Comencem l’any 2012
Podem dir que el comencem amb cert temor per les circumstàncies actuals de crisis per les quals està travessant la nostra societat. Els indicadors econòmics que mostren els experts parlen de perspectives fosques per a aquest any que estrenem; i quan les perspectives són així de fosques, ho són també per a moltes famílies.
Tots sabem que les solucions polítiques, siguin les quals siguin, les quals s’hauran d’adoptar seran sempre doloroses.
Certament a tots afecta la situació però, evidentment, algunes famílies, i molt especialment algunes persones, per la seva situació particular, sofriran més els efectes de la crisi. De tots és conegut que està ja succeint i és previsible que en un futur no molt llunyà siguin moltes mes les persones que es vegin engolides pel remolí que lenta però inexorablement es va generant.
Ningú, i menys una persona cristiana, pot romandre indiferent davant una situació així, en la qual és tan clar i palès el sofriment de les persones. La nostra consciència cristiana ens diu que tots ens hem d’implicar en la mesura de les nostres possibilitats per a ajudar a trobar una solució als greus problemes que s’han generat ja i els que previsiblement es generaran.
És en moments com aquests quan mes important es fa la solidaritat, i quan es pot valorar la qualitat de les persones que conformen la societat. Una societat solidària i generosa, pot plantar cara amb major seguretat a qualsevol crisi que es presenti.
Recentment hem pogut comprovar amb alegria la resposta positiva que els ciutadans del nostre país han donat davant la petició realitzada per diferents bancs d’aliments i organitzacions diverses. Són notícies positives, podem dir que esperançadores. Si la pinya és forta, si som capaços d’ajudar-nos entre tots, si tots ens proposem aportar les nostre esforç, i fer el que sigui possible, si aquells que poden fer-ho dediquen el seu temps, les seves energies i recursos a col·laborar en les organitzacions constituïdes o que es constituiran en el futur per a canalitzar els esforços, llavors les possibilitats de vèncer la crisi seran molt mes grans, es podrà alleujar el sofriment de molts…
Encara és temps.
Convé que no perdem de vista les paraules amb les quals, en els nadal de l’any 2008, elPapa enet XVI ens posava en guàrdia sobre el perill que ens amenaça permanentment:
“On s’atropella la dignitat i els drets de la persona humana; on els egoismes personals o de grup prevalen sobre el bé comú; on es corre el risc d’habituar-se a l’odi fratricida i al’explotació de l’home per l’home; on les lluites intestines divideixen grups i ètnies i laceren la convivència; on el terrorisme segueix copejant; on falta el necessari per a viure; on es mira amb desconfiança un futur que s’està fent cada vegada més incert, fins i tot en les Nacions del benestar: que en tots aquests casos brilli la Llum del Nadal i animi a tots a fer la seva pròpia part, amb esperit d’autèntica solidaritat. Si cadascun pensa només en els seus propis interessos, el món s’encamina a la ruïna”.(Benet XVI, 25 de desembre de 2008)
Mn Francesc Perarnau
