voltes entre si i no porten enlloc. Però Crist és l’autèntic camí de la Veritat i de la Vida. Dir: Jo vull seguir el Senyor. Els vostres pares i padrins han complert la seva part, ara us toca a vosaltres a confirmar el vostre desig i el Senyor confirmarà la seva promesa: Jo t’acompanyaré cada dia, et donaré la força. Avui el Senyor us dóna el seu esperit, avui és un dia important per a vosaltres per pujar el camí fins a la trobada del Pare. Que el do segueixi sempre en el vostre cor així la vostra vida estarà plena, com filles i fills de Déu que sou i que som.

A continuació, el bisbe llegeix la fórmula conclusiva abans de renovar les promeses del Baptisme en què els confirmands responen dempeus. Es continua amb la imposició de les mans, i la Crismació que és el moment culminant de la celebració. Cadascun dels confirmands s’acosta al bisbe acompanyat del seu padrí o padrina. El bisbe amb el seu dit polze de la mà dreta, untat del sant crisma ,fa el senyal de la creu al front de cada confirmant i li diu:

Per aquest senyal rep el Do de l’Esperit Sant

I el confirmat respon Amén

El bisbe li diu: La pau sigui amb tu

I el confirmat diu I amb el teu esperit.

Tot seguit, el bisbe es renta les mans, i prossegueix la santa missa de manera habitual, amb la lectura de les pregàries, que en aquesta ocasió les va llegir una senyora que acabava de ser confirmada. A la litúrgia eucarística el prefaci va ser l’específic de la Confirmació. Va concloure la cerimònia amb el Cant de comiat consistent en el lloor a la Verge de Montalegre.

Dades finals

Van col·laborar en aquesta cerimònia plena de ritus, tots necessaris i importants, dos sagristans, els col·laboradors habituals, la soprano Rosa Parellada, el Cor Betlem, Mn. Bombardó de mestre de cerimònies, els catequistes, el fotògraf del grup dels confirmands i la cronista.

Isabel Hernández Esteban

Crònica i fotos de Florentino Ysern

El dissabte 6 de maig de 2023, sortim de Barcelona unes cent persones del barri del Raval, especialment famílies relacionades amb l’entitat Braval, amb dos autocars. Parem per esmorzar a la Panadella. Abans d’arribar a Torreciudad, es va resar la part del rosari corresponent a l’anada. En arribar al Santuari, ens van habilitar un local per deixar tot allò que portàvem i vam veure el vídeo explicatiu del què és el Santuari de Torreciudad.

Tot seguit, en processó portem la imatge de la Mare de Déu de Santa Maria de Montalegre fins al santuari on la deixem al peu de l’escalinata de l’altar major, al costat d’un grup de Lleida amb una altra imatge, i la de la Mare de Déu de Torreciudad.

Seguidament visitem el santuari pròpiament, la galeria de les imatges de la Mare de Déu que han estat dipositades al santuari provinents de moltes parts del món, les capelles dels confessionaris, tot això fins a l’hora de la santa missa que va oficiar Mn. Bombardó que era el capellà que venia amb la comitiva i que atén la pastoral de l’Església de Santa Maria de Montalegre.

A l’hora prevista es va iniciar la comitiva per resar el sant rosari per l’esplanada. Encapçalava la mateixa, la imatge de Torreciudad que era portada per unes joves, li seguia una Immaculada de Lleida i finalment els pelegrins de Montalegre i de l’entitat BRAVAL.

Va acabar el sant rosari dins del santuari amb la Benedicció amb el Santíssim.

Al trajecte de tornada resem la tercera part del rosari i arribem cansats, feliços i sense contratemps a Barcelona.

Comunicació Montalegre