“A mi, Jose Maria m’ajuda”

El dia en el que es va fer la celebració litúrgica de donar sepultura a José Maria Hernández Garnica a l’església, es va anunciar que el 9 de desembre es faria la missa en sufragi de la seva ànima. En aquest sentit, mig hora abans la nau central es va anar omplint dels fidels en els que ja ha arrelat la devoció privada vers el Servent de Déu;  mentrestant l’organista de la Casa, Sr. Josep Masabeu, facilitava un ambient seré  per l’oració personal.

 Al començament de la missa, el rector ens va recordar que el traspàs de José Maria es va produir el 7 de desembre i del qual ja es complien 39 anys, però al ser una data en la que es celebra la novena de la Immaculada, es va entendre que era millor seguir la tradició del dia 9 desembre. Va afegir que malgrat que estem convençuts de que ja hi és al cel, tenim l’obligació d’oferir sufragis per la seva ànima fins que l’Església determini la seva santedat, amb la certesa de que mai es perden les oracions ja que s’apliquen a qui me les necessiti. 

Mn. Francesc Perarnau en la seva homilia va fer referència a les coses que s’han realitzat en els darrers cinc anys des de que es va iniciar el procés de canonització,  destacant: Tot va començar com una il·lusió, la de tenir a José Maria aquí però cap de les persones que hem participat podíem imaginar que tot el procés anés tan ràpid… en això s’ha produït el que deia Sant Josepmaria, “somieu i us quedareu curts”.... I ara que es veu que tot s’ha produït en tan poc temps hem d’entendre el que significa: és urgent promoure la devoció provada, i sobre tot, escriure a la Causa dels Sants els favors que hem rebut. En aquest punt va fer una petita recomanació que a vegades oblidem: “Hem de separar el que es demana, és a dir, demanar al Servent de Déu en concret i amb fe, això és el més important, hem de confiar en la seva intercessió

Molts dels que érem a l’església podíem repetir dintre nostre les paraules que un fidel li havia dit al rector, “A mi m’ajuda”. I si promovem la devoció privada parlant d’ell, distribuint estampes, etc., aconseguirem a força d’insistir, resar i resar, arrancar de Déu el miracle que s’espera. 

Després de la missa que va ser la pròpia de l’Advent, es varem traslladar a la Capella del Santíssim on l’oficiant va dirigir un respons per l’ànima de José Maria, i de totes les ànimes del purgatori, Que la llum perpètua els il·lumini. 

Isabel Hernández Esteban

 

Reparació d’una de les rosasses del creuer

L’Església de Santa Maria de Montalegre amb quasi cent deu anys li ha calgut al llarg d’aquest temps diverses remodelacions, rehabilitacions, i reparacions importants, tot considerant que en  ella s’hi troben obres d’art ja que havien treballat artistes i artesans contemporanis dels més coneguts de l’època. 

No havíem acabat amb les obres de la capella del Santíssim on tothom que ha anat diu “què be s’està, què be que es resa!”, que ja des de fa una setmana en la façana exterior de l’església, pel carrer Valdonzella, podem trobar una bastida de set plataformes que s’enfila fins d’alt de tot de l’edifici per tal de reparar una de les tres grans rosasses del creuer de l’església, la de la dreta. 

Les rosasses estan formades per motius geomètrics i florals i en el centre destaquen paraules referides a l’amor. A la rosassa del creuer esquerre, sobre la capella del Santíssim, hi posa “Dilige” (estima); a la dreta del creuer de la dreta (el ara s’està reparant), sobre la capella dels confessionaris, hi posa “Miserere” (compadeix-te); i en la del peu de la nau, darrere de l’orgue, hi posa “Charitas” (caritat). El vitraller que va fer els vitralls de l’església a l’any 1902 va ser Antoni Rigalt i Blanch (1850-1914), el qual havia estat premiat amb la medalla d’or en l’Exposició Universal de 1888.* 

L’actual vitraller de l’església ésla Sra. BelénRequena, la qual no és la primera vegada que treballa a Montalegre. Inicialment semblava que havia un vint forats però les tempestes i altres actituds no massa ben intencionades han fet incrementarla reparació. Teniml’esperança que per Nadal s’hagi acabat aquesta nova rehabilitació d’aquesta església antiga però bellíssima. 

* Llibre: “Santa Maria de Montalegre, Església de l’antiga Casa de Caritat, Centenari 1902-2002”, de Josep Masabeu, Editorial Albada. (Es ven a l’església). 

Isabel Hernández Esteban

Els pessebres del Nadal

Un dels costums nadalencs més entranyables que tenim els cristians, i que més contribueixen a fer el típic “ambient de Nadal” són els pessebres.
Les llums, els adorns festius, les garlandes, la música i les nadales, tot adquireix sentit si s’orienta a l’esdeveniment essencial que és el naixement de Jesús, el Fill de Déu.
Si faltés aquesta referència tot allò es convertiria en una celebració sense contingut, buida.
Explica la tradició que va ser Sant Francesc d’Assís l’inspirador i el primer que va preparar un “pessebre” nadalenc. La peculiaritat és que va ser un pessebre vivent. Ho va fer el Nadal de 1223 que va passar en un petit poblet d’Itàlia, Greccio, al nord de Roma. A una ermita va construir una caseta de palla que feia de portal, va posar un pessebre al seu interior, va portar un bou i un ase dels veïns del lloc i va convidar a un petit grup de gent a reproduir l’escena de l’adoració dels pastors. I així van viure un Nadal especialment intens, viu … I va començar la tradició.
De seguida es van substituir les figures vives per unes de fang cuit, que queden sempre al mateix lloc … I aquest costum es va popularitzar i estendre ràpidament a tot l’orbe cristià perquè els missioners es van encarregar de portar-les.
Un pessebre és una catequesi que entra pels ulls.
Els nens comencen a conèixer qui és Jesús en els pessebres del Nadal, i allà van coneixent també a Maria, a Josep, i saben que els pastors van ser els primers que es van acostar a saludar el naixement del Redemptor, que va ser anunciat per uns àngels i un gran estel … I al cap d’uns dies van venir uns personatges, els Reis Mags, amb regals per al nen …
I els adults, davant el pessebre tenen l’oportunitat estupenda per fer-se de nou nens, per acostar-se amb mirada de nen, amb ingenuïtat de nen, una actitud que va molt bé a les “ànimes adultes”. Moments d’infància espiritual els podem anomenar, que tan bé vénen a l’ànima perquè, no ho oblidem, dels que són com nens és el Regne del cel. (Cf. Mc 10, 14-15)
I les famílies troben el seu model en la Família de Betlem.

Mn Francesc Perarnau

 

Montalegre en altres webs

Ens fem ressò de les noticies que s’han publicat en varies webs al respecte de la celebració litúrgica del passat divendres 11 de novembre, a la nostra església. En la web de l’Opus Dei hi ha la crònica, recull d’imatges i un breu vídeo de la cerimònia; també  en el blog de D. José Maria i en la web de l’Arquebisbat de Barcelona. A més en la nostra  trobareu el reportatge de l’esdeveniment així com l’entrevista a l’arquitecte de l’obra del sepulcre del Servent de Déu i altres detalls de la remodelació de la Capella, amb un recull amplíssim de fotografies.

http://hernandezgarnica.wordpress.com/

http://www.opusdei.cat/art.php?p=46090

http://www.arqbcn.org/node/2765

Serveis Informatius Montalegre

 

 

 

 

Inhumació perpètua de José María Hernández Garnica

El Cardenal iniciando el acto de la sepultura

L’11 de novembre d’enguany es va celebrar amb tota solemnitat la cerimònia de donar sepultura a les restes mortals del Prevere i Servent de Déu José Maria Hernández Garnica. Va ser presidida pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona,Lluís Martinez Sistach.Amb aquest acte entrava de nou en funcionament la Capella del Santíssim, la qual havia estat tancada durant dos mesos atesa la remodelació i preparació del sepulcre on definitivament ja reposen les restes mortals del Sevent de Déu. La cerimònia litúrgica va tenir dues parts diferenciades, la de la litúrgia de la paraula i la del ritu de donar sepultura.

Es va iniciar la cerimònia amb la processó de l’urna, fins col·locar-la en el cadafal davant el presbiteri de la nau central; després del cant d’entrada i el començament, es van llegir uns fragments de la Carta als Romans i del Salm 22, i l’Evangeli  de les benaurances de Sant Mateu. L’homilia a càrrec del Cardenal es va centrar en “quelcom molt important de la nostra vida : la santedat, una vocació per a tothom”. De l’evangeli va referir que “Les matemàtiques de Jesucrist sembla que no encaixin amb les nostres matemàtiques ja que ens fa estimar al fill pròdig, a l’ovella perduda, a l’enemic….”, tot animant-nos a estimar: “Hi ha pau en la persona que estima a Déu i estima a les persones, malgrat els sofriments, perquè dintre del cor te a Déu”. També va desitjar que algun dia poguéssim celebrar la canonització de José Maria Hernández Garnica.

Després de l’oració del fidels i un Pare nostre, es va iniciar la segona part amb la processó al nou sepulcre, tot entrant en la Capella del Santíssim. En presencia entre altres persones dels membres de la família que havien pogut assistir al acte, el tribunal de la inhumació, els pèrits, el postulador de la causa dels sants, i els preveres presents, es va fer la benedicció del sepulcre. A continuació es va llegir l’acta que dona fe de la sepultura, amb la relació de tots els presents, destacant l’autorització legal i canònica per l’acte, l’exhumació i el reconeixement dels restes. A les 19h42 m. de l’11/11/11 i un cop introduïdes l’urna i l’acta es va tanca la sepultura, al peu de la qual unes noies van  deixar un centre de flors.

Els qui hi eren presents

Conjuntament amb el Sr. Cardenal hi eren presents el Vicari General de l’Opus Dei en Espanya Mn. Ramón Herrando, Mn. Antoni Pujals Vicari de l’Opus Dei en Catalunya, el Vicari Episcopal Mn. Joan Galtés, el rector de Montalegre Mn.Francesc Perarnaui altres preveres de l’Església de SantaMaria de Montalegre, així com el rector de l’església de Betlem, i els preveres del bisbat que formaven part del tribunal nomenat a tal efecte, entre d’altres; va ser el mestre dela cerimònia Mn.JoanJuventeny i a l’orgue com es te habituats,Josep Masabeu l’organista de la Casa.

L’església estava plena fins a les grades. Tots els assistents van seguir la celebració litúrgica amb un llibret editat per l’ocasió, i van ser obsequiats amb el llibre “Obrint horitzons” i el dvd de la vida del Servent de Déu. La família del Servent de Déu va ser present, tant dela part Temes Hernández com dels Hernández Font.

Un dia abans, al cementiri

A primera hora del matí del dijous 10 de novembre, en el cementiri de Montjuic de Barcelona, es va iniciar el procés material de la exhumació de les restes mortals del Servent de Déu. El trasllat havia estat autoritzat per la Congregació de la Causa dels Sants amb l’acord del Cardenal Arquebisbe de Barcelona. A l’acte d’exhumació, cal destacar entre d’altres assistents, en delegació del Cardenal el tribunal nomenat a l’efecte amb Mn. Ramon Domenech Castells OFM jutge delegat, Mn. Alejandro Marzo Iguarino Promotor de Justícia, ila Sra. ChiaraRostagnoMalor notària; representants de la família, el postulador de la causa del sants, Mn. José Carlos Martín de la Hoz, i tres pèrits forenses.

En el acto de la exhumación del Siervo de Dios

En primer lloc es va retirar la làpida del panteó 33 de l’Agrupació 11 de l’avinguda dela Santíssima Trinitat, a continuació els operaris del cementeri van procedir a retirar les lloses que cobrien el departament corresponent i les restes de fusta i zinc del fèretre. Els operaris anaven descrivint l’estat de les restes i en aquell moment les persones responsables de la consecució del procés decidien la classificació de tot allò que anaven trobant amb la finalitat de  procedir posteriorment al seu inventari i conservació.

Així en dos sudaris blancs en forma de bossa es van classificar les restes del Servent de Déu. Un d’ells es va introduir en l’urna que s’havia triat , en color bordeus i lacada, amb una plaqueta amb les dades de Jose Maria Hernández Garnica i les dates de defunció i traspàs; cal destacar el disseny de la creu, metall platejat. En aquell moment el postulador de la causa va dirigir una oració per l’ànima del Servent de Déu.

Després en una sala adequada va prosseguir el procediment d’aixecament i signatura de les actes de tot el procés, seguit amb total rigorositat. Finalment els pèrits varen fer l’inventari i la conservació, reposant les restes en l’urna, que finalment ha quedat al sepulcre de la Capella del Santíssim.

Després de molts mesos de treballs d’experts, tècnics, operaris i un munt de col·laboracions desinteressades, i també donatius, s’ha tancat aquesta etapa intensa per a l’Església de Santa Maria de Montalegre, i de la que ens sentim feliços perquè ja tenim la Capella del Santíssim en funcionament amb el nostre intercessor que des del cel prega per nosaltres.

Isabel Hernández Esteban

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.