Contingut

Un Papa resistent

Per Alessandra Nucci
Des de que va ser elegit l’abril de 2005, els mitjans de comunicació han estat esperant que el Papa Benet XVI ensopegués i fora rebutjat per les masses que acudien a Joan Pau II, el seu carismàtic predecessor. Però no ha succeït així.

De fet, en els primers anys del seu papat, possiblement com a conseqüència de la popularitat de Joan Pau II a tot el món, Benet XVI va atreure encara més a la multitud del que ho va fer Karol Woytjla. Les multituds han disminuït una mica, però una i una altra vegada, el Papa Benet XVI ha avançat, saltant il·lès a través de cèrcols de foc i enmig de trampes i emboscades.

Josef Ratzinger sempre ha convertit els problemes en triomfs. La Convenció de l’Església a Itàlia, que es va celebrar a Verona el 2005, quan els mitjans de comunicació auguraven que podria esclatar la bombolla de les divisions existents dins de l’Església. I va seguir després amb la controvèrsia sobre el discurs a Ratisbona, que va acabar en reunions al més alt nivell de diàleg interreligiós.

Els seus viatges a Amèrica del Nord, Austràlia, França i més recentment el Regne Unit, van ser precedits per mesos de greus problemes i fins i tot de provocacions. Els activistes de l’ateisme van arribar fins i tot a demanar la seva detenció en arribar a Gran Bretanya. Però cada disputa, cada viatge, ha acabat amb l’aplaudiment de la gent, de les autoritats i -el més miraculós- dels mitjans de comunicació.
L’escàndol sexual sacerdotal es va convertir en un bumerang quan es va revelar que havia estat ni més ni menys que el cardenal Ratzinger qui havia insistit en la rigorosa neteja de la casa en quan els abusos van sortir a la llum. Irònicament, de no haver insistit, part de la premsa a penjar-li el pes de la culpa, potser mai hauria sortit a la llum el fet que fos ell, amb la seva autoritat en la Congregació per la Doctrina de la Fe, que havia prevalgut sobre les polítiques més lleus.
Un exemple divertit de la reversió misteriosa de les trampes va ser visualitzat el març de 2009 a través de tres dels canals de la RAI, la televisió estatal italiana. En el seu programa de diumenge a la tarda “En mitja hora”, la presentadora Lucia Annunziata, expresident de la RAI, va entrevistar el jesuïta nord-americà Thomas J. Reese. Va ser presentat com un sacerdot que havia renunciat a ser editor en cap del “America Magazine” quan el cardenal Ratzinger va ser elegit Papa.
Annunziata, que havia entrevistat recentment a un teòleg rebel com Hans Kung, va presentar al seu convidat com “enormement important”, “d’alt calibre” i “amb un immens prestigi”. Ella esperava sens dubte que el P. Reese faria tremolar el seient del Papa.
Però el seu pla va fracassar. No només el P. Reese no va atacar al Papa, sinó que de fet va donar plena validesa a cadascuna de les seves posicions doctrinals. Les seves crítiques es van limitar a reflectir que el Sant Pare havia d´envoltar-se de persones més expertes en la relació amb els mitjans de comunicació.
Nerviosa, Annunziata va abordar un tema després d’un altre, en un to cada vegada més insinuant: “Sens dubte vostè ha d’estar en desacord amb el Papa en aquesta matèria”. “I vostè ha d’estar disposat a admetre com a mínim que avui en dia no tothom està d’acord el Papa”. Reese esquivava somrient cada envestida.
Finalment, es va jugar la seva carta de triomf: “I què m´en diu de la nena del Brasil que va ser violada pel seu padrastre? Recolza vostè fins i tot la decisió de excomunicar a la família que la va portar a una clínica abortiva? “
Però Reese es va posar a riure divertit i va assenyalar: “Jo no sóc un enemic del Papa. Crec que té raó en tots aquests temes que vostè ha esmentat” I llavors, el cop mortal: “A mi m’agrada el Papa”. (Enllaç al programa: RAI-tv)
Així, una entrevista potencialment desastrosa -i en horari de màxima audiència- es va convertir en una publicitat inesperada per al Papa, gràcies a la destresa d’un sacerdot honest, que va saber deixar de banda les diferències del passat i estar a partir un pinyo amb ell. Per descomptat, els atacs no s’aturaran. Però en els cinc anys i mig de pontificat de Benet XVI, tots aquests atacs han donat lloc a un augment del prestigi de l’Església Catòlica.
En una ironia final, l’home que va ser titllat de “rottweiler de Déu”, i de intel·lectual sever i distant, connecta amb la gent, atraient multituds de totes les edats, orígens i estil de vida. En les seves estades tradicionals d’estiu a Castel Gandolfo, el Papa Benet XVI torna molt sovint a Roma per les audiències dels dimecres, perquè la plaça no pot donar cabuda a totes les persones que hi acudeixen.
Lluny de marcar la seva desaparició, sota l’autoritat de Joseph Ratzinger, l’Església Catòlica ha anat recuperant la seva reputació i, amb això, la capacitat de difondre el seu missatge. Qui hagués pensat que aquest intel·lectual per excel·lència, de 83 a camí dels 84, reescriuria els llibres de text de les relacions públiques?
 
 
 
Alessandra Nucci és una escriptora i periodista independent italiana. El 2007 va guanyar Golden Florin en el sector d’assaig del Premi Firenze, pel seu llibre sobre el feminisme de gènere com a instrument de la lluita de classes: “La donna a una dimensioni”, publicat per Marietti 1820.
 
 
(Mercatornet, 16.10.2010)
 
Traducció: Temes d´avui-Montalegre
27 octubre, 2010 - Actualitat Comentaris (0)

Premi Nobel a la producció d´embrions

Per Isabel Viladomiu

El Nobel de Medicina ha premiat l´abús tècnic pel que fa a l’inici de la vida, quan aquesta mereix el màxim respecte i prudència.
Fins ara el premi Nobel consistia en el reconeixement d´un treball innovador o d´un descobriment beneficiós per a tot el gènere humà, però amb la concessió del premi Nobel de Medicina a Robert Edwards, artífex del primer ‘nadó proveta´, s´ha premiat la producció de vides humanes en el laboratori. Han concedit un premi a un procés que és violent en l’inici de la vida: en l´obtenció dels òvuls, en la producció i selecció d´embrions i en la eugenèsia. Es confirma un perillós canvi de rumb en la medicina que ja no busca només curar, sinó es converteix en la medicina del desig al servei de les llibertats personals incompatibles amb els deures metges de curar i acompanyar. L’avortament, l´eutanàsia, l´eugenèsia i la fecundació in vitro amb transferència d´embrions (FIVET) són una mostra d’aquest canvi en les idees i en la medicina ara premiada a escala mundial.
Robert Edwards va idear la tècnica que ha permès que naixessin quatre milions de persones al món des de 1978. Suplantar amb èxit la naturalesa i cancel·lar així la investigació llarga i costosa de les causes d´infertilitat. El camí fàcil estava obert i molta gent disposada a pagar quantitats astronòmiques pel fill desitjat. El rebuig social era evident, però serien els mitjans de comunicació els encarregats de canviar la mentalitat dominant i de fer arribar els nous èxits a la població, adaptant la seva mentalitat i insistint en el fet que la vida embrionària no té cap valor, exalçant la llibertat per sobre del dret a la vida. Dos esdeveniments succeeixen l´any 1978, el naixement de Louisse Brown, primera nadó proveta, i l´aparició del concepte de “pre-embrió” que justificaria tota intervenció en les primeres setmanes de vida. L´embrió humà va deixar de ser-ho perquè un Comitè així ho va decidir. Després ens van mostrar les imatges dels nens FIVET perquè ningú dubtés que la finalitat de la FIVET és bona i els nens neixen sans. Com explicar que la FIVET obre qüestions ètiques de gran envergadura?
El principi ètic universal que el fi no justifica els mitjans s´ha d´aplicar en l´anàlisi ètica de la FIVET. La producció de vides humanes en el laboratori és la gran qüestió. Els homes no són un producte de laboratori, ja que d´aquesta manera s´instrumentalitza la seva vida. Que l´home tingui dignitat significa això: que la seva vida és intocable, que no ha de ser produïda, ni la seva existència decidida per un altre home, precisament en la fredor d´un laboratori. Els tècnics que realitzen la FIVET són els primers en propagar que els embrions no són homes, ni vides humanes que mereixin el nostre respecte i per això produeixen, utilitzen, dominen i congelen tantes vides com calgui perquè en neixi un nen. Si han nascut quatre milions de nens i l´eficàcia de la tècnica deixa pel camí una mitjana de catorze embrions per cada naixement, són cinquanta-quatre milions de embrions utilitzats en benefici dels que sí que han vist la llum.

Hi ha clíniques a tot el món la oferta de les quals és ‘produir´ nens. La vida té de un nou preu, com en temps de l´esclavitud. Hi ha mercats de les cèl·lules germinals, d´embrions, d´úters de lloguer. Tot és un gran negoci fet amb vides humanes, amb persones que han estat instrumentalitzades i congelades sense respecte. Alguns diran que no importa perquè els embrions no senten, però la FIVET ha canviat els aspectes més importants de la nostra vida: les relacions familiars, aquelles en què es fonamenta el futur de l´home. El lema d´una ‘web´ d´una clínica reproductiva mostra aquest fet: “El moment de ser mare el trio jo”, molt semblant al lema avortista: “Jo aturo, jo decideixo”. La FIVET i l’avortament són fruits d´un mateix arbre, un arbre que menysprea la naturalesa i el seu missatge i que utilitza les llibertats per tal que els desitjos siguin cada vegada més insolidaris i inhumans. El Nobel de Medicina ha premiat l´abús tècnic pel que fa a l’inici de la vida, quan aquesta mereix el màxim respecte i prudència. Per molt que es premiï el que és inhumà, que es legalitzi el domini i la destrucció de vides, la veritat s´obrirà camí, com sempre ha estat en el curs de la història.

Isabel Viladomiu

 
 
25 octubre, 2010 - Actualitat Comentaris (0)

Ubicació de les zones per assistir a la Missa del Sant Pare

En aquesta setmana els mitjans de comunicació han pogut fer públic la ubicació dels seients exteriors al voltant de la Sagrada Família per assistir a la celebració de la Dedicació del temple que efectuarà SS Benet XVI el proper 7 de novembre a partir de les 10 h del matí. Es poden observar en el plànol la distribució de les zones per colors:

Vermell, carrer Nàpols.

Marró, interior de la Plaça de la Sagrada Família.

Taronja, carrer Sardenya.

Groc, carrer Marina.

Salmó, Avgda. Gaudí

Verd, carrer Provença.

Serveis Informatius Montalegre

24 octubre, 2010 - Noticies de Montalegre Comentaris (0)

La Dedicació del temple de la Sagrada Família

En els llibres litúrgics la consagració d’un temple a l’oració es troba específicament en la Dedicació, el qual és el terme més adequat ja que solament es consagra a Déu Nostre Senyor en els altars de les esglésies, i en ells es fan a partir del moment de que el temple es dedicat a Ell per sempre. 

Així el Sant Pare iniciarà a les 10 hores del matí del dia 7 de novembre l’acte de la Dedicació, en el qual tots el seus gestos tindran un significat espiritual i concret. Fins arribar a la celebració de l’Eucaristia que tots coneixem, veurem en primer lloc com un grup de delegats que han participat en l’edificació del temple li oferiran a SS Benet XVI l’església, a continuació el Sant Pare  beneirà l’aigua i amb ella aspergirà el poble i després les parets i l’altar. Prosseguirà la proclamació de les lectures i a continuació el Sant Pare farà l’homilia. Seguirà la professió de fe, el “Crec en un Déu”, i el cant de les lletanies dels Sants. 

A partir d’aquest moment començarà específicament la celebració de la Dedicació. Es col·locaran les relíquies d’alguns sants i es resarà una oració de Dedicació amb la qual es farà pales el propòsit de dedicar l’església al Senyor i es demanarà la seva benedicció. A continuació tindrà lloc la unció de l’altar i de les parets de l’església. L’altar esdevindrà així símbol de Crist, i la unció donarà el significat a l’església que es dedicarà del tot i per sempre al culte cristià. Es farà la encensació la qual indica  que la nau de l’església,  per la dedicació, es converteix en casa d’oració. Seguidament es recobrirà l’altar amb les tovalles cosa que indica que es la taula del Senyor, s’adornarà com per una festa i un àpat en el qual els fidels prenen l’aliment diví. I ja, per fi, es produirà la il·luminació de l’altar seguida de la il·luminació de l’església que recorda que “Crist és la Llum que es revela a les nacions”. 

Així s’ha arribarà al punt en el que el Sant Pare celebrarà L’Eucaristia, juntament amb 1100 celebrants, entre bisbes i preveres presents. Aquesta és la part més antiga i més important de tot l’acte, ja que l’Eucaristia consagra l’altar i el lloc de la celebració. 

 La Sagrada Família serà Basílica 

Al mateix temps el Temple Expiatori de la Sagrada Família serà declarat Basílica cosa respon a tota l’obra pensada, dissenyada i treballada per D. Antoni Gaudí. Ell volia que tota la Creació, el cel i la terra, estigués representada en la Sagrada Família. I així es va veient com tots el animals i vegetals hi són representats, però també tots el passatges de la vida de Nostre Senyor Jesucrist, totes les advocacions marianes, totes les diòcesis del món, un temple amb una significació universal i catòlic. Tot això va motivar a que l’arquebisbe cardenal D. Lluís Martinez Sistach demanés a SS Benet XVI  que fos ell qui dediqués el temple a Déu. La Basílica de la Sagrada Família serà sinó l’única església, de les poques esglésies en el món, que tingui cinc naus, ja que el més habitual és que siguin de tres naus.

A l’interior del temple assistiran 6900 persones degudament acreditades, i a l’exterior de tot el voltant del temple 40.000 persones amb seient, els quals veuran la celebració mitjançant pantalles gegants. Es calcula que veuran la transmissió per televisió uns 150 milions de persones de tot el món. A llarg de tot l’acte SS Benet XVI utilitzarà els idiomes català, castellà i llatí. De tot plegat dia darrera dia informa l’Arquebisbat de Barcelona.

 Isabel Hernández Esteban

24 octubre, 2010 - Noticies de Montalegre Comentaris (0)

El millor del viatge del Papa al Regne Unit

 

Oferim el nucli central de cada discurs de Benet XVI durant el seu històric viatge al Regne Unit, que anaren des del dia 16 al 19 de setembre de 2010; us aportem els enllaços als textos complets.

(En format pdb per iSilo oferim en castellá un archiu recopilatori de todo el material: Anar al enllaç – Temes d´avui.)

 
Trobada amb els periodistes a l’avió
Una Església que busqués sobretot el fet de ser atractiva, estaria ja en un camí equivocat. Perquè l’Església no treballa per a ella, per augmentar els propis números, el propi poder. L’Església està al servei de l´Altre, del Creador, no al servei de sí mateixa, per ser un cos fort, sinó per fer accessible l’anunci de Jesucrist, les grans veritats, les grans forces d’amor i de reconciliació que han aparegut amb aquesta figura i que vénen sempre de la presència de Jesucrist. (…) En aquest sentit, em sembla també que anglicans i catòlics tenen el mateix deure, i han de prendre la mateixa direcció. Si anglicans i catòlics veuen que no se serveixen a si mateixos, sinó que són instruments de Crist, “l´amic de l’Espòs”, com diu sant Joan; si tots dos segueixen la prioritat de Crist i no de si mateixos, aleshores van junts. Perquè llavors la prioritat de Crist els uneix i ja no són competidors, cadascun buscant el major nombre de fidels, sinó que estan junts en el compromís per la veritat del Crist que entra en aquest món, i d’aquesta manera es troben també recíprocament en un veritable i fecund ecumenisme.
Text complet: Temes d´avui
 
Audiència amb la Reina del Regne Unit
Podem recordar com la Gran Bretanya i els seus dirigents es van enfrontar a la tirania nazi que desitjava eradicar Déu de la societat i negava la nostra humanitat comuna, a alguns especialment als jueus, als qui no considerava dignes de viure. Recordo també l’actitud del mateix règim envers els pastors cristians o els religiosos que van proclamar la veritat en l’amor, oposant-se als nazis i, per això, van pagar amb les seves vides aquesta oposició. En reflexionar sobre els ensenyaments alliçonadors de l’extremisme ateu del segle XX, mai oblidem com l’exclusió de Déu, la religió i la virtut de la vida pública condueix finalment a una visió esbiaixada de l’home i de la societat i, per tant, a una visió “restringida de la persona humana i el seu destí” (Caritas in veritate, 29).
Text complet: vatican.va
 
Santa Missa en Bellahouston Park
L’evangelització de la cultura és d’especial importància en el nostre temps, quan la “dictadura del relativisme” amenaça enfosquir la veritat immutable sobre la naturalesa de l’home, sobre el seu destí i el seu fi últim. Avui dia, alguns busquen excloure de l’esfera pública les creences religioses, relegar-les a l´àmbit privat, objectant que són una amenaça per a la igualtat i la llibertat. No obstant això, la religió és, en realitat, una garantia d’autèntica llibertat i respecte, que ens mou a veure cada persona com un germà o germana. Per aquest motiu, us convido particularment a vosaltres, fidels laics, en virtut de la vostra vocació i de la missió baptismal, a ser no només exemple de fe en públic, sinó també a plantejar, en els fòrums públics, els arguments promoguts per la saviesa i la visió de la fe. La societat actual necessita veus clares que proposin el nostre dret a viure, no en una selva de llibertats autodestructives i arbitràries, sinó en una societat que treballi per al veritable benestar dels seus ciutadans i els hi ofereixi guia i protecció en la seva debilitat i fragilitat. No tingueu por d’oferir aquest servei als vostres germans i germanes, i als temps futurs de la vostra estimada nació.
Hi ha moltes temptacions que heu de fer front cada dia –droga, diners, sexe, pornografia, alcohol–i que el món us diu que us donaran felicitat, quan, en realitat, aquestes coses són destructives i creen divisió. Només una cosa roman: l’amor personal de Jesús per cada un de vosaltres. Busqueu, coneixeu i estimeu, i ell us alliberarà de l’esclavatge de l’existència enlluernadora, però superficial, que proposa sovint la societat actual.

 Text complet: vatican.va

Trobada amb joves en una escola universitari
Espero que, entre els qui m’escolteu avui, s´hi trobi algun dels futurs sants del segle XXI. El que Déu desitja més de cada un de vosaltres és que sigueu sants. Ell us estima molt més del que mai podríeu imaginar i vol el millor per a vosaltres. I, sens dubte, el millor per a vosaltres és que creixeu en santedat.
Potser algú de vosaltres mai abans no pensà això. Potser algú opina que la santedat no és per a ell. Deixeu que m’expliqui. Quan som joves, solem pensar en persones a les quals respectem, admirem, i les veiem com ens agradaria ser. Potser és algú que trobem en la nostra vida diària i a qui tenim una gran estima. O pot ser que sigui algun personatge famós. Vivim en una cultura de la fama, i sovint s’encoratja els joves a modelar-se segons les figures del món de l’esport o de l’entreteniment. Us pregunto: Quines són les qualitats que veieu en els altres i que més us agradarien per a vosaltres mateixos? Quin tipus de persona us agradaria ser veritablement?
Quan us convido a ser sants, us demano que no us conformeu en ser de persones de segona fila. Us demano que no cerqueu només una meta limitada i que ignoreu les altres que teniu també al davant. Tenir diners possibilita ser generós i fer molt de bé en el món, però, per si mateix, no és suficient per fer-vos feliços. Estar altament qualificat en determinada activitat o professió és bo, però això no us omplirà de satisfacció, a menys que aspirem a quelcom més gran encara. Arribar només a la fama no ens fa feliços. La felicitat és una cosa que tothom vol, però una de les majors tragèdies d’aquest món és el fet que moltissima gent mai no la troba, perquè la busca en els llocs equivocats. La clau, per això, és molt senzilla: la veritable felicitat es troba en Déu. Necessitem tenir el valor de posar les nostres esperances més profundes només en Déu, no en els diners, ni en la carrera, ni en l’èxit mundà o en les nostres relacions personals, sinó en Déu. Només ell pot satisfer les necessitats més profundes del nostre cor.
Text complet: vatican.va
 
 Trobada intereligiosa
En el pla espiritual, tots nosaltres, per camins diferents, estem personalment compromesos en un recorregut que dóna una resposta a l’interrogant més important: el relatiu al sentit últim de la nostra existència humana. L’anhel pel sagrat és la recerca de l´únic necessari, o sigui l´única cosa que pot satisfer les aspiracions del cor humà. Durant el segle cinquè, Sant Agustí va descriure aquesta recerca amb les conegudes paraules: «Ens heu fet Senyor per a Vós, i el nostre cor està inquiet fins que no descansi en Vós» (Confessions, llibre I, 1). Quan ens embarquem en aquesta aventura, ens adonem cada vegada més clarament que la iniciativa no depèn de nosaltres, sinó del Senyor: no es tracta tant que el busquem, a Ell, sinó que sigui Ell qui ens busqui a nosaltres, més encara, és Ell qui ha posat en els nostres cors aquest anhel últim del que és Definitiu.
Text complet: vatican.va
 
Visita fraterna a l’arquebisbe Anglicà
En la figura de John Henry Newman, que serà beatificat el diumenge, celebrem un pastor, la visió eclesial del qual va créixer amb la seva formació anglicana i va madurar durant els seus molts anys com a ministre ordenat a l’Església d’Anglaterra. Ell ens ensenya les virtuts que exigeix l’ecumenisme: d’una banda, seguia la seva consciència, fins i tot amb gran sacrifici personal, i de l’altra, la calor de la seva constant amistat amb els seus antics companys el va portar a investigar amb ells, amb un esperit veritablement conciliador, les qüestions sobre les quals diferien, impulsat per un profund anhel d’unitat en la fe.
Text complet: vatican.va
 
Trobada amb societat civil i mons acadèmic i cultural
On es troba la fonamentació ètica de les deliberacions polítiques? La tradició catòlica manté que les normes objectives per a una acció justa de govern són accessibles a la raó, prescindint del contingut de la revelació. En aquest sentit, el paper de la religió en el debat polític no és tant el fet de proporcionar aquestes normes, com el fet a tenir en compte del desconeixement en els no creients. Menys encara es tractarà de proposar solucions polítiques concretes, ja que és quelcom que està totalment fora de la competència de la religió. El seu paper consisteix més aviat en ajudar a purificar i il·luminar l’aplicació de la raó de cara al descobriment dels principis morals objectius. Aquest paper “corrector” de la religió pel que fa a la raó no sempre ha estat benvingut; en part a causa d´algunes expressions deformades de la religió, com han estat el sectarisme i el fonamentalisme, que poden ser percebudes com a generadores de seriosos problemes socials.
En altres paraules, la religió no és un problema que els legisladors han de solucionar, sinó una contribució vital al debat nacional. Des d’aquest punt de vista, no puc menys de manifestar la meva preocupació per la creixent marginació de la religió, especialment del cristianisme, en algunes parts, fins i tot en nacions que atorguen un gran èmfasi a la tolerància. Hi ha alguns que volen que la veu de la religió es silenciï, o almenys que es relegui a l’esfera merament privada. N’hi ha que esgrimeixen que la celebració pública de festes com el Nadal s´haurien de suprimir segons la discutible convicció que aquestes festes ofenen els membres d’altres religions o potser de cap. I n´hi ha altres que sostenen -paradoxalment amb la intenció de suprimir la discriminació- que als cristians que exerceixen un paper públic se’ls hi hauria de demanar, de vegades, que actuessin contra la seva consciència. Aquests són signes preocupants d’un fracàs en la valoració no només dels drets dels creients a la llibertat de consciència i a la llibertat religiosa, sinó també del legítim paper de la religió en la vida pública. Voldria convidar a tots vostès, per tant, en els seus camps d’influència, a buscar els mitjans de promoció i el foment del diàleg entre fe i raó en tots els àmbits de la vida nacional.
On hi ha vides humanes pel mig, el temps és sempre limitat: el món ha estat també testimoni dels ingents recursos que els governs poden emprar en el rescat d’institucions financeres considerades “massa grans perquè fracassin”. Per descomptat, el desenvolupament humà integral dels pobles del món no és menys important. Heus aquí una empresa digna de l’atenció mundial, que és en veritat “massa gran perquè fracassi”.

 Text complet: vatican.va

Celebració ecumènica a l’abadia de Westminster
En una societat cada vegada més indiferent o, fins i tot, hostil al missatge cristià, tots estem obligats a donar una explicació convincent de l’alegria i l’esperança que hi ha en nosaltres (cf. 1 P 3,15), i a presentar el Senyor Ressuscitat com la resposta als interrogants més profunds i a les aspiracions espirituals dels homes i les dones del nostre temps.
Text complet: vatican.va
 
Missa a la catedral a Westminster
Necessitem moltíssim, tant en l’Església com en la societat, testimonis de la bellesa de la santedat, és a dir, testimonis de l’esplendor de la veritat, testimonis de l’alegria i de la llibertat que neix d’una relació viva amb Crist. Un dels majors desafiaments als quals ens enfrontem avui és com parlar de manera convincent de la saviesa i del poder alliberador de la Paraula de Déu a un món que, massa sovint, considera l’Evangeli com una constricció de la llibertat humana, en lloc de la veritat que allibera la nostra ment i els nostres esforços per viure correcta i sàviament, com a individus i com a membres de la societat.
Preguem, doncs, perquè els catòlics d’aquesta terra siguin cada vegada més conscients de la seva dignitat com a poble sacerdotal, cridats a consagrar el món a Déu, a través de la vida de fe i de santedat. I que aquest augment de zel apostòlic es vegi acompanyat d’una oració més intensa per les vocacions a l’orde sacerdotal, perquè com més creix l’apostolat seglar, amb més urgència es percep la necessitat de sacerdots, i com més aprofundeixen els laics en la pròpia vocació, més se subratlla el que és propi del sacerdot.
Text complet: vatican.va
 
Visita a una casa de gent gran
Estic entre vosaltres no només com un pare, sinó també com un germà que coneix bé les alegries i fatigues que arriben amb l’edat. Els nostres llargs anys de vida ens ofereixen l’oportunitat d’apreciar, tant la bellesa del major do que Déu ens ha donat -el do de la vida- com també la fragilitat de l’esperit humà. Als que tenim molts anys ens ha estat donada la meravellosa oportunitat d’aprofundir en el nostre coneixement del misteri de Crist, el qual es va humiliar per compartir la nostra humanitat.
Text complet: vatican.va
 
Vetlla de pregària prèvia a la beatificació de Newman
La vida de Newman ens ensenya també que la passió per la veritat, l’honestedat intel·lectual i l’autèntica conversió són costoses. No podem guardar per a nosaltres mateixos la veritat que ens fa lliures; s’ha de donar testimoni d’ella, la qual cosa demana que es pugui escoltar; al final, el seu poder de convicció prové de si mateixa i no de l’eloqüència humana o dels arguments que l’exposin. No lluny d’aquí, en Tyburn, un gran nombre de germans i germanes nostres van morir per la fe. El seu testimoni de fidelitat fins al final fou més poderós que les paraules inspirades que molts d’ells van pronunciar abans d’entregar-ho tot al Senyor. En el nostre temps, el preu que cal pagar per la fidelitat a l’Evangeli ja no és ser penjat i esquarterat sense cap os sà, però sovint implica ser exclòs, ridiculitzat o parodiat. I, tanmateix, l’Església no es pot sostreure a la missió d’anunciar el Crist i el seu Evangeli com a veritat salvadora, font de la nostra felicitat definitiva com a individus i poder ser fonament d’una societat justa i humana.
Text complet: vatican.va
 
Beatificació del cardenal Newman
El lema del Cardenal Newman, cor ad cor loquitur, “el cor parla al cor”, ens dóna la perspectiva de la seva comprensió de la vida cristiana com una crida a la santedat, experimentada com el desig profund del cor humà d’entrar en comunió íntima amb el Cor de Déu. Ens recorda que la fidelitat a la pregària ens va transformant gradualment a semblança de Déu. Com va escriure en un dels seus molts bonics sermons, «l’hàbit de pregària, la pràctica de buscar Déu i el món invisible en cada moment, en cada lloc, i en cada emergència; us dic que l’oració té tot allò que es pot anomenar un efecte natural en l’ànima, espiritualitzada i elevant. Un home ja no és el que era abans; gradualment…es veu imbuït d’una sèrie d’idees noves, i es veu impregnat de principis diferents» (Sermons Parroquials i Comuns, IV, 230-231).
Text complet: vatican.va
 
Trobada amb els bisbes
La vostra creixent presa de consciència de l’abast de l’abús de menors en la societat, els seus efectes devastadors, i la necessitat de proporcionar un correcte suport a les víctimes hauria de servir d’incentiu per compartir les lliçons que heu après amb tota la comunitat en general. En efecte, quina millor manera podria haver per tal de reparar aquests pecats que acostar-se, amb un esperit humil de compassió, als nens que segueixen patint abusos en altres llocs? El nostre deure de tenir cura dels joves no exigeix pas menys. En reflexionar sobre la fragilitat humana, que aquests tràgics esdeveniments tan cruament han posat de manifest, hem de recordar que si volem ser Pastors cristians eficaços hem de portar una vida amb la major integritat, humilitat i santedat.
Text complet: vatican.va
 
Cerimònia de comiat
Naturalment, la meva visita ha estat dirigida d’una manera especial als catòlics del Regne Unit. Estimo moltíssim aquest temps que he passat amb els Bisbes, sacerdots, religiosos i laics, i amb els professors, alumnes i gent gran. Ha estat especialment commovedor poder celebrar amb ells, aquí a Birmingham, la beatificació d’un gran fill d’Anglaterra, el Cardenal John Henry Newman. Estic convençut que, amb el seu vast llegat d’escrits acadèmics i espirituals, té encara molt a ensenyar-nos sobre la vida i el testimoni cristià enmig dels reptes del món actual, desafiaments que ell va preveure amb sorprenent claredat.
Text complet: vatican.va
22 octubre, 2010 - Actualitat Comentaris (0)

Gir històric a Europa preserva dret a l’objecció de consciència

Volum 13, Número 44

15 octubre 2010

By Terrence McKeegan, J.D.

ESTRASBURG, 15 d’octubre (C-FAM) – Després d’un dràstic tomb legislatiu es va reafirmar el dret a l’objecció de consciència dels professionals mèdics i de les institucions a Europa la setmana passada.

La legislatura del Consell d’Europa va sotmetre a consideració un projecte de resolució que exigia importants restriccions a l’objecció de consciència, incloent la privació de les garanties d’aquest dret als metges que es refusen a practicar avortaments.

Una aliança de legisladors encapçalada per dos polítics, un d’Itàlia i un altre d’Irlanda, va assegurar l’aprovació de 29 esmenes que van transformar el projecte en una resolució que preserva el dret universalment reconegut a la llibertat de consciència.

El projecte de resolució, conegut com Informe McCafferty pretenia sancionar el personal sanitari que es negués a realitzar pràctiques contràries al dictamen de la seva consciència. A més, exigia un nou registre d’objectors de consciència.

Christine McCafferty, política britànica i principal autora de la resolució inicial, va dir, en el transcurs de les deliberacions, que pretenia forçar a clíniques i hospitals privats i confessionals a practicar avortaments.

Un comitè va aprovar la resolució inicial de McCafferty, però va ser anul.lada en l’última votació legislativa. La majoria dels observadors donava per fet que seria aprovada pràcticament sense esmenes, de manera que el resultat va impactar gairebé a tots, especialment a McCafferty, que va acabar votant en contra de la seva pròpia resolució.

El nou text estableix que «cap hospital, establiment o persona pot ser objecte de pressions, ser considerat responsable o patir discriminació de cap tipus per negar-se a realitzar, acceptar o assistir un avortament».

«Aquesta resolució tindrà un impacte real en la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans», va assegurar Gregor Puppinck, director de l’European Centre for Law and Justice. Així mateix, va manifestar que el tribunal freqüentment cita resolucions de la legislatura europea com a reflex del parer del continent en general.

Puppinck va dir a divendres Fax que la legislatura sovint reserva les votacions sobre els assumptes més discutits per als dijous a la tarda o els divendres. Com la majoria dels membres conservadors sol viure en llocs més allunyats de la seu d’Estrasburg que els liberals, els preparatius dels viatges, en general, fan més difícil que puguin ser presents en les votacions que es fan cap a la fi de la setmana. Puppinck atribuir gran part de l’èxit als esforços per mantenir els membres conservadors a la sala per al la votació de dijous a la tarda.

Els que van donar suport les esmenes atribuir àmpliament el resultat final al lideratge del senador italià Luca Volonte, cap del Partit Popular Europeu, i del senador irlandès Ronan Mullen.

«La Sra McCafferty i els seus seguidors haurien de preguntar-se, en primer lloc, per què tants professionals de la salut es neguen a veure’s involucrats en avortaments», diu un comunicat de premsa de Mullen. «És perquè consideren l’avortament en si mateix com una violació dels drets humans, i no com a part d’un tractament mèdic responsable».

Diversos acords internacionals vinculants garanteixen el dret a l’objecció de consciència. Entre ells es troben el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, la Convenció Europea de Drets Humans i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.

Un nombre d’associacions mèdiques, entre elles el Consell Nacional de Metges de França, va condemnar l’informe inicial de McCafferty. Figures destacades, com un ex magistrat del Tribunal Europeu de Drets Humans i un ex president de conducta professional del principal consell mèdic del Regne Unit, es van manifestar en contra del projecte inicial en una reunió realitzada el dia previ a la votació.

(Traduït per l´equip de Montalegre)

20 octubre, 2010 - Actualitat Comentaris (0)

Itinerari del papamòbil per Barcelona

El dia 6 d’octubre es va fer públic el recorregut  que el Sant Pare farà al llarg de la ciutat de Barcelona, en el conegut papamòbil, el dia 7 de novembre d’enguany, pel matí. Era tota una incògnita perquè es barrejaven diverses possibilitats. Finalment s’ha anunciat que SS Benet XVI sortirà de la Catedral a les 9 hores, tot seguit enfilarà la Via Laietana, seguirà per Pau Claris fins al carrer de La Diputació, després tot recte fins el carrer Marina on girarà a l’esquerra, passant per davant de la façana del Naixement de la Basílica de la Sagrada Família, rodejant-la tot al voltant pel carrer Provença, després baixarà pel carrer Sardenya passant per davant de la façana de la Passió i tot girant per l’esquerra del carrer Mallorca, s’aturarà per entrar pel nou accés del temple. D’aquesta manera a les 9.30 s’inicien els actes en l’interior de la Basílica amb la recepció amb SM els Reis D. Joan Carles i Da. Sofia, seguint després amb els actes litúrgics del programa oficial previst.

En dies successius sabrem si hi hauran altres recorreguts, pel vespre del dissabte dia 6 que és el dia de la seva arribada a BCN,  o el diumenge de retorn al Palau Episcopal, o la tarda a la seva visita a la Institució Benefico Social del Nen Déu.

 

 

Serveis Informatius Montalegre

 

16 octubre, 2010 - Noticies de Montalegre Comentaris (0)

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.