Sepulcre Jósé Maria Hernandez Garnica
Darrerament hem intensificat la publicació d’informacions a l’entorn de la remodelació de la Capella del Santíssim tot enfocant la nostra mirada en el dia 11/11/11. Però em calia saber més enllà d’allò que hem anat veient amb els ulls en aquests dos mesos. Volia conèixer d’aprop què havia passat fins al moment de l’inici de les obres, i perquè el projecte s’estava executant d’aquella manera. Així que l’entrevista amb l’ arquitecte català Dr. Antoni Maltas i Mercader director del projecte ens havia d’aclarir tot plegat.
Les dades professionals més destacables del Sr. Maltas són:1991 Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, i en el 2009 Doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya, amb la tesis Wassily Kandinsky y la evolución de la forma. Fundamentos teóricos para presenciar el espacio y el tiempo. D’ell es diu que te un art sobri, prou incomprès, lluny de coses recarregades de sanefes i volutes barroques, i d’altars amb cornucòpies.
Gràcies als mitjans telemàtics avui és possible publicar-la. Sr. Maltas, li agraïm la seva deferència em concedir-nos aquesta entrevista, abans de l’esdeveniment únic dels trasllat de les despulles del Servent de Déu José Maria Hernández Garnica. Recordo que vam saber del projecte que vostè havia dissenyat per a l’Església de Santa Maria de Montalegre el 21 de juny del 2011, en l’Auditori del Pati Manning on es va fer la presentació. Però per arribar a aquella data han degut passar moltes coses.
¿Com va ser que li van encarregar a vostè el projecte?
Ja havia col·laborat altres vegades amb Montalegre. Per exemple, el projecte i la direcció dels treballs de la instal·lació del sistema de climatització de l’església –nau central i capella del santíssim–, en què ja havíem estudiat la reforma del sostre i un l’enllumenat per a aquesta capella.
¿L’ha fet amb altres professionals?
Al despatx som tres arquitectes, i encara que un de nosaltres s’encarregui i assumeixi un projecte, sempre ho parlem tot. Un projecte, així considerat, no és una manifestació afectiva d’allò individual; és un acte col·lectiu de tots tres i dels col·laboradors que hi han participat.
¿Ha fet altres capelles o oratoris?
Fa uns cinc anys vàrem projectar i dirigir les obres de la capella del nou edifici d’Iese Business School.
¿Li van encarregar un projecte concret per a Montalegre o va ser vostè qui el va oferir? ¿ va presentar d’altres?
Aquest sepulcre és quelcom que fa temps que s’està estudiant, sempre per iniciativa de la propietat. Primer van ser uns croquis per analitzar l’indret més adient, després un projecte amb algunes infografies i una filmació curta, per presentar el projecte a les autoritats eclesiàstiques i al públic, i, finalment, el projecte d’execució per poder dur a terme les obres.
¿Li van posar fre al pressupost?
Sr. Antoni Maltas i Mercader
La racionalitat és, a occident, una herència de la qual no podem prescindir. El pressupost és sempre un component que cal tenir en compte des de l’inici dels projectes. A tots ens hagués agradat arranjar definitivament el sostre i millorar la situació de les toveres de la climatització d’aquesta capella.
¿Li ha influït la història de l’església, els materials, les característiques?
No som d’aquells arquitectes que volen passar a la història per les seves intervencions “ideals” en el patrimoni arquitectònic. Aquesta església és obra d’August Font i d’altres artistes que van treballar-hi, fa poc més de cent anys, i als quals no hem de donar cap lliçó. La rehabilitació és un concepte molt debatut; però aquella idea de racionalitat que hem parlat una mica més amunt també ens dóna els paràmetres de cóm ha de ser la nostra feina en aquests edificis.
¿El Servent de Déu José Maria Hernández Garnica ha col·laborat des del cel en alguna cosa? ¿Li encomana coses?
Em fa l’efecte que hi ha molta gent encomanant-li que les obres acabin ben aviat i tot surti molt bé el proper divendres 11 de novembre.
¿Coneix o ha conegut a la família del Servent de Déu en ocasió d’aquest projecte?
Vaig conèixer una neboda seva durant la presentació del 21 de juny.
L’obra que anem veient ¿és tal qual l’havia pensat? ¿ha hagut de corregir quelcom inesperat?
Sovint, en una obra de rehabilitació o reforma, sorgeixen imprevisibles que cal assumir. Hem hagut d’adaptar petites coses a les mesures reals del lloc, substituir peces trencades del paviment, fer moltes proves d’enllumenat, etc. Tot dins de la normalitat.
Com sap, hi ha una cripta a la Capella del Santíssim, com és que no s’ha utilitzat com sepulcre d’aquest Servent de Déu?
Si cada cop que algú vol anar a resar al Servent de Déu cal aixecar les peces de marbre del paviment que donen accés a la cripta per baixar-hi…
¿Sap que hi ha gent molt i il·lusionada amb tot aquest esdeveniment? ¿Li reporta alguna preocupació?
Som tècnics que assumim les mateixes preocupacions que té la propietat.
¿Se sent orgullós de formar part de la història de l’Església de Santa Maria de Montalegre, i com no, de l’Opus Dei al qual li va ser encomanada la seva direcció espiritual i pastoral?
Prefereixo entendre l’arquitectura com un acte col·lectiu, quelcom per al bé de la cultura humana.
Avui també hem pogut veure com l’obra, gràcies a Déu, ja està acabada. He pogut llegir d’aprop la làpida blanca amb la inscripció del nom del Servent de Déu, José Hernández Garnica, amb les seves dates de naixement i traspàs, dades gravades en el marbre blanc en color plata, tot a punt per a la celebració litúrgica de l’acte d’inhumació de les seves restes mortals, a càrrec del Cardenal Arquebisbe de Barcelona Lluís Martinez Sistach.
Isabel Hernández Esteban
Novembre especialment en els països mediterranis, és un mes en què la natura sembla que llangueix, que s’apaga, els dies es fan més curts, el fred va envaint-ho tot, les plantes detenen el seu creixement i moltes perden les fulles, alguns arbres semblen esquelets …
Potser per tot això, novembre és el mes en què recordem especialment els difunts. No es tracta d’un record trist. No pensem en ells com a germans nostres que van passar i dels que ens queda només el record. No és aquesta la nostra fe. Sabem que la seva vida, d’una manera diferent però real, continua.
D’una banda alguns són sants que ja estan en el cel i gaudeixen ja de la visió beatífica en la presència de Déu, benaurats per sempre, i a ells ens encomanem. Precisament aquest és el el sentit que té la celebració dela Solemnitatde Tots Sants. L’Església vol recordar a tants i tants fills seus que han passat per aquest món i que han arribat ala Glòriaperò que no tindran la seva celebració particular. Hi ha molts sants al cel. En paraules de l’Apocalipsi són “una gran multitud que ningú podia comptar, de totes les nacions, tribus, pobles i llengües, …”
Altres són ànimes que segueixen un procés de purificació en el Purgatori, i per ells preguem i oferim sufragis. Això és el que l’Església ens proposa en la celebració del dia 2 de novembre, dia dels fidels difunts. Com ens recordarà el llibre dels Macabeus, és una piadosa costum pregar i oferir sufragis pels difunts, cosa que nosaltres fem sobretot participant en la celebració de l’Eucaristia oferta per ells, o lucrant indulgències aplicades precisament per les ànimes del Purgatori. De manera misteriosa però real podem accelerar la seva purificació i ajudar-los a donar el salt definitiu al cel.
Ambdues celebracions ens parlen d’una veritat cristiana que recordem en el Credo: la Comuniódels Sants. Hi ha una veritable comunicació entre els fidels cristians, tots membres d’una única Església però que té com tres dimensions: militant, purgant i triomfant. El Catecisme (núm. 955) ensenya que “La unió dels membres de l’Església pelegrina amb els germans que van dormir en la pau de Crist de cap manera s’interromp. Encara més, segons la constant fe de l’Església, es reforça amb la comunicació dels béns espirituals “(LG 49).
Mn Francesc Perarnau
La Capella del Santíssim
Estem en el compte enrere de la data en què, per fi, D. José María Hernández Garnica estarà en un lloc de predilecció en Montalegre perquè les nostres oracions cap a ell siguin d’anada i tornada i intercedeixi amb més motiu per tots nosaltres. Enmig d’aquest ambient d’emoció interior, i de moltíssima feina de tècnics, especialistes, operaris, persones anònimes, materials amunt i avall, així com molta coordinació i gestió de recursos, aquest equip informatiu ha tingut l’oportunitat de contemplar sense soroll i amb pausa aquesta recta final de la remodelació, o millor dit, de la transformació de la Capella del Santíssim. El color de les parets ja es veu definitiu, i, gràcies a Déu, ha estat el color crema o vainilla, doncs sincerament aquell rosa salmó de la Capella dels confessionaris, que té a desgrat molt pocs detractors, em feia témer que de nou cobrís més parets. Les persones que col · laboren en el disseny i direcció de l’obra han decidit conservar el dibuix geomètric del sostre, però millorant els contrastos de la pintura passant al verd gris, tot un encert d’elegància. La tasca de l’ebenista ja està pràcticament finalitzada; respecte del sepulcre o cista només falta que el marbrista arribi amb les lloses de color rosa i les instal·li. I la il·luminació serà de vuit trams de leds en cada biga, tota una sorpresa de llum a punt d’estrenar-se.
Però jo vaig preguntar, per què no s’ha dedicat la cripta de la capella, de la qual ja vaig fer referència en l’anterior notícia, per al Servent de Déu, D. José María Hernández Garnica?. Per què no s’ha plantejat el seu ús per altres futurs Servents de Déu, en lloc de tancar- se novament? A la periodista no li van donar resposta. Però insistiré.
Així que per al proper dia 11 del 11 del 2011 tot estarà a punt, per a que el Cardenal Arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach celebri amb tota solemnitat la inhumació de les restes mortals del Servent de Déu. Per l’esdeveniment ja s’estan distribuint uns targetons per recordar el lloc, el dia i l’hora de l’acte, però no serà impediment acudir-hi sense la referida invitació. Serà una data irrepetible fins d’aquí a mil anys, així que val la pena no oblidar-la.
Isabel Hernández Esteban
En el diari El Mundo, edició Catalunya, en el format de premsa escrita l’Acció Social de Montalegre ha estat citada pel periodista i escriptor Arturo San Agustín. La secció “Otras voces” (pàg. 23) ha estrenat aquest dissabte 29 d’octubre un nou apartat on el referit periodista ens escriurà una crònica peatonal de la ciutat de Barcelona. Un dels llocs que ja ha visitat ha estat el Raval, acompanyat per dos voluntaris que li han explicat la tasca humanitària i solidària que l’Acció Social en fa al barri.
Serveis Informatius Montalegre
La remodelación de la Capilla
Molts turistes que passegen pel barri del Raval de Barcelona entren a Montalegre pel Pati Manning i descobreixen una església magnífica que no sol estar en les guies de la ciutat. I en aquest lloc tan singular es queden parats mirant com es segueixen les obres de la Capella del Santíssim i saben que allí es col•locaran les restes mortals del prevere José Maria Hernández Garnica, ja que en el moblet de publicacions qualsevol que entra en l’església pot recollir l’opuscle informatiu al respecte, les estampes i els llibres que recentment es van editar sobre aquest Servent de Déu. A pocs dies del dia 11/XI/2011, dia de la inhumació, ja s’han instal•lat les dues bigues de ferro rovellat, d’uns 10 metres de llarg cadascuna, amb els leds que il•luminen perfectament tota la Capella; a més de retirar-se els confessionaris també els hi ha tocat el torn als radiadors que ja estaven inutilitzats. Tot plegat fa que la Capella veritablement es vegi més gran i agradable.
cripta de la Capilla del Santísimo
També s’ha aprofitat per conèixer l’estat de la cripta de la Capella, d’uns 20 m2., a la qual s’entra per un accés que hi ha davant de l’altar, i que s’ha tornat a clausurar fins quan convingui. L’obra del sepulcre o cista ja està acabada. Ara els pintors estan fent proves de colors enfilats a les bastides, i hem pogut comprovar el joc entre els beixos i el rosa salmó. L’equip de neteja també està tenint un gran protagonisme atès que ha calgut una dedicació més intensa perquè la resta de l’església es mantingués neta i com ha de ser. Aviat tot estarà a punt per tal de celebrar un esdeveniment únic i irrepetible en el que tots voldríem ser-hi presents.
Més detalls de les obres i de la celebració en les notícies dels dies 4-9-11 i 12-10-11.
Isabel Hernández Esteban
El Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Lluís Martinez Sistach, ha decidit que el dia 11 de novembre d’enguany, es faci la Cerimònia Litúrgica d’inhumació perpètua de les restes mortals de D. José Maria Hernández Garnica a l’Església de Santa Maria de Montalegre.
Com molts sabeu això fa molt temps que ho estem desitjant, i és un tema pel que hem resat molt. Aquest pas es dona desprès de que la Congregació de la Causa del Sants, a Roma, hagi donat el vist i plau a la petició que li havia fet el Sr. Cardenal en nom de l’Església de Barcelona.
En conseqüència van començar les obres a la Capella del Santíssim, que és el lloc on s’està prepararan la urna on aniran les restes del Servent de Déu. Una idea orientativa del que s’està fent es pot observar en el croquis. Hi haurà algunes variants sobre això, però s’assemblarà bastant. La antiga imatge de la Pietat al final no anirà en aquest conjunt. Més endavant li farem un lloc especial per ella. A l’inici de les obres, ja es van treure els confessionaris, i s’ha fet un gran forat a la paret on s’ha instal·lat un sepulcre o cista on reposaran finalment les restes, el qual pesa més de 350 kg. Actualment ja s’està remodelant tota la il·luminació de la Capella, i per últim es pintarà.
La Cerimònia de la Litúrgia d’inhumació es celebrarà les 19.00 de la tarda, la presidirà el Sr. Cardenal de Barcelona i l’acompanyaran el Vicari de l’Obra a Espanya, Dr. Ramón Herrando i el Delegat de l’Obra per Catalunya Dr. Antoni Pujals.
La Cerimònia no serà dins d’una celebració Eucarística; com sempre,qui vulgui podrà assistir a la missa a les 18.00 h.
Per a més informació: http://hernandezgarnica.wordpress.com/
Isabel Hernández Esteban
Tancàvem el mes de setembre amb la celebració de la festa dels tres Arcàngels, Sants Miquel, Gabriel i Rafael, i començàvem el d’octubre amb la celebració dels sants Àngels dela Guarda.
Ens parlen aquestes celebracions de la realitat de la presència dels Àngels en la vida del món i de l’Església. Una presència a vegades oblidada en una societat que, sovint, no sap mirar més enllà de la realitat més material.
Els Angels formen part de la fe de l’Església. El Catecisme de l’Església Catòlica diu que
L’existència d’éssers espirituals, no corporals, que la Sagrada Escriptura anomena àngels, és una veritat de fe. El testimoni de l’Escriptura és tan clar com la unanimitat de la Tradició.(Catecisme 328)
S. Agustí diu respecte a ells: “Angelus officii nomen est, non naturae. Quaeris nomen huius naturae, spiritus est; quaeris officium, angelus est: ex eo quod est, spiritus est, ex eo quod agit, angelus” (“El nom d’àngel indica el seu ofici, no la seva naturalesa. Si preguntes per la seva naturalesa, et diré que és un esperit, si preguntes pel que fa, et diré que és un àngel “) (Psal. 103,1,15).Amb tot el seu ésser, els àngels són servidors i missatgers de Déu. Perquè contemplen “constantment el rostre del meu Pare del cel” (Mt 18,10), són “agents de les seves ordres, atents a la veu de la seva paraula” (Sal 103,20). (Catecisme 329)
És especialment entranyable la figura de l’Àngel Custodi, del qual ens parlarà també el Catecisme.
Des del seu començament (cf. Mt 18,10) fins a la mort (cf. Lc 16,22), la vida humana és voltada de la custòdia (cf. Sl 34,8; 91, 10-13) i de la seva intercessió ( cf. Jb 33,23-24; Za 1,12; Tb 12,12). “Cada fidel té al seu costat un àngel com a protector i pastor per conduir-lo a la vida” (S. Basilio, Eun. 3, 1). Des d’aquesta terra, la vida cristiana participa, per la fe, en la societat benaurada dels àngels i dels homes, units en Déu. (Catecisme 336).
Potser estem molt acostumats a pensar en els Àngels de la Guarda com a protectors dels nens, i recordem amb certa nostàlgia aquella oració que vam aprendre a dirigir-los en la nostra infantesa. Hem d’adonar-nos que la figura de l’Àngel Custodi és molt més necessària per als adults que per als infants. El camí cristià està ple de dificultats i problemes, i la possibilitat d’equivocacions i errors és alta. En aquest bon propòsit de vida cristiana enmig de les aigües revoltes del món és on podrem comptar amb l’ajuda poderosa dels Àngels Custodis. Sant Josepmaria va escriure a Camí:
Et sorprens perquè el teu Àngel Custodi t’ha fet serveis evidents. -I no te n’hauries de sorprendre: per això l’ha posat el Senyor al teu costat. (Camí 565)
Mn Francesc Perarnau
Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.
Content blocked by WeePie Cookie Allow Plugin
