Contingut

Primeres Comunions 2012

IMG_8327

13 juny, 2012 - Fotos Comentaris (0)

26 de Juny, Missa en la festa de Sant Josepmaria

EL DIMARTS DIA 26 DE JUNY,

A LES

7.00 DE LA TARDA

ES CELEBRARÀ UNA MISSA SOLEMNE AMB MOTIU DE LA FESTA DE

SANT JOSEPMARIA ESCRIVÁ

Presidirà la celebració el Dr Xavier Brossa

de la Delegació de l’Opus Dei a Catalunya

CANTARÀ LA CORAL DEL COL·LEGI CANIGÓ.

EN ACABAR VENERAREM LA RELÍQUIA MENTRE LA CORAL CANTARÀ ELS GOIGS DEL SANT.

13 juny, 2012 - Agenda Comentaris (0)

Peregrinació a París i Lisieux. Maig 2012

12 juny, 2012 - Fotos Comentaris (0)

Van rebre la Primera Comunió a Montalegre

En la tarda del dissabte 9 de juny, es va celebrar a l’església la Primera Comunió de 18 nens i nenes. Havien preparat la catequesi al Centre Catequètic de l’Església de Santa Maria de Montalegre. La missa va ser concelebrada i presidida pel vicerector de l’església. Al llarg de tota la cerimònia Mn. Mallol va anar explicant als nens i nenes el significat de cada part de la santa missa i la importància de l’acte que celebraven. Sens dubte ha estat una santa catequesi per a tots els assistents.

Tot el grup de nens i nenes s’havia concentrat a la Capella de la Verge de la Medalla Miraculosa, van sortir ràpids i es van situar en el presbiteri. En l’homilia Mn. Mallol els va saludar amb molt d’afecte i els va recordar que anaven a rebre Jesús: Quan us veníeu cap a l’altar totes les persones us miraven, tant les que us coneixen, els vostres pares, germans, familiars i amics, com les que no us coneixen. Però també us mirava, amb un rostre somrient i alegre, aquell que no veieu: els ulls i el rostre de Jesús, la mirada de Déu. Avui Ell és el protagonista perquè aquesta celebració sense Jesús no seria possible. Jesús us vol rebre. La catequesi de cada setmana, els assajos, tot aquest esforç, també el arreglar-vos tan elegants, tot ho heu fet, però el més important és estar davant el Senyor, un dia del que recordareu tota la vida. Fer la Primera Comunió és ser més amic de Jesús, vau començar amb el baptisme, ara és menjar a Jesús, i a més ho fareu en el millor dia de l’any: el dia del Corpus Christi.

A continuació, el celebrant va nomenar un per un els noms dels nens i nenes que anaven a rebre la Primera Comunió per fer la Professió de Fe També els va nomenar per acostar-se al reclinatori. Les pregàries i les oracions d’acció de gràcies les van llegir els protagonistes i els seus catequistes, entre les quals es destaca: “Volem ser sempre tan feliços com avui i l’hi demanem a la Verge Maria”. Mn. Mallol va acabar la celebració felicitant a tots els nens i nenes, va donar les gràcies a Déu i a tots els assistents.

Felicitacions

Volem nosaltres també felicitar molt especialment: a Marta, Laia, Ainoa, Chastine, Jaenezza i Mayte; a Laura-Dayana, Eva María, Pilar i Desiré; a Josep Maria, Alejandro, Guillem i Marc; i a Rubén, Levinski, Miquel Àngel i Pol.

Isabel Hernández Esteban

12 juny, 2012 - Noticies de Montalegre Comentaris (0)

Full mensual Juny 2012

Vols fer algun comentari?

5 juny, 2012 - Full mensual Comentaris (0)

El Cor del Déu encarnat

La Fe ens ensenya que Jesús és la Segona Persona de la Trinitat Santíssima, el Fill, que va prendre la naturalesa humana. Per tant és “Déu i home vertader”, tal com resem en el Credo. En Jesús veiem com Déu mateix encarna i fa viva la idea que té el Creador de l’ésser humà: Déu encarnant la seva idea d’home.
Per això és el model perfecte.
Podem per tant afirmar que Déu ens estima en Jesús amb un cor humà.
El cor és el símbol de l’amor. Diem: es pensa amb el cap, però s’estima amb el cor. D’alguna manera imaginem que el cap és el lloc del raonament pur, que és vist com una cosa freda i distant, mentre que en el cor bullen els sentiments, els afectes, les emocions, de les que l’amor podríem dir que és l’exponent més elevat.
Entrem al mes de juny, tradicionalment dedicat al Sagrat Cor de Jesús. En aquest mes es celebra la Solemnitat i se’ns convida a considerar la grandesa de l’amor amb què Déu ens ha estimat en Jesucrist fins a l’extrem de lliurar-se a la mort en la Creu. Aquest lliurament total que queda simbolitzat plenament en el moment en que el soldat li va travessar el cor amb la llança, i va brollar sang i aigua (cf. Joan 19, 34)
El Catecisme de l’Església ho sintetitza en aquestes paraules:
Jesús, durant la seva vida, la seva agonia i la seva passió ens ha conegut i estimat a tots i a cada un de nosaltres i s’ha lliurat per cada un de nosaltres: “El Fill de Déu em va estimar i es va entregar ell mateix per mi” ( Ga 2, 20). Ens ha estimat a tots amb un cor humà. Per aquesta raó, el sagrat Cor de Jesús, traspassat pels nostres pecats i per a la nostra salvació (cf. Jo 19, 34), “és considerat com el principal indicador i símbol … de l’amor amb que el diví Redemptor estima contínuament a l’etern Pare ia tots els homes “(Pius XII, enc.” Haurietis aquas “: DS 3924; cf. DS 3812). (Catecisme de l’Església Catòlica 478)
Encara que ha existit sempre a l’Església, la devoció al Sagrat Cor creix en especialment des que al segle XVII en què el Senyor es va aparèixer a Santa Margarida de Alacoque. El 16 de juny de 1675 Nostre Senyor li va mostrar el seu Cor a la Santa: Un Cor envoltat de flames d’amor, coronat d’espines, amb una ferida oberta de la qual brollava sang i li va dir: “Aquest és el Cor que tant ha estimat als homes, i en canvi, de la major part dels homes no rep res més que ingratitud, irreverència i menyspreu, en aquest sagrament d’amor. “
La devoció al Sagrat Cor consistirà precisament en estimar i reparar per l’Amor no correspost: Reparació i desgreuge, per les moltes ofensa que ha rebut i continua rebent al món, molt especialment en l’Eucaristia.

Mn. Francesc Perarnau

1 juny, 2012 - Editorial Comentaris (0)

La peregrinació d’enguany a Paris i Lisieux

El sacerdot que ens va acompanyar, Mn. Francesc Perarnau, va celebrar la missa a la mateixa Capella de la Medalla Miraculosa, presidida per la Verge, tenint a la banda esquerra del presbiteri a les restes mortals de la santa Caterina Lebouré. És curiós contemplar com, any rere any, la butaca on es va asseure la Verge en una de les seves aparicions segueix allà, en aquell lloc sant, i del que s’explica que quan les germanes Paules es van traslladar del lloc on vivien fins a la Rue du Bac 140 de París, en la confusió del trasllat, no se sabia després quina de les butaques era la bona. La Verge va resoldre el dubte: van portar a aquell lloc una nena greument malalta i la van asseure de butaca en butaca, al asseure-la a la butaca que definitivament es conserva, la nena va curar miraculosament i al moment.
Així que en aquell entorn ple de fe i bellesa, els pelegrins s’agenollen el més prop de l’altar, en actitud de pietat i fins i tot de total prosternació. Aquesta actitud d’humilitat ens crida l’atenció i ens convida a pregar amb més

intensitat. Poc abans d’iniciar la santa missa, una germana de la congregació, amb extrema delicadesa, demana a cada pelegrí, vingut no només de París, sinó d’arreu del món, sense distinció de sexe, condició o color que es retiri, i així tot el dia des que s’obre la Capella fins al seu tancament. Mn. Francesc Perarnau ens va explicar la meravella de l’encàrrec que va fer la Verge Santíssima a la santa, i va descriure la majoria de les dades i detalls que conformen el contingut de la medalla, que ha de escampar-se per tot el món, destacant que la medalla no és un amulet ni te propietats especials però ens serveix per recordar-nos de Maria, la nostra Mare del cel, en qualsevol moment. És una medalla que amb el temps es va fer molt popular i que amb el seu ús devot va obtenir tants favors i benediccions de Déu que la gent la va acabar anomenant “Medalla Miraculosa”. Es tracta d’una medalla ovalada que té a l’anvers una imatge de la Immaculada amb uns raigs de llum que surten de les seves mans. Ella està aixafant el cap d’una serp, que rastreja per sobre de la bola del món. Al voltant d’ella, es llegeixen aquestes paraules: “Oh! Maria sense pecat concebuda, pregueu per nosaltres que recorrem a vós “. Al revers de la medalla, hi ha una gran “M”, anagrama de Maria, coronada per una Creu, sota es veuen els dos cors de Jesús i de Maria.

Havíem complert una part important del pelegrinatge: resar i estar amb la Verge Santíssima en el mateix lloc on es va aparèixer a París. Tots els desplaçaments des que vam aterrar a París s’havien de fer en autocar, així que d’aquesta manera vam anar a dinar a un restaurant. Seguidament començaria la part cultural i turística de la jornada. Ens vam dirigir al turó de Montmatre, allà vam passejar pels carrerons on van viure i van treballar als seus tallers els pintors impressionistes de finals del segle XIX i principis del segle XX, alguns dels quals, com se sap, van viure o van morir amb pocs recursos, en canvi en l’actualitat els seus quadres són milionaris i aquell turó té un preu per metre quadrat dels més cars de París. Sigui com sigui, aquell barri parisenc té un encant cultural i històric molt interessant. A la part alta del turó, la qual vam anar ascendint pas a pas i sense pressa, es troba la Basílica del Sacre Coeur. En l’estona de la nostra visita al temple, estava exposat el Santíssim Sagrament, en un custòdia molt gran a dalt del presbiteri, suportada per dos àngels. Aquella visita cultural es va convertir en una estona de pregària molt a prop del cel.Seguim el nostre pla. La següent activitat (a part de recórrer París en l’autocar sense parar de dir Oh! i Ah!!) va ser un llarg passeig pel Sena, en un dels grans Bateau Mouche. El trajecte va durar més d’una hora, vam gaudir molt, ho vam fotografiar tot, i ens vam emocionar contemplant París als nostres peus. De tornada a l’hotel, vam resar un rosari en agraïment a la Verge Santíssima per la jornada tan estupenda que havíem passat.De camí a Lisieux i a la Basílica
El dissabte 12 de maig, ens vam aixecar aviat (com ja és habitual en totes les peregrinacions) ja que el nostre destí estava a 216 km de distància. Després de sortir de París, ens vam dirigir cap a l’Atlàntic, encara que no arribaríem a veure-ho. El xofer ens va proporcionar un agradable viatge gràcies al seu bon fer de bon conductor, ens va portar per l’autopista A28 i després per una carretera fins Lisieux. El paisatge que vam contemplar aviat ens havia de sucumbir: els immensos camps i camps verds i grocs, combinats gairebé capritxosament, es perdien en l’horitzó. El cultiu de la colza, així com les vaques, vetades de marró i blanc, ens oferien la bellesa de la naturalesa pròpia d’aquella regió, la Baixa Normandia.
En arribar a Lisieux vam anar directament a la Basílica de Santa Tereseta, en l’espera a la celebració de la missa es va poder visitar l’exposició i resar a la càlida capella del Santíssim. En l’homilia Mn. Francesc Perarnau va destacar els noms de grans sants que hem conegut per les seves tasques missioneres i per la seva espiritualitat: “I hi ha moltíssims més, malgrat tot només han estat nomenats doctors uns trenta tres, i un d’ells Santa Tereseta de Lisieux, la qual gairebé no havia sortit d’allà, ja que només va anar a Roma a demanar-li expressament al sant pare que la permetés entrar al Carmel abans de complir l’edat permesa, i no ho va aconseguir. No obstant això, i havent mort molt jove, és doctora de l’Església. Tampoc va escriure grans obres, bàsicament va escriure dues narracions que coneixem amb el nom de la Història d’una Ànima, al final de la qual explica aquell període de la seva vida de foscor total de Déu. En cavi, en les biografies que d’ella s’escriuen, es descriu una vida interior extraordinària; el missatge que va transmetre i la seva espiritualitat és el que la va incorporar com a doctora de l’Església. No viu aparicions, ni revelacions, és a dir, res extraordinari. El seu desig enorme era estar a la primera línia de missió però no la van deixar marxar mai; el petit camí que ella proposava el va transmetre mentre va ser mestra de novícies, ella ensenyava el que ella vivia. Deia: Déu està en les coses petites. Per a la immensa majoria de nosaltres les coses petites són les coses diàries, vivint-les per donar glòria a Déu, oferint les mortificacions i els esforços diaris: la santedat de les coses grans és fer santament les coses petites. “
En acabar la missa vam pujar l’escalinata per accedir a la Basílica, consagrada fa 57 anys. Si ens havíem emocionat a la cripta, aquell temple tan magnífic amb aquells mosaics, els colors, els pelegrins vinguts d’arreu del món, perquè no en va és el segon santuari (després de Lourdes) més visitat de França, ens va fer sentir alguna cosa important dins del nostre cor sensible i humà de cada un. Com va arribar l’hora de dinar la visita va resultar un llampec, així que vam decidir tornar a la tarda. Vam dinar a la residència l’Ermitatge que és el centre d’acollida de pelegrins del Carmel. A la tarda vam visitar la casa familiar de Santa Tereseta de l’Infant Jesús, anomenada Les Buissonnets, situada al mateix Lisieux. Allí es conserven els mobles, records de la família Martin i molts objectes personals de la santa (joguines, vestits, estampes), tot exposat d’una manera delicada, austera i sòbria.Novament, i amb l’autocar travessem la bella població de Lisieux per arribar a la Basílica, on ara si, ens vam quedar durant una hora, pregant molt bé i encomanant a la santa que ens ajudés a viure aquest camí d’espiritualitat que ella havia proposat, sobre la santedat de cada dia en les coses petites. Els que van voler van adquirir objectes religiosos, i tots ens vam fotografiar un munt. La reportera del grup no va parar de filmar en tot moment, sense perdre detall. En caure la tarda, encara ens va quedar temps lliure per descansar a l’hotel o seguir visitant tot l’entorn. Ens vam allotjar en un hotel antic, amb història, però totalment rehabilitat, i del qual s’explica que es va salvar dels greus bombardejos que va patir la Normandia a l’any 1944. El sopar i la tertúlia posterior van donar lloc a moments d’autèntica amistat i fraternitat, ja que moltes persones del grup ja ens coneixíem d’anteriors peregrinacions de l’Església de Santa Maria de Montalegre.

Del Carmel a Désir de Lisieux
Va arribar el diumenge, el tercer dia de peregrinació i l’últim, el dia 13 de maig. A les nou del matí la maleta ja hi era al maleter de l’autocar. Teníem molt a fer abans d’emprendre el viatge de tornada a l’Aeroport d’Orly-París. L’hotel on ens allotjàvem està molt a prop del Carmel. Allà el sacerdot que ens va acompanyar havia de celebrar la missa cap a les 10 hores, com vam arribar amb temps, vam poder mantenir-nos en silenci molt a prop de les restes (o una part) de Santa Tereseta que allí reposen en un cofre sota d’una urna que conté en fusta i marbre una figura en semblança a Santa Tereseta. Presideix aquella urna de vidre una imatge de la Verge del Somriure, ja que la santa així la va anomenar el dia que la va guarir miraculosament d’una greu malaltia, i que va coincidir que també era un 13 de maig.

En l’homilia, el rector de Montalegre, va compartir amb nosaltres l’emoció de poder celebrar al mateix lloc on va professar, va viure i va morir la santa. I al fil de l’Evangeli del dia, ens va ensenyar alguna cosa més sobre el manament de la caritat: No tenim un origen animal, hem estat creats a imatge i semblança de Déu, tenim una herència ancestral que arrosseguem al llarg dels segles, trets de egoismes molt marcats i que són l’origen de molts pecats, de discussions, de baralles, de guerres. Tot això no és a causa del origen animal en el qual s’insisteixen que tenim, és a causa del pecat original. Jesús es va fer home per amor. El nostre model a seguir és Ell, però trobem dificultats perquè estem espatllats. Jesús per ajudar-nos crea l’Església, institueix els sagraments, i així amb tot això, podem seguir un camí recte. Pel que fa al manament de la caritat podem recordar ara les obres de misericòrdia que es recullen en el Catecisme de l’Església Catòlica. Són set espirituals, ensenyar i aconsellar, consolar el trist, confortar al que pateix, perdonar les ofenses, patir amb paciència i resar pels enemics; i les set materials, les quals potser serien les més fàcils de dur a terme ja que són donar de menjar i beure, vestir el nu, visitar malalts i als que estan a la presó, enterrar els morts, etc; en definitiva cal ser capaços d’estimar a qui no ens estima i a qui ens molesta. Mn Francesc Perarnau, finalment, es va referir a una inscripció que es repetia en els temples de Lisieux, doncs l’havia escrit la santa, referint-se a la Verge Santíssima: “És més Mare que Reina”, i ens va convidar a demanar-li a la Verge que ens ajudi a arrencar els defectes que ens aparten de Déu.

Un cop acabada la santa missa, en aquell lloc tan especial per a la vida interior de cadascú, ens van quedar a l’entrada o l’atri del recinte del Carmel doncs una germana franciscana ens havia explicat que s’editava una revista sobre Santa Tereseta i la nostra peregrinació havia de ser notícia. Ens va sorprendre vivament. Aquella periodista tan peculiar, agradable i simpàtica, es va interessar pels motius del nostre pelegrinatge i el rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre va respondre a totes les preguntes que amb tant afecte i interès li van formular. El mateix va fer la reportera del grup ja que no es va perdre ni una mica per al vídeo que estava fent de tot el viatge.

En una volada travessem Lisieux a peu, a gran velocitat, per visitar la Catedral de Sant Pierre, l’entorn i jardí en aquestes dates estava en obres de rehabilitació. A continuació, vam pujar a l’autocar doncs anàvem a fer una sortida cultural fora de programa, que havia proposat un dels pelegrins la nit anterior i que va ser recolzada per aclamació. Com hem dit érem a la Baixa Normadía. En aquella regió a l’any 1944 es van produir cruels batalles i bombardejos, dels que no es va escapar Lisieux. Per aquest motiu prop de la població es troba un cementiri militar, a Sant Désir de Lisieux: 3735 tombes alemanyes i 469 tombes britàniques donen testimoni d’aquest tràgic episodi de la seva història. Allà, en el llibre de signatures vam deixar unes paraules de record.

A París-Orly
S’havia acabat el temps, havíem de tornar a l’hotel. Vam prendre el dinar, molt francès i molt bo. Als postres els pelegrins van tenir gestos molt generosos amb l’organització del pelegrinatge, cosa que des d’aquí novament agraïm. Vam sortir puntualment de retorn a París, amb tota la previsió del món davant els esperats embussos de trànsit que finalment no es van produir. Semblava que l’autocar estava buit, els pelegrins van descansar plàcidament, tant és així que els últims cinquanta quilòmetres es van omplir els pulmons de cançons i cants populars fins que es va acabar el repertori. Realment tots estàvem molt contents ja que gràcies a Déu tot havia sortit molt bé. Vam arribar de nit a l’aeroport de Barcelona, allé ens vam acomiadar però per retrobar-nos en una propera peregrinació.

Els pelegrins
El ritme del pelegrinatge va ser àgil i actiu gràcies a l’exquisida col·laboració i puntualitat dels pelegrins. I molts van col·laborar en diverses activitats que ho van fer més agradable: Álvaro i Josep Ma a la sagristia, Mireya en els cants de la missa; Maria del Mar i Ignasi en la filmació del vídeo; Carmen, Beatriz i Mari Luz en l’animació de l’autocar; José María, Guillem i Joan com a assessors històrics sobre la Segona Guerra Mundial; Maria Teresa en el rés del sant rosari cada dia del pelegrinatge a l’autocar i Francois, fent una bona conducció. I tots i totes per la paciència i l’afecte expressats al llarg de tot el viatge.

Isabel Hernández Esteban

20 maig, 2012 - Noticies de Montalegre Comentaris (2)

Full mensual Maig 2012

Vols fer algun comentari?

18 maig, 2012 - Full mensual Comentaris (0)

SANTUARIS, ESGLÉSIES I ERMITES DE LA MARE DE DÉU

Aprofitem el treball realitzat per un docent del col · legi Viaró de Sant Cugat del Vallès que facilita una interessant documentació sobre la Mare de Déu.

Es pot accedir a la pàgina personal a l’enllaç: Santa Maria

Ens sembla d’interès per organitzar romeries ja que indica la localització de cada santuari.

S’agraeixen correccions i aportacions per millorar el treball encara en vies d’elaboració.

1 maig, 2012 - Actualitat Comentaris (0)

Aquest Maig Visitem a la Mare de Déu

Com és ja una tradició a Montalegre, al mes de maig realitzarem un pelegrinatge que, llevat d’alguna excepció, com la de l’any 2011 en què peregrinem a Terra Santa, sol ser un pelegrinatge Marià.
Després de Montserrat, Torreciutat, Lourdes i Fatima, aquest anys viatjarem a París, per conèixer allà i resar a l’Església de la Medalla Miraculosa, a la Rue du Bac, on es va aparèixer la Mare de Déu a Santa Caterina Labouré el 1830.
A aquesta advocació Mariana està vinculada la nostra església de Montalegre des de fa molts anys. Va ser el dia 27 de desembre de 1907 quan la Junta rectora de la Casa de la Caritat, a la qual pertanyia l’Església de Montalegre, va decidir que es construís “una capella dedicada a honorar la Mare de Déu, sota la seva advocació de la Medalla Miraculosa , d’acord amb allò sol · licitat per les Germanes de Sant Vicent de Paul que tenen cura de l’establiment (…)”, tal com està escrit en l’acta de la reunió.
La capella es va construir en menys d’un any i va poder ser inaugurada el dia 27 de novembre de 1908, dia de la festa de la Medalla Miraculosa, just en el segon aniversari de l’aparició de la Verge.
Són moltes les persones que s’acosten a aquesta capella per encomanar-se a Maria i per aconseguir una petita medalla, que sempre poden trobar-hi. Aquesta imatge, ja centenària, ens recorda amb els seus raigs que la nostra Mare vetlla pels seus fills, vessant abundants gràcies sobre ells.
La medalla té l’origen en un encàrrec que va fer a Verge a Santa Caterina, i que ella va portar fidelment a terme. La Medalla es deia de la Immaculada Concepció, però a poc a poc va ser coneguda com la Medalla Miraculosa a causa dels favors que obtenien de Maria les persones que l’utilitzaven.
No fa gaire, el divendres Sant recordàvem com Jesús, ja a la creu, demanava a la seva Mare que continués la tasca maternal amb els seus deixebles. I així ho va fer des del primer moment, i ho ha seguit fent al llarg dels segles. Normalment sense fer soroll, però de vegades, quan ha estat necessari, de maneres molt més notòries; d’una manera molt especial recordem les aparicions de Maria a Fàtima, amb manifestacions tan importants sobre la naturalesa.
És lògic que al llarg del mes de maig, dedicat a la Santíssima Verge busquem la manera d’honorar-la com ella es mereix. Hi ha moltes maneres de fer-ho, però no poden faltar les Romeries, els Rosaris resats ja sigui personalment o millor encara en família, la participació en trobades marianes …
I no poden faltar els petits detalls amb ella, una flor, un cant una jaculatòria que li dirigim amb el cor.
I tinguem la certesa que ella no es deixarà guanyar en generositat.

Mn Francesc Perarnau

1 maig, 2012 - Editorial Comentaris (0)