Contingut

Per als alumnes dels col·legis i de les universitats, el mes de setembre marca l’inici d’un nou curs. Però això no és només per a ells, també es parla d’un nou curs polític i, en general, després de l’aturada que ha suposat el mes d’agost, tots tenim la impresió que “tornem a començar”.

D’alguna manera el mes de setembre tots recomencem: recomença la vida escolar, la vida universitària, la vida política i la laboral…

Encara que a Montalegre no hem aturat l’activitat pastoral al llarg de l’estiu, ja que l’església ha estat oberta cada dia i s’han mantingut les Misses i els recessos, sí que s’han notat les absències dels sacerdots que, per torns, han pres un temps per a les seves necessàries vacances i també s’ha notat en l’atenció de despatxos, tant de l’església com de l’Acció Social.

I ara “tornem a començar”.

Obriran els despatxos, tornaran les activitats, apareixeran noves iniciatives per a un any especial que s’obre davant nostre.

En l’horitzó proper veiem amb esperança el començament, en el mes d’octubre, de l’Any de la Fe que ha convocat el papa Benet XVI. Serà un any fantàstic en què el Romà Pontífex ens demana a tots els catòlics que sapiguem donar “un testimoni creïble” de la nostra fe. Es tracta d’implicar-nos en aquesta il·lusió del Papa, d’escoltar i de procurar estar en sintonia amb el que ens està demanant ara mateix. A mesura que ens acostem al començament d’aquest Any de la Fe, els Bisbes ens aniran marcant el camí per on s’ha d’anar desenvolupant la nostra vida cristiana.

Si tots junts, units als bisbes i en comunió amb el Papa, empenyem en la mateixa direcció, no ho dubtem, Déu beneirà abundantment l’Església.

Mn Francesc Perarnau

Aquest mes d’agost ens esperen els Jocs Olímpics, un esdeveniment universal que es repeteix cada 4 anys i que centrarà l’atenció de milions de persones de tot el món durant bastants dies.

Al llarg d’aquest temps veurem actuar molts atletes, homes i dones, en diferents especialitats esportives, en uns casos en esports individuals, en altres en equip. I el que contemplarem ens parlarà sempre d’esforç i superació per assolir uns objectius. Milers de joves han estat preparant, esforçant-se, lluitant contra els seus propis límits per poder arribar a competir en els Jocs.

De fet l’esport, la pràctica esportiva, amb les seves exigències i sacrificis, dedicació i esforç, des del començament del cristianisme ha estat un punt de referència en què els predicadors s’han fixat per parlar de la vida cristiana.

El mateix Sant Pau ho feia dirigint-se als Corintis:

¿No sabeu que a l’estadi tots els corredors es llancen a la cursa, però només un s’emporta el premi? Correu bé per poder-vos-el endur! L’atleta s’absté de moltes coses, i tot per guanyar-se una corona que es marceix, mentre que nosaltres n’hem de guanyar una que mai no es marcirà. Així, doncs, jo corro, però no sense una meta; combato donant cops de puny, però no pas a l’aire. Tracto amb duresa el meu cos i el tinc dominat, no fos cas que, després de proclamar la victòria dels altres, quedés desqualificat jo mateix. (1 Co 9,24)

La vida espiritual té grans similituds amb la vida dels esportistes, amb la gran diferència que la vida espiritual és per a tots, joves i grans, que han de competir contra ells mateixos. Les virtuts cristianes necessiten l’ajuda de Déu, però també la correspondència particular de cada persona, amb la il·lusió d’arribar cada dia una mica més enllà, com els esportistes: un centímetre més alt, un centímetre més lluny, un segon més ràpid .. .

A més en aquesta Olimpíada el triomf d’un no exclou els altres, tots poden arribar al lloc més alt de podi, tots podem ser campions.

Mn Francesc Perarnau

Al llarg de l’any litúrgic brillen molt especialment les festes de la vida del Senyor i de la Santíssima Verge. També, com una corona que emmarca tot l’any, trobem les celebracions dels sants. No hi ha dia en què no es recordi a algun sant. Són molts els que estan en el santoral, que vindria a ser com la “llista oficial” per dir-ho així. Però sabem que n’hi ha molts més. Hi ha molts màrtirs en el Cel, gaudint ja de l’eterna benaurança; no sabem els seus noms, però tenim la certesa de la seva santedat. Hi ha molts altres homes i dones, laics, religiosos, membres del clergat …, tenim la seguretat que són una multitud, que han viscut la seva fe plenament i que han arribat a la santedat exercint el que han estat els seus deures ordinaris,  moltes vegades molt senzills, fets amb molt amor.

Als que vivim encara en la terra i som cridats a la santedat, com solemnement ens recorda a tots el Concili Vaticà II, de vegades ens pot semblar una meta molt alta, potser inabastable. Sentim el pes de les misèries i dels pecats. Potser, davant les derrotes que patim a les nostres baralles per ser millors, ens vingui la temptació del desànim, de “no podré …”
És llavors quan s’ha de mirar a aquests germans nostres que ja han arribat.
L’Església ens proposa la vida dels sants com a model, que ens serveix de referència, que ens marca un camí o un exemple a seguir … Per això sempre ha ajudat la lectura de les biografies dels sants, en proposar camins de santedat tan diversos.
Al mateix temps els sants són també intercessors. Des de sempre l’Església ha confiat en la intercessió dels sants.
En l’Evangeli descobrim com la Santíssima Verge o els apòstols s’acosten a Jesús per intercedir per altres. L’exemple més preciós és la petició de Maria Jesús a Canà de Galilea: No tenen vi! Amb quina mirada i amb quin gest Maria acompanyaria aquella curta petició … Així es presenta davant del seu Fill amb les peticions que cada dia li confiem.
Veiem també als Apòstols repartir entre el poble aquells pans i aquells peixos que el Senyor havia multiplicat. Així els sants es converteixen en distribuïdors de les gràcies i dons que Jesús ha posat a les seves mans per al nostre profit.

Mn Francesc Perarnau