Amb la Solemnitat de Jesucrist, Rei de l’Univers, acabem un any litúrgic a l’Església. Això ens permet fer una breu reflexió sobre la litúrgia a l’Església i la seva importància.
La paraula litúrgia té el seu origen en una paraula grega (leitourgía) i es refereix a un servei públic, generalment ofert per un individu a la comunitat. Entre els diferents usos que avui té aquest terme, el fem servir a l’Església Catòlica per designar tot el conjunt de l’oració pública de l’Església i de la celebració dels sagraments.
La litúrgia és molt més que l’organització dels diferents ritus, de la seva estructura i les normes per les quals es regeix; ens parla més aviat a la raó i significat dels símbols i dels signes que en els ritus es conté, en els quals s’expressa la celebració de la fe.
En la constitució del Concili Vaticà II dedicada a la Litúrgia (Sacrosantum Concilium), un autèntic tractat sobre el tema, s’expliquen els fonaments de la mateixa i els criteris amb els quals cal viure-la.
Una idea central és que Jesucrist és el Sacerdot principal, i tota la litúrgia és l’exercici del sacerdoci de Jesucrist:
“La litúrgia és l’exercici del sacerdoci de Jesucrist. En ella, els signes sensibles signifiquen i cada un a la seva manera realitzen la santificació de l’home, i així el Cos Místic de Jesucrist, és a dir, el Cap i els seus membres, exerceix el culte públic íntegre. En conseqüència, tota celebració litúrgica, per ser obra de Crist sacerdot i del seu Cos, que és l’Església, és acció sagrada per excel · lència, l’eficàcia, amb el mateix títol i en el mateix grau, no l’iguala cap altra acció de l’Església “(SC 7).
A través de les celebracions litúrgiques, que es desenvolupen al llarg de l’Any litúrgic, l’Església ens il·lumina, ens ensenya, ens introdueix en la vida del Cos Místic de Crist. Es pot dir que és a través d’ella que vivim en Crist.
Mn. Francesc Perarnau
És el títol d’un llibre que refereix l’evangelització del Japó, de José Miguel Cejas, editat per Rialp. Està 
compost d’una trentena de relats personals. En primer lloc, d’aquelles persones que van anar al Japó per impuls del beat Álvaro del Portillo, quan era el prelat i pare a l’Opus Dei, primer successor de sant Josepmaria, complint així un desig del fundador de l’Obra, és a dir, donar a conèixer als japonesos l’Opus Dei. I també de japonesos que van donar fruit a l’evangelització. Cada relat situa el lector en un punt fix del país del llunyà Orient i de la seva història. Alguns relats refereixen l’arribada dels primers evangelitzadors al Japó, les persecucions subsegüents i l’estabilització religiosa, així com fets de la història política i social de aquell país. El que més commou són les referències que fan els protagonistes del relat als seus avantpassats.
Un d’ells és de l’escultor de la Basílica de la Sagrada Família (Barcelona)
el senyor Etsuro Soto, un japonès que va arribar per casualitat a Barcelona i aquí s’ha quedat, lloc on ha conegut la fe de Crist. En el seu relat, realitzat a l’una amb l’arquitecte de la Sagrada Família, el senyor José Manuel Almuzara López, fa referència al seu Japó natal, de la seva conversió al catolicisme, de la seva obra escultòrica, i també de l’Església de Santa Maria de Montalegre, per a la qual va esculpir una imatge de sant Josepmaria, que va ser beneïda el dia 18 de maig de 2008 per l’actual prelat de l’Opus Dei, Dr. Javier Echevarria.
Isabel Hernández Esteban
El primer pas, a Madrid
El cardenal Angelo Amato, nunci del sant pare Francesc a Espanya, va presidir la celebració multitudinària de la missa de beatificació d’Álvaro del Portillo, que es va celebrar a la zona de Valdebebas de Madrid, al migdia del 27 de setembre de 2014. El nunci, en la seva homilia, va parlar de l’ecologia de la santedat i de la puresa de la santedat davant les 300.000 persones que ens vam congregar en aquell recinte. Abans de celebrar la santa missa es va llegir un semblant de la biografia del beat i el missatge de la seva santedat el Papa Francesc. La celebració litúrgica va ser solemne i de beatificació. Immediatament després llegir la fórmula per demanar la incorporació d’Álvaro del Portillo a la llista de beats de l’Església catòlica, que es va dir abans del Glòria, tots els assistents vam arrencar un calorós i sentit aplaudiment. A partir d’aquest moment, es van incorporar al presbiteri les relíquies del beat que les va portar el nen que s’havia curat gràcies a la intercessió del beat Álvaro, acompanyat dels seus pares.
L’arribada de peregrins a Valdebebas es va anar realitzant des de la 7 del matí, hora en què es van obrir les portes. Va ser un esdeveniment únic al qual molts vam voler i, a més, vam poder estar presents. No només hi havia peregrins vinguts de qualsevol punt d’Espanya, sinó també dels països més llunyans. Els idiomes que sentíem eren d’arreu del món, i en alguns casos vam ser incapaços de reconèixer el seu origen. No obstant això, tots havíem anat a Madrid pel mateix motiu i estàvem igualment exultants de goig. Les prediccions del temps havien estat poc favorables, però gràcies a Déu! no es van complir i els paraigües van servir per protegir-nos del sol. En tot moment el servei de voluntaris ens va atendre repartint aigua, sucs de fruites, indicant els llocs als quals ens havíem de dirigir, etc; els serveis públics sanitaris i els d’ordre públic van fer el mateix. Realment va ser una jornada feliç, per la qual s’havia resat moltíssim, sobretot pels fruits de conversions que desitgem que es produeixin. Vam saber més tard que la família del nen curat i la família del beat Álvaro van passar el dia anterior junts i el nen es va sentir com si estigués el mateix Álvaro amb ells.
L’anècdota del dia
Cal assenyalar que per la Vila de Madrid es deia, amb gran sentit de l’humor, en veure la invasió de gent tan sorprenent, que un tal Álvaro donava un concert a Valdebebas, cosa que no estava lluny del que van dir més tard alguns informatius: Opus Dei Beatificació: festa multitudinària a Valdebebas. En definitiva va ser una trobada magnífica i festiva, de gran alegria per a tota l’Església.
Donant gràcies a Déu
I com no hi ha millor manera per donar gràcies a Déu que celebrar una missa d’acció de gràcies, a l’endemà, en el migdia del diumenge 28 de setembre de 2014, en el mateix lloc, ens vam tornar a trobar milers de persones. La missa la va presidir el prelat de l’Opus Dei, Dr. Javier Echevarría Rodríguez, el qual havia estat al costat del beat durant molts anys tant en vida de sant Josepmaria 
com quan el beat Álvaro li va succeir al capdavant de l’Opus Dei. El do i la bellesa que s’imprimeixen en haver viscut i treballat al costat d’un sant i un beat, i ser des de fa anys el prelat i Pare a l’Opus Dei, va fer possible que les seves paraules ens quedaran gravades en el nostre cor i en la nostra ànima. Ens va animar a ser apostòlics, a apropar ànimes a Déu i a protegir la família com a nucli de la societat.
Ens sentirem molt a prop del Pare, que ens va parlar amb molt d’afecte, estima i agraïment. En aquell matí va caure un plugim, però com ens va dir un taxista de Madrid Aquesta pluja és aigua beneïda amb el que s’ha celebrat.
Un intensiu a Roma, amb el beat Álvaro
Una vegada conclosos els actes de la beatificació a Madrid, en els dies següents es celebrarien diversos esdeveniments a Roma (Itàlia), on va viure i va morir el beat Álvaro. Així que prosseguirem el nostre viatge cap a Roma. En la tarda del dia 29 de setembre de 2014, abans del previst, va sortir la comitiva de l’església prelatícia de l’Opus Dei, amb les restes mortals del beat Álvaro que reposaven a la cripta de l’Oratori de Santa Maria de Pau. El trasllat del fèretre es va fer amb cotxe fins a la basílica de Sant Eugeni, situada no gaire lluny de l’església prelatícia. Entre cants i lloances al Senyor, diverses persones van entrar a coll el fèretre, el qual anava cobert amb una bella tela adomassada i moltes flors. La basílica estava plena de gent de tal manera que a la comitiva li va costar obrir-se pas fins al peu del presbiteri. S’havien disposat diverses pantalles i vam poder veure la cerimònia gràcies a elles, no obstant la megafonia va ser defectuosa i no vam poder entendre bé les paraules del prelat de l’Opus Dei. 
Conclòs el ritu, amb les lectures, l’homilia i unes oracions, van retirar la roba i les flors, protegint les restes mortals del beat Álvaro amb una urna, de tal manera que els fidels que volguessin, podien apropar-se i besar el vidre o passar estampes i objectes religiosos, cosa que vam fer tots els que estàvem allà, plens d’emoció. A les 8 del vespre, es va celebrar la missa habitual de la basílica, però amb el privilegi d’estar tan a prop del beat Álvaro.
Autèntic col·laborador de la Veritat
L’endemà, es van celebrar a Roma dues misses d’acció de gràcies. Nosaltres vam acudir a la tarda a la basílica de Santa Maria la Major. La comitiva de bisbes, inclòs el prelat de l’Opus Dei, Javier Echevarría Rodríguez, cardenals i altres sacerdots, acompanyats de les veus d’un cor masculí impressionant, va incrementar la solemnitat de la celebració. El cardenal que va presidir la missa, en la seva homilia, ens va dir, entre altres coses que la santedat de Déu es reflecteix en els seus sants, Crist mateix diu Faré pasturar les meves ovelles. I citant el papa Francesc ens va recordar que Déu ens primerea sempre … Crist va escollir als seus apòstols, i com un apòstol més així es va comportar el beat Álvaro … Va ser un autèntic col·laborador de la Veritat, fidel custodi de la tradició de l’Església però adaptada als temps … es va lliurar a l’Església i a l’Obra … Va transmetre pau sempre, donant a conèixer que se sabia fill de Déu … El Senyor ens crida a tots, fins i tot a les ovelles d’una altra pleta … Per això tot cristià és missioner si ha rebut l’amor de Crist … La nova evangelització suposa un donar-se de cada batejat … el millor camí sempre és per mitjà de la nostra Santíssima Mare … Que siguem bons fills de la nostra bona Mare.
Els carismes de l’Església
Estava previst que en l’audiència del sant pare Francesc del dimecres 1 d’octubre de 2014, el Papa es referiria al beat Álvaro, però no sabíem el què ens anava a dir, la qual cosa ens va suposar una gran expectació. Ens havíem inscrit amb temps, i un cop obtinguts els bitllets (o entrades) per estar a la plaça de Sant Pere, ens dirigirem molt aviat a fer cua, ja que s’havia de passar el control policial habitual. A les 7 del matí estàvem allà al costat de milers de persones que volien assistir a l’audiència. Abans de les 9 hores, ja retransmetien la primera audiència del dia des de la Aula Pau VI, o Aula Nervi, plena de persones, preferentment malaltes, impedides, o en cadira de rodes. La gent, arrabassada d’emoció, cridava frases de suport al Papa, o prorrompia en aplaudiments. Quan el Papa va sortir de l’Aula Nervi, va entrar a la plaça de Sant Pere en cotxe descobert, molt ràpid. Mentre, per megafonia, en diversos idiomes, es sentien els noms dels països participants, amb expressió dels grups inscrits de parròquies o de moviments cristians. 
Les primeres paraules del sant pare Francesc van ser en italià. Va agrair a tots els presents la seva assistència a l’audiència, amb especial èmfasi a tots els fidels de l’Opus Dei que estaven a Roma en ocasió de la celebració dels actes posteriors a la beatificació d’Álvaro del Portillo. El Papa ens va parlar dels molts carismes que hi ha a l’Església catòlica. Va dir que un carisma és més que una característica personal, és un do de Déu, infós per mitjà de l’Esperit Sant, per al bé de tots, per al servei de la comunitat i de l’Església. És a dir, no és un do per al bé propi sinó per al servei de la comunitat on es viu. El Papa ens impel·lí i ens va plantejar les preguntes Com vius tu el teu carisma? Ho tinc oblidat o em serveix per envanir-me? doncs amb els carismes resplendeix la bellesa de la fe cristiana, no ha de ser motiu de confusió, ni d’enveges, ni gelosia, ens ha de servir per unir-nos en un sol esperit, doncs aquesta és la varietat de l’Església. I com era el dia de Santa Teresina de Jesús i de la Santa Faç, ens va recordar que Teresina estimava molt l’Església i volia tots els carismes perquè en el cor de l’Església està l’Amor, i aquest era el seu carisma.
Els agraïments i el missatge es van anar repetint en molts idiomes. El Papa anava afegint algun comentari especial. Va ser commovedor sentir el missatge en llengua àrab i les paraules que va tenir el Papa per als cristians perseguits a Síria i en altres països. Vam resar l’oració del parenostre en llatí, la qual estava impresa al revers del bitllet d’entrada. I vam rebre la benedicció apostòlica del Papa que ens va infondre d’alegria.
Al llarg d’aquelles magnífiques hores a la plaça de Sant Pere de la Ciutat del Vaticà vam aplaudir, vam cridar, i malgrat les milers de persones que omplien la plaça, fins ben entrada la Via Conciliazione, es percebia un gran silenci i una profunda atenció quan el Papa parlava. Conclosa l’audiència amb el Papa, molts dels assistents van marxar però també molts altres ens vam quedar a veure el què passava després, abalançar-nos a les primeres files i pujats a les cadires. Així els cardenals i els bisbes presents, entre ells el Prelat de l’Opus Dei, van saludar un a un al sant pare, el qual va saludar després a un grup de malalts i a un grup molt nombrós de matrimonis recents, abillats amb els vestits de la seva cerimònia nupcial. Quan el Papa se’n va anar cap a l’interior de la Basílica de Sant Pere i ja no se’l veia ni per les pantalles, va ser el moment d’anar-nos i de recordar les seves paraules perquè es quedessin impreses per sempre.
En l’aniversa
ri de la fundació de l’Opus Dei
Al nostre viatge li quedava sol una jornada, la qual tenia un contingut molt especial ja que era el dia 2 d’octubre de 2014, en què es complien 86 anys del dia en què sant Josepmaria va veure l’Opus Dei i es va deixar portar de la mà de Déu per a fer-ho com Ell li deia. Aquell matí es tractava també de moure’s ràpid i aviat doncs volíem anar a missa a l’església prelatícia de l’Opus Dei, i el nostre lloc de descans estava realment a l’altre costat del mapa de Roma. L’autobús que ens havia de portar havia de passar per davant de la Basílica de Sant Eugeni, cosa que ens va brindar l’ocasió de tirar-li petons al beat Álvaro des de la finestra del vehicle públic. Vam poder comprovar també el constant entrar i sortir de la gent d’aquella església, probablement després de venerar les restes del beat, que aquella mateixa tarda el retornarien a la cripta de l’església prelatícia d’on havia sortit el dia 29 setembre 2014.
Vam arribar amb una hora i mitja d’antelació, i molt abans que nosaltres havien arribat altres persones, les quals tenien la mateixa intenció que nosaltres així que vam fer una llarga i pacient cua. Ens vam entretenir parlant amb uns i amb altres, fent-nos fotos, etc. Ningú ens podia assegurar res, només que tinguéssim paciència. Gràcies a Déu! vam tenir el privilegi d’estar en un banc del mateix oratori de Santa Maria de la Pau. La missa va ser concelebrada per set sacerdots de diversos països, vinguts de diferents punts del món, igual que els fidels que ens vam congregar allà. El sacerdot que va pronunciar unes breus paraules en l’homilia ens va dir allò que tots teníem al cor. Que era un privilegi poder ser-hi en el mateix dia de l’aniversari de la fundació de l’Opus Dei, en el lloc on reposen les restes de sant Josepmaria Escrivà sota l’altar, al lloc on va estar exposat el cos del beat Álvaro a les poques hores de morir, i on va estar també i resant sant Joan Pau II davant Don Álvaro del Portillo. Efectivament, en aquell oratori havien estat tres sants i era un gran privilegi i irrepetible estar en un dia com aquell. Abans d’anar-nos també vam aprofitar per passar les estampes de sant Josepmaria pel vidre que protegeix el fèretre de sant Josepmaria.
El segell d’un privilegi
El retorn a Barcelona va ser molt especial ja que les vivències d’aquells dies, entre Madrid i Roma, ens havien deixat molt remoguts i emocionats, amb un nou impuls apostòlic per apropar ànimes a Déu i fer créixer l’Església, amb el nostre carisma d’un lliurament total a l’amor de Déu per mitjà de la santificació del treball i de la família enmig del món.
Isabel Hernández Esteban
És evident que el tema de la família és un tema essencial per a la vida de la societat i també per a la vida de l’Església. La família en sentit cristià, d’acord amb la revelació continguda a la Sagrada Escriptura i en la Tradició, neix en el matrimoni indissoluble entre un home i una dona, en el si entren en el món i són acollits amb la dignitat que els correspon, els nous éssers humans, fills de la família i fills de Déu.
Com és fàcil comprovar donant una ràpida ullada al nostre voltant, la realitat familiar està travessant en la nostra societat uns moments difícils, en els quals es veu interpel·lada per hàbits i fórmules de convivència diferents que, sovint, posen en contradicció les maneres de fer que s’han desenvolupat en les societats d’inspiració cristiana al llarg dels segles.
També és indubtable que hi ha una pressió important per part d’aquells cristians que es troben en situacions familiars difícils o contradictòries i que necessiten una llum clara, una orientació adequada, que els pastors de l’Església, a qui correspon la missió d’ensenyar i governar, han de procurar.
Per tractar el tema de la família en l’actualitat, del 5 al 19 d’octubre se celebrarà a Roma la III Assemblea general del Sínode de Bisbes que té com a tema “Els reptes Pastorals de la família en el context de l’evangelització.
L’Assemblea General Extraordinària del Sínode es reuneix, quan el tema a tractar té una rellevància especial i necessita una resposta urgent, el que ja dóna idea de la importància que el Papa dóna a la temàtica de la família en aquests moments històrics.
El tema del Sínode va començar a preparar l’any 2013 amb les enquestes que es van realitzar en tots els bisbats del món, en què es van recollir les diversíssimes problemàtiques que es donen. Arriba ara el moment de les reunions dels Pares Sinodals.
És important que tots resem i encomanem l’Esperit Sant que els il·lumini i que ells sàpiguen ser dòcils a les seves inspiracions perquè l’Església, una vegada més, pugui donar la resposta adequada als reptes que en aquests moments se li presenten.
Mn Francesc Perarnau
De camí cap a Madrid, grups de peregrins que participaran en la beatificació del Servent de Déu, D. 
Álvaro del Portillo, successor de sant Josepmaria al capdavant de l’Opus Dei, esdeveniment que es celebrarà el proper 27 setembre 2014, a la zona de Valdebevas de Madrid, fan un parada per fer turisme per la ciutat de Barcelona.
Així que diversos grups procedents de diferents llocs del món han demanat celebrar missa a l’Església de Santa Maria de Montalegre, en el cas que vagin acompanyats d’un sacerdot catòlic; o bé s’uneixen a les celebracions habituals del temple. Per això, en aquests dies, no és estrany que grups de turistes entrin a l’església amb un interès més enllà de contemplar un patrimoni cultural, històric i artístic de la ciutat.
Els grups provenen d’Austràlia, New Zeland, Puerto Rico, Costa Rica, USA i Alemanya. En aquest sentit, en la mesura del possible, els mossens de Montalegre tenen l’ocasió de dirigir unes paraules a l’inici de la santa missa habitual, en l’idioma originari del grup. I com que cada lloc d’origen té els seus costums propis, en acabar la missa, es senten cants nous per a nosaltres. En qualsevol cas som un sol poble i una sola fe que ens uneix a tots.
Comunicació Montalegre
S’han concretat més dades del programa d’actes de la beatificació d’Àlvar del Portillo a Madrid, i a Roma:
A Madrid. Dissabte 27 setembre 2014
07:00 h .: Obertura dels accessos al recinte de Valdebebas.
10:00 h .: Inici del programa de benvinguda a les pantalles.
12:00 h .: Santa Missa de la beatificació, presidida pel Cardenal Angelo Amato, Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants.
A Madrid. Diumenge 28 setembre 2014
08:00 h .: Obertura dels accessos al recinte de Valdebebas.
10:00 h .: Inici del programa de benvinguda a les pantalles.
12:00 h .: Santa Missa d’acció de gràcies, presidida per Monsenyor Xavier Echevarría, prelat de l’Opus Dei.
A més a Roma, la ciutat on reposa el cos de Mons. Del Portillo i on va viure des de 1946 fins que va morir el 1994, tindran lloc les següents activitats:
A Roma. Dilluns 29 setembre 2014
18:00 h .: Trasllat del cos del beat Álvaro del Portillo a la basílica de Sant Eugeni.
A Roma. Dimarts 30 setembre 2014
11:00 h .: Santa Missa d’acció de gràcies a la basílica de Sant Joan del Lauterà, presidida pel Cardenal Agostino Vallini, vicari general de Sa Santedat per la diòcesi de Roma.
16:30 h .: Santa Missa d’acció de gràcies a Santa Maria la Major, presidida pel Cardenal Sants Abril i Castelló, arxiprest d’aquesta basílica.
A Roma. Dimecres 1 octubre 2014
10:30 h .: Audiència general amb el Papa Francesc a la Plaça de Sant Pere.
A Roma. Dijous 2 octubre 2014
18.00 h .: Exposició i benedicció eucarística a la basílica de Sant Eugeni. Benedicció amb la relíquia del beat Álvaro i trasllat del seu cos a l’església prelatícia de Santa Maria de la Pau.
Dades de les incripcions
Pels actes que s’han de celebrar a Madrid cal inscriure’s seguint les indicacions mitjançant el lloc web www.alvaro14.org per tal que als inscrits se’l hi assigni una zona del recinte de Valdebebas. En breu i mitjançant la contrasenya d’inscrit es podrá obtenir la targeta de la zona.
Per l’audiència del sant Pare a Roma i pel mateix motiu, cal inscriure’s seguint les indicacions mitjançant el sitio web de la Prefectura de la Casa Pontificia . Un cop a Roma, el comitè organitzador lliurarà el bitllet de l’entrada.
Comunicació Montalegre
El dia 27 d’aquest mes tindrà lloc a Madrid, ciutat on va néixer, la beatificació del servent de Déu Álvaro del Portillo. Tinc com una gràcia de Déu l’haver tingut l’oportunitat de viure a Roma en els anys de la meva preparació per al sacerdoci i d’haver pogut estar molt a prop del Don Alvaro. Per a mi, aquesta beatificació és la confirmació d’una cosa que es podia constatar cada vegada que el vèiem o el sentíem: era un home de Déu, que parlava de Déu, que portava a Déu.
En la informació que ens ofereix la pàgina web de l’Opus Dei es pot llegir una entrevista amb l’actual postulador de la Causa en què respon a aquesta pregunta: Per què és Don Álvaro candidat a la Beatificació? Ho fa amb aquestes paraules:
Per obrir una causa de canonització, l’element determinant és l’existència d’una sòlida fama de santedat, espontània i difosa entre una part significativa del Poble de Déu. Es va donar inici a la causa de Mons. Del Portillo perquè, des del dia de la seva mort, hi havia demostracions evidents d’aquesta fama. Molta gent a tot el món estava convençuda que era una persona santa i invocava la seva intercessió per obtenir favors del Cel. La funció de la causa és verificar si aquesta fama de santedat té un fonament real. El decret sobre les virtuts heroiques promulgat per la Congregació per a les Causes dels Sants el 28 juny 2012 ens diu que l’Església ha arribat a un judici positiu sobre la seva santedat de vida.
L’Església confirma d’aquesta manera la certesa que tants teníem sobre la santedat de vida d’aquest home de Déu.
Moltes persones constaten que és molt bon intercessor davant Déu. Hi ha alguns fets, com els que s’han aportat per a la Causa, que són veritables miracles, però sobretot hi ha molts favors petits que s’atribueixen a la seva intercessió. També així Don Álvaro segueix portant ànimes a Déu.
Mn Francesc Perarnau
Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.
Content blocked by WeePie Cookie Allow Plugin
