En la cíclica repetició dels temps litúrgics tornem al començament.
Precisament el diumenge dia 1 de desembre comencem un nou temps d’Advent, que ens conduirà fins al Nadal. Com sempre el temps d’Advent és un temps de preparació, que ens ha d’ajudar a disposar-nos adequadament per l’arribada del Messies. Aquest és el sentit i aquesta és l’orientació que tenen els textos litúrgics i les celebracions d’aquests dies.
Tot està pensat i disposat per ajudar-nos.
No hi ha dubte que de vegades caldrà vèncer el problema d’una certa rutina que es pot haver instal·lat en el nostre interior. Pot ser que siguin molts els Advents que hem viscut, i podria succeir que ens hi haguéssim acostumat, que ho visquem amb un cert aire de novetat com una cosa que torna, però que no ens interpel·li ni penetri dins nostre per fer-nos reaccionar. Potser recordem aquells temps de la nostra infància, en què ens il·lusionava l’arribada del Nadal, que era precedida per una llarga preparació, amb els adorns, la instal·lació del pessebre, els regals i una convivència familiar més intensa, que movia a una il·lusió humana que potser ja no sentim.
Però el més important de l’Advent es troba al nivell espiritual: recordem la vinguda del Messies que va venir fa vint segles, però que torna a nosaltres de nou cada any. Sant Josepmaria fa aquesta reflexió a Forja: Jesús nasqué en una gruta de Betlem, -i diu l’Escriptura, “perquè no hi havia lloc per a ells a l’hostal”. -No m’aparto de la veritat teològica, si et dic que Jesús busca encara posada dins el teu cor-. (Forja 274)
És una idea bonica, el Senyor torna a venir i busca lloc en el nostre cor. Com puc fer en el meu interior un lloc confortable, on es trobi a gust? Un examen del nostre interior ens mostrarà què hem de canviar: quines manifestacions d’egoisme, de supèrbia, d’orgull que cal arrencar de soca-rel del nostre interior. I quins propòsit s ens convé fer perquè revisqui amb força en la nostra vida d’Amor, a Déu i als altres, que s’ha de manifestar en obres concretes.
Mn. Francesc Perarnau
