El divendres dia 9, com venim fet des de fa uns anys, es celebrarà una missa en sufragi per l’ànima del servent de Déu José María Hernández Garnica. Les seves despulles descansen des del 11 de Novembre passat ala Capella del Santíssim de la nostra església, on resarem també un respons.
Serà a les 19.00 hores.
L’Església de Santa Maria de Montalegre amb quasi cent deu anys li ha calgut al llarg d’aquest temps diverses remodelacions, rehabilitacions, i reparacions importants, tot considerant que en ella s’hi troben obres d’art ja que havien treballat artistes i artesans contemporanis dels més coneguts de l’època.
No havíem acabat amb les obres de la capella del Santíssim on tothom que ha anat diu “què be s’està, què be que es resa!”, que ja des de fa una setmana en la façana exterior de l’església, pel carrer Valdonzella, podem trobar una bastida de set plataformes que s’enfila fins d’alt de tot de l’edifici per tal de reparar una de les tres grans rosasses del creuer de l’església, la de la dreta.
Les rosasses estan formades per motius geomètrics i florals i en el centre destaquen paraules referides a l’amor. A la rosassa del creuer esquerre, sobre la capella del Santíssim, hi posa “Dilige” (estima); a la dreta del creuer de la dreta (el ara s’està reparant), sobre la capella dels confessionaris, hi posa “Miserere” (compadeix-te); i en la del peu de la nau, darrere de l’orgue, hi posa “Charitas” (caritat). El vitraller que va fer els vitralls de l’església a l’any 1902 va ser Antoni Rigalt i Blanch (1850-1914), el qual havia estat premiat amb la medalla d’or en l’Exposició Universal de 1888.*
L’actual vitraller de l’església ésla Sra. BelénRequena, la qual no és la primera vegada que treballa a Montalegre. Inicialment semblava que havia un vint forats però les tempestes i altres actituds no massa ben intencionades han fet incrementarla reparació. Teniml’esperança que per Nadal s’hagi acabat aquesta nova rehabilitació d’aquesta església antiga però bellíssima.
* Llibre: “Santa Maria de Montalegre, Església de l’antiga Casa de Caritat, Centenari 1902-2002”, de Josep Masabeu, Editorial Albada. (Es ven a l’església).
Isabel Hernández Esteban
La Soprano Patricia Sendra oferirà un concert de Nadal amb obres del Barroc, Mozart i Nadales per a orgue i cant.
Serà el divendres dia 30 a les 19.30 hores.
Hi esteu tots convidats.
Com cada any, la Coral del Col·legi Canigó ens oferirà un concert de Nadales. Serà el dia 17 de desembre, dissabte a les 21.00 hores.
Esteu tots convidats.
Un dels costums nadalencs més entranyables que tenim els cristians, i que més contribueixen a fer el típic “ambient de Nadal” són els pessebres.
Les llums, els adorns festius, les garlandes, la música i les nadales, tot adquireix sentit si s’orienta a l’esdeveniment essencial que és el naixement de Jesús, el Fill de Déu.
Si faltés aquesta referència tot allò es convertiria en una celebració sense contingut, buida.
Explica la tradició que va ser Sant Francesc d’Assís l’inspirador i el primer que va preparar un “pessebre” nadalenc. La peculiaritat és que va ser un pessebre vivent. Ho va fer el Nadal de 1223 que va passar en un petit poblet d’Itàlia, Greccio, al nord de Roma. A una ermita va construir una caseta de palla que feia de portal, va posar un pessebre al seu interior, va portar un bou i un ase dels veïns del lloc i va convidar a un petit grup de gent a reproduir l’escena de l’adoració dels pastors. I així van viure un Nadal especialment intens, viu … I va començar la tradició.
De seguida es van substituir les figures vives per unes de fang cuit, que queden sempre al mateix lloc … I aquest costum es va popularitzar i estendre ràpidament a tot l’orbe cristià perquè els missioners es van encarregar de portar-les.
Un pessebre és una catequesi que entra pels ulls.
Els nens comencen a conèixer qui és Jesús en els pessebres del Nadal, i allà van coneixent també a Maria, a Josep, i saben que els pastors van ser els primers que es van acostar a saludar el naixement del Redemptor, que va ser anunciat per uns àngels i un gran estel … I al cap d’uns dies van venir uns personatges, els Reis Mags, amb regals per al nen …
I els adults, davant el pessebre tenen l’oportunitat estupenda per fer-se de nou nens, per acostar-se amb mirada de nen, amb ingenuïtat de nen, una actitud que va molt bé a les “ànimes adultes”. Moments d’infància espiritual els podem anomenar, que tan bé vénen a l’ànima perquè, no ho oblidem, dels que són com nens és el Regne del cel. (Cf. Mc 10, 14-15)
I les famílies troben el seu model en la Família de Betlem.
Mn Francesc Perarnau
Ens fem ressò de les noticies que s’han publicat en varies webs al respecte de la celebració litúrgica del passat divendres 11 de novembre, a la nostra església. En la web de l’Opus Dei hi ha la crònica, recull d’imatges i un breu vídeo de la cerimònia; també en el blog de D. José Maria i en la web de l’Arquebisbat de Barcelona. A més en la nostra trobareu el reportatge de l’esdeveniment així com l’entrevista a l’arquitecte de l’obra del sepulcre del Servent de Déu i altres detalls de la remodelació de la Capella, amb un recull amplíssim de fotografies.
http://hernandezgarnica.wordpress.com/
http://www.opusdei.cat/art.php?p=46090
http://www.arqbcn.org/node/2765
Serveis Informatius Montalegre
El Cardenal iniciando el acto de la sepultura
L’11 de novembre d’enguany es va celebrar amb tota solemnitat la cerimònia de donar sepultura a les restes mortals del Prevere i Servent de Déu José Maria Hernández Garnica. Va ser presidida pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona,Lluís Martinez Sistach.Amb aquest acte entrava de nou en funcionament la Capella del Santíssim, la qual havia estat tancada durant dos mesos atesa la remodelació i preparació del sepulcre on definitivament ja reposen les restes mortals del Sevent de Déu. La cerimònia litúrgica va tenir dues parts diferenciades, la de la litúrgia de la paraula i la del ritu de donar sepultura.
Es va iniciar la cerimònia amb la processó de l’urna, fins col·locar-la en el cadafal davant el presbiteri de la nau central; després del cant d’entrada i el començament, es van llegir uns fragments de la Carta als Romans i del Salm 22, i l’Evangeli de les benaurances de Sant Mateu. L’homilia a càrrec del Cardenal es va centrar en “quelcom molt important de la nostra vida : la santedat, una vocació per a tothom”. De l’evangeli va referir que “Les matemàtiques de Jesucrist sembla que no encaixin amb les nostres matemàtiques ja que ens fa estimar al fill pròdig, a l’ovella perduda, a l’enemic….”, tot animant-nos a estimar: “Hi ha pau en la persona que estima a Déu i estima a les persones, malgrat els sofriments, perquè dintre del cor te a Déu”. També va desitjar que algun dia poguéssim celebrar la canonització de José Maria Hernández Garnica.
Després de l’oració del fidels i un Pare nostre, es va iniciar la segona part amb la processó al nou sepulcre, tot entrant en la Capella del Santíssim. En presencia entre altres persones dels membres de la família que havien pogut assistir al acte, el tribunal de la inhumació, els pèrits, el postulador de la causa dels sants, i els preveres presents, es va fer la benedicció del sepulcre. A continuació es va llegir l’acta que dona fe de la sepultura, amb la relació de tots els presents, destacant l’autorització legal i canònica per l’acte, l’exhumació i el reconeixement dels restes. A les 19h42 m. de l’11/11/11 i un cop introduïdes l’urna i l’acta es va tanca la sepultura, al peu de la qual unes noies van deixar un centre de flors.
Els qui hi eren presents
Conjuntament amb el Sr. Cardenal hi eren presents el Vicari General de l’Opus Dei en Espanya Mn. Ramón Herrando, Mn. Antoni Pujals Vicari de l’Opus Dei en Catalunya, el Vicari Episcopal Mn. Joan Galtés, el rector de Montalegre Mn.Francesc Perarnaui altres preveres de l’Església de SantaMaria de Montalegre, així com el rector de l’església de Betlem, i els preveres del bisbat que formaven part del tribunal nomenat a tal efecte, entre d’altres; va ser el mestre dela cerimònia Mn.JoanJuventeny i a l’orgue com es te habituats,Josep Masabeu l’organista de la Casa.
L’església estava plena fins a les grades. Tots els assistents van seguir la celebració litúrgica amb un llibret editat per l’ocasió, i van ser obsequiats amb el llibre “Obrint horitzons” i el dvd de la vida del Servent de Déu. La família del Servent de Déu va ser present, tant dela part Temes Hernández com dels Hernández Font.
Un dia abans, al cementiri
A primera hora del matí del dijous 10 de novembre, en el cementiri de Montjuic de Barcelona, es va iniciar el procés material de la exhumació de les restes mortals del Servent de Déu. El trasllat havia estat autoritzat per la Congregació de la Causa dels Sants amb l’acord del Cardenal Arquebisbe de Barcelona. A l’acte d’exhumació, cal destacar entre d’altres assistents, en delegació del Cardenal el tribunal nomenat a l’efecte amb Mn. Ramon Domenech Castells OFM jutge delegat, Mn. Alejandro Marzo Iguarino Promotor de Justícia, ila Sra. ChiaraRostagnoMalor notària; representants de la família, el postulador de la causa del sants, Mn. José Carlos Martín de la Hoz, i tres pèrits forenses.
En el acto de la exhumación del Siervo de Dios
En primer lloc es va retirar la làpida del panteó 33 de l’Agrupació 11 de l’avinguda dela Santíssima Trinitat, a continuació els operaris del cementeri van procedir a retirar les lloses que cobrien el departament corresponent i les restes de fusta i zinc del fèretre. Els operaris anaven descrivint l’estat de les restes i en aquell moment les persones responsables de la consecució del procés decidien la classificació de tot allò que anaven trobant amb la finalitat de procedir posteriorment al seu inventari i conservació.
Així en dos sudaris blancs en forma de bossa es van classificar les restes del Servent de Déu. Un d’ells es va introduir en l’urna que s’havia triat , en color bordeus i lacada, amb una plaqueta amb les dades de Jose Maria Hernández Garnica i les dates de defunció i traspàs; cal destacar el disseny de la creu, metall platejat. En aquell moment el postulador de la causa va dirigir una oració per l’ànima del Servent de Déu.
Després en una sala adequada va prosseguir el procediment d’aixecament i signatura de les actes de tot el procés, seguit amb total rigorositat. Finalment els pèrits varen fer l’inventari i la conservació, reposant les restes en l’urna, que finalment ha quedat al sepulcre de la Capella del Santíssim.
Després de molts mesos de treballs d’experts, tècnics, operaris i un munt de col·laboracions desinteressades, i també donatius, s’ha tancat aquesta etapa intensa per a l’Església de Santa Maria de Montalegre, i de la que ens sentim feliços perquè ja tenim la Capella del Santíssim en funcionament amb el nostre intercessor que des del cel prega per nosaltres.
Isabel Hernández Esteban
Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.
Content blocked by WeePie Cookie Allow Plugin
