Publiquem el full mensual informatiu de març de 2023.
Publiquem el full mensual informatiu de març de 2023.
La societat actual reuneix unes característiques molt diferents no només a les de les del període en què va néixer la Doctrina Social de l’Església (DSI) de l’època moderna fa més de 130 anys, sinó simplement respecte a la d’unes dècades enrere. Avui, fins i tot és molt inferior el pes de la religió, almenys a Occident. Algunes de les característiques són: pluralisme religiós i ideològic; oblit de Déu i fins i tot de la naturalesa humana; la democràcia com a règim polític i l’economia de mercat com a sistema econòmic; món globalitzat i fortament interconnectat, però amb grans desigualtats i, en molts casos, pobresa; reivindicacions selectives i fragmentàries com a exigències de justícia (ecologisme, diversitat, igualtat i inclusió…) i de “drets” no fonamentals (avortament, eutanàsia, drets dels animals…); una modernitat líquida (amb valors morals escassos i canviants, relativisme ètic; incertesa pels canvis vertiginosos; desvinculació (manca de sentit del compromís, tots els llaços són provisionals); lluita pel domini ideològic en educació i mitjans de comunicació, amb forta acció poders fàctics i grups de pressió).
En aquesta situació, hi ha res a dir avui sobre la Doctrina Social de l’Església? Algú la té en compte?
A això respon el Dr. Domènec Melé, professor emèrit d’Ètica Empresarial de l’IESE, doctor en Enginyeria Industrial i en Teologia, i director de la revista Temes d’Avui, que va pronunciar a la Sala d’Actes de l’Església de Montalegre una conferència sobre el tema “Té vigència a la societat actual la Doctrina Social de l’Església?”, a la tarda del 24 de febrer de 2023. Va ser presentat pel president de la Plataforma per la Família, Daniel Arasa, que va fer referència a diverses característiques de la societat actual abans apuntades, a què la DSI ha de donar respostes d’alguna forma.
El Dr. Melé va deixar clar en primer lloc que la Doctrina Social de l’Església “no és una ideologia” i va precisar que està adreçada primordialment als catòlics, però també a persones de bona voluntat. Entre els seus grans temes hi ha la visió de l’home i de la societat, la promoció de la justícia i de la pau al món, el treball humà, l’activitat econòmica i empresarial, la família i la vida humana, la comunitat internacional i el desenvolupament i el medi ambient. Conté principis, criteris i directrius relatius a la vida social, i encara que no hi ha models i programes polítics permet analitzar-los i ser font d’inspiració.
Va afegir que aquells principis i criteris s’han d’aplicar amb saviesa pràctica, tenen lògica interna i estan orientats a l’acció.
El Dr. Melé va detallar que la DSI es pot aplicar a una multitud d’aspectes, però es va centrar de manera especial en els de la convivència i la democràcia i va plantejar alguns dels reptes actuals, distingint entre comunitat política i societat civil i afirmant la preeminència aquesta última i precisant que la comunitat política ha d’estar al servei de la societat civil.
“L’Església aprecia el sistema democràtic en la mesura que assegura la participació dels ciutadans, però l´etiqueta de democràcia no pot afavorir la formació de grups dirigents restringits que, per interessos particulars o per motius ideològics usurpen el poder”, va dir el professor Melé , que va afegir que “la democràcia no es pot sustentar en el relativisme ètic, sinó que requereix uns valors morals superiors que la sustentin i li donin legitimitat. Entre ells respectar la dignitat de l’ésser humà i considerar el bé comú com a fi i criteri regulador de la vida pública”.
El professor Melé va dir que “Amb el relativisme ètic, la legalitat fàcilment es pren com a succedani de moralitat”. En aquest sentit va precisar que les lleis civils no poden ignorar l’ordre moral ni ser-hi contràries, fins al punt que quan existeixen “cal considerar-les com a mera coacció externa i resistir-les”.
Entre els reptes actuals va proposar promoure una “laïcitat positiva”, que defensa l’aconfessionalitat de l’Estat, però reconeix el paper de la religió a la societat i promou relacions de cooperació entre l’Estat i les confessions religioses. Va posar sobre la taula la importància de la responsabilitat de tots per tirar endavant la societat, també en àmbit social i polític, actuant amb llibertat.
Crònica facilitada per Daniel Arasa
Comunicació Montalegre
El papa Francesc va rebre el passat dissabte 28 de gener del 2023 durant una audiència, celebrada a la Sala Clementina del Vaticà, sacerdots de la Pastoral Juvenil de l’Arxidiòcesi de Barcelona, promoguda pel Cardenal de l’Arxidiòcesi Juan José Omella Omella.
La delegació, d’uns 70 sacerdots, entre ells Mn. Xavier Argelich, segons va informar la Santa Seu, va rebre la salutació del pontífex, que també va lliurar un missatge a tots els participants que no va ser pronunciat.
“Som, sí, cridats individualment, però sempre per ser part d’un grup més gran, caminar junts escoltant abans de parlar, saber col·locar-nos segons convingui, també al mig i al darrere, no només davant”, va escriure Francesc en el seu discurs.
I va afegir: “Jesús ens truca des de la nostra pobresa, des de la nostra fragilitat, hem de respondre aquesta crida amb un propòsit perenne de conversió. Rebutjar el carrerisme, la doble vida, la recerca de satisfaccions mundanes, abraçant la creu, les mediacions de l’Església “.
“Cercar la fraternitat en tots els ambients socials, aprendre i ensenyar a acollir tothom, a treballar amb tothom, a buscar solucions de consens que tinguin un ampli respir”, ha recomanat, alhora que ha demanat “viure amb un esperit lliure, en sana indiferència”.
Notícia publicada al diari La Vanguardia, 28 de gener de 2023
(A la fotografia, el rector hi és dempeus, a la tercera fila a la dreta)
Comunicació Montalegre
Extracte de la conferència de Daniel Arasa
Cartel conferencia Montalegre Defender Familia y Vida en una sociedad hostil (enero 2023) (3)
El senyor Daniel Arasa, president de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, va pronunciar el 24 de gener del 2023 a la Sala d’Actes de l’Església de Santa Maria de Montalegre la conferència sobre el tema “Defensar la família i la vida en una societat hostil”. Amb aquest acte es reprenien a Montalegre les conferències que es van iniciar el curs anterior.
En iniciar el seu parlament, Arasa, periodista i doctor en Humanitats, va fer un paral·lelisme entre els inicis del segle XVII i l’actualitat, arran de coincidir la jornada amb la festa de Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes. Aquell sant es va caracteritzar per la seva dolçor en el tracte amb tots, però també perquè sent bisbe de Ginebra, territori amb absoluta hegemonia calvinista, va substituir la manca de mitjans per arribar a la gent amb fullets doctrinals que ell mateix redactava i deixava a l’entrada de les cases o llançava per sota les portes.
Arasa va parlar de la defensa de la vida, de la família i de la dignitat integral de la persona.
Va fer un repàs a diverses lleis o línies socials que en els darrers temps han ocupat espais centrals als mitjans de comunicació. Arasa va destacar els assumptes següents:
– L’oposició ferotge per part de governs, partits, sectors feministes, mitjans de comunicació, etc. que, abans d’avortar, les dones embarassades puguin escoltar el batec del cor del fetus o veure ecografies. Arasa va considerar positiu que el batec del cor entri al debat públic.
– A partir de les declaracions d’una ruandesa que va ser a Barcelona, segons la qual hi ha molts gossos amb abric i pocs nens pel carrer va fer referència al drama de l’escassa natalitat. És un dels exemples més clars de quins són els valors d’una societat, va dir, referint-se després a la Llei de protecció animal, en tramitació. L’ou d’una àguila està més protegit que un nen al si de sa mare”, va afegir.
– De manera àmplia va abordar la Llei de Família, el títol de la qual és Llei de Diversitat Familiar i Ajuda a les famílies. Daniel Arasa considera que algunes propostes són positives, com ara allargar els períodes de baixa parental i maternal, dies de permís o ajudes econòmiques, però el problema és que destrueix el concepte bàsic de família, en diluir-lo. Tot tipus de combinacions apareixen a la llei, fins a 16. “Quan tot és família, res no és família.
– Llei Trans impregnada d’ideologia de gènere. Implica no reconèixer que tots tenim un sexe biològic, sinó que cadascú pot triar.
– Sobre la nova llei de l’avortament va recordar que, a més de la pràctica llibertat d’avortar que ja existia, una noia de 16 anys pot anar a avortar sense ni tan sols coneixement dels pares.
– La Llei d’Educació deixa clar que l’educació dels fills correspon sobretot a l’Estat amb la particularitat que amb aquestes lleis poden impedir que una escola cristiana apliqui el seu ideari, o que en una escola pública els pares puguin negar-se que es donin certes formacions als fills.
– Sobre el final de la vida, d’una banda, la llei d’eutanàsia i de suïcidi assistit. Un dels grans problemes del moment és l’increment de suïcidis de joves. Però s’aprova i impulsa el suïcidi assistit i l’eutanàsia a nivell general.
– Ningú no pot dir que no va amb ell el tema del canvi de sexe. Que al teu fill o nét li diuen que canviï de sexe si potser no se sent a gust amb el que té, als joves que masturbar-se està molt bé, que la teva filla pugui anar a avortar i tu ni t’assabentis, que a el col·legi o institut li vagin inoculant idees contràries als principis en què desitges educar els teus fills i no puguis dir res. Doncs tot això és el que permeten les lleis i allò que ens venen cada dia els mitjans de comunicació.
– Diversos ajuntaments editen guies sexuals infantils incitant els nens a les relacions sexuals o a la masturbació des de petitíssims. La suposada formació sexual que es dóna és, com a mínim, purament biològica, i, en molts casos, una autèntica corrupció de menors.
La Unió Europea adopta sancions contra alguns països perquè no es permet la promoció de l’homosexualitat en menors.
També va manifestar que els liberals i els marxistes pensen igual en els temes de fons. El laic de dretes té els mateixos valors que els laics d’esquerres, i va apuntar que han desdibuixat la família, han implantat la ideologia de gènere negant la natura i la biologia, dominen l’esfera pública i els mitjans de comunicació.
Daniel Arasa va manifestar que estem en una Batalla cultural sobre uns temes clau:
– Concepte de família, dret o respecte a la vida, avortament, eutanàsia, ventres de lloguer, manipulació genètica, creació de vida artificialment.
– Dret dels pares a l’educació dels fills
– Dret dels cristians a ser presents a la vida pública.
Arasa va proposar sortir al pas de les idees negatives, no contra les persones, ni contra organitzacions del tipus que sigui.
Va recordar que Josep Ratzinger, encara que és cardenal, va escriure: “La veritat no és en absolut barata. És exigent i crema”, i que el pensador i polític irlandès Edmund Burke va dir que “Per triomfi el mal n’hi ha prou que els bons no facin res”.
Estem de manera molt clara en la dictadura del relativisme de què parlava el papa Benet XVI.
Davant del panorama, no cal caure en el pessimisme. Déu és qui regeix la història, però això no ens exonera d’actuar. Cadascú ha de plantejar-se: jo, què faig?
Va plantejar en primer lloc aspectes individuals en què actuar:
– Fer família, Espiritualitat, Formació, Generositat, No témer anar contracorrent.
I un pas més: Estar presents a la vida pública. Crec que cadascú de nosaltres ha de formar part d’alguna entitat, acudir als actes, potser ajudar a finançar, dedicar-hi temps. No podem recloure’ns egoistament al nostre petit món.
Daniel Arasa
Publicat per Comunicació Montalegre
Publiquem el full informatiu mensual de 2023.
Quan la Sagrada Escriptura vol exposar en poques paraules la vida i els ensenyaments de nostre Senyor Jesucrist ho fa així: “Tot ho va fer bé”. Sant Pere en les seves primeres predicacions resumeix l’essència del ministeri públic del Messies dient que «va passar fent el bé i curant tots els oprimits pel mal». És així, tot l’ésser i tota la missió de Jesucrist no va ser res més que fer el bé als altres. Tot ell, des de la primera hora del matí fins al vespre, va ser servir, escoltar, ajudar i consolar tantes i tantes persones que es trobaven necessitades. La seva vida va consistir a deixar-se gastar i desgastar -en un lliurament alegre i buscat lliurement- per les necessitats espirituals i materials d’aquells que acudien a Ell.
Jesucrist duu a terme de manera meravellosa la missió que ha rebut de Déu Pare. Després de ser batejat per Sant Joan i de passar quaranta dies de pregària i dejuni al desert, recorre tota Palestina ensenyant i proclamant la Bona nova i guarint tota mena de malalties. Alhora que va ensenyant i preparant els apòstols perquè quan Ell no hi estigui, facin el que han vist, parlin el que han escoltat i ensenyin el que han après, el Senyor va fent el bé i ensenyant a fer-ho a tots els que s’apropen a Ell o passen al seu costat. L’Evangeli és un esplèndid anunci del Bé, només ens queda imitar-lo.
De la mateixa manera que Jesucrist va passar fent el bé (Act. 10,38) cadascun de nosaltres també volem passar per aquesta vida fent el bé en els camins humans de la família, de la societat civil, de les relacions del quefer professional ordinari, de la cultura i del descans. Sembrant la pau i l’amor de Déu allà on siguem. Com a cristians contribuirem a fer que l’amor, la pau i la llibertat de Crist presideixin totes les manifestacions de la vida moderna, influint positivament en la família, la cultura, l’economia, el treball i la convivència social.
L’inici de la Quaresma ens pot servir per descobrir que els cristians, tu i jo, estem cridats a transformar el món amb la nostra vida exemplar, la vida de Crist.
Mn. Xavier Argelich
Monsenyor Mariano Fazio, vicari auxiliar de l’Opus Dei des del 2019, va visitar Barcelona per participar personalment en actes culturals i alhora conèixer de prop la tasca social que l’Obra desenvolupa a Barcelona.
En primer lloc, va oferir la conferència La fe en el debat cultural en el marc de la 58 Jornades de Qüestions Pastorals, que es van celebrar els dies 17 i 18 de gener de 2023 a Premià de Dalt (El Maresme) i que donava la clau per a les conferències següents.
En segon lloc, el dia 18 de gener, a l’Aula Magna de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) va parlar sobre Llibertat, veritat i universitat.
El dia 19 de gener va dedicar-lo especialment a visitar el barri del Raval de Barcelona, on l’Obra desenvolupa una tasca social i pastoral molt important, des de fa molts anys. A primera hora de la tarda va acudir, juntament amb el vicari de la Prelatura a Catalunya Mn. Ignasi Font, a l’Església de Santa Maria de Montalegre on era rebut pel rector Mn. Xavier Argelich i els altres sacerdots que a aquella hora eren a l’església, Mn. Manel Mallol i Mn. Josep Miquel Bombardó. El rector va explicar a Mns. Fazio, pas a pas, les obres de rehabilitació realitzades al temple, tant les interiors com les exteriors, qüestions de les que al llarg d’un any hem anat explicant en aquest lloc web.
Durant aquella visita, malgrat el fred exterior, a l’interior del temple lluïa una intensa llum no només per l’encesa al complet de tot el sistema elèctric renovat, sinó a més perquè a través dels més de 70 vitralls i rosasses passava amb intensitat la llum solar. El senyor Pep Masabeu, historiador de la Casa, va ampliar les explicacions amb detalls històrics.
A la Capella del Santíssim Mns. Fazio va dedicar uns instants a la pregària i va deixar per escrit, al Quadern de Peticions a José María Hernández Garnica, una sol·licitud especialíssima al Servent de Déu. Seguidament va entrar a la sagristia on va saludar els sagristans amb qui va tenir unes paraules molt cordials.
Tot seguit, el rector va explicar a Mns. Fazio els antecedents de la imatge de Sant Josepmaria Escrivà, que va ser esculpida pel japonès Etsuro Soto, un dels escultors recents del Temple Expiatori de la Sagrada Família, i que havia estat beneïda pel que va ser Prelat de l’Opus Dei, D. Javier Echevarría. En aquell moment de la visita, es van unir al recorregut diverses persones que formen part de l’Acció Social Montalegre que van tenir ocasió d’explicar la tasca social que duen a terme.
I com que l’edifici és gran, es va continuar el recorregut per les escales pujant a la sala d’actes. Se li va oferir un te amb pastes mentre els presents explicaven petites històries apostòliques que sempre aviven el cor. Cap a la sortida a les oficines, va saludar la senyora Noemi Vila que en aquell moment estava treballant.
Petits detalls finals
Ens acomiadem de Mns. Fazio desitjant-li un bon viatge de tornada a Roma i donant-li records per al Prelat, Mns. Fernando Ocariz.
Al llarg de la visita de Montalegre, el senyor Florentino Ysern va fer un reportatge de fotos esplèndid per a la web oficial de l’Opus Dei, igual que la sotasignada ho feia per a aquesta web i per a la història de Montalegre, ja que l’ocasió no era per a menys. A més a més, Mns. Fazio també va fer fotos pel seu record particular.
Mns. Fazio juntament amb el vicari de Catalunya i altres persones es van dirigir a peu a les entitats Braval i Terral ubicades també al Raval de Barcelona.
Isabel Hernández Esteban
Amb la mort de Benet XVI, ens deixa un sacerdot, un teòleg, un bisbe, un cardenal i un Papa que es veia a si mateix com “un humil treballador de la vinya del Senyor”. Junt amb el dolor, és natural que donem gràcies a Déu per la seva vida i els seus ensenyaments. L’última lliçó del pontífex alemany ha estat la discreció i sobrietat amb què ha viscut des del 2013, dedicat a la pregària (…).
En els seus gairebé vuit anys de pontificat, Benet XVI ens ha deixat un gran patrimoni espiritual i doctrinal, format per les encícliques Deus caritas est, Spe salvi, Caritas in veritate; a més d’abundants exhortacions apostòliques i homilies. És enormement ric el magisteri realitzat a través de les audiències dels dimecres, com el referit a l’Església, als Apòstols i als Pares de l’Església, o el cicle d’audiències sobre la pregària, que constitueix un tractat de gran bellesa i profunditat sobre el diàleg amb Déu.
Tota la seva vida es podria recapitular en una preciosa frase que va pronunciar a la missa d’inici del seu ministeri petrí: “No hi ha res més bell que deixar-se assolir per l’Evangeli, per Crist”. Per a ell, la felicitat “té un nom, té un rostre: el de Jesús de Natzaret, ocult a l’Eucaristia”.
Benet XVI va pilotar la barca de l’Església pel mar de la història amb els ulls posats a Jesucrist, els “dies de sol i de brisa suau, dies en què la pesca ha estat abundant i moments en què les aigües s’agitaven, el vent era contrari, i el Senyor semblava dormir”. Però sabia que la barca era de Crist.
Benet XVI ha estat “un dels llums propers, persones que donen llum reflectint la llum de Crist, oferint orientació per a les nostres vides”, com tan bellament expressava en l’encíclica Spe Salvi.
El seu treball a la vinya de l’Església l’haurà fet mereixedor de les amoroses paraules de Crist: “Vine, servent bo i fidel, entra a la casa del teu Senyor”.
Mns. Fernando Ocáriz, Prelat de l’Opus Dei i col·laborador de Benet XVI.
Publiquem el full informatiu mensual de gener de 2023.
El prelat de l’Opus Dei va col·laborar amb el cardenal Ratzinger des que, el 1986, va ser nomenat consultor de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. En aquest article, Mons. Fernando Ocáriz recorda la figura del difunt Papa emèrit.
Mons. Fernando Ocáriz recorda la figura del difunt Papa emèrit Benet XVI, amb qui va col·laborar com a consultor Congregació per a la Doctrina de la Fe.
Amb la mort de Benet XVI, ens deixa un sacerdot, un teòleg, un bisbe, un cardenal i un Papa que es veia a si mateix com “un humil treballador de la vinya del Senyor”. Junt amb el dolor, és natural que donem gràcies a Déu per la seva vida i els seus ensenyaments. L’última lliçó del pontífex alemany ha estat la discreció i sobrietat amb què ha viscut des del 2013, dedicat a la pregària.
Des que el vaig conèixer personalment el 1986, quan vaig començar a col·laborar com a consultor de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, m’hi va cridar l’atenció la disponibilitat per escoltar tothom. Vaig tenir l’oportunitat de ser a soles amb ell en força ocasions, tant per assumptes de la Congregació com per altres qüestions. En aquestes trobades mai no era ell qui donava per acabada la conversa, o feia notar que li esperaven altres assumptes. Edificava percebre la gran consideració que li mereixien les opinions dels altres, encara que de vegades fossin diferents de les seves. Se li podien exposar amb tota tranquil·litat parers contraris i no es molestava, malgrat que vinguessin d’un interlocutor de menor edat, preparació o experiència. Allò que li importava realment era la veritat; així portava gravada al seu lema episcopal unes paraules de sant Joan: Cooperators veritatis (Joan 3, v. 8).
Era exemplar el seu amor a l’Església i al Papa, que anava més enllà del que és afectiu. Recordo, per exemple, quan Mons. Lefebvre va acceptar el que se li va proposar i poc després se’n va fer enrere. Davant d’aquest fet, al cardenal Ratzinger li va sortir de l’ànima exclamar amb pena: “Com no s’adonen que sense el Papa no són res!”.
La seva humilitat i el seu amor al Senyor el van fer capaç de respondre amb un sí a allò que el Senyor i l’Església li demanaven. És conegut que, en diverses ocasions, va presentar la seva renúncia a sant Joan Pau II, perquè el substituís per una altra persona més jove i amb més vitalitat física. Davant la petició del Papa que seguís al càrrec, el cardenal Ratzinger no va dubtar.
Poc després de ser elegit per a la seu de Pere, va explicar que quan va morir sant Joan Pau II va pensar que ja podria retirar-se a la seva Alemanya natal per dedicar-se a l’oració i a l’estudi. Però el Senyor tenia altres plans, i va haver d’escoltar, referides a si mateix, les paraules del capítol 21 de l’evangeli de sant Joan: “T’ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols”.
De la mateixa manera, va saber fer-se de banda quan, en la presència de Déu, va veure que ja no podria exercir de manera adequada les exigents responsabilitats que comporta la missió de successor de Pere. Com tots, vaig rebre la notícia de la renúncia amb una barreja de pena i afecte cap a aquest gran successor de sant Pere. En els últims mesos es veia com anaven disminuint les forces físiques, però no així la lucidesa mental i la serenitat d’esperit, la senzillesa i l’amabilitat.
Aquest saber desaparèixer, servint l’Església amb la seva pregària silenciosa, ha estat la nota característica d’aquests darrers anys després de renunciar-hi. He tingut l’oportunitat de visitar-lo en algunes ocasions a la seva residència als jardins vaticans: se’l notava interessat pels altres i centrat en la pregària. Com ell mateix va dir, se sentia un pelegrí en camí cap a la casa del Pare, cap a l’abraçada de Crist, objecte del seu amor i dels llargs anys d’estudi.
En els seus gairebé vuit anys de pontificat, Benet XVI ens ha deixat un gran patrimoni espiritual i doctrinal, format per les encícliques,Deus caritas est, Spe salvi, Caritas in veritate; a més d’abundants exhortacions apostòliques i homilies. És enormement ric el magisteri realitzat a través de les audiències dels dimecres, com el referit a l’Església, als Apòstols i als Pares de l’Església, o el cicle d’audiències sobre la pregària, que constitueix un tractat de gran bellesa i profunditat sobre el diàleg amb Déu.
Tota la seva vida es podria recapitular en una preciosa frase que va pronunciar a la missa d’inici del seu ministeri petrí: “No hi ha res més bell que deixar-se assolir per l’Evangeli, per Crist”. Per a ell, la felicitat “té un nom, té un rostre: el de Jesús de Natzaret, ocult a l’Eucaristia”.
Benet XVI va pilotar la barca de l’Església pel mar de la història amb els ulls posats a Jesucrist, els “dies de sol i de brisa suau, dies en què la pesca ha estat abundant i moments en què les aigües s’agitaven, el vent era contrari, i el Senyor semblava dormir”. Però sabia que la barca era de Crist.
Benet XVI ha estat “un dels llums propers, persones que donen llum reflectint la llum de Crist, oferint orientació per a les nostres vides”, com tan bellament expressava en l’encíclica Spe Salvi.
El seu treball a la vinya de l’Església l’haurà fet mereixedor de les amoroses paraules de Crist: “Vine, servent bo i fidel, entra a la casa del teu Senyor”.
Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.
Content blocked by WeePie Cookie Allow Plugin