La nostra fe és un tresor

Es van celebrar les 48 Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura, anomenades Any de la Fe, Confessar la fe és un repte. Enguany s’han desenvolupat en l’Aula Maga de la Facultat de Teologia de Catalunya, a Barcelona. Han estat organitzades per Centre Sacerdotal Rosselló i per primer cop han sortit de l’entorn de Castelldaura (Premià de Dalt). La participació de preveres i laics ha estat molt nombrosa. La sessió inaugural va anar a càrrec del Cardenal Arquebisbe de Barcelona Dr. Lluís Martínez i Sistach, el qual va estar acompanyat en la presentació amb el Dr. Antoni Pujals, Vicari de la Prelatura de l’Opus Dei a Catalunya, el Dr. Armand Puig, Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, el Dr. Jaume Aymar, Degà de la Facultat de Filosofia de Catalunya i el Dr. Albert Ribot, Director de l’entitat organitzadora.

El senyor Cardenal va manifestar que “És missió de tota l’Església evangelitzar, no obstant ara cal una nova evangelització on el millor testimoniatge serà insuficient sinó manifestem obertament la nostra fe… Hem de tenir el goig de la fe i l’entusiasme de comunicar-la i per això hem de considerar-la un tresor… tenint en compte que oferirem aquest tresor a una societat que, en molts casos, considera a Déu fora de la seva vida i de la societat, que viu com si Déu no existís… Per tant –i seguint el pla pastoral de Barcelona- hem de donar a conèixer Jesús a qui no el coneix,  amb la vida i la paraula, és adir amb el nostre testimoni i confessant la nostra fe, així com donant testimoni amb obres, practicant la caritat.”

Les conferències van ser les següents:

Dia 22 de gener de 2013:

Importància d’una formació permanent per als nous evangelitzadors, a càrrec de Mons. Octavio Ruiz Arenas.

El primer anunci, peça clau de la nova evangelització, a càrrec del Dr. Xavier Morlans.

Taula rodona: Fe cristiana y cultura contemporània, a càrrec del Sr. Enric Juliana, Dr. Armand Puig i Dr. Josep Ignasi Saranyana.

Dia 23 de gener de 2013

L’Any de la Fe a l’era laica, a càrrec del Dr. Massimo Introvigne

Cultura contemporània i sentit de fe, a càrrec de Dr. Lluís Romera.

Taula rodona: La meva trobada amb Déu: què canvia de la meva vida, a càrrec  de Sra. Mercè Aroz, Sr. Etsuro Sotoo, Sr. Valentí Puig, Sr. Arturo San Agustín i Dr.Jaume Aymar.

Serveis Informatius Montalegre

En l’Octavari de la Unitat dels Cristians

Carta del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, 13 de gener de 2013

Immigració  i  ecumenisme

El proper dia 18 de gener comença la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, que es perllonga cada any fins al 25 de gener, festa de la Conversió de sant Pau, que aquest any té com a lema “Què espera el Senyor de nosaltres?”, una pregunta que es troba als escrits del profeta Miquees (cf. Mi 6,6-8). D’altra banda, el proper diumenge, 20 de gener, s’escau la Jornada Mundial de les Migracions, una iniciativa de la Santa Seu. Això ens invita a parlar del fenomen de les migracions i dels reptes ecumènics que aquesta realitat planteja.
El Sant Pare relaciona aquests dos fenòmens –les migracions i l’ecumenisme- en el missatge amb motiu de la jornada que ens ocupa, que aquest any té com a tema “Migracions: pelegrinatge de fe i esperança”. Apunta el Sant Pare que fe i esperança formen “un binomi indestriable en el cor de moltíssims emigrants”, atès que hi “habita l’anhel d’una vida millor, a la qual cosa s’uneix moltes vegades el desig de voler deixar enrere la desesperació d’un futur impossible de construir”.
D’altra banda, Benet XVI ressalta que “l’Església no deixa de posar de manifest els aspectes positius, les bones possibilitats i els recursos que comporten les migracions” i realitza accions d’acollida que afavoreixen i acompanyen “una inserció integral” dels emigrants, sol·licitants d’asil i refugiats en el nou context sociocultural en què viuen, sense oblidar la dimensió religiosa..
En aquesta línia, recorda el Sant Pare que l’Església “és cridada a prestar atenció especial i tenir cura d’aquesta dimensió” i destaca que, en el cas dels immigrants cristians, “la cura de la dimensió religiosa inclou també el diàleg ecumènic i l’atenció de les noves comunitats”. Tractant-se dels catòlics, comporta “la creació de noves estructures pastorals i la valoració dels diversos ritus”.
La nostra arxidiòcesi de Barcelona ha facilitat esglésies i equipaments a les Esglésies catòliques orientals i ortodoxes que tenen fidels a l’arxidiòcesi perquè puguin celebrar la fe i atendre pastoralment els seus membres.
Immigració i ecumenisme són dues realitats profundament relacionades. El fenomen de la immigració ens fa propers els seguidors de les grans tradicions religioses, fins ara molt poc presents entre nosaltres. També ens apropa els cristians d’altres confessions o denominacions, i especialment els catòlics dels ritus orientals.
Davant d’aquest fet, és oportú recordar que el Concili Vaticà II va significar un gran esforç ecumènic per part de l’Església catòlica. Dues grans figures de 50 anys enrere ens poden inspirar davant dels nous reptes de l’ecumenisme: Joan XXIII i el patriarca ecumènic de Constantinoble Atenàgoras I.
De Joan XXIII, tant en el diàleg ecumènic amb els cristians com en el diàleg amb els fidels de les altres religions, sempre hem de recordar aquell pensament tan seu que ens invita a “potenciar més allò que ens uneix que no pas allò que ens separa”. I el patriarca Atenàgoras ho deia amb una breu sentència: “Esglésies germanes, pobles germans”. El camí cap a la unitat dels cristians ha de ser una força unitiva i pacificadora en aquest món massa dividit i ferit. Podem dir que realment això és “el que espera el Senyor de nosaltres”.
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona

Pel maig, anem a Fàtima

Al mes de maig de l’any 2010 vam anar a Fàtima, era la nostra cinquena peregrinació en aquesta darrera etapa de Montalegre i la primera que fèiem  a aquelles terres portugueses. Vam ser tres dies intensos molt a prop de la Mare de Déu i dels pastorets als que es va aparèixer. Així que enguany, atès que ha calgut posposar per una nova ocasió la proposta de peregrinació a Terra Santa, tornem a Fàtima.

Per tant us convidem a que us inscriviu a aquesta nova proposta de cap de setmana pels dies 24, 25 i 26 de maig de 2013.

Coneixerem tot el santuari de Fàtima; el mossèn que ens acompanyarà celebrarà la santa missa diàriament, resarem el rosari en l’esplanada en la processó de les espelmes, visitarem els llocs de les aparicions de l’Àngel i de la Mare de Déu, la basílica, la gran església per a deu mil peregrins,  així com els museus del santuari.

L’allotjament a pensió completa serà en una residència religiosa, el viatge d’anar i tornar serà en avió (Barcelona – Lisboa), i  els trasllats en autocar.

El preu en habitació doble, 540 euros per persona.

Si esteu interessats us podeu posar en contacte amb l’AGENCIA DE VIATGES MAGISTER per tal d’efectuar la preinscripció al Tel. 934879423,o al correu electrònic:

manuelyeste@viajesmagister.com

Avís important: Si s’ha inscrit un grup entre 25 i 30 persones en el període màxim d’un mes a partir d’ara, obriríem el termini per efectuar els pagaments i convocaríem una reunió informativa per explicar amb detall tota la peregrinació.

Isabel Hernández Esteban

II Jornades de Teologia per a universitaris, a Montalegre

Enguany el tema central serà “DEU I CIÈNCIA”. S’ha obert el termini d’inscripcions fins al 18 de febrer a : introduccioteologia@gmail.com

PROGRAMA:

Dia 25 Febrer, Dr. Ignacio Sols Lucia:El mètode científic té límits?  Catedràtic d’àlgebra de la Universidad Complutense de Madrid

Dia 4 Març, Dr. David Jou i Mirabent : La ciència empírica i Déu. Catedràtic de Física de la matèria condensada  de la Universitat Autònoma de Barcelona.  Poeta i científic.

Dia 11 Març, Dr. José Manuel Gimenez Amaya: neurociències i ànima espiritual. Catedràtic de Anatomia i  Embriologia de la Universidad Autónoma de Madrid.

Dia 18 Març, Dra. Natalia López Moratalla: Evolució creativa o creació evolutiva? Catedràtica de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universidad de Navarra.

Horari: de 19.30 a 21.00 hores.

Primera Sessió: Auditori de la Biblioteca de Blanquerna

Segona tercera i quarta sessions: Aula Magna de la FAcultad de Filosofia, C/ Montalegre.

Programa Jornades Teologia per Universitaris

EL SANT PARE I ELS REIS MAGS

Fa poc temps que alguns diaris recollien la noticia amb grans titulars: el Papa havia escrit en el seu llibre sobre la infància del Senyor que els Reis Mags eren d’Andalusia.

La notícia no deixava de sorprendre i, lògicament venien ganes de llegir el que realment havia escrit el Papa, per poder tenir una idea clara de la seva reflexió. El Papa, en realitat, deia aquestes paraules que copiem a continuació: “Així com la tradició de l’Església ha llegit amb tota naturalitat el relat del Nadal sobre el rerefons d’Isaïes 1,3, i d’aquesta manera van arribar al pessebre el bou i l’ase, així també ha llegit la història dels Mags a la llum del Salm 72,10 i Isaïes 60 (*). I, d’aquesta manera, els homes savis d’Orient s’han convertit en reis, i amb ells han entrat en el pessebre els camells i els dromedaris.

La promesa continguda en aquests textos estén la procedència d’aquests homes fins a l’extrem Occident (Tarsis, Tartessos a Espanya), però la tradició ha desenvolupat ulteriorment aquest anunci de la universalitat dels regnes d’aquells sobirans, interpretant com a reis dels tres continents llavors coneguts: Àfrica, Àsia i Europa “.

Com es pot comprovar, no té res a veure el que diu el Papa en el llibre amb la procedència andalusa d’aquests Mags que apareixen en l’Evangeli.

El pitjor de tot és que aquesta notícia que, d’altra banda, no té més transcendència, mostra una vegada més com alguns poden destruir una tasca profunda d’un expert en Sagrada Escriptura amb uns comentaris jocosos que queden molt lluny del sentit real que l’escriptor, en aquest cas el Papa, escriu en el seu llibre.

En tot cas ens queda la lliçó ben apresa. Encara que de vegades pugui resultar una mica ardu, val la pena llegir en directe els tres llibres sobre la Vida de Jesús que el Papa ha publicat en els últims anys. Beure en aquesta font sense intermediaris que ens vulguin explicar el que el Papa vol dir, ens ajuda a conèixer millor el Senyor. Ho farem a través de la llum que ens aporta la reflexió sàvia d’un home de Déu, que a més és un gran teòleg i en aquests moments el successor de Pere al capdavant de l’Església.

 

Mn Francesc Perarnau

(*)
Salm 72, 10 (…)  Els reis de Tarsis i de les illes / li portaran obsequis; /  els reis d’Aràbia i de Sebà  / li oferiran presents. / Li faran homenatge tots els reis,  / se li sotmetran tots els pobles.
Isaïes 60, 6 Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots vindran de Saba portant or i encensi proclamant la grandesa del Senyor.

La llibertat religiosa

Per Domènec Melé
Publicat el 14 de desembre de 2012 en la revista “TEMES D’AVUI”

El dia 11 d’octubre de 2012, coincidint amb la solemne inauguració de l’Any de la fe, el papa Benet XVI publicava alguns records personals a L´Osservatore Romano. Entre d’altres, destacava la importància d’un document conciliar, el Decret Dignitatis humanae sobre la llibertat religiosa.
Encara que considerat com un «document menor», va suposar una gran aportació per aclarir la posició de l’Església pel que fa al reconeixement de la professió i la pràctica religioses. Aquest document superava l’anterior doctrina de la tolerància de les religions no verdaderes, sense deixar per això de defensar la veritat.
Aprofundint en la fe i en la seva tradició més antiga, el Concili va harmonitzar els ensenyaments de l’Església amb el pensament filosòfic i molts ordenaments jurídics moderns que defensen la llibertat de culte. Benet XVI va recordar que els primers cristians resaven per l’emperador, però no el veneraven. I, des d’aquest punt de vista –afegia–, es pot afirmar que «el cristianisme va portar al món amb el seu naixement el principi de la llibertat de religió». Així, doncs, des de la tradició cristiana es va poder reivindicar «la llibertat a la convicció religiosa i a practicar-la en el culte, sense que es violés amb això el dret de l’Estat en el seu propi ordenament».
El Concili va proclamar la llibertat religiosa en base a la dignitat humana i els drets innats de la persona. «Aquesta llibertat –explica el Concili– consisteix en el fet que tots els homes han d’estar immunes de coacció, tant per part d’individus com de grups socials i de qualsevol potestat humana, i això de tal manera que, en matèria religiosa, ni s’obligui ningú a obrar contra la seva consciència, ni se li impedeixi que actuï conforme a ella en privat i en públic, sol o associat amb d’altres, dins els límits deguts». (Dignitatis humanae, 2) Aquesta doctrina de la llibertat religiosa, encara que va trobar reticències en Mons. Lefevbre i els seus seguidors, ha estat entesa i aplicada amb èxit en aquests gairebé cinquanta anys des de la promulgació del citat document, el 1965.
Paradoxalment, en aquests anys, com va ocórrer en temps passats, molts cristians han estat víctimes de la intolerància religiosa i de la falta de llibertat per professar i practicar la seva religió. Unes vegades obertament, amb esglésies incendiades i cristians assassinats, com ha ocorregut en els últims mesos a Egipte, Pakistan, Nigèria, Síria i Índia, entre d’altres països. En altres llocs, està prohibit l’exercici públic de la religió o es discrimina els cristians de diverses maneres. Finalment, s’ataca la llibertat religiosa ofenent els cristians mitjançant atacs verbals o psicològics, insults, ironies i burles. Això es troba fins i tot en països on la llibertat religiosa està reconeguda en els seus ordenaments jurídics.
Aquestes consideracions ens han portat a escollir la llibertat religiosa com a tema de portada d’aquest número de Temes d’avui. Inclou un treball del professor Arturo Bellocq en què s’aprofundeix en el dret a la llibertat religiosa. Altres contribucions revisen la situació de la llibertat religiosa al món (Isidor Ramos), a l’Índia (Lluís Pons), en el món musulmà (Xavier Vilella i Joan García-Llobet), a Europa (Remedios Falaguera) i a Espanya (Francisca Pérez-Madrid). Presentem també una entrevista en exclusiva amb el sociòleg italià Massimo Introvigne, coordinador de l’Observatori per a la Llibertat Religiosa de Roma, establert recentment recollint la idea de Benet XVI que Roma tenia un paper especial a exercir en la defensa de la llibertat religiosa, en particular en la denúncia de la persecució dels cristians arreu del món. En el cas de moral, s’al·ludeix també a la llibertat religiosa en un aspecte de la llei de salut propulsada pel president Obama.
Seguint la tasca de comentar documents i desenvolupaments del Concili Vaticà II, es presenta un treball sobre la missió dels laics a cura d’Arturo Cattaneo. Com a tema d’actualitat, la professora Maria Elósegui comenta la reforma de l’assignatura d’Educació per a la ciutadania.
Montserrat Gas ens ofereix un estudi en què es pregunta què significa casar-se. Per la seva banda, Josep Vall explora la nova guia ètica per a polítics en el context d’iniciatives portades a terme per «minories creatives». El número conclou amb l’habitual secció de ressenyes i notes de llibres recents.

Domènec Melé
Director de Temes d’avui

Els personatges del pessebre

La Nit Santa del Nadal es va acomplir a l’Església de Santa Maria de Montalegre amb tota la solemnitat i l’alegria que mereix una de les dues grans festes cristianes, el Naixement de Nostre Senyor. La missa del Gall es va celebrar a les 11 de la nit, tal com s’havia anunciat. Va participar un gran nombre de fidels habituals de l’església. Els cants de la missa els va dirigir la soprano Patrícia Sendra, acompanyada a l’orgue, per Josep Masabeu. I els escolans Darren Hulipas i Lewinsky Cruzat, joves jugadors de bàsquet de l’entitat del barri Braval, van ajudar a missa, la qual la va presidir el rector, Mn. Francesc Perarnau. En la seva homilia ens va recordar qui va ser la primera persona que va representar el naixement de Nen Jesús, i el primer en posar un bou i una mula, perquè és el que solia haver en els estables:

Hoy celebramos el nacimiento de Jesús, un hecho narrado con detalle en los Evangelios. San Josemaría decía que hay que entrar en el Evangelio como si fuéramos un personaje más. Estos días, siguiendo la tradición, en nuestros hogares estará el nacimiento instalado. En realidad el nacimiento es como un trocito de Evangelio que hemos representado; esta era la idea de San Francisco de Asís que fue el que “inventó” los nacimientos”.

* (text sencer de l’homilia).

El pessebre de l’església s’havia instal·lat dies abans, com sempre a la nau central davant una porta que dóna a l’exterior del temple que no està accessible. Els col·laboradors que el van preparar, van voler destacar el diorama nocturn ple d’estrelles i altres astres de l’univers, a base d’una cortina blanca coberta d’un tul blau nit; a més van guarnir el suro amb branques d’arbustos olorosos collits en una excursió que recentment havien fet.

 

També van instal·lar un pessebre en la sala d’actes, lloc on després de la santa missa tot plegats ens vam reunir per tastar un sobri ressopó. Allí l’organista de la Casa, amb d’altres col·laboradors, van tocar a les guitarres i a la flauta un munt de nadales que molts vam poder seguir amb els cançoners que ens havien facilitat. A l’acabar ens vam acomiadar desitjar-nos a tots i a les nostres famílies unes bones festes de Nadal!

*homilia misa del Gallo 2012

Isabel Hernández Esteban

La festa de la Virgen de la Puerta

En el tercer diumenge d’Advent, dia 16 de desembre, celebràvem el diumenge de l’Alegria, seguint el calendari litúrgic, cosa que trencava amb el rigor de l’Advent i permetia als mossens celebrants revestir-se de color rosa. A la vegada, a l’església es va celebrar la festa grossa de la Inmaculada Virgen de la Puerta, del Perú. La Hermandad que acull Montalegre per a les celebracions litúrgiques des de fa anys, havia preparat tot un seguit d’activitats pel cap de setmana que culminarien amb la santa missa solemne i posterior processó de la imatge pels carrers propers a l’església. La celebració es va seguir per un gran nombre de fidels del Perú i pels fidels habituals de la missa de dotze. Tota la nau central estava plena de gom a gom. Vam poder veure com famílies senceres, amb detalls de carinyo i fe, s’hi apropaven a la imatge, que en aquesta ocasió no hi era a la vitrina on roman normalment sinó  al damunt d’una tarima situada al presbiteri. A l’exterior del temple, havien guarnit l’entrada amb globos amb els colors de la Mare de Déu de la Immaculada,  i cap al final de la celebració i l’inici de la processó, els coets no van parar de xiular. L’advocació de la Immaculada Virgen de la Puerta la podem contemplar sempre en la vitrina situada al costat de l’entrada de la capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa.

Serveis Informatius Montalegre

El Nadal de la Coral Canigó

A les nou de la nit del dia 15 de desembre de 2012, es va celebrar el XIV Concert de Nadal de la Coral Canigó. Com la seva fama la precedeix, perquè cada concert millora l’anterior, enguany tampoc ens ha defraudat. És més, la nau central de l’església estava més plena que mai. Amb la seva marca de presentació, vestits de negre, amb el contrast del color fúcsia dels fulards i les corbates, van sortir de la sagristia i es van situar en el presbiteri. Durant una hora i mitja, sense parar, ens van oferir un programa de quinze cançons*, de les quals volem destacar les quatre primeres que ells l’anomenaven “Advent”. El programa el van ampliar amb les nadales clàssiques com Adeste fideles, i amb el bis d’una cançó que no recordàvem haver-la sentit en altres concerts, “Campanitas plateadas”.

També van convidar al públic a cantar la coneguda Santa Nit, de la que en el programa* constava la lletra. El conjunt de veus estava format per vint femenines i onze masculines, formant un grup molt consolidat. A més van demostrat la seva categoria de cantaires no solament interpretant en català i castellà sinó també en llatí i francès.

Per a més detalls, acompanyem el programa* del concert.

* Programa

Serveis Informatius Montalegre

 

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.