En el dia del Centenari del Venerable Servent de Déu Álvaro del Portillo, el primer successor de sant Josepmaria al capdavant de l’Obra, es va celebrar una missa d’acció de gràcies a l’Església de Santa Maria de Montalegre l’11 de març de 2014, a les 19h. Va ser presidida pel vicari de l’Opus Dei a Catalunya, Dr. Antoni Pujals, i concelebrada pel rector de l’església, Mn. Francesc Perarnau, i Mn. Manuel Mallol, essent el mestre de cerimònia Mn. Joan Juventeny.
L’església es va omplir de fidels habituals del temple així com de membres, cooperadors i simpatitzants de la Prelatura del Opus Dei. Era un dia gran perquè en l’any del Centenari el Papa Francesc havia fet pública la data de la beatificació d’Álvaro del Portillo que es celebrarà el proper 27 de setembre de 2014, a Madrid, on havia nascut l’11 de març de 1914.
Com va dir el Dr. Pujals al començament de la santa missa, no es tractava d’una missa en sufragi per l’ànima d’Álvaro del Portillo perquè l’Església ja havia dictat el decret sobre les virtuts heroiques d’Álvaro del Portillo cosa que donava pas a la seva beatificació, ni tampoc una missa en el seu honor perquè encara no estava beatificat, sinó una missa d’acció de gràcies pel bé que tot això suposarà per l’Església perquè en tenim la certesa de la santedat d’Álvaro del Portillo.
Per altra banda, en la seva homilia, el Dr. Pujals va recordar apunts biogràfics d’Álvaro del Portillo, en moments tan difícils com el desenvolupament de l’itinerari jurídic de l’Opus Dei, en el si dels combats de la Segona guerra mundial. Va destacar de les virtuts heroiques que es van descriure en el decret de virtuts, la de la fidelitat a Déu, a l’Església, a sant Josepmaria, a l’Obra i al sacerdoci. La fidelitat d’Álvaro del Portillo de fer sempre la voluntat de Déu va ser indiscutible durant tota la seva vida. Va presidir l’Obra al llarg de 19 anys, i el seu zel apostòlic va fer possible iniciar l’Opus Dei en 20 països més.
En aquest sentit, el Dr. Pujals ens va convidar a seguir, com Álvaro del Portillo, el camí que Déu ens ha preparat perquè fóssim sants i irreprensibles, i especialment en aquest dies de Quaresma essent més exigents amb nosaltres mateixos; que vetlléssim més per les persones que ens envolten; i que reséssim pel Papa Francesc, com ell ens demana, sobre tot ara que està fent els seus exercicis espirituals.
Tot recordant unes paraules sobre la fidelitat, del sant pare Benet XVI, va dir”La fidelitat al llarg del temps és el nom de l’amor”.
Una representació de la coral masculina del Col·legi Monterols de Barcelona, amb l’organista de Montalegre, senyor Josep Masabeu, van interpretar els cants de la missa , Victòria! tu regnaràs, Jo crec en vós i Rosa d’Abril, entre d’altres, elevant així el goig d’aquella celebració, però mantenint tot el rigor del temps quaresmal. Com és habitual altres col·laboradors de l’església van exercir de ministres.
Isabel Hernández Esteban
ALVER METALLI
BUENOS AIRES
En vísperas del primer aniversario de la renuncia de Benedicto XVI, cuando lo encontramos en la sinagoga de la comunidad rabínica Benei Tikvá de la que es rabino desde hace casi cuarenta años, Abraham Skorka piensa en el Papa que dejó y en el que lo sucedió. Hacia el primero nutre una respetuosa admiración, que fue creciendo a distancia y alimentándose de lecturas; hacia el segundo, una afectuosa amistad basada en los cimientos de una periódica frecuentación. «Un gran gesto; una lección de verdadero líder», declara refiriéndose a la renuncia de Ratzinger, que abrió el camino a su amigo Bergoglio. Y no deja de observar que «muchos políticos deberían aprender» del Papa alemán. Así como tampoco que el gesto revolucionario que llevó a cabo será una «matriz» para el futuro.
Sabe muy bien que sin la renuncia de Ratzinger no habría sucedido la elección de Bergoglio, ni tantas otras cosas, como el viaje a su patria espiritual, previsto para mayo, sobre el que se expresó desde el principio. El rabino Skorka es prufente al ofrecer confirmaciones, pero aún así, su sueño, el de acompañar al Papa reinante en la peregrinación a la Tierra Santa, lo define una «posibilidad» concreta.
Insiste en la palabra peregrinación. «La primera vez que hablamos de ello se usó justamente este término», recuerda. Para luego añadir que «el viaje no debe ser politizado». Quiere, por el contrario, «contribuir a un acercamiento de las dos partes. Tanto israelíes como palestinos tenemos un elemento nacional y religioso; la idea es que el Dios de la paz pueda ser invocado con palabras y con gestos que surjan del corazón y no de la fuerza de las armas».
Y por este motivo declara «no entender» la frase atribuida al rabino argentino Sergio Bergman (citada por la Agencia judía de información, Ajn), que identifica en la figura de Papa Francisco al «Che Guevara de los palestinos» y en el viaje un apoyo «a la lucha y derechos» de los palestinos. «Si la pronunció de verdad», aclara varias veces. Una frase «que no me gusta», vuelve a decir condicionando su veracidad, sobre todo porque entra en contradicción con lo que escribió el mismo Bergman en su blog. El rabino de la Congregación Israelita argentina se dirige a Bergoglio llamándolo «mi rabino», «un maestro que me ha escuchado, orientado, aconsejado sobre cómo vivir mi vocación de servir tanto al Creador como a sus criaturas en el desafío del bien común». Desafío al que Sergio Bergman responde desde las filas de Popuesta Republicana, una alianza de tendencias liberal-conservadoras encabezada por el actual jefe de gobierno de Buenos Aires, Mauricio Macri.
Abraham Skorka indica que habló «con el Papa en privado», por lo que está seguro de que el suyo será «un mensaje de paz, equilibrado y muy atento en no herir ningún tipo de sensibilidad. Será, sobre todo, una peregrinación», insiste. «El Che Guevara tuvo ideales grandes de justicia social, de rectitud, pero hay un aspecto, el de las armas, que no comparto. También nosotros queremos la justicia social para nuestros pueblos, pero a través del diálogo y de un cambio profundo de actitud. La historia de la humanidad nos enseña que todas las grandes revoluciones que se afirmaron con el derramamiento de sangre dejaron una estela de odio, y al final fracasaron. La revolución real es crear un hombre nuevo>>.
El elogio del rabino por Alver Metalli
Comunicació Montalegre
El dies penitencials estan regulats al Decret de la Conferència Episcopal Espanyola del 21 de novembre de 1986*:
A tenor de l’ cànon 1250, són dies penitencials tots els divendres de l’any (tret que coincideixin amb una solemnitat ) i tot el temps de Quaresma. D’acord amb això :
1. Durant la Quaresma, en la qual el poble cristià es prepara per celebrar la Pasqua i recuperar la seva participació en aquest misteri, es recomana vivament a tots els fidels cultivar l’esperit penitencial, no només interna i individualment, sinó també externa i socialment, que pot expressar-se en la major austeritat de vida, en les diverses pràctiques que després s’indiquen a propòsit dels divendres de l’any, en iniciatives de caritat i ajuda als més necessitats, empreses com a comunitat cristiana a través de les parròquies, de Càritas o de altres institucions similars.
2. Dimecres de Cendra, començament de la Quaresma, i el Divendres Sant, memòria de la Passió i Mort de nostre Senyor Jesucrist, són dies de dejuni i abstinència. Els altres divendres de Quaresma són també dies d’abstinència, que consisteix a no prendre carn, segons antiga pràctica del poble cristià. És a més aconsellable i mereixedor de lloança que, per manifestar l’esperit de penitència propi de la Quaresma, es privin als fidels de despeses supèrflues com ara menjars o begudes costosos, espectacles i diversions.
3. En la resta de divendres de l’any, l’abstinència pot ser substituïda, segons la lliure voluntat dels fidels, per qualsevol de les següents pràctiques recomanades per l’Església: lectura de la Sagrada Escriptura, almoina (en la quantia que cadascú estimi en consciència), altres obres de caritat (visita de malalts o atribolats), obres de pietat (participació en la santa missa, rés del rosari, etc.) i mortificacions corporals.
*Dias penitenciales. Decreto de la CEE
Comunicació Montalegre
Un ràpid repàs de la història de les cultures ens mostra que en l’antiguitat, amb aquell sentit religiós primitiu, pensaven aplacar les divinitats o atreure el seu favor mitjançant l’oferiment de víctimes humanes. Aquesta manera de fer la trobem en cultures molt dispars i llunyanes, en els cinc continents.
Coneixem molts casos en les cultures precolombines americanes, tan properes a nosaltres en el temps i de les que tenim cada vegada més informació. Ens mostren exemples molt durs d’aquestes antigues pràctiques rituals que avui ens horroritzen. Consta que en moltes ocasions les víctimes preferides per aquests sacrificis eren infants molt joves. Potser s’oferia aquest sacrifici amb el pensament que havien immolar el millor que posseïen, la seva major riquesa, la seva joventut, com si la divinitat s’hagués de acontentar més amb aquesta sang jove.
Allà on el cristianisme es va anar obrint pas, els sacrificis humans van ser abandonats. De mica en mica el valor i la dignitat de la vida humana van ser millor compresos, també pels propis cristians, i reconeguts i acceptats en la major part dels ordenaments jurídics. La vida humana es va protegir cada vegada millor fins que, ja al segle passat, va arribar a ser considerada un dret inalienable de la persona.
Un senyal evident del refredament del sentit cristià és la reaparició en la nostra societat d’aquelles antigues pràctiques que feliçment havien estat superades. Es proposa de nou el sacrifici d’éssers humans, en aquest cas dels més joves de tots, d’aquells que encara estan indefensos en el si matern. Sorprenen els arguments dels qui s’entesten en que, dins del claustre matern, el niu acollidor en què es van desenvolupant, aquestes criatures poden ser impunement eliminades. Avui sabem molt, fins i tot podem veure’ls i seguir el seu desenvolupament: són petites, estan en desenvolupament, són febles, però són vides humanes.
Avui els nous profetes i profetesses, amb violència inusitada moltes vegades, proclamen que el benestar de moltes dones, la felicitat de les seves famílies i de la societat exigeix aquest sacrifici.
Aquells del passat naixien en un error, a causa de la ignorància i pobresa del seu coneixement de Déu. Ens produeix horror, però és comprensible.
Els d’avui neixen en una mentida : la mort d’aquests éssers humans indefensos no condueix al benestar i a la felicitat, com ho testifiquen tantes dones i famílies que arrosseguen les conseqüències d’aquest engany.
Ofèn als éssers humans i ofèn a Déu.
Mn Francesc Perarnau
Hem iniciat l’any amb una nova imatge corporativa per a la web de l’Acció Social Montalegre (ASM). El link d’entrada es troba en varies pàgines d’aquesta web de l’església. És més dinàmica i més actual, d’acord amb els estàndards de les webs pensades per acostar els projectes socials a les persones.
El projecte de l’ASM és el mateix de sempre: ajudar les famílies necessitades del barri del Raval de Barcelona, però la forma d’expressar al web té un altre estil.
Igualment s’ha lincat el blog de les notícies de l’ASM, en marxa des del mes de juny de l’any 2013, i que també ara té la seva imatge definitiva.
Esperem, com sempre, la vostra amistat i suport, i com no!, la vostra difusió entre parents i amics, ja que la divulgació del projecte ens proporciona un gran bé.
Isabel Hernández Esteban
Amb la finalitat de sufragar les despeses del manteniment de l’Església de Santa Maria de Montalegre així com aportar, en la mesura del possible, nous ingressos a la nostra entitat Acció Social Montalegre, anunciem que s’ha creat l’Agrupació d’Amics de Montalegre. Podran formar part de l’agrupació totes les persones que vulguin contribuir en aquestes finalitats i a canvi podran beneficiar-se d’uns descomptes molt interessants en diversos comerços i botigues, en principi de la ciutat de Barcelona, però ampliant les possibilitats a altres poblacions properes així com a centres comercials. A data d’avui ja s’han agrupat més de ¡60 botigues!, del nucli del barri de San Gervasi de la ciutat.
Les quotes s’establiran voluntàriament en els terminis que es desitgin, mensual, trimestral o anual, amb una quota mínima de 5 euros mensuals, o 60 euros anuals. Totes les persones agrupades rebran un carnet de l’agrupació per poder-se identificar en les tendes i comerços agrupats.
Creiem que és una bona notícia i per això en aquesta web anirem informant. A més, està en construcció un blog, el qual en un futur molt proper es linkará a aquesta web . Amb aquest projecte volem obrir les possibilitats d’obtenció de recursos, molt mancats en aquestes dates en què s’han ressentit els donatius, i alhora donar a conèixer aquest temple magnífic, en ple barri del Raval de Barcelona, catalogat com a patrimoni històric de la ciutat .
Les persones que ja col·laboren en les diverses activitats de la pastoral de l’església i també de l’Acció Social Montalegre seran especialment convidades a formar part de l’agrupació. No obstant això, i des d’aquest moment, totes les persones seguidores d’aquesta web i des de qualsevol lloc del món podran adherir-se a aquesta nova idea per recollir fons. En breu facilitarem un tríptic, el link del blog i el correu electrònic específic de l’Agrupació d’Amics de Montalegre.
Isabel Hernández Esteban
Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.
Content blocked by WeePie Cookie Allow Plugin