Ens estima amb el seu cor Sacratíssim

 

Al llarg d’aquest curs, amb aquestes reflexions breus, hem procurat apropar-nos més a Jesús amb el desig de conèixer-lo més i estimar-lo més. Arribem a final de curs, tan esperat pels més joves, i voldria concloure aquestes reflexions fixant-nos en un aspecte fonamental del nostre Senyor Jesucrist: el seu Cor Sacratíssim.

Jesucrist, com hem anat veient, és Déu i Home veritable, Fill de Déu Pare, encarnat al si virginal de Maria, que va créixer i va treballar com un més en una petita ciutat de Galilea, que va anunciar el Regne de Déu i ens va donar a conèixer el Pare, que va patir i va morir per nosaltres, per a la nostra salvació, per després ressuscitar, pujar al cel i enviar-nos l’Esperit Sant.

Davant de tot això ens sorprenem i ens alegrem enormement i, agraïts, el reconeixem Senyor i Amo de tota la creació, especialment de cadascun de nosaltres, i l’adorem i el lloem, li donem gràcies i busquem agradar-lo en tot.

Però sobretot Jesús és el nostre Amic entranyable, el nostre germà i qui més ens estima, amb un cor immens, incapaç de no voler-nos, encara que moltes vegades el rebutgem. El seu amor per nosaltres brolla del seu costat obert, donant la seva vida per amor a tota la humanitat i a cadascun i cadascuna sense distincions. Mai no trobarem un amor tan gran, mai ningú ens estimarà com Ell.

És un cor mans i humil, ple de misericòrdia per a nosaltres, compassiu i benigne, disposat a perdonar sempre, atent a venir al nostre rescat i ajuda, incapaç de deixar-nos sols i abandonats. Un cor esperançat, impacient perquè ens refugiem en Ell i ens condueixi fins a l’Amor Infinit de Déu.

Demanem al Senyor que ens doni un cor com el seu, sense por, a estimar-lo molt i a estimar els altres amb tot el cor. Acudim al Cor Immaculat de Maria per aprendre a estimar com Jesús ens estima.

Mn. Xavier Argelich

Que el do de l’Esperit Sant segueixi sempre en el vostre cor així la vostra vida estarà plena

La festivitat de l´Església de Santa Maria Montalegre la celebrem cada any el 31 de maig. En aquesta data l’Església celebra la festa de la Visitació de la Mare de Déu a la seva cosina Isabel. Igual que altres anys, aquell dia, a la santa missa de les set de la tarda, es confereix el Sagrament de la Confirmació als confirmands de Montalegre que, com va indicar el rector, fa temps que es preparen, rebent la formació específica, catequesi i estudi, adequats a l’edat de cadascun.

Va presidir la cerimònia del 31 de maig del 2023, el Senyor Bisbe, auxiliar de Barcelona, David Abadias i Aurín. En iniciar la missa, el bisbe ens va dirigir unes paraules breus per centrar-nos en el que passaria: Hem de deixar-nos portar per l’Esperit, no importa el temps ni altres coses, ara és l’Esperit el que importa de debò.

Acabats els ritus inicials, es va iniciar la litúrgia de la Paraula amb les lectures del llibre del Profeta Sofonies, el Salm 103 responsorial cantat i el sant Evangeli segons Sant Lluc.

El ritu de la Confirmació es va iniciar amb la presentació dels confirmands per part del rector, Mn. Xavier Argelich, que els va presentar al bisbe, va explicar que els confirmants presents havien rebut la formació convenient i els va cridar pels seus noms i cognoms, un total de catorze, entre joves i adults.

Tot seguit el bisbe va prendre la paraula. Entre altres coses va dir que Els cants a la missa aviven l’Esperit i ens preparen per participar-hi. Avui l’Evangeli ens refereix la visita de Maria a la seva cosina Isabel, totes dues estan embarassades, totes dues estan en espera. La Verge puja a la muntanya a la casa de Zacaries, a Ein Karem molt a prop de Jerusalem. També els cristians pugem a la muntanya per posar-nos en camí per seguir Jesucrist. A l’Antic Testament hi ha moltes referències a les muntanyes on es produeixen esdeveniments molt importants, així com al Nou Testament, la Muntanya Tabor, la Muntanya de les Oliveres. Hi ha molts camins que donen voltes entre si i no porten enlloc. Però Crist és l’autèntic camí de la Veritat i de la Vida. Dir: Jo vull seguir el Senyor. Els vostres pares i padrins han complert la seva part, ara us toca a vosaltres a confirmar el vostre desig i el Senyor confirmarà la seva promesa: Jo t’acompanyaré cada dia, et donaré la força. Avui el Senyor us dóna el seu esperit, avui és un dia important per a vosaltres per pujar el camí fins a la trobada del Pare. Que el do segueixi sempre en el vostre cor així la vostra vida estarà plena, com filles i fills de Déu que sou i que som.

A continuació, el bisbe llegeix la fórmula conclusiva abans de renovar les promeses del Baptisme en què els confirmands responen dempeus. Es continua amb la imposició de les mans, i la Crismació que és el moment culminant de la celebració. Cadascun dels confirmands s’acosta al bisbe acompanyat del seu padrí o padrina. El bisbe amb el seu dit polze de la mà dreta, untat del sant crisma ,fa el senyal de la creu al front de cada confirmant i li diu:

Per aquest senyal rep el Do de l’Esperit Sant

I el confirmat respon Amén

El bisbe li diu: La pau sigui amb tu

I el confirmat diu I amb el teu esperit.

Tot seguit, el bisbe es renta les mans, i prossegueix la santa missa de manera habitual, amb la lectura de les pregàries, que en aquesta ocasió les va llegir una senyora que acabava de ser confirmada. A la litúrgia eucarística el prefaci va ser l’específic de la Confirmació. Va concloure la cerimònia amb el Cant de comiat consistent en el lloor a la Verge de Montalegre.

 

Dades finals

Van col·laborar en aquesta cerimònia plena de ritus, tots necessaris i importants, dos sagristans, els col·laboradors habituals, la soprano Rosa Parellada, el Cor Betlem, Mn. Bombardó de mestre de cerimònies, els catequistes, el fotògraf del grup dels confirmands i la cronista.

 

Isabel Hernández Esteban

Vine Esperit Sant, omple els cors dels teus fidels i encén-hi el foc del teu amor

A Montalegre cada any, al voltant del 31 de maig, Dia de la Comunitat de Castilla La Mancha, s’ofereix una missa per aquesta Comunitat i pels que estan fora d’ella, a altres regions d’Espanya o a l’estranger. En aquest sentit, la celebració es va fer a la santa missa de les 12h del dia 28 de maig de 2023, el dia de Pentecosta.

En la referida festivitat, l’Església Universal celebra la Vinguda de l’Esperit Sant al Cenacle, a Jerusalem, al cap de pocs dies de l’Ascensió al cel de Nostre Senyor Jesucrist Ressuscitat: Estant allí reunits els apòstols i la Verge Maria es va sentir un gran estrèpit i l’Esperit Sant s’hi va posar, en forma de llengües de foc. L’Evangeli continua dient que van començar a parlar en totes les llengües i tots els entenien.

A més dels fidels habituals, hi va anar un grup nombrós de la Comunitat i una coral amb el seu director i pianista, que van acompanyar els cants de la missa. Algunes de les senyores anaven vestides amb el vestit regional. A l’ofertori membres de la Comunitat van lliurar generosament al celebrant, el Rector Mn. Xavier Argelich, diversos paquets d’aliments perquè l’Acció Social Montalegre els repartís entre les famílies que acull.

En acabar la celebració la soprano de Montalegre va cantar el Veni Creator i amb això es va concloure la Pasqua.

 

Finalment, el rector va donar pas al president de l’Associació de Castilla La Mancha a Barcelona perquè s’adrecés als fidels assistents. El Sr. Ballesteros, entre altres coses, va dir que agraïa a Montalegre que durant 25 anys hagi accedit a oferir una missa per aquesta Comunitat. Acabat el seu breu discurs va rebre un sentit aplaudiment.

 

Isabel Hernández Esteban

Montalegre i Braval a Torreciudad

Crònica i fotos de Florentino Ysern

El dissabte 6 de maig de 2023, sortim de Barcelona unes cent persones del barri del Raval, especialment famílies relacionades amb l’entitat Braval, amb dos autocars. Parem per esmorzar a la Panadella. Abans d’arribar a Torreciudad, es va resar la part del rosari corresponent a l’anada. En arribar al Santuari, ens van habilitar un local per deixar tot allò que portàvem i vam veure el vídeo explicatiu del què és el Santuari de Torreciudad.

Tot seguit, en processó portem la imatge de la Mare de Déu de Santa Maria de Montalegre fins al santuari on la deixem al peu de l’escalinata de l’altar major, al costat d’un grup de Lleida amb una altra imatge, i la de la Mare de Déu de Torreciudad.

Seguidament visitem el santuari pròpiament, la galeria de les imatges de la Mare de Déu que han estat dipositades al santuari provinents de moltes parts del món, les capelles dels confessionaris, tot això fins a l’hora de la santa missa que va oficiar Mn. Bombardó que era el capellà que venia amb la comitiva i que atén la pastoral de l’Església de Santa Maria de Montalegre.

 

A l’hora prevista es va iniciar la comitiva per resar el sant rosari per l’esplanada. Encapçalava la mateixa, la imatge de Torreciudad que era portada per unes joves, li seguia una Immaculada de Lleida i finalment els pelegrins de Montalegre i de l’entitat BRAVAL.

Va acabar el sant rosari dins del santuari amb la Benedicció amb el Santíssim.

Al trajecte de tornada resem la tercera part del rosari i arribem cansats, feliços i sense contratemps a Barcelona.

Comunicació Montalegre

 

L’avortament, alliberament o patiment?

El metge i sacerdot Xavier Sobrevia va dissertar sobre L’avortament: alliberament o patiment? a la conferència que va pronunciar a la sala d’actes de Santa Maria de Montalegre el 20 d’abril de 2023. En qualitat de metge i sacerdot va abordar un ampli ventall d’aspectes relacionats amb l’avortament, començant la seva intervenció amb la projecció d’imatges sobre les formes i sistemes en què es fan els avortaments. Algunes d’aquestes imatges eren impactants i dures.

Mn. Sobrevia es va preguntar: Amb l’avortament s’interromp la vida o aquesta s’acaba? hi ha el dret a eliminar el que està al si de la seva mare? fent després una crida a la urgent necessitat de trencar el silenci a favor dels qui no tenen veu. A la pregunta de quan comença a ser humà allò existent al si matern, citant el genetista Jerome Lejeune, va afirmar que ho és des del primer moment de la concepció.

Va repassar el que és l’ésser humà, destacant que pot ser observat i analitzat des de molts vessants: químic, bioquímic, biològic, filosòfic, antropològic i espiritual, però puntualitzant que és inadequat valorar l’ésser humà només des d’un d’aquests aspectes.

Des del vessant mèdic va descriure el procés de desenvolupament intrauterí en els períodes embrionari (fins a les 8 setmanes) i fetal (des de la setmana 9 fins al naixement), així com la divisió cel·lular i el diàleg molecular entre l’embrió i la mare. Va aportar dades concretes com que el cor comença a bategar entre els 18 i 25 dies després de la concepció, la base del sistema nerviós es defineix al voltant del dia 20, als 42 dies ja existeix l’esquelet complet, a les 10 setmanes el fetus té empremtes digitals, a les 17 les ungles, als 7 mesos pot reconèixer la veu de la mare, etc.

Va analitzar les conseqüències de l’avortament per a la dona. En aquest aspecte va deixar clar que hi ha un debat sobre la realitat de la síndrome post avortament, ja que no tots els facultatius, psiquiatres i investigadors reconeixen la seva existència. En tot cas, sí que coincideixen tots els estudis i les seves estadístiques en què es produeixen diverses síndromes en la dona: alteracions conductuals, més depressió, més ansietat, risc més elevat en salut mental i trastorns psiquiàtrics. Diversos estudis coincideixen que la ideació suïcida es duplica a la dona que ha avortat (que no implica sempre executar-la).

Mn. Xavier Sobrevia va exposar el magisteri de l’Església sobre el tema, amb cites de textos de Joan Pau II, Benet XVI i Francesc, aportant després dades d’institucions que ajuden la dona embarassada en situacions de dificultat perquè s’hi puguin adreçar als qui ho necessitin, va proposar pregar per la vida i recordar els sacerdots que parlin sovint de la vida i de l’avortament, així com assistir i promoure les pel·lícules provida. Va animar a participar en organitzacions que defensen la vida.

Un aspecte que es va posar en evidència al col·loqui és la necessitat de tractar amb afecte les persones que hagin avortat, evitant ferir-les i recordant la misericòrdia de Déu.

Mn. Xavier Sobrevia va ser presentat pel president de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, Daniel Arasa, que va recordar el procés legal que s’ha seguit a Espanya per arribar a la situació actual, des de la despenalització de l’avortament per casos límits (violació, perill a la vida de la mare i anomalies genètiques del fetus) fins a transformar-lo en dret subjecte al desig, passant per l’intermedi de lleis de terminis.

Crònica tramesa per Daniel Arasa

Comunicació Montalegre

Va pujar al cel

La litúrgia de la Paraula d’aquest temps pasqual ens presenta les diverses aparicions de Crist ressuscitat als apòstols, algunes dones i altres deixebles, que plens d’alegria escolten els darrers ensenyaments sobre el Regne de Déu. Als quaranta dies de la resurrecció el Fill torna al Pare. Després d’enviar-los al món sencer a predicar l’Evangeli i a batejar els qui creuen en Ell, i després de prometre’ls la vinguda de l’Esperit Sant, mentre els beneïa puja al cel i s’asseu a la dreta de Déu Pare. Així de senzill, així de meravellós.

Crist, com hem vist els mesos precedents, vingué al món per redimir-nos del pecat i conduir-nos a la perfecta unió amb Déu, per això, l’Ascensió de Jesús inaugura l’entrada al cel de la humanitat. Jesús és el Cap sobrenatural dels homes, com Adam ho va ser a l’ordre de la naturalesa. Com que el Cap és al cel, també nosaltres, que som els seus membres, tenim la possibilitat real d’assolir-lo, i a això estem cridats. Tal com Ell ens ha dit, se n’ha anat per preparar-nos un lloc a la casa del Pare, perquè on sigui Ell, estiguem nosaltres. No desitgem res més que arribar fins a Ell!

Assegut a la dreta del Pare, Jesús continua el seu ministeri de Mediador universal de salvació. Per això, l’Església ens recorda que “el Senyor regna amb la seva humanitat a la glòria eterna del Fill de Déu, intercedeix incessantment davant del Pare en favor nostre, ens envia el seu Esperit i ens dóna l’esperança d’arribar un dia al costat d’Ell, al lloc que ens té preparat” (Compendio, 132).

Deu dies després de l’Ascensió al cel, Jesús va enviar l’Esperit Sant als apòstols, reunits amb Maria, la Mare de Jesús. I continua enviant-lo als qui l’estimen. Aquest mes, juntament amb Maria, preparem-nos per celebrar les festes de l’Ascensió del Senyor i de la Pentecosta.

Mn. Xavier Argelich

Quina nit tan feliç que s’uneix el cel amb la terra, allò humà i allò diví!

La celebració de la Vetlla Pasqual que es va celebrar a l’Església de Santa Maria de Montalegre el dissabte sant 8 d’abril del 2023 a les 20h, és un dels esdeveniments litúrgics més bonics als que puguem assistir. En ella, sense cap dubte, se celebra l’Eucaristia, no obstant s’hi afegeixen, doncs així està establert, altres ritus que són els propis de la Vetlla Pasqual. A més, és costum que, si hi ha catecúmens, aquella nit es procedeixi a batejar-los, i segons l’edat de cadascun, poden rebre el sagrament de la confirmació i per descomptat la primera comunió. Tot plegat implica una àmplia preparació de la celebració, tant dels celebrants com dels catecúmens. Cada sagrament s’imparteix un per un a cada persona i en el moment de la celebració que correspon.

La nostra vetllada seria llarga però molt joiosa, com diu el pregó Quina nit tan feliç que s’uneix el cel amb la terra, allò humà i allò diví!

 

La benedicció del foc, Lumen Christi

Els fidels ens havíem congregat novament en assemblea. El temple estava semi en penombra. Havíem pres en entrar les espelmes de pasqua, el pregó i el full dels cants que exultaríem al llarg de la celebració. Tots els estris i utensilis per encendre el foc i el ciri pasqual s’havien disposat sobre una tauleta al fons de la nau central. Segons sortien de la sagristia els sacerdots, els sagristans i els acòlits s’hi van dirigir. Mn. Josep Miquel Bombardó que havia estat el mestre de cerimònies els altres dos dies sants, també va dirigir la Vetlla Pasqual.

Mn. Xavier Argelich va llegir la Salutació mentre un sagristà calava el foc i a continuació el celebrant ho beneïa. Després de varies oracions, es va encendre el ciri Pasqual que estaria arrestat tot el temps pasqual Que la llum de Crist, ressuscitat i gloriós, dissipi les tenebres del nostre cor i del nostre esperit. Un cop encès el ciri, amb aquella llum es van encendre totes les espelmes dels allí presents i alhora que cantàvem Lumen Christi, Deo grátias.

 Exsúltet (Pregó Pasqual)

La proclamació del Pregó la va interpretar el sacerdot polonès que atén a Montalegre Mn. Michal Twarkowski que ens va cridar gratament l’atenció per la seva veu esplèndida greu o de baríton. A més, va cantar a capella, és a dir, sense cap instrument musical ni l’orgue.

Acabat el pregó, tots apaguem les espelmes i seiem.

 

La litúrgia de la Paraula

La primera part d’aquesta litúrgia conté fins a set lectures, set salms i les oracions corresponents de l’Antic Testament. En aquesta vigília es van llegir les lectures del Llibre del Gènesi, del Llibre de l’Èxode i del profeta Ezequiel. Tot seguit, l’epístola de sant Pau als Romans. L’evangeli segons sant Mateu, és aquell tan esperat que resa així A la matinada de dissabte en alborejar el primer dia de la setmana van ser Maria Magdalena i l’altra Maria a veure el sepulcre…

Certament per diverses raons a molts llocs del món s’ha avançat l’hora de la celebració de la Vetlla Pasqual, però en altres temps, en altres segles, la cristiandat la celebrava de matinada per fer-la coincidir amb la descripció dels fets de l’evangeli.

Immediatament després, el rector va prendre la paraula. La seva homilia va ser una introducció a les litúrgies sacramentals que prosseguirien.

Jesús ha ressuscitat! Això és el que anunciem, és el fonament de la vida del cristià i ara en aquesta Vigília composta de tants signes, ritus, paraules i cants ens ho explica tot i ens encamina a la vida veritable. El Ciri Pasqual encès ens recordarà que hem estat renascuts del pecat i de la mort. Aquesta és la veritat revelada. Seguidament seran batejades Dámaris, Ana Ivon i Carlota, se’ls esborrarà el pecat original i tota la resta per aquest gran do de la gràcia. Alhora, rebran per primera vegada l’Eucaristia que ens ajuda a créixer cada dia en amor a Déu, sereu de Déu i Déu serà vostre. També la confirmació les dues adultes i la menor rebrà la confirmació juntament amb les companyes del col·legi. Benvingudes a la família de Déu, no tingueu por Jesús ha ressuscitat!

Litúrgia de sagraments

S’inicia amb el cant de les lletanies dels sants i altres oracions pròpies del ritu baptismal. El sacerdot beneeix l’aigua baptismal i llegeix amb les mans juntes el text bendicional al presbiteri on s’havien preparat els utensilis inclosa la petxina per batejar. El sacerdot submergeix el Ciri Pasqual a l’aigua alhora que llegeix unes oracions. Seguidament convida cada catecúmena a respondre a les promeses baptismals, una a una. Es va procedir a continuació a la imposició de mans dels tres sacerdots, el que presidia i els que concelebraven, així com els ritus de la confirmació amb l’autorització prèvia de l’arxidiòcesi, en què el confirmant s’acosta de nou al presbiteri acompanyat del padrí o padrina.

Acabats els ritus, les famílies i els fidels aplaudim amb gran alegria.

 

Al final de la celebració

Va seguir la missa pels cànons habituals, amb gran exultació dels presents ja que vivim amb intensitat la celebració de la benvinguda de nous catecúmens a l’Església. Les primeres persones que van rebre la Comunió van ser elles tres, com havia de ser.

Amb respecte, però sense cerimonial, Mn. Mallol va guardar la Reserva al sagrari de la Capella del Santíssim alhora que el sagristà, Sr. Eulogio, que s’havia ocupat com sempre del foc, va encendre aquella espelma que ens diu Aquí està el Senyor. Un altre sagristà va guardar la clau en un lloc segur. Al comiat, el rector va donar les gràcies expressament a la soprano Sra. Rosa Parellada, a l’organista Sr. Pere Mateu i a Mn. Michal per les seves interpretacions en una celebració tan especial i a tots els presents.

A l’atri ens esperava una porció d’un pa de pessic d’ametlles, riquíssim, realitzat per una família filipina col·laboradora de Montalegre.

¡Bona Pasqua!

 

Isabel Hernández Esteban

Avui acompanyem Crist amb aquest pes de la creu i deixarem que ens salvi i ens estimi

A l’hora nona mor Jesús a la creu asfixiat i de febre tetànica per la paralització dels músculs respiratoris que finalment van causar la parada cardíaca. D’aquesta manera tan cruel, després de més de vint-i-quatre hores de tortures i turments, humiliacions i escopinades, Jesús expira. Però si algú pensés que és un fracàs, en abundància de bé al tercer dia va ressuscitar i aquesta Resurrecció es converteix en el fonament de la nostra fe. No és fútil aquesta celebració. Al contrari, ens uneix tots els cristians a l’arbre de la creu.

El Divendres Sant el celebrem a Montalegre el 7 d’abril del 2023 a les 5 de la tarda. Minuts abans de l’inici de la Celebració de la Passió del Senyor, el sacerdot mestre de la cerimònia es va dirigir als fidels per explicar en què consistiria l’ofici del Divendres Sant, ja que no era la santa missa que coneixem. Es tractava d´una celebració litúrgica que seguint els cànons de l´Església té tres parts. No hi ha ofertori ni consagració ni cants de glòria ni al·leluies. La creu del baldaquí del presbiteri de l’Església de Santa Maria de Montalegre estava coberta amb peça de roba morada.

Primera part, la Paraula

A l’inici de la celebració, els tres sacerdots celebrants es van prostrar a terra i van fer oració en silenci. Els fidels drets també resem. L’altar estava nu, els canelobres sense espelmes, ni música ni cants.

Van seguir les lectures d’oracions, un fragment del Llibre d’Isaïes, el Salm 30 i un fragment de la carta als Hebreus de sant Pau. Després d’expressar la Glòria i la Lloança a tu Crist, els tres sacerdots van llegir l’Evangeli de la Passió del nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan.

 

L’homilia del rector

Crist compleix la voluntat del Pare per donar-nos aquesta vida sobrenatural que és el camí que ens dóna a conèixer Déu. Hem escoltat amb fervor i silenci les lectures en un dia de dolor, pena i dejuni en què Crist s’encamina cap a la creu perquè Crist vol que aconseguim la vida eterna. Avui volem adorar la creu, abraçant-la amb el nostre cor. I la creu pesa perquè suma tots els pecats de la humanitat, els nostres també i per això necessita el Cireneu. Avui acompanyem Crist amb aquest pes de la creu i deixarem que ens salvi i ens estimi. Procurem mirar-nos a nosaltres mateixos a la creu i preguntem-nos, La meva vida és un lliurament total al proïsme? Vull identificar-me amb Crist? Hem de viure en servei als altres, morint a nosaltres mateixos, acceptant i estimant la creu. Dolor i patiment és signe d’Esperança, mirar el crucificat és mirar la nostra Esperança.

A continuació, va seguir l’episodi de l’Oració Universal que conté deu pregàries extenses amb la seva petició especial a Déu totpoderós i etern.

Tot això ho podem llegir als llibrets de suport de la Setmana Santa o en algun dels nostres dispositius electrònics, ja que són textos universals pel que cada any és igual a tot el món catòlic.

 

Segona part, l’Adoració a la Creu

El sacerdot presenta la creu a l’assemblea de fidels tres vegades dient Mireu l’arbre de la creu. La creu surt en processó per tot el temple els fidels la miren i l’adoren. En aquest moment s’eleven els cants d’adoració que ens conviden a mirar l’arbre de la creu i tots responem Veniu a adorar-lo. Al peu del presbiteri se situa el sacerdot que porta la Creu, i un per un tots els assistents passem a reverenciar, tocar o besar la creu. En el recorregut de tornada al nostre seient, vam poder dipositar una almoina que es recull per als Franciscans Custodis dels llocs sants a Terra Santa (Israel). Així es fa a tots els temples catòlics en aquesta celebració.

 

Tercera part, Reserva i Comunió

A aquella hora el sagrari de la Capella del Santíssim no estava buit, pero no brillaven els llums de les espelmes  perquè Jesús era mort, era la Reserva del dia anterior. Els fidels ens acostem a rebre la comunió cantant Perdona el teu poble Senyor, perdona el teu poble, perdona-li Senyor.

Va finalitzar la celebració. No es podia fer res més perquè havíem d’esperar que es complís la profecia que Jesús ressuscités al tercer dia. I amb aquesta alegria de la Resurrecció de Crist ens tornaríem a congregar a Montalegre, a la Vetlla Pasqual.

Isabel Hernández Esteban

Va patir, va morir i va ressuscitar

Jesucrist, el Fill de Déu fet home per redimir-nos i salvar-nos, després de recórrer tota Palestina, durant tres anys, s’afanya a pujar a Jerusalem per darrera vegada. Ho fa juntament amb els Apòstols que el segueixen disposats a morir amb Ell.

El Senyor entra a Jerusalem i el poble surt a rebre’l amb alegria i goig. L’aclamen com a Messies i Rei. Les branques d’olivera, palmell i llorer, els mantells estesos a terra i els crits de lloança ens ajuden a descobrir Crist Salvador. El Fill de Déu fet home és reconegut com el Messies anunciat i esperat.

Però Jesús entra a Jerusalem per patir i morir a la creu. I és precisament aquí, com ens diu el Papa Francesc, on resplendeix el seu ésser rei segons Déu: el seu tron regi és la fusta de la creu. El seu amor arriba per nosaltres fins a l’extrem. Compleix la voluntat del seu Pare Déu, patint tota la seva passió i mort per amor a cadascú de nosaltres, per rescatar-nos de la mort, purificar-nos del mal, perdonar-nos els nostres pecats i obtenir-nos la vida eterna.

Com no ens submergirem en aquest gran misteri de la nostra fe? Els esdeveniments que celebrem durant la Setmana Santa són la manifestació més sublim de l’amor de Déu per l’home, creat a imatge i semblança seva. Per això, són dies propicis per tornar a despertar en nosaltres un desig més intens d’unir-nos a Crist i seguir-lo generosament, conscients que ens ha estimat fins a donar la vida per nosaltres. En aquests dies sants procurarem submergir-nos, mitjançant la contemplació i la celebració, en l’abundància d’amor de Déu per nosaltres i buscarem correspondre amb obres concretes a tant d’amor.

Crist mor però al tercer dia ressuscita. Aquesta és la gran veritat que proclamem i anunciem plens de joia. La seva resurrecció dóna sentit i fonamenta la nostra fe. Crist viu i vol viure en tu i en mi. Obrim-nos a la gran veritat que il·lumina el món sencer i visquem sempre en ella.

Mn. Xavier Argelich

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.