Contingut

La devoció als Sants

Al llarg de l’any litúrgic brillen molt especialment les festes de la vida del Senyor i de la Santíssima Verge. També, com una corona que emmarca tot l’any, trobem les celebracions dels sants. No hi ha dia en què no es recordi a algun sant. Són molts els que estan en el santoral, que vindria a ser com la “llista oficial” per dir-ho així. Però sabem que n’hi ha molts més. Hi ha molts màrtirs en el Cel, gaudint ja de l’eterna benaurança; no sabem els seus noms, però tenim la certesa de la seva santedat. Hi ha molts altres homes i dones, laics, religiosos, membres del clergat …, tenim la seguretat que són una multitud, que han viscut la seva fe plenament i que han arribat a la santedat exercint el que han estat els seus deures ordinaris,  moltes vegades molt senzills, fets amb molt amor.

Als que vivim encara en la terra i som cridats a la santedat, com solemnement ens recorda a tots el Concili Vaticà II, de vegades ens pot semblar una meta molt alta, potser inabastable. Sentim el pes de les misèries i dels pecats. Potser, davant les derrotes que patim a les nostres baralles per ser millors, ens vingui la temptació del desànim, de “no podré …”
És llavors quan s’ha de mirar a aquests germans nostres que ja han arribat.
L’Església ens proposa la vida dels sants com a model, que ens serveix de referència, que ens marca un camí o un exemple a seguir … Per això sempre ha ajudat la lectura de les biografies dels sants, en proposar camins de santedat tan diversos.
Al mateix temps els sants són també intercessors. Des de sempre l’Església ha confiat en la intercessió dels sants.
En l’Evangeli descobrim com la Santíssima Verge o els apòstols s’acosten a Jesús per intercedir per altres. L’exemple més preciós és la petició de Maria Jesús a Canà de Galilea: No tenen vi! Amb quina mirada i amb quin gest Maria acompanyaria aquella curta petició … Així es presenta davant del seu Fill amb les peticions que cada dia li confiem.
Veiem també als Apòstols repartir entre el poble aquells pans i aquells peixos que el Senyor havia multiplicat. Així els sants es converteixen en distribuïdors de les gràcies i dons que Jesús ha posat a les seves mans per al nostre profit.

 

Mn Francesc Perarnau

30 juny, 2012 - Editorial Comentaris (0)

Sant Josepmaria, l’apòstol de la santedat

Tal com havíem anunciat, es va celebrar la missa de sant Josepmaria el 26 de juny a les 19 hores. En aquesta ocasió la va presidir Mn. Brossa, concelebrada amb el rector Mn. Perarnau i Mn. Blasi. L’església estava pleníssima, també es va mig omplir la grada que hi ha sota de la rosassa anomenada Miserere. Els cants de la missa i els goigs del sant els va cantar la Coral Canigó acompanyada a l’orgue pel concertista de la Casa, Josep Masabeu, tot dirigint la cerimònia Mn. Juventeny; van col·laborar en les lectures fidels habituals de l’església.

En l’homilia Mn. Brossa va destacar el missatge de l’evangeli que s’acabava de proclamar, el de la pesca miraculosa, convidant-nos a ser apòstols com ho va ser Pere… La santedat significa fer-se amic de Déu perquè Déu obri les seves obres en nosaltres, como ho va fer Pere, donant-li el seu temps i la seva vida.. I va afegir: Celebrem avui la festivitat de sant Josepmaria, ell va fer com a Pere, li va prestar la seva barca… En el llibre “Camí” va deixar escrit: “Aquestes crisis mundials són crisis de sants”, ara amb més motiu calen que hi hagin molts sants….Sense separar la santedat de l’apostolat, hem de ser sants en l’ordinari, en el treball, en la família. Per últim i amb motiu de la carta apostòlica del sant pare Benet XVI Porta Fidei, i amb ocasió de l’any de la fe que s’iniciarà l’11 d’octubre de 2012, ens va dir que llegíssim el Catecisme i que ens obríssim a la fe per poder obrir la porta de la fe a moltes persones que ens envolten.

 

 

 

Un cop acabada la santa missa tots els fidels varem venerar les relíquies del sant,  moment en el que es van cantar els goigs i altres cançons marianes.

Isabel Hernández Esteban

27 juny, 2012 - Noticies de Montalegre Comentaris (0)

26 de Juny, Missa en la festa de Sant Josepmaria

EL DIMARTS DIA 26 DE JUNY,

A LES

7.00 DE LA TARDA

ES CELEBRARÀ UNA MISSA SOLEMNE AMB MOTIU DE LA FESTA DE

SANT JOSEPMARIA ESCRIVÁ

 Presidirà la celebració el Dr Xavier Brossa

de la Delegació de l’Opus Dei a Catalunya

 

CANTARÀ LA CORAL DEL COL·LEGI CANIGÓ.

EN ACABAR VENERAREM LA RELÍQUIA MENTRE LA CORAL CANTARÀ ELS GOIGS DEL SANT.

13 juny, 2012 - Agenda Comentaris (0)

Van rebre la Primera Comunió a Montalegre

En la tarda del dissabte 9 de juny, es va celebrar a l’església la Primera Comunió de 18 nens i nenes. Havien preparat la catequesi al Centre Catequètic de l’Església de Santa Maria de Montalegre. La missa va ser concelebrada i presidida pel vicerector de l’església. Al llarg de tota la cerimònia Mn. Mallol va anar explicant als nens i nenes el significat de cada part de la santa missa i la importància de l’acte que celebraven. Sens dubte ha estat una santa catequesi per a tots els assistents.

Tot el grup de nens i nenes s’havia concentrat a la Capella de la Verge de la Medalla Miraculosa, van sortir ràpids i es van situar en el presbiteri. En l’homilia Mn. Mallol els va saludar amb molt d’afecte i els va recordar que anaven a rebre Jesús: Quan us veníeu cap a l’altar totes les persones us miraven, tant les que us coneixen, els vostres pares, germans, familiars i amics, com les que no us coneixen. Però també us mirava, amb un rostre somrient i alegre, aquell que no veieu: els ulls i el rostre de Jesús, la mirada de Déu. Avui Ell és el protagonista perquè aquesta celebració sense Jesús no seria possible. Jesús us vol rebre. La catequesi de cada setmana, els assajos, tot aquest esforç, també el arreglar-vos tan elegants, tot ho heu fet, però el més important és estar davant el Senyor, un dia del que recordareu tota la vida. Fer la Primera Comunió és ser més amic de Jesús, vau començar amb el baptisme, ara és menjar a Jesús, i a més ho fareu en el millor dia de l’any: el dia del Corpus Christi.

A continuació, el celebrant va nomenar un per un els noms dels nens i nenes que anaven a rebre la Primera Comunió per fer la Professió de Fe També els va nomenar per acostar-se al reclinatori. Les pregàries i les oracions d’acció de gràcies les van llegir els protagonistes i els seus catequistes, entre les quals es destaca: “Volem ser sempre tan feliços com avui i l’hi demanem a la Verge Maria”. Mn. Mallol va acabar la celebració felicitant a tots els nens i nenes, va donar les gràcies a Déu i a tots els assistents.

Felicitacions

Volem nosaltres també felicitar molt especialment: a Marta, Laia, Ainoa, Chastine, Jaenezza i Mayte; a Laura-Dayana, Eva María, Pilar i Desiré; a Josep Maria, Alejandro, Guillem i Marc;  i a Rubén, Levinski, Miquel Àngel i Pol.

Isabel Hernández Esteban

12 juny, 2012 - Noticies de Montalegre Comentaris (0)

El Cor del Déu encarnat

La Fe ens ensenya que Jesús és la Segona Persona de la Trinitat Santíssima, el Fill, que va prendre la naturalesa humana. Per tant és “Déu i home vertader”, tal com resem en el Credo. En Jesús veiem com Déu mateix encarna i fa viva la idea que té el Creador de l’ésser humà: Déu encarnant la seva idea d’home.
Per això és el model perfecte.
Podem per tant afirmar que Déu ens estima en Jesús amb un cor humà.
El cor és el símbol de l’amor. Diem: es pensa amb el cap, però s’estima amb el cor. D’alguna manera imaginem que el cap és el lloc del raonament pur, que és vist com una cosa freda i distant, mentre que en el cor bullen els sentiments, els afectes, les emocions, de les que l’amor podríem dir que és l’exponent més elevat.
Entrem al mes de juny, tradicionalment dedicat al Sagrat Cor de Jesús. En aquest mes es celebra la Solemnitat i se’ns convida a considerar la grandesa de l’amor amb què Déu ens ha estimat en Jesucrist fins a l’extrem de lliurar-se a la mort en la Creu. Aquest lliurament total que queda simbolitzat plenament en el moment en que el soldat li va travessar el cor amb la llança, i va brollar sang i aigua (cf. Joan 19, 34)
El Catecisme de l’Església ho sintetitza en aquestes paraules:
Jesús, durant la seva vida, la seva agonia i la seva passió ens ha conegut i estimat a tots i a cada un de nosaltres i s’ha lliurat per cada un de nosaltres: “El Fill de Déu em va estimar i es va entregar ell mateix per mi” ( Ga 2, 20). Ens ha estimat a tots amb un cor humà. Per aquesta raó, el sagrat Cor de Jesús, traspassat pels nostres pecats i per a la nostra salvació (cf. Jo 19, 34), “és considerat com el principal indicador i símbol … de l’amor amb que el diví Redemptor estima contínuament a l’etern Pare ia tots els homes “(Pius XII, enc.” Haurietis aquas “: DS 3924; cf. DS 3812). (Catecisme de l’Església Catòlica 478)
Encara que ha existit sempre a l’Església, la devoció al Sagrat Cor creix en especialment des que al segle XVII en què el Senyor es va aparèixer a Santa Margarida de Alacoque. El 16 de juny de 1675 Nostre Senyor li va mostrar el seu Cor a la Santa: Un Cor envoltat de flames d’amor, coronat d’espines, amb una ferida oberta de la qual brollava sang i li va dir: “Aquest és el Cor que tant ha estimat als homes, i en canvi, de la major part dels homes no rep res més que ingratitud, irreverència i menyspreu, en aquest sagrament d’amor. “
La devoció al Sagrat Cor consistirà precisament en estimar i reparar per l’Amor no correspost: Reparació i desgreuge, per les moltes ofensa que ha rebut i continua rebent al món, molt especialment en l’Eucaristia.

Mn. Francesc Perarnau

1 juny, 2012 - Editorial Comentaris (0)

La peregrinació d’enguany a Paris i Lisieux

Els dies 11, 12 i 13 de maig una trentena de fidels i amics de l’Església de Santa Maria de Montalegre vam anar de peregrinació a dos llocs molt especials per a nosaltres: a la Capella de la Medalla Miraculosa de París, i a la Basílica i al Carmel, a Lisieux, lloc on va viure i va morir Santa Tereseta del Nen Jesús. Al llarg dels tres dies no només vam resar molt, sinó també vam fer visites culturals i ens ho vam passar molt bé. Gràcies a Déu, ens van acompanyar molts àngels del Senyor que ens van protegir de tot contratemps.
Vam iniciar el nostre viatge en avió molt d’hora per arribar molt aviat a París, i poder visitar la Capella, resar amb calma, i com no! adquirir objectes religiosos per obsequiar a la família i amics.
En la Capella de la Medalla Miraculosa
El sacerdot que ens va acompanyar, Mn. Francesc Perarnau, va celebrar la missa a la mateixa Capella de la Medalla Miraculosa, presidida per la Verge, tenint a la banda esquerra del presbiteri a les restes mortals de la santa Caterina Lebouré. És curiós contemplar com, any rere any, la butaca on es va asseure la Verge en una de les seves aparicions segueix allà, en aquell lloc sant, i del que s’explica que quan les germanes Paules es van traslladar del lloc on vivien fins a la Rue du Bac 140 de París, en la confusió del trasllat, no se sabia després quina de les butaques era la bona. La Verge va resoldre el dubte: van portar a aquell lloc una nena greument malalta i la van asseure de butaca en butaca, al asseure-la a la butaca que definitivament es conserva, la nena va curar miraculosament i al moment.
Així que en aquell entorn ple de fe i bellesa, els pelegrins s’agenollen el més prop de l’altar, en actitud de pietat i fins i tot de total prosternació. Aquesta actitud d’humilitat ens crida l’atenció i ens convida a pregar amb més intensitat. Poc abans d’iniciar la santa missa, una germana de la congregació, amb extrema delicadesa, demana a cada pelegrí, vingut no només de París, sinó d’arreu del món, sense distinció de sexe, condició o color que es retiri, i així tot el dia des que s’obre la Capella fins al seu tancament. Mn. Francesc Perarnau ens va explicar la meravella de l’encàrrec que va fer la Verge Santíssima a la santa, i va descriure la majoria de les dades i detalls que conformen el contingut de la medalla, que ha de escampar-se per tot el món, destacant que la medalla no és un amulet ni te propietats especials però ens serveix per recordar-nos de Maria, la nostra Mare del cel, en qualsevol moment. És una medalla que amb el temps es va fer molt popular i que amb el seu ús devot va obtenir tants favors i benediccions de Déu que la gent la va acabar anomenant “Medalla Miraculosa”. Es tracta d’una medalla ovalada que té a l’anvers una imatge de la Immaculada amb uns raigs de llum que surten de les seves mans. Ella està aixafant el cap d’una serp, que rastreja per sobre de la bola del món. Al voltant d’ella, es llegeixen aquestes paraules: “Oh! Maria sense pecat concebuda, pregueu per nosaltres que recorrem a vós “. Al revers de la medalla, hi ha una gran “M”, anagrama de Maria, coronada per una Creu, sota es veuen els dos cors de Jesús i de Maria.
De turisme per París
Havíem complert una part important del pelegrinatge: resar i estar amb la Verge Santíssima en el mateix lloc on es va aparèixer a París. Tots els desplaçaments des que vam aterrar a París s’havien de fer en autocar, així que d’aquesta manera vam anar a dinar a un restaurant. Seguidament començaria la part cultural i turística de la jornada. Ens vam dirigir al turó de Montmatre, allà vam passejar pels carrerons on van viure i van treballar als seus tallers els pintors impressionistes de finals del segle XIX i principis del segle XX, alguns dels quals, com se sap, van viure o van morir amb pocs recursos, en canvi en l’actualitat els seus quadres són milionaris i aquell turó té un preu per metre quadrat dels més cars de París. Sigui com sigui, aquell barri parisenc té un encant cultural i històric molt interessant. A la part alta del turó, la qual vam anar ascendint pas a pas i sense pressa, es troba la Basílica del Sacre Coeur. En l’estona de la nostra visita al temple, estava exposat el Santíssim Sagrament, en un custòdia molt gran a dalt del presbiteri, suportada per dos àngels. Aquella visita cultural es va convertir en una estona de pregària molt a prop del cel.Seguim el nostre pla. La següent activitat (a part de recórrer París en l’autocar sense parar de dir Oh! i Ah!!) va ser un llarg passeig pel Sena, en un dels grans Bateau Mouche. El trajecte va durar més d’una hora, vam gaudir molt, ho vam fotografiar tot, i ens vam emocionar contemplant París als nostres peus. De tornada a l’hotel, vam resar un rosari en agraïment a la Verge Santíssima per la jornada tan estupenda que havíem passat.De camí a Lisieux i a la Basílica
El dissabte 12 de maig, ens vam aixecar aviat (com ja és habitual en totes les peregrinacions) ja que el nostre destí estava a 216 km de distància. Després de sortir de París, ens vam dirigir cap a l’Atlàntic, encara que no arribaríem a veure-ho. El xofer ens va proporcionar un agradable viatge gràcies al seu bon fer de bon conductor, ens va portar per l’autopista A28 i després per una carretera fins Lisieux. El paisatge que vam contemplar aviat ens havia de sucumbir: els immensos camps i camps verds i grocs, combinats gairebé capritxosament, es perdien en l’horitzó. El cultiu de la colza, així com les vaques, vetades de marró i blanc, ens oferien la bellesa de la naturalesa pròpia d’aquella regió, la Baixa Normandia.
En arribar a Lisieux vam anar directament a la Basílica de Santa Tereseta, en l’espera a la celebració de la missa es va poder visitar l’exposició i resar a la càlida capella del Santíssim. En l’homilia Mn. Francesc Perarnau va destacar els noms de grans sants que hem conegut per les seves tasques missioneres i per la seva espiritualitat:  “I hi ha moltíssims més, malgrat tot només han estat nomenats doctors uns trenta tres, i un d’ells Santa Tereseta de Lisieux, la qual gairebé no havia sortit d’allà, ja que només va anar a Roma a demanar-li expressament al sant pare que la permetés entrar al Carmel abans de complir l’edat permesa, i no ho va aconseguir. No obstant això, i havent mort molt jove, és doctora de l’Església. Tampoc va escriure grans obres, bàsicament va escriure dues narracions que coneixem amb el nom de la Història d’una Ànima, al final de la qual explica aquell període de la seva vida de foscor total de Déu. En cavi, en les biografies que d’ella s’escriuen, es descriu una vida interior extraordinària; el missatge que va transmetre i la seva espiritualitat és el que la va incorporar com a doctora de l’Església. No viu aparicions, ni revelacions, és a dir, res extraordinari. El seu desig enorme era estar a la primera línia de missió però no la van deixar marxar mai; el petit camí que ella proposava el va transmetre mentre va ser mestra de novícies, ella ensenyava el que ella vivia. Deia: Déu està en les coses petites. Per a la immensa majoria de nosaltres les coses petites són les coses diàries, vivint-les per donar glòria a Déu, oferint les mortificacions i els esforços diaris: la santedat de les coses grans és fer santament les coses petites. “
En acabar la missa vam pujar l’escalinata per accedir a la Basílica, consagrada fa 57 anys. Si ens havíem emocionat a la cripta, aquell temple tan magnífic amb aquells mosaics, els colors, els pelegrins vinguts d’arreu del món, perquè no en va és el segon santuari (després de Lourdes) més visitat de França, ens va fer sentir alguna cosa important dins del nostre cor sensible i humà de cada un. Com va arribar l’hora de dinar la visita va resultar un llampec, així que vam decidir tornar a la tarda. Vam dinar a la residència l’Ermitatge que és el centre d’acollida de pelegrins del Carmel. A la tarda vam visitar la casa familiar de Santa Tereseta de l’Infant Jesús, anomenada Les Buissonnets, situada al mateix Lisieux. Allí es conserven els mobles, records de la família Martin i molts objectes personals de la santa (joguines, vestits, estampes), tot exposat d’una manera delicada, austera i sòbria.Novament, i amb l’autocar travessem la bella població de Lisieux per arribar a la Basílica, on ara si, ens vam quedar durant una hora, pregant molt bé i encomanant a la santa que ens ajudés a viure aquest camí d’espiritualitat que ella havia proposat, sobre la santedat de cada dia en les coses petites. Els que van voler van adquirir objectes religiosos, i tots ens vam fotografiar un munt. La reportera del grup no va parar de filmar en tot moment, sense perdre detall. En caure la tarda, encara ens va quedar temps lliure per descansar a l’hotel o seguir visitant tot l’entorn. Ens vam allotjar en un hotel antic, amb història, però totalment rehabilitat, i del qual s’explica que es va salvar dels greus bombardejos que va patir la Normandia a l’any 1944. El sopar i la tertúlia posterior van donar lloc a moments d’autèntica amistat i fraternitat, ja que moltes persones del grup ja ens coneixíem d’anteriors peregrinacions de l’Església de Santa Maria de Montalegre.

Del Carmel a Désir de Lisieux
Va arribar el diumenge, el tercer dia de peregrinació i l’últim, el dia 13 de maig. A les nou del matí la maleta ja hi era al maleter de l’autocar. Teníem molt a fer abans d’emprendre el viatge de tornada a l’Aeroport d’Orly-París. L’hotel on ens allotjàvem està molt a prop del Carmel. Allà el sacerdot que ens va acompanyar havia de celebrar la missa cap a les 10 hores, com vam arribar amb temps, vam poder mantenir-nos en silenci molt a prop de les restes (o una part) de Santa Tereseta que allí reposen en un cofre sota d’una urna que conté en fusta i marbre una figura en semblança a Santa Tereseta. Presideix aquella urna de vidre una imatge de la Verge del Somriure, ja que la santa així la va anomenar el dia que la va guarir miraculosament d’una greu malaltia, i que va coincidir que també era un 13 de maig.

En l’homilia, el rector de Montalegre, va compartir amb nosaltres l’emoció de poder celebrar al mateix lloc on va professar, va viure i va morir la santa. I al fil de l’Evangeli del dia, ens va ensenyar alguna cosa més sobre el manament de la caritat: No tenim un origen animal, hem estat creats a imatge i semblança de Déu, tenim una herència ancestral que arrosseguem al llarg dels segles, trets de egoismes molt marcats i que són l’origen de molts pecats, de discussions, de baralles, de guerres. Tot això no és a causa del origen animal en el qual s’insisteixen que tenim, és a causa del pecat original. Jesús es va fer home per amor. El nostre model a seguir és Ell, però trobem dificultats perquè estem espatllats. Jesús per ajudar-nos crea l’Església, institueix els sagraments, i així amb tot això, podem seguir un camí recte. Pel que fa al manament de la caritat podem recordar ara les obres de misericòrdia que  es recullen en el Catecisme de l’Església Catòlica. Són set espirituals, ensenyar i aconsellar, consolar el trist, confortar al que pateix, perdonar les ofenses, patir amb paciència i resar pels enemics; i les set materials, les quals potser serien les més fàcils de dur a terme ja que són donar de menjar i beure, vestir el nu, visitar malalts i als que estan a la presó, enterrar els morts, etc; en definitiva cal ser capaços d’estimar a qui no ens estima i a qui ens molesta. Mn Francesc Perarnau, finalment, es va referir a una inscripció que es repetia en els temples de Lisieux, doncs l’havia escrit la santa, referint-se a la Verge Santíssima: “És més Mare que Reina”, i ens va convidar a demanar-li a la Verge que ens ajudi a arrencar els defectes que ens aparten de Déu.

Un cop acabada la santa missa, en aquell lloc tan especial per a la vida interior de cadascú, ens van quedar a l’entrada o l’atri del recinte del Carmel doncs una germana franciscana ens havia explicat que s’editava una revista sobre Santa Tereseta i la nostra peregrinació havia de ser notícia. Ens va sorprendre vivament. Aquella periodista tan peculiar, agradable i simpàtica, es va interessar pels motius del nostre pelegrinatge i el rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre va respondre a totes les preguntes que amb tant afecte i interès li van formular. El mateix va fer la reportera del grup ja que no es va perdre ni una mica per al vídeo que estava fent de tot el viatge.

En una volada travessem Lisieux a peu, a gran velocitat, per visitar la Catedral de Sant Pierre, l’entorn i jardí en aquestes dates estava en obres de rehabilitació. A continuació, vam pujar a l’autocar doncs anàvem a fer una sortida cultural fora de programa, que havia proposat un dels pelegrins la nit anterior i que va ser recolzada per aclamació. Com hem dit érem a la Baixa Normadía. En aquella regió a l’any 1944 es van produir cruels batalles i bombardejos, dels que no es va escapar Lisieux. Per aquest motiu prop de la població es troba un cementiri militar, a Sant Désir de Lisieux: 3735 tombes alemanyes i 469 tombes britàniques donen testimoni d’aquest tràgic episodi de la seva història. Allà, en el llibre de signatures vam deixar unes paraules de record.

A París-Orly
S’havia acabat el temps, havíem de tornar a l’hotel. Vam prendre el dinar, molt francès i molt bo. Als postres els pelegrins van tenir gestos molt generosos amb l’organització del pelegrinatge, cosa que des d’aquí novament agraïm. Vam sortir puntualment de retorn a París, amb tota la previsió del món davant els esperats embussos de trànsit que finalment no es van produir. Semblava que l’autocar estava buit, els pelegrins van descansar plàcidament, tant és així que els últims cinquanta quilòmetres es van omplir els pulmons de cançons i cants populars fins que es va acabar el repertori. Realment tots estàvem molt contents ja que gràcies a Déu tot havia sortit molt bé.  Vam arribar de nit a l’aeroport de Barcelona, allé  ens vam acomiadar però per retrobar-nos en una propera peregrinació.

Els pelegrins
El ritme del pelegrinatge va ser àgil i actiu gràcies a l’exquisida col·laboració i puntualitat dels pelegrins. I molts van col·laborar en diverses activitats que ho van fer més agradable: Álvaro i Josep Ma a la sagristia, Mireya en els cants de la missa; Maria del Mar i Ignasi en la filmació del vídeo; Carmen, Beatriz i Mari Luz en l’animació de l’autocar; José María, Guillem i Joan com a assessors històrics sobre la Segona Guerra Mundial; Maria Teresa en el rés del sant rosari cada dia del pelegrinatge a l’autocar i Francois, fent una bona conducció. I tots i totes per la paciència i l’afecte expressats al llarg de tot el viatge.

Isabel Hernández Esteban

20 maig, 2012 - Noticies de Montalegre Comentaris (2)

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.