Contingut

El Cardenal iniciando el acto de la sepultura

L’11 de novembre d’enguany es va celebrar amb tota solemnitat la cerimònia de donar sepultura a les restes mortals del Prevere i Servent de Déu José Maria Hernández Garnica. Va ser presidida pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona,Lluís Martinez Sistach.Amb aquest acte entrava de nou en funcionament la Capella del Santíssim, la qual havia estat tancada durant dos mesos atesa la remodelació i preparació del sepulcre on definitivament ja reposen les restes mortals del Sevent de Déu. La cerimònia litúrgica va tenir dues parts diferenciades, la de la litúrgia de la paraula i la del ritu de donar sepultura.

Es va iniciar la cerimònia amb la processó de l’urna, fins col·locar-la en el cadafal davant el presbiteri de la nau central; després del cant d’entrada i el començament, es van llegir uns fragments de la Carta als Romans i del Salm 22, i l’Evangeli  de les benaurances de Sant Mateu. L’homilia a càrrec del Cardenal es va centrar en “quelcom molt important de la nostra vida : la santedat, una vocació per a tothom”. De l’evangeli va referir que “Les matemàtiques de Jesucrist sembla que no encaixin amb les nostres matemàtiques ja que ens fa estimar al fill pròdig, a l’ovella perduda, a l’enemic….”, tot animant-nos a estimar: “Hi ha pau en la persona que estima a Déu i estima a les persones, malgrat els sofriments, perquè dintre del cor te a Déu”. També va desitjar que algun dia poguéssim celebrar la canonització de José Maria Hernández Garnica.

Després de l’oració del fidels i un Pare nostre, es va iniciar la segona part amb la processó al nou sepulcre, tot entrant en la Capella del Santíssim. En presencia entre altres persones dels membres de la família que havien pogut assistir al acte, el tribunal de la inhumació, els pèrits, el postulador de la causa dels sants, i els preveres presents, es va fer la benedicció del sepulcre. A continuació es va llegir l’acta que dona fe de la sepultura, amb la relació de tots els presents, destacant l’autorització legal i canònica per l’acte, l’exhumació i el reconeixement dels restes. A les 19h42 m. de l’11/11/11 i un cop introduïdes l’urna i l’acta es va tanca la sepultura, al peu de la qual unes noies van  deixar un centre de flors.

Els qui hi eren presents

Conjuntament amb el Sr. Cardenal hi eren presents el Vicari General de l’Opus Dei en Espanya Mn. Ramón Herrando, Mn. Antoni Pujals Vicari de l’Opus Dei en Catalunya, el Vicari Episcopal Mn. Joan Galtés, el rector de Montalegre Mn.Francesc Perarnaui altres preveres de l’Església de SantaMaria de Montalegre, així com el rector de l’església de Betlem, i els preveres del bisbat que formaven part del tribunal nomenat a tal efecte, entre d’altres; va ser el mestre dela cerimònia Mn.JoanJuventeny i a l’orgue com es te habituats,Josep Masabeu l’organista de la Casa.

L’església estava plena fins a les grades. Tots els assistents van seguir la celebració litúrgica amb un llibret editat per l’ocasió, i van ser obsequiats amb el llibre “Obrint horitzons” i el dvd de la vida del Servent de Déu. La família del Servent de Déu va ser present, tant dela part Temes Hernández com dels Hernández Font.

Un dia abans, al cementiri

A primera hora del matí del dijous 10 de novembre, en el cementiri de Montjuic de Barcelona, es va iniciar el procés material de la exhumació de les restes mortals del Servent de Déu. El trasllat havia estat autoritzat per la Congregació de la Causa dels Sants amb l’acord del Cardenal Arquebisbe de Barcelona. A l’acte d’exhumació, cal destacar entre d’altres assistents, en delegació del Cardenal el tribunal nomenat a l’efecte amb Mn. Ramon Domenech Castells OFM jutge delegat, Mn. Alejandro Marzo Iguarino Promotor de Justícia, ila Sra. ChiaraRostagnoMalor notària; representants de la família, el postulador de la causa del sants, Mn. José Carlos Martín de la Hoz, i tres pèrits forenses.

En el acto de la exhumación del Siervo de Dios

En primer lloc es va retirar la làpida del panteó 33 de l’Agrupació 11 de l’avinguda dela Santíssima Trinitat, a continuació els operaris del cementeri van procedir a retirar les lloses que cobrien el departament corresponent i les restes de fusta i zinc del fèretre. Els operaris anaven descrivint l’estat de les restes i en aquell moment les persones responsables de la consecució del procés decidien la classificació de tot allò que anaven trobant amb la finalitat de  procedir posteriorment al seu inventari i conservació.

Així en dos sudaris blancs en forma de bossa es van classificar les restes del Servent de Déu. Un d’ells es va introduir en l’urna que s’havia triat , en color bordeus i lacada, amb una plaqueta amb les dades de Jose Maria Hernández Garnica i les dates de defunció i traspàs; cal destacar el disseny de la creu, metall platejat. En aquell moment el postulador de la causa va dirigir una oració per l’ànima del Servent de Déu.

Després en una sala adequada va prosseguir el procediment d’aixecament i signatura de les actes de tot el procés, seguit amb total rigorositat. Finalment els pèrits varen fer l’inventari i la conservació, reposant les restes en l’urna, que finalment ha quedat al sepulcre de la Capella del Santíssim.

Després de molts mesos de treballs d’experts, tècnics, operaris i un munt de col·laboracions desinteressades, i també donatius, s’ha tancat aquesta etapa intensa per a l’Església de Santa Maria de Montalegre, i de la que ens sentim feliços perquè ja tenim la Capella del Santíssim en funcionament amb el nostre intercessor que des del cel prega per nosaltres.

Isabel Hernández Esteban

Sepulcre Jósé Maria Hernandez Garnica

Darrerament hem intensificat la publicació d’informacions a l’entorn de la remodelació de la Capella del Santíssim tot enfocant la nostra mirada en el dia 11/11/11. Però em calia saber més enllà d’allò que hem anat veient amb els ulls en aquests dos mesos. Volia conèixer d’aprop què havia passat fins al moment de l’inici de les obres, i perquè el projecte s’estava executant d’aquella manera. Així que l’entrevista amb l’ arquitecte català Dr. Antoni Maltas i Mercader director del projecte ens havia d’aclarir tot plegat.

Les dades professionals més destacables  del Sr. Maltas són:1991 Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, i en el 2009 Doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya, amb la tesis Wassily Kandinsky y la evolución de la forma. Fundamentos teóricos para presenciar el espacio y el tiempo.   D’ell es diu que te un art sobri, prou incomprès, lluny de coses recarregades de sanefes i volutes barroques, i d’altars amb cornucòpies.

Gràcies als mitjans telemàtics avui és possible publicar-la. Sr. Maltas, li agraïm la seva deferència em concedir-nos aquesta entrevista,  abans de l’esdeveniment únic dels trasllat de  les despulles del Servent de Déu José Maria Hernández Garnica. Recordo que vam saber del projecte que vostè havia dissenyat per a l’Església de Santa Maria de Montalegre el 21 de juny del 2011, en l’Auditori del Pati Manning on es va fer la presentació. Però per arribar a aquella data han degut passar moltes coses.

¿Com va ser que li van encarregar a vostè el projecte?

Ja havia col·laborat altres vegades amb Montalegre. Per exemple, el projecte i la direcció dels treballs de la instal·lació del sistema de climatització de l’església –nau central i capella del santíssim–, en què ja havíem estudiat la reforma del sostre i un l’enllumenat per a aquesta capella.

¿L’ha fet amb altres professionals?

Al despatx som tres arquitectes, i encara que un de nosaltres s’encarregui i assumeixi un projecte, sempre ho parlem tot. Un projecte, així considerat, no és una manifestació afectiva d’allò individual; és un acte col·lectiu de tots tres i dels col·laboradors que hi han participat.

¿Ha fet altres capelles o oratoris?

Fa uns cinc anys vàrem projectar i dirigir les obres de la capella del nou edifici d’Iese Business School.

¿Li van encarregar un projecte concret per a Montalegre o va ser vostè qui el va oferir? ¿ va presentar d’altres?

Aquest sepulcre és quelcom que fa temps que s’està estudiant, sempre per iniciativa de la propietat. Primer van ser uns croquis per analitzar l’indret més adient, després un projecte amb algunes infografies i una filmació curta, per presentar el projecte a les autoritats eclesiàstiques i al públic, i, finalment, el projecte d’execució per poder dur a terme les obres.

¿Li van posar fre al pressupost?

Sr. Antoni Maltas i Mercader

La racionalitat és, a occident, una herència de la qual no podem prescindir. El pressupost és sempre un component que cal tenir en compte des de l’inici dels projectes. A tots ens hagués agradat arranjar definitivament el sostre i millorar la situació de les toveres de la climatització d’aquesta capella.

¿Li ha influït la història de l’església, els materials, les característiques?

No som d’aquells arquitectes que volen passar a la història per les seves intervencions “ideals” en el patrimoni arquitectònic. Aquesta església és obra d’August Font i d’altres artistes que van treballar-hi, fa poc més de cent anys, i als quals no hem de donar cap lliçó. La rehabilitació és un concepte molt debatut; però aquella idea de racionalitat que hem parlat una mica més amunt també ens dóna els paràmetres de cóm ha de ser la nostra feina en aquests edificis.

¿El Servent de Déu José Maria Hernández Garnica ha col·laborat des del cel en alguna cosa? ¿Li encomana coses?

Em fa l’efecte que hi ha molta gent encomanant-li que les obres acabin ben aviat i tot surti molt bé el proper divendres 11 de novembre.

¿Coneix o ha conegut a la família del Servent de Déu en ocasió d’aquest projecte?

Vaig conèixer una neboda seva durant la presentació del 21 de juny.

L’obra que anem veient ¿és tal qual l’havia pensat? ¿ha hagut de corregir quelcom inesperat?

Sovint, en una obra de rehabilitació o reforma, sorgeixen imprevisibles que cal assumir. Hem hagut d’adaptar petites coses a les mesures reals del lloc, substituir peces trencades del paviment, fer moltes proves d’enllumenat, etc. Tot dins de la normalitat.

Com sap, hi ha una cripta a la Capella del Santíssim, com és que no s’ha utilitzat com sepulcre d’aquest Servent de Déu?

Si cada cop que algú vol anar a resar al Servent de Déu cal aixecar les peces de marbre del paviment que donen accés a la cripta per baixar-hi…

¿Sap que hi ha gent molt i il·lusionada amb tot aquest esdeveniment? ¿Li reporta alguna preocupació?

Som tècnics que assumim les mateixes preocupacions que té la propietat.

¿Se  sent orgullós de formar part de la història de l’Església de Santa Maria de Montalegre, i com no, de l’Opus Dei al qual li va ser encomanada la seva direcció espiritual i pastoral?

Prefereixo entendre l’arquitectura com un acte col·lectiu, quelcom per al bé de la cultura humana.

Avui també hem pogut veure com l’obra, gràcies a Déu, ja està acabada. He pogut llegir d’aprop la làpida blanca amb la inscripció del nom del Servent de Déu, José Hernández Garnica, amb les seves dates de naixement i traspàs, dades gravades en el marbre blanc en color plata, tot a punt per a la celebració litúrgica de l’acte d’inhumació de les seves restes mortals, a càrrec del Cardenal Arquebisbe de Barcelona Lluís Martinez Sistach.

Isabel Hernández Esteban