El metge i sacerdot Xavier Sobrevia va dissertar sobre L’avortament: alliberament o patiment? a la conferència que va pronunciar a la sala d’actes de Santa Maria de Montalegre el 20 d’abril de 2023. En qualitat de metge i sacerdot va abordar un ampli ventall d’aspectes relacionats amb l’avortament, començant la seva intervenció amb la projecció d’imatges sobre les formes i sistemes en què es fan els avortaments. Algunes d’aquestes imatges eren impactants i dures.
Mn. Sobrevia es va preguntar: Amb l’avortament s’interromp la vida o aquesta s’acaba? hi ha el dret a eliminar el que està al si de la seva mare? fent després una crida a la urgent necessitat de trencar el silenci a favor dels qui no tenen veu. A la pregunta de quan comença a ser humà allò existent al si matern, citant el genetista Jerome Lejeune, va afirmar que ho és des del primer moment de la concepció.
Va repassar el que és l’ésser humà, destacant que pot ser observat i analitzat des de molts vessants: químic, bioquímic, biològic, filosòfic, antropològic i espiritual, però puntualitzant que és inadequat valorar l’ésser humà només des d’un d’aquests aspectes.
Des del vessant mèdic va descriure el procés de desenvolupament intrauterí en els períodes embrionari (fins a les 8 setmanes) i fetal (des de la setmana 9 fins al naixement), així com la divisió cel·lular i el diàleg molecular entre l’embrió i la mare. Va aportar dades concretes com que el cor comença a bategar entre els 18 i 25 dies després de la concepció, la base del sistema nerviós es defineix al voltant del dia 20, als 42 dies ja existeix l’esquelet complet, a les 10 setmanes el fetus té empremtes digitals, a les 17 les ungles, als 7 mesos pot reconèixer la veu de la mare, etc.
Va analitzar les conseqüències de l’avortament per a la dona. En aquest aspecte va deixar clar que hi ha un debat sobre la realitat de la síndrome post avortament, ja que no tots els facultatius, psiquiatres i investigadors reconeixen la seva existència. En tot cas, sí que coincideixen tots els estudis i les seves estadístiques en què es produeixen diverses síndromes en la dona: alteracions conductuals, més depressió, més ansietat, risc més elevat en salut mental i trastorns psiquiàtrics. Diversos estudis coincideixen que la ideació suïcida es duplica a la dona que ha avortat (que no implica sempre executar-la).
Mn. Xavier Sobrevia va exposar el magisteri de l’Església sobre el tema, amb cites de textos de Joan Pau II, Benet XVI i Francesc, aportant després dades d’institucions que ajuden la dona embarassada en situacions de dificultat perquè s’hi puguin adreçar als qui ho necessitin, va proposar pregar per la vida i recordar els sacerdots que parlin sovint de la vida i de l’avortament, així com assistir i promoure les pel·lícules provida. Va animar a participar en organitzacions que defensen la vida.
Un aspecte que es va posar en evidència al col·loqui és la necessitat de tractar amb afecte les persones que hagin avortat, evitant ferir-les i recordant la misericòrdia de Déu.
Mn. Xavier Sobrevia va ser presentat pel president de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, Daniel Arasa, que va recordar el procés legal que s’ha seguit a Espanya per arribar a la situació actual, des de la despenalització de l’avortament per casos límits (violació, perill a la vida de la mare i anomalies genètiques del fetus) fins a transformar-lo en dret subjecte al desig, passant per l’intermedi de lleis de terminis.
Crònica tramesa per Daniel Arasa
Comunicació Montalegre
