El dia en el que es va fer la celebració litúrgica de donar sepultura a José Maria Hernández Garnica a l’església, es va anunciar que el 9 de desembre es faria la missa en sufragi de la seva ànima. En aquest sentit, mig hora abans la nau central es va anar omplint dels fidels en els que ja ha arrelat la devoció privada vers el Servent de Déu; mentrestant l’organista de la Casa, Sr. Josep Masabeu, facilitava un ambient seré per l’oració personal.
Al començament de la missa, el rector ens va recordar que el traspàs de José Maria es va produir el 7 de desembre i del qual ja es complien 39 anys, però al ser una data en la que es celebra la novena de la Immaculada, es va entendre que era millor seguir la tradició del dia 9 desembre. Va afegir que malgrat que estem convençuts de que ja hi és al cel, tenim l’obligació d’oferir sufragis per la seva ànima fins que l’Església determini la seva santedat, amb la certesa de que mai es perden les oracions ja que s’apliquen a qui me les necessiti.
Mn. Francesc Perarnau en la seva homilia va fer referència a les coses que s’han realitzat en els darrers cinc anys des de que es va iniciar el procés de canonització, destacant: Tot va començar com una il·lusió, la de tenir a José Maria aquí però cap de les persones que hem participat podíem imaginar que tot el procés anés tan ràpid… en això s’ha produït el que deia Sant Josepmaria, “somieu i us quedareu curts”.... I ara que es veu que tot s’ha produït en tan poc temps hem d’entendre el que significa: és urgent promoure la devoció provada, i sobre tot, escriure a la Causa dels Sants els favors que hem rebut. En aquest punt va fer una petita recomanació que a vegades oblidem: “Hem de se
parar el que es demana, és a dir, demanar al Servent de Déu en concret i amb fe, això és el més important, hem de confiar en la seva intercessió.
Molts dels que érem a l’església podíem repetir dintre nostre les paraules que un fidel li havia dit al rector, “A mi m’ajuda”. I si promovem la devoció privada parlant d’ell, distribuint estampes, etc., aconseguirem a força d’insistir, resar i resar, arrancar de Déu el miracle que s’espera.
Després de la missa que va ser la pròpia de l’Advent, es varem traslladar a la Capella del Santíssim on l’oficiant va dirigir un respons per l’ànima de José Maria, i de totes les ànimes del purgatori, Que la llum perpètua els il·lumini.
Isabel Hernández Esteban
La Coral del Col·legi Canigó enguany en el seu XIII concert celebrat a les 21 h del 17 de desembre, a l’església, ens ha complagut més que mai. Trenta tres veus masculines i femenines han desenvolupat un programa de cançons nadalenques molt acurat i molt maco. Recordant altres edicions no es equivoquem si diem que en aquesta ocasió s’han superat amb distància. Tots els cantants i en especial les solistes Laura Domènech i Maite Alonso, han demostrat una maduresa en les veus i una coordinació impecable. 
