La Coral Canigó ens va obsequiar amb una vintena de nadales

Detall pessebre de Montalegre

 

En el XII concert ofert en l’església, un any més la Coral Canigó ens va fer sentir, i en alguns casos emocionar, un Nadal ple de musica. En la nit del 18 de desembre tres quartes parts de la nau central es va omplir d’entusiastes del cant coral i de famílies, i tothom va aprofitar per contemplar el pessebre de Montalegre, el qual s’havia instal•lat recentment. El programa va ser, com sempre molt variat *, amb un seguit de cançons populars i tradicionals procedents de diferents països o regions, interpretades en diferents idiomes. Van participar trenta veus, essent el director i organista José Antonio Mur Sasé i com a director col•laborador, Horacio de Paz.

La Coral Canigó es va crear fa més de vint anys, inicialment amb pares i mares del Col•legi Canigó; posteriorment s’han incorporat alumnes del referit col•legi, donant així una renovació generacional a les veus.

En aquesta ocasió el conjunt de la coral va sortir de la sagristia, i es va situar en el presbiteri. Van destacar les veus solistes de Maite Alonso, Maite Fabregat i especialment Laura Domènech. Al llarg d’una hora quart de concert vam anar veient com els cantaires cantaven felinos, mantenint sempre un somriure. La nadala El Rabadà va venir acompanyada d’una sorpresa: es van incorporar al cor 13 veus de nens i nenes que ho van fer molt bé!!. Un cop acabat el programa oficial la Coral Canigó, atesa la insistencia i els aplaudiments del públic, ens va obsequiar amb dos bises: Las Joticas al Niño Jesús i Campanas de la Mezquita.

Col·legi Canigó de Barcelona

Programa *

1. Adornad vuestra Morada. (Deck the hall). Tradicional. Old Welsh.
2. Transeamus. Schnabel
3. Aclarida. Popular de Sicilia. I. Heim
4. Oh arbre sant. Popular alemanya. Ll. Farreny
5. Gloria in excelsis Deo. Hac Nocte. J. Cagliero
6. Cantique de Nöel. Adolfhe Adam.
7. Entonad con vos de júbilo. San Juan Bosco
8. Aquell primer Nadal. Melodia francesa del segle XVIII
9. El cant dels ocells. Tradicional catalana. Pau Casals
10.Campanas de la mezquita. E. Medina
11.Alegría en esta noche. Sor Carmen Gracia. FMA
12.Vals de Navidad. Tradicional. Styne/Cahn
13. Joticas al Niño Jesús. Aires populares Navarros.
14. Gloria. Antonio Vivaldi. N 1, Gloria in Excelsis Deo.
15. Adeste fideles. Tradicional. R.F. Ynera
16. Santa Nit. Franz Grüber. Tradicional. A.Martorell
17. El Rabadà. Nadala popular catalana.
18. Bones festes de Nadal. (Canon) Mozart.

Isabel Hernández Esteban

11 idees de Benet XVI a l’estada a Santiago i Barcelona

El Sant Pare ha visitat Santiago i Barcelona i ens ha deixat nombrosos missatges per a reflexionar fins a la seva pròxima visita amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut.

16 de novembre de 2010
http://www.madrid11.com

1. L’home està sempre en el camí
En el més íntim del seu ésser, l’home està sempre en el camí, està en busca de la veritat. L’Església participa d’aquest anhel profund de l’ésser humà i es posa ella mateixa al camí, acompanyant l’home que anhela la plenitud del seu propi ser. Al mateix temps, l’Església du a terme el seu propi camí interior, aquell que la condueix a través de la fe, l’esperança i l’amor, a fer-se transparència de Crist pel món. Aquesta és la seva missió i aquest el seu camí: ser cada vegada més, enmig dels homes, presència de Crist, “a qui Déu ha fet per a nosaltres saviesa, justícia, santificació i redempció” (1 Co 1,30). Per això, també jo m’he posat en camí per a confirmar en la fe els meus germans (cf. Lc 22, 32).  Vinc com a pelegrí en aquest Any Sant Compostel·là i porto al cor el mateix amor a Crist que movia l’Apòstol Pau a emprendre els seus viatges, anhelant arribar també a Espanya (cf. Rm 15, 22-29). Desitjo unir-me així a aquella llarga filera d’homes i dones que, al llarg dels segles, han arribat a Compostel·la des de tots els racons de la Península i d’Europa, i fins i tot del món sencer, per posar-se als peus de Santiago i deixar-se transformar pel testimoni de la seva fe. Ells, amb la petjada de les seves passes i plens d’esperança, van anar creant una via de cultura, d’oració, de misericòrdia i conversió, que s’ha plasmat en esglésies i hospitals, en albergs, ponts i monestirs. D’aquesta manera, Espanya i Europa van anar desenvolupant una fisonomia espiritual marcada de manera indeleble per l’Evangeli.

Text complet: Cerimònia de benvinguda. Aeroport de Santiago, 6 de novembre de 2010 

2. Grans sants d’Espanya
Sento una profunda alegria en ser de nou a Espanya, que ha donat al món una plèiade de grans sants, fundadors i poetes, com Ignasi de Loyola, Teresa de Jesús, Joan de la Creu, Francesc Xavier, entre molts d’altres; la que en el segle XX ha suscitat noves institucions, grups i comunitats de vida cristiana i d’acció apostòlica i, en els últims decennis, camina en concòrdia i unitat, en llibertat i pau, mirant el futur amb esperança i responsabilitat. Moguda pel seu patrimoni de valors humans i espirituals, busca així mateix superar-se enmig de les dificultats i oferir la seva solidaritat a la comunitat internacional. 

Text complet: Cerimònia de benvinguda. Aeroport de Santiago, 6 de novembre de 2010

3. Un missatge per als joves
A nosaltres, estimats germans, ens toca avui seguir l’exemple dels apòstols, coneixent el Senyor cada dia més i donant un testimoni clar i valent del seu Evangeli.
Per als deixebles que volen seguir i imitar Crist, servir els germans ja no és una mera opció, sinó part essencial del seu ésser. Un servei que no es mesura pels criteris mundans del que és immediat, material i vistós, sinó perquè fa present l’amor de Déu a tots els homes i en totes les seves dimensions, i dóna testimoni d’Ell, fins i tot amb els gestos més senzills. En proposar aquesta nova manera de relacionar-se en la comunitat, basada en la lògica de l’amor i del servei, Jesús es dirigeix també als «caps dels pobles», perquè on no hi ha lliurament pels altres sorgeixen formes de prepotència i explotació que no deixen espai per a una autèntica promoció humana integral. I voldria que aquest missatge arribés sobretot als joves: precisament a vosaltres, aquest contingut essencial de l’Evangeli us indica la via perquè, renunciant a una manera de pensar egoista, de curt abast, com tantes vegades us proposen, i assumint la de Jesús, pugueu realitzar-vos plenament i ser llavor d’esperança.Text complet: Santa Missa. Plaça de l’Obradoiro, 6 de novembre de 2010

4. Només Déu basta
Des d’aquí, com a missatger de l’Evangeli que Pere i Jaume van rubricar amb la seva sang, desitjo dirigir la mirada a l’Europa que pelegrinar a Compostel·la. Quines són les seves grans necessitats, temors i esperances? Quina és la aportació específica i fonamental de l’Església a aquesta Europa, que ha recorregut en l’últim mig segle un camí cap a noves configuracions i projectes? La seva aportació se centra en una realitat tan senzilla i decisiva com aquesta: que Déu existeix i que és Ell qui ens ha donat la vida. Només Ell és absolut, amor fidel i indeclinable, meta infinita que es trasllueix darrere de tots els béns, les veritats i les belleses admirables d’aquest món; admirables però insuficients per al cor de l’home. Ho va comprendre bé Santa Teresa de Jesús quan va escriure: “Només Déu basta”.Text complet: Santa Missa. Plaça de l’Obradoiro, 6 de novembre de 2010

5. Europa ha d’obrir-se a Déu
Europa ha d’obrir-se a Déu, sortir a trobar-lo sense por, treballar amb la seva gràcia per aquella dignitat de l’home que havien descobert les millors tradicions: a més de la bíblica, fonamental en aquest ordre, també les d’època clàssica, medieval i moderna, de les quals van néixer les grans creacions filosòfiques i literàries, culturals i socials de Europa. 
L’Europa de la ciència i de les tecnologies, l’Europa de la civilització i de la cultura, ha de ser al mateix temps l’Europa oberta a la transcendència i la fraternitat amb altres continents, al Déu viu i veritable des del home viu i veritable. Això és el que l’Església vol aportar a Europa: vetllar per Déu i vetllar per l’home, des de la comprensió que se’ns ofereix en Jesucrist de tots dos. Text complet: Santa Missa. Plaça de l’Obradoiro, 6 de novembre de 2010
 
6. La Creu, estrella orientadora
Aquest Crist que podem trobar en els camins fins arribar a Compostel·la, perquè hi ha una creu que acull i orienta a les cruïlles. Aquesta creu, suprem signe de l’amor portat fins a l’extrem, i per això do i perdó alhora, ha de ser la nostra estrella orientadora en la nit del temps. Creu i amor, creu i llum han estat sinònims en la nostra història, perquè Crist s’hi va deixar clavar per donar-nos el suprem testimoniatge del seu amor, per convidar-nos al perdó i la reconciliació, per ensenyar-nos a vèncer el mal amb el bé. No deixeu d’aprendre les lliçons d’aquest Crist de les cruïlles dels camins i de la vida, en qui ens ve a trobar Déu com a amic, pare i guia. Oh Creu beneïda, brilla sempre en terres d’Europa!Text complet: Santa Missa. Plaça de l’Obradoiro, 6 de novembre de 2010

7. Superar l’escissió entre consciència humana i consciència cristiana
En aquest recinte, Gaudí va voler unir la inspiració que li arribava dels tres grans llibres en els quals s’alimentava com a home, com a creient i com a arquitecte: el llibre de la natura, el llibre de la Sagrada Escriptura i el llibre de la Litúrgia. 
D’aquesta manera, va col·laborar genialment a l’edificació de la consciència humana ancorada en el món, oberta a Déu, il·luminada i santificada per Crist. I va fer una cosa que és una de les tasques més importants avui: superar l’escissió entre consciència humana i consciència cristiana, entre existència en aquest món temporal i obertura a la vida eterna, entre bellesa de les coses i Déu com a Bellesa. Això ho va realitzar Antoni Gaudí no amb paraules sinó amb pedres, traços, plànols i cims. Perquè la bellesa és la gran necessitat de l’home; és l’arrel de la qual brolla el tronc de la nostra pau i els fruits de la nostra esperança. La bellesa és també reveladora de Déu perquè, com Ell, l’obra bella és pura gratuïtat, convida a la llibertat i arrenca de l’egoisme.Text complet: Santa Missa de dedicació de la Sagrada Família. Barcelona, 7 de novembre de 2010
 
8. El Senyor és la roca
El Senyor Jesús és la pedra que suporta el pes del món, que manté la cohesió de l’Església i que recull en unitat final totes les conquestes de la humanitat. 
En aquest sentit, penso que la dedicació d’aquest temple de la Sagrada Família, en una època en què l’home pretén edificar la seva vida d’esquena a Déu, com si ja no tingués res a dir-li, resulta un fet de gran significat. Gaudí, amb la seva obra, ens mostra que Déu és la veritable mesura de l’home. Que el secret de l’autentica originalitat rau, com deia ell, a tornar a l’origen que és Déu. Ell mateix, obrint així el seu esperit a Déu ha estat capaç de crear en aquesta ciutat un espai de bellesa, de fe i d’esperança, que porta l’home a la trobada amb qui és la Veritat i la Bellesa mateixa. 

Text complet: Santa Missa de dedicació de la Sagrada Família. Barcelona, 7 de novembre de 2010 
 

9. Protecció i ajuda a la família
Les condicions de la vida han canviat molt i amb elles s’ha avançat enormement en àmbits tècnics, socials i culturals. No podem acontentar-nos amb aquests progressos. Al costat d’aquests han d’estar sempre els progressos morals, com l’atenció, protecció i ajuda a la família, ja que l’amor generós i indissoluble d’un home i una dona és el marc eficaç i el fonament de la vida humana en la seva gestació, en el seu infantament, en el seu creixement i en el seu terme natural. Només on hi ha amor i fidelitat neix i perdura la veritable llibertat. Per això, l’Església advoca per mesures econòmiques i socials adequades perquè la dona trobi a la llar i a la feina la seva plena realització, perquè l’home i la dona que contrauen matrimoni i formen una família siguin decididament recolzats per l’Estat; perquè es defensi la vida dels fills com a sagrada i inviolable des del moment de la concepció, perquè la natalitat sigui dignificada, valorada i recolzada jurídicament, social i legislativa. Per això, l’Església s’oposa a totes les formes de negació de la vida humana i dóna suport a tot el que promogui l’ordre natural en l’àmbit de la institució familiar.

Text complet: Santa Missa de dedicació de la Sagrada Família. Barcelona, 7 de novembre de 2010

10. Tot home és un veritable santuari de Déu
Amb la dedicació de la Basílica de la Sagrada Família, s’ha posat en relleu aquest matí que el temple és signe del veritable santuari de Déu entre els homes. Ara, vull destacar com, amb l’esforç d’aquesta i altres institucions eclesials anàlogues, a la qual se sumarà la nova Residència que heu desitjat que portés el nom del Papa, es posa de manifest que, per al cristià, tot home és un veritable santuari de Déu, que ha de ser tractat amb molt respecte i afecte, sobretot quan es troba en necessitat. L’Església vol així fer realitat les paraules del Senyor en l’Evangeli: «Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu» (Mt 25,40).

Text complet: Visita a l’Obra Beneficosocial del Nen Déu. Barcelona, 7 de novembre de 2010

11. Vivir como una sola familia
Torno a Roma havent estat només en dos llocs de la vostra bonica geografia. Però, amb l’oració i el pensament, he desitjat abraçar tots els espanyols, sense cap excepció, i tants altres que viuen entre vosaltres, sense haver nascut aquí. Porto a tots en el meu cor i prego per tots, en particular pels que pateixen, i els poso sota l’empara materna de Maria Santíssima, tan venerada i invocada a Galícia, a Catalunya i als altres pobles d’Espanya. A Ella li demano també que obtingui de l’Altíssim per a vosaltres copiosos dons celestials, que us ajudin a viure com una sola família, guiats per la llum de la fe. Us beneeixo en el nom del Senyor. Amb la seva ajuda, ens veurem a Madrid, l’any vinent, per celebrar la Jornada Mundial de la Joventut. Adéu-siau.

Text complet: Cerimònia de comiat Aeroport internacional de Barcelona. 7 de novembre de 2010

L’arrel cristiana és la base de l’acció humanitària en el món

sala polivalent de l'església

El dia 17 de desembre es va celebrar en l’església la Diada del Voluntari del’Acció Social de Montalegre. Una cinquantena de voluntaris i voluntàries es van aplegar en la missa de les 13 h. El Rector que la va celebrar va destacar que l’acció humanitària que desenvolupen fa Església, ja que l’edifici intel·lectual dels drets i deures humans ha crescut en països amb substrat cristià. I en aquells on encara no s’ha produït l’evangelització és molt difícil la implantació d’aquests drets i deures per molts Compromisos i Acords que s’hagin signat. I en aquells altres on l’arrel cristiana s’ha tallat, com si es tractés d’un arbre, al suprimir la seva font de vida, va morint de mica en pica, creant-se situacions tan contradictòries com a la vegada lluitar per la vida d’un neonat prematur i practicar l’avortament.  La tasca humanitària que desenvolupen moltes institucions i organitzacions és molt bona, els mouen motius humans de pena i llàstima, en definitiva de misericòrdia, però com deia la Beata Teresa de Calcuta el que faig no ho faria tampoc ni  per tot l’or del món, sinó per quelcom més gran “Tot ho fem per Jesús”.

 A continuació, en la sala polivalent de l’església es va degustar un xeflis molt apetitós, presidit per un gran pessebre, essent l’ocasió de que tots plegats ens desitgéssim un Bon Nadal! 

Isabel Hernández Esteban

En la missa pel sufragi de l’ànima del Servent de Déu, José María Hernández Garnica

vestíbul de l'església a la sortida de la celebració

Va quedar palès l’increment de la devoció privada amb la presència d’un notable nombre de fidels en la santa missa que es va celebrar en l’Esglèsia de Santa Maria de Montalegre el passat 9 de desembre a les 19 h. El seu rector en l’homilia va explicar els motius pels quals, per tercer any consecutiu i amb la intenció de continuïtat, s’oferia la missa en sufragi de l’ànima de José Maria Hernández Garnica: Estem plenament convençuts de que és sant, i no ens volem oblidar d’ell, volem que sigui una figura més coneguda, i pel be de l’Església que sigui als altars, perquè els sants són els nostres referents, els nostres models de vida. 

En l’Exhortació Apostòlica Verbum Domini*, SS Benet XVI li dedica un apartat a la santedat. Fa referencia a diversos sant d’altars que al llarg de les seves vides han fundat congregacions o institucions inspirades en la Sagrada Escriptura, des de Sant Antoni Abat, a Sant Joan Bosco, San Juan Maria Vianey, Sant Piu de Pietreclina, entre d’altres, així com Sant Josepmaria Escrivá i la seva predicació sobre la crida universal a la santedat, referència que ens va alegrar a molts de nosaltres, va dir Mn. Perarnau, i citant textualment al Sant Pare va afegir: “Cada sant és com un raig de llum que surt de la Paraula de Déu”. 

A continuació va explicar el desig que les restes mortals de D. José Maria Hernández Garnica, que ara reposen en el cementiri de Montjuïc, puguin ser traslladats, si l’autoritat eclesiàstica ho considera oportú, a la nostra Església de Montalegre i així fer més fàcil que tots els que li tenen devoció privada puguin acudir a resar. Això és una il·lusio que va creixent, però va dir, “Depèn de nosaltres, nosaltres som els protagonistes d’aquesta possibilitat”. Cal que destaqui aquesta devoció, que es noti de veritat, que resem nosaltres primer per transmetre-ho després a d’altres persones, que acudim a la seva intercessió, i que ho fem amb continuïtat. A continuació caldrà escriure-ho amb les nostres dades personals, ja que el fet d’escriure és molt important, té molta força. Va explicar que hi ha un equip de seguiment de la devoció que és qui ha impulsat totes les activitats que darrerament s’han realitzat: la missa anual, la trobada amb el postulador de la causa del sant i la presentación del seu llibre, les publicacions, la recollida de dades, el blog en la web, les estampes. Val a dir que les estampes surten a centenars, cosa que és un bon símptoma  del creixement de la devoció. 

Finalment, Mn. Francesc Perarnau va insistir que no ens hem de quedar d’espectadors de tot plegat, que ens hem d’implicar i aconseguir testimonis de la santedat d’aquest Servent de Déu, i “així José Maria Hernández Garnica s’implicarà també des del cel… I si resem, si fem resar i el difonem molt probablement el tindrem aquí”. 

Va dirigir els cants així com la seva interpretació  a l’orgue el Sr. Pep Masabeu. Tan abans de la celebració com a la sortida, membres de la Comissió impulsora de la devoció privada van poder recollir les dades de persones que començaven a implicar-se, també a vendre el llibre “Obrint Horitzons” i el DVD, a distribuir els darrers butlletins informatius i a lliurar les dades de la Comissió per a contactar amb ells. 

El Servent de Déu va traspassar a Barcelona el 7 de desembre de 1972, i està enterrat en el Cementiri de Montjuic de la ciutat. 

* Exhortació Apostòlica Postsinodal Verbum Domini de SS Benet XVI, sobre la Paraula de Déu en la vida i en la missió de l’Església, de 30 de setembre de 2010. Apartat 48, Els sants i l’interpretació de l’Escriptura. 

Isabel Hernández Esteban

 

Temps d’Advent

Després de la solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist Rei de l’Univers, que se celebra l’últim diumenge del temps ordinari, entrem a l’Església en un temps de preparació: s’apropa ja la gran festa del Nadal. 
A moltes ciutats de tradició cristiana com la nostra (Barcelona), han començat ja a veure’s als carrers els diferents elements decoratius tan propis d’aquest temps. Moltes llums, estels i arbres, aquí i allí algun pessebre i, dins de no gaire temps, també les nadales que, al costat del clima més fred, gairebé sense adonar-nos ens introduiran en l’ambient tan  familiar i entranyable del Nadal.
Hi ha el que podem anomenar el “Nadal cultural”, que manté les tradicions, algunes molt antigues, i que impliquen tots els aspectes de la nostra realitat, la festiva, la gastronòmica, la religiosa…
És molt important que totes aquestes coses no ens descentrin, no ens facin oblidar la realitat més profunda, la que dóna sentit a tot la resta, la que està en l’origen de tot: recordem el Naixement de Jesús, l’esdeveniment més sorprenent que ha tingut lloc en la història del món. Déu mateix que s’ha fet home per realitzar la Redempció de la humanitat.
Al llarg de les setmanes del temps d’Advent l’Església ens va ajudant a disposar-nos-hi adequadament, va fomentant en nosaltres el desig de l’arribada del Redemptor, va suscitant la necessitat de purificar-nos bé, de disposar-nos interiorment perquè de nou, en les nostres vides, acollim dignament el Déu que ve.
Acudim a María, la Mare, que va viure amb tanta intensitat, emoció i alegria el primer Advent, perquè ens ajudi a reviure en nosaltres aquells mateixos sentiments en la nova vinguda del Senyor.
Mn. Francesc Perarnau

Ens veiem a Madrid, adéu Sant Pare!

Feia set mesos que s’havia anunciat que el Sant Pare venia a Espanya. I les 32 hores de la seva estança les hem absorbit profundament cosa que serà molt difícil d’oblidar. La TV3 va fer una aposta molt forta a nivell tecnològic i veritablement va fer una retransmissió de la Dedicació de la Sagrada Família impressionant. No obstant des de Intereconomia més de 10 milions de televisors de l’Estat espanyol han captat tot absolutament tot, minut a minut on el Sant Pare hi era, cosa que no varen fer altres televisions, ni públiques ni privades. 

Jo també l’he vist! 

Però no tots ens varem conformar en estar asseguts davant el televisor, i simplement ens podien les cames. Així uns ja el van rebre a les nou de la nit del dissabte a l’aeroport de Barcelona; d’altres amb dues hores d’anticipació ja estaven situats davant les tanques que havien instal·lat al llarg de l’avinguda de la Catedral, mirant el rellotge i clavats com estàtues i pot ser amb sort van veure com una fletxa un Mercedes negre, blindat, de vidres foscos, o simplement les seves llums. La cridòria de tothom va pujar als límits insospitats, com un grup de fans davant el seu ídol musical del que estan enamorats. Així vam rebre al Sant Pare al Palau Episcopal. L’emoció es va desfermar quan va sortir al balcó. La senyal de mòbil va emmudir, tothom s’enviava trucades o missatges: “L’he vist!” 

La marea blava, aquesta és la joventut del Papa 

La nit seria curta ja que de bon matí la ciutat va fer un cordó des del Palau Episcopal fins tot el voltant de la Sagrada Família. Els voluntaris que havien estat convocats el dissabte al matí a la cruïlla Provença/Marina, on varen rebre les darreres instruccions, ja sabien què havien de fer. Sens dubte varen ser un suport molt important per a tota l’organització. Els que teníem l’entrada a l’exterior del temple, quan vam poder accedir als nostres seients ens van donar un pin identificatiu i en la nostra cadira teníem el missal complet de la celebració. Aquells voluntaris i voluntàries anaven amb un impermeable blau, estaven a tot arreu, pendent de les seves obligacions, fossin les que fossin. Era com una marea blava. Un moment molt bonic e irrepetible va ser quan acompanyaven als 300 mossens amb la Sagrada Comunió amb paraigües, també blaus, que van escampar-se per  tots aquells carrers tan indiferents fins ara, Provença, Marina, Avinguda Gaudí, Rosselló, Sardenya…. carrers per on el Senyor ha passejat i ens ha vist un a un, a cadascú de   nosaltres. 

Una de les consignes que hem sentit en les hores que el Sant Pare ha estat a Barcelona  ha estat “Aquesta és la joventut del Papa!” i sens dubte la marea de voluntaris era ferma i forta, i molts més joves que no paraven de cridar i donar recolzament a Benet XVI en tot moment, mostrant una joventut revolucionaria i contracorrent que vol portar la bandera de Crist, de color universal. 

Voluntat de servei

Un rostre molt fotogènic en tots els actes ha estat el  del Secretari personal del Sant Pare, Monsenyor Georg Gänswein, el qual ha captat l’atenció mediàtica de totes les retransmissions, com ja va sent habitual en els viatges de Benet XVI. No és un simple personatge que li ajuda a pujar escales, o li lliura els discursos o les olleres, o li acompanya  en el papamòbil. És alemany, nascut a l’any 1956, i des del 2003 és l’assistent personal del aleshores Cardenal Joseph Razintger; va ser ordenat sacerdot a l’any 1984. Va rebre el Doctorat en Dret Canònic per la Universitat de Ludwig Maximilians en Munic en 1993. En aquell mateix any va arribar a Roma i en 1995 es va convertir en oficial de la Congregació per al Culte Diví  i de la Disciplina dels Sagraments. En 1996 va ser transferit a la Congregació per a la Doctrina de la Fe per petició de Ratzinger, i va obtenir una càtedra de dret canònic per la Universitat Pontifica de la Santa Creu i de l’Opus Dei. Va rebre el títol de prelat d’honor de SS Benet XVI en març de 2006.

 Un voluntari de l’Acció Social de Montalegre

Un moment especialment entranyable per a nosaltres va ser quan Fernando Sanchez Costa va llegir la segona lectura de la celebració de la Dedicació a temple de Déu. No va dubtar, va llegir amb claredat i seguretat. Ell és un home senzill i afable, llicenciat de la Universitat Internacional de Catalunya; en l’actualitat és professor universitari i està preparant la seva tesis doctoral, i a més col·labora amb l’Acció Social de l’Església de Santa Maria de Montalegre, entre d’altres coses visitant habitualment a varies famílies del Raval de Barcelona, aportant-los amor i confiança. També forma part del consell pastoral de l’Església Sant Gregori Taumaturg de Barcelona. 

Arreveure!

Barcelona ha estat per unes hores, entre el 6 i 7 de novembre de 2010, el punt visual de més de 150 milions de persones de tot el món, amb uns guanys materials incomptables, encara, per aquells que fan aquesta mena de càlculs. No obstant, el més important és que a tots, d’una manera o d’una altra, ens ha copsat en el cor una vibració nova. Aquest Sant Pare, de 83 anys, ha arribat a tots, petits, joves i grans, creients o gentils, en un marc únic i incomparable com és La Sagrada Família d’Antoni Gaudí. I Benet XVI ho va saber. Així en l’hangar de l’Aeroport de El Part se’l veia feliç, somrient. En el seu discurs final, la seva darrera paraula va ser “Adéu”, dita com la diu un amic, com un pare.

Gràcies! Sant Pare, ens veurem a Madrid en la JMJ, del 16 al 21 d’agost del 2011. 

Isabel Hernández Esteban

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.