Contingut

A poques hores d’acabar-se l’any, a las 19.30 del vespre del dia 30 de desembre, a l’església es va celebrar un concert de música barroca i nadales. Novament la soprano Sra. Patrícia Sendra, la qual canta en la majoria de les misses solemnes que es celebren a Montalegre, va estar acompanyada al teclat i també a l’orgue romàntic que hi ha al cor pel pianista Sr. Lluís Avendaño. Enguany la novetat va ser la incorporació de la soprano Sra. Maria José Rodriguez. El programa entre d’altres peces va ser el següent: Bist du Bei Mir (de Stözel);  Et incarnatus est (de Mozart); How beautifu are the feet (Haendel); Laudamus te(de Vivaldi); el pianista va afegir tres peces de compositors anglesos dels segles XVI-XVII. I les nadales:  O tannenbaum, El noi de la Mare, Noche de Paz i Adeste Fideles, gairebé en totes elles el públic assistent va participar.

Els solistes

Patrícia Sendra, cantant soprano lírica, va realitzar els estudis de Piano  i Solfeig  al Conservatori del Liceu, obtenint el Grau Mig de Piano. Inicià Cant ambla cantant Teresa Garrigosa, continuà amb  Francesca Roig, cantant mezzosoprano de trajectòria Internacional.  Ha participat en cursos  Internacionals de Cant, de tècnica vocal i  Interpretació a Sant Cugat del Vallés, i a Barcelona, al Curs Internacional de musica Isaac Albeniz a Camprodon i al Master- class impartits  pel Catedràtic del conservatori de Basilea i cantant   Kurt Widmer i Cindee Sanner. Ha realitzat Concerts lírics acompanyada de pianistes en sales d’audicions ,Conservatoris ,teatres, parcs i jardins . Ha cantat com a solista  al Monestir de Sant Cugat, ala Catedral de Barcelona, Santa Maria del Mar, Església de Santa Maria de Montalegre, entre d’altres.

 Maria José Rodríguez va estudiar cant i piano al Conservatori professional de Terrassa. Actualment està cursant els estudis de Pedagogia en el Conservatori Superior del Liceu. També és membre del cor de cambra “Dyapason” amb els quals ha realitzat varies gravacions. Ha cantat com a solista a Espanya, Austria i Itàlia. Va rebre una menció especial en el “Curs Internacional de la Camerata de Sant Cugat”. Compagina les seves actuacions amb la docència del piano a l’Europa International School. 

Lluís Avendaño va estudiar piano al Conservatori Superior Municipal de Barcelona amb el catedràtic Miquel Farré, obtenint les mes altes qualificacions en els graus elemental, mig i superior. Va treballar  amb la professora Maria Curcio, a Londres, i als cursos de Barcelona i Torroella de Montgrí. Primer premi en els concursos de Vilafranca del Penedés “juventudes musicales” de Sevilla (198O),”Ciutat de Manresa” (1989), i” Xavier Montsalvatge”, de Girona. Ha estat professor de diferents Conservatoris. Les seves actuacions l’han portat per territori espanyol i  altres països, com Cambotja i Canadà. Ha actuat com a solista amb les orquestres del Gran teatre del Liceu, Simfònica de Barcelona, Ferenc  Liszt de Budapest, i orquestra  mundial de Joventuts Musicals, dirigida per A. Ros- Marbà. 

Isabel Hernández Esteban                                   

Els treballs sobre la rosassa del creuer de l’església (dels que ja varem parlar anteriorment*) estan a punt d’acabar i podrem contemplar de nou com s’expandirà el llum acolorit dels vitralls. Al llarg de la setmana passada es va instal·lar la protecció exterior que d’entrada pot sorprendre però ja ens anirem acostumant en el ben entès que el que interessa és protegir l’obra única dels vitralls. A més, avui hem vist com col·locaven els plafons que s’havien tret per tal de fer la restauració més acurada als tallers de la vitraller Sra. BelénRequena. Per tant creiem que molt aviat també es traurà la bastida interior que ha estat instal·lada a les grades, i finalitzarà aquesta nova remodelació de l’església.

*notícia en la web 14-12-11

Serveis  Informatius Montalegre

En Montalegre varem celebrar la nit santa de Nadal començant amb la missa anomenada del Gall. Enguany es va produir la novetat d’avançar la celebració a les 11 de la nit. El guarniment de les poinseties vermelles, l’església totalment enllumenada, els revestiments dels mossens de festa solemne, la soprano Patrícia Sendra i el músic a l’orgue Josep Masabeu, van constituir un conjunt de coses que varen fer de la celebració un acte feliç i alegre, amb tota la solemnitat del dia,  perquè tots els que hi érem allí ens sentíem contents de celebrar el naixement de Nostre Senyor Jesucrist. Al llarg de la missa vam cantar nadales, i com és habitual, els fidels disposàvem dels textos de les cançons de forma que el que va voler va  seguir “Les dotze van tocant”, “El noi de la Mare”, “Santa Nit”, i a l’anar a fer l’adoració al Nen Jesus, “Adeste fideles”. 

El rector, el qual va presidir la celebració, es va referir a les lectures destacant les referències que en elles i altres textos sagrats es fa a la Llum, especialment en l’evangeli de Sant Joan, quan diu de Jesús  “Jo soc la llum del món”: La llum és un símbol que es representa mitjançant el sol ja des de temps antics, on el sol a la vegada és el símbol de Déu, ja que el sol dóna calor, dóna la vida… i en aquesta nit tot i que pugui semblar un contrasentit, és la Nit de la Llum. I en aquests dies, especialment en la nit de Nadal es canten nadales, i en les del nostre entorn cultural del Mediterrani es fa esment a imatges de productes molt propis com el vi, els peixos, el mató, la xocolata….però malgrat que siguin molts populars, tenen un contingut poètic i teològic extraordinari perquè van ser escrites i compostes per persones d’una gran fe… i  molt sovint aquest contingut se’ns escapa entre les tornades i les tonades. Per últim, Mn. Francesc Perarnau ens va dir que Déu des del bressol ens parla de pobresa i d’humilitat.. i el veurem créixer en l’evangeli on la llum només és ell… La Mare de Déu i els sants també són llum, però són un reflex de la llum de Déu, i ens va animar, com a cristians que som, a portar la llum de Déu al món. 

Un cop acabada l’adoració al Nen Jesús, ens van convidar a un ressopó molt simpàtic on els fidels habituals de l’església vam cantar fins quedar-nos quasi afònics un munt de nadales, amb el músic que ja he citat més amunt i Lluís Malgosa, ambdós a les guitarres, acabant la trobada tot desitjant-nos un Bon Nadal! 

Isabel Hernández Esteban

La Coral del Col·legi Canigó enguany en el seu XIII concert celebrat a les 21 h del 17 de desembre, a l’església, ens ha complagut més que mai. Trenta tres veus masculines i femenines han desenvolupat un programa de cançons nadalenques molt acurat i molt maco. Recordant altres edicions no es equivoquem si diem que en aquesta ocasió s’han superat amb distància. Tots els cantants i en especial les solistes Laura Domènech i Maite Alonso, han demostrat una maduresa en les veus i una coordinació impecable. 

El programa del concert es va anunciar en aquesta web,  del total de 15 cançons volem destacar “Hör Mein Bitten” l’himne del Llibre dels Salms 55, 2-8, peça de gran bellesa i dificultat, motiu pel qual va ser la més aplaudida dela nit. Icom cada any, en la Rondalla dels pastors van incorporar-se a la coral un grupet de nenes i un noi, els quals ho van fer molt be.

La nau central de l’església, de la meitat cap endavant, estava totalment plena, així com la capella dels confessionaris. El director i organista va ser José Antonio Mur i el director col·laborador, Horacio Paz.

Isabel Hernández Esteban

Seguint el costumari català el pessebre es prepara per Santa Llúcia, així a l’església a partir del 13 de desembre es va iniciar el muntatge i en pocs dies tot plegat, fins les llums ja estava acabat. Aquest any no és un haima (2009) ni un portal (2010) on es troba la sagrada família,  sinó un entorn de naturalesa viva i de suro.

El conjunt del naixement és modernista, les figures són de resina, elaborades sobre motlles del gran escultor barceloní D. Josep Llimona i Bruguera (1864-1934), contemporani de D. Antoni Gaudí, amb el qual va col·laborar entre 1903 i 1916 en l’escultura del Crist Ressuscitat del Primer Misteri de Glòria del Rosari Monumental de Montserrat. El treball va ser realitzat per alumnes d’Arquitectura dela Universitat Internacionalde Catalunya (UIC). 

I es pot contemplar tot just sobre passat el vestíbul pel carrer Valldonzella i a l’entrar al temple, un motiu més per assistir a les celebracions litúrgiques i als concerts d’aquestes festes de Nadal.

Serveis Informatius Montalegre

El dia en el que es va fer la celebració litúrgica de donar sepultura a José Maria Hernández Garnica a l’església, es va anunciar que el 9 de desembre es faria la missa en sufragi de la seva ànima. En aquest sentit, mig hora abans la nau central es va anar omplint dels fidels en els que ja ha arrelat la devoció privada vers el Servent de Déu;  mentrestant l’organista de la Casa, Sr. Josep Masabeu, facilitava un ambient seré  per l’oració personal.

 Al començament de la missa, el rector ens va recordar que el traspàs de José Maria es va produir el 7 de desembre i del qual ja es complien 39 anys, però al ser una data en la que es celebra la novena de la Immaculada, es va entendre que era millor seguir la tradició del dia 9 desembre. Va afegir que malgrat que estem convençuts de que ja hi és al cel, tenim l’obligació d’oferir sufragis per la seva ànima fins que l’Església determini la seva santedat, amb la certesa de que mai es perden les oracions ja que s’apliquen a qui me les necessiti. 

Mn. Francesc Perarnau en la seva homilia va fer referència a les coses que s’han realitzat en els darrers cinc anys des de que es va iniciar el procés de canonització,  destacant: Tot va començar com una il·lusió, la de tenir a José Maria aquí però cap de les persones que hem participat podíem imaginar que tot el procés anés tan ràpid… en això s’ha produït el que deia Sant Josepmaria, “somieu i us quedareu curts”.... I ara que es veu que tot s’ha produït en tan poc temps hem d’entendre el que significa: és urgent promoure la devoció provada, i sobre tot, escriure a la Causa dels Sants els favors que hem rebut. En aquest punt va fer una petita recomanació que a vegades oblidem: “Hem de separar el que es demana, és a dir, demanar al Servent de Déu en concret i amb fe, això és el més important, hem de confiar en la seva intercessió. 

Molts dels que érem a l’església podíem repetir dintre nostre les paraules que un fidel li havia dit al rector, “A mi m’ajuda”. I si promovem la devoció privada parlant d’ell, distribuint estampes, etc., aconseguirem a força d’insistir, resar i resar, arrancar de Déu el miracle que s’espera. 

Després de la missa que va ser la pròpia de l’Advent, es varem traslladar a la Capella del Santíssim on l’oficiant va dirigir un respons per l’ànima de José Maria, i de totes les ànimes del purgatori, Que la llum perpètua els il·lumini. 

Isabel Hernández Esteban