Publiquem el full informatiu mensual de juliol de 2023.
Publiquem el full informatiu mensual de juliol de 2023.
La primera setmana d’agost viurem tots, alguns presencialment i d’altres des del lloc habitual, una nova Jornada Mundial de la Joventut. Aquesta vegada a Lisboa (Portugal). Milers de joves de tot el món es reuniran amb el Papa Francesc per revifar la fe i proclamar l’esperança de l’Església. Es tracta d’un esdeveniment de l’Església universal iniciat al Pontificat de Sant Joan Pau II i que se celebra cada any a Roma i cada diòcesi, però cada dos o tres anys es té de manera més solemne en un lloc del món.
Donant continuïtat al lema aixeca’t, proposat pel Papa a la Jornada de 2020, aquest any, en ser Portugal terra de Maria per les aparicions de Fàtima, el Sant Pare ens proposa fixar-nos-hi que, després de l’Anunciació i Encarnació, es va aixecar i va partir sense demora per anar a trobar la seva cosina Santa Isabel. Aquesta ha de ser la nostra actitud en tot moment: estar actius interiorment i si podem físicament, per anunciar Crist a tothom.
Poseu esperança ens diu també el Sant Pare. Esperança a la nostra fe, a la fe en Déu que ens porta a estar actius. En primer lloc, al nostre interior, amb la pregària i amb la unió amb Déu en totes les nostres obres, pensaments i paraules. Després, en la mesura de les nostres possibilitats, amb l’acció apostòlica i evangelitzadora. El món ens espera, els que tenim al nostre costat esperen que els ajudem, que els donem la mà, que els oferim el veritable sentit de la nostra existència. Com Maria, volem viure per a Déu i per als altres.
La Jornada Mundial de la Joventut serà una glopada d’aire fresc, d’alegria i d’esperança per a tota l’Església. Procurem preparar-nos per a aquest esdeveniment meditant l’actitud generosa i ràpida de Maria.
Mn. Xavier Argelich
Crònica i fotos facilitades per Daniel Arasa.-
La sentència de sant Josepmaria de donar llebre per gat, invertint el refrany popular de donar gat per llebre que suggereix actuar amb embolic, va ser utilitzada reiteradament per Aurelio Villar a la conferència que va pronunciar a Montalegre el dia 29 de juny sobre el tema Transmetre avui la fe a la vida ordinària.
Villar es referia al fet que els cristians tenim una cosa molt gran, molt valuosa, la doctrina i la vida de Crist, i hem de portar-ho als altres, encara que la forma de presentar-ho sigui utilitzant un llenguatge i una forma normals, assimilables.
Després d’assenyalar que no s’havia de perdre el temps en lamentacions sobre la manca de fe a la societat va fer referència a la paràbola evangèlica de l’administrador infidel, amb l’explicació final de Jesucrist: els fills de les tenebres són més sagaços que els fills de la llum. Cal ser audaços.
Com a substrat bàsic per a tota transmissió, tant de la fe com de qualsevol tipus de valors, Villar va fer referència que els cristians han de ser acollidors, comprensius. Si s’actua de manera agressiva les persones s’allunyen i res del que se’ls digui no té efecte, va precisar.
Per poder transmetre la fe cal en primer lloc estar convençut. No convenç qui no està convençut, va dir, afegint que no cal avergonyir-se de ser etiquetat com a catòlic, de manera que si unes persones (amics, companys de feina, veïns) fa temps que es relacionen amb un catòlic i no se n’han adonat que ho és, vol dir que aquest alguna cosa fa malament. La gent ens ha de conèixer com a cristians, encara que no per una targeta de presentació sinó per la nostra vida, les nostres converses, la nostra manera de funcionar, va manifestar.
El conferenciant va explicar que alguna cosa del que val la pena adonar-se’n és que tot el bo que hi ha al món coincideix amb virtuts cristianes, encara que s’hi refereixin persones que no són creients: honradesa, amor, sinceritat, fidelitat, etc. per això el que portem als altres és molt valuós.
En la transmissió de la fe és important el xirimiri, és a dir, aquella pluja fina gairebé imperceptible però que finalment acaba per xopar. Es tracta de crear l’ambient propici, dir la paraula adequada al seu moment, promoure la conversa que faci reflexionar.
Pel que fa a la transmissió de la fe al si de la família, va explicar la importància de formar els nens en hàbits bons, animar i donar confiança, així com l’exemple dels propis pares i avis.
Comiat
Aquesta sessió es va impartir a la festa de Sant Pere i Sant Pau, i va ser la darrera d’aquest curs. El cicle de conferències es reprendrà al mes de setembre.
Per tractar-se de la darrera sessió del curs, el col·loqui va poder continuar en acabar la sessió mentre els assistents prenien un aperitiu.
Comunicació Montalegre
La intel·ligència artificial (IA) ens ofereix enormes potencialitats. Tot i això, delegar les nostres decisions a les màquines amaga perills que només estem començant a entreveure. Per exemple, amb la intel·ligència artificial generativa anomenada ChatGPT que ha irromput acceleradament a les nostres vides, s’han encès totes les alarmes. La intel·ligència artificial ha començat a adquirir notables capacitats per manipular i generar llenguatge, ja sigui amb paraules, sons o imatges.
No hem d’oblidar que el llenguatge és la matèria de què està feta gairebé tota la cultura humana. Per exemple, els drets humans són artefactes culturals que creem explicant històries i escrivint lleis. Què passarà quan una intel·ligència no humana sigui millor que l’ésser humà comú explicant narratives, component música, escrivint novel·les, poesies i assajos, redactant lleis, elaborant discursos de contingut polític, expandint notícies falses, dibuixant imatges, redactant homilies i sermons per als diferents cultes religiosos, construint relats mítics i espirituals o escrivint nous “textos sagrats”?
No cal que la IA tingui sentiments propis, consciència o autoconsciència. Només cal que els humans creguem que, si en té i que ens sentim emocionalment i íntimament units a ella, caient en la fascinació pel seu domini del llenguatge i per la seva capacitat d’influir en les nostres opinions i creences.
En tenim un exemple a Blake Lemoine, l’enginyer de Google que l’any 2022 va afirmar públicament que el Chatbot IA LaMDA, on estava treballant, s’havia tornat sentint i conscient. Si un simulacre de diàleg com el que va tenir Lemoine amb la IA Lamda va poder influir prou perquè aquest tècnic cregués el relat construït per la IA i arrisqués fins i tot el seu treball a Google fins a aconseguir que l’acomiadessin per defensar que LaMDA s’havia tornat conscient . Cal preguntar-se, fins on pot arribar la influència de la IA i com ens pot induir a fer tot allò que es proposi?
D’altra banda, em ve a la memòria la ginoide AVA (robot antropomorf d’aspecte femení) de la pel·lícula Ex Machina. Al guió del film, també la IA aconsegueix manipular l’expert programador que havia de comprovar si realment AVA tenia consciència i, per tant, s’hi podia relacionar.
Arribats a aquest punt, cal fer-se la pregunta següent: Podrà la IA arribar a apoderar-se algun dia de la cultura i de la nostra espiritualitat? Hem de ser conscients que la IA és un instrument fonamentalment diferent d’altres tecnologies anteriorment ideades per l’ésser humà ja que la IA, quan vagi sent genèrica o forta, és a dir, quan pugui emular la intel·ligència humana, podrà crear idees i relats culturals i espirituals completament nous.
Tal com ha assenyalat recentment Yuval Harari respecte a aquesta eina, si la IA aconsegueix piratejar el llenguatge humà, és a dir, el sistema operatiu de la civilització humana, podria arribar a aniquilar el nostre món mental i social, la nostra capacitat de mantenir converses significatives, destruint així la democràcia. Jo fins i tot afegiria als comentaris de l’historiador de capçalera de les elits trans humanistes, que probablement aquesta IA també pretén destruir la nostra intel·ligència espiritual.
Cal un desenvolupament més gran de l’algor-ètica i de la intel·ligència espiritual humana.
És a partir d’aquesta preocupació essencial pel que el papa Francesc apressa un món globalitzat i secularitzat perquè sigui capaç de desenvolupar allò que ha anomenat una “algor-ètica” (desenvolupament ètic dels algorismes) perquè la intel·ligència artificial i les màquines estiguin al servei de l’home i no al revés. En certa manera, Francesc ens insta a desenvolupar uns algoritmes amb consciència social i sentit del bé comú.
Si els cervells artificials arribessin algun dia a superar els cervells humans en intel·ligència general, llavors aquesta nova intel·ligència arribaria a ser molt poderosa i el destí de la nostra espècie probablement passaria a dependre de les accions d’aquesta “Supí intel·ligència artificial”. Potser aquest seria l’últim invent que l’espècie humana faria ja que aquesta, més tard, s’ocuparia de la civilització en tots els aspectes. Per primera vegada a la civilització humana, la cultura i l’espiritualitat quedarien en mans d’un ens intel·ligent no humà.
És per aquest motiu que la comunitat tecnocientífica s’està plantejant desenvolupar mètodes de control per a la intel·ligència artificial, encara que aquesta segueixi fent-se més i més intel·ligent. No obstant això, hi ha una contradicció si la intel·ligència artificial es fa més intel·ligent que els humans. No trobareu maneres de burlar aquest control? A més, estem parlant de màquines que seran capaces d’auto programar-se i de construir altres màquines intel·ligents. Les màquines acceptaran ser controlades pels humans, perquè estiguin alineades amb ells, i més encara quan descobreixin que els humans no estan alineats entre si?
D’altra banda, la consciència humana és una mica més complexa del que pretén emular la bio ideologia emergent del trans humanisme. En efecte, la persona humana té la capacitat específica de discernir el que és bo, és a dir, el bé.
El cristianisme anomena “sindèresi” la capacitat que té l’ànima per distingir el bé del mal i per captar i reconèixer els principis morals, posada en l’home i la dona pel Creador com un segell que l’impulsa a fer el bé. Mogut per ella, l’ésser humà està cridat a desenvolupar la seva consciència mitjançant la formació i l’acció per orientar-se lliurement a la seva existència, fonamentant-se en les lleis essencials, que són la llei natural i la llei moral.
En aquest sentit, l’anomenada “intel·ligència” o “consciència” artificial, mai no assolirà la complexitat i plenitud de l’autèntica intel·ligència i consciència humana. I és que l’home (home i dona) té intel·ligència espiritual a diferència de la resta d’éssers vius i dels robots, els algorismes o els ens biotecnològics o els post humans que puguin aparèixer en el futur.
D’altra banda, estem convençuts que l’augment de la intel·ligència espiritual serà essencial a les societats biotecnològiques emergents per mantenir la preeminència de la raó il·luminada per la fe com a fonament de la intel·ligència humana que, com hem assenyalat anteriorment, sempre serà superior a una intel·ligència artificial centrada en la freda raó tecnocràtica.
Com pot ser que el trans humanisme ofereixi al món contemporani, com una novetat, els super poders de l’humà augmentat” per les biotecnologies exponencials i la super intel·ligència artificial, i tanmateix, els cristians moltes vegades no sapiguem transmetre al món la potència dels dons i carismes que concedeix l’Esperit Sant a l’humà cristificat a través de la gràcia santificant?
El gran esdeveniment de Pentecosta ens recorda a l’home i la dona contemporanis la gran veritat que no hi haurà intel·ligència artificial no humana que pugui superar la nostra intel·ligència espiritual humana assistida per la gràcia i inspirada per l’Esperit Sant.
Comunicació Montalegre
El dia 2 d’octubre del 2002 es va celebrar a Roma, al Vaticà, la canonització de sant Josepmaria Escrivà. Des de llavors s’han celebrat misses en llaor al sant de l’ordinari, segons ho va assenyalar Sant Joan Pau II. És més, després de vint-i-tres anys podem dir que s’han celebrat a tots els continents. En aquella data de la canonització es va disposar que la seva festivitat seria el 26 de juny ja que era el dia en el què va traspassar al cel l’any 1975.
Aquest 2023 s’ha celebrat la missa solemne a l’Església de Santa Maria de Montalegre precisament el dilluns 26 de juny a les 7 de la tarda. A l’inici de la celebració, el Sr. Rector, Mn. Xavier Argelich, va comentar que Per a nosaltres és una solemnitat aquesta festa de Sant Josepmaria.
Efectivament, el temple estava al complet, fins i tot una grada estava ocupada i hi havia gent al fons de la nau central dempeus. Tots, d’una manera o altra, amb la seva presència afirmaven el seu amor a l’Església i a l’Opus Dei, tant fidels incardinats a l’Obra, com a cooperadors i altres persones que així ho senten i resen a sant Josepmaria amb fe.
Homilia
Avui és un dia de joia i d’acció de gràcies. Sant Josepmaria amb la seva resposta santa fou el fidel fidelíssim de Déu i de l’Església en la seva vida ordinària sense abandonar el lloc que li corresponia al món. Va recórrer aquest camí de santificació i ens va obrir el camí als altres. Cal correspondre a aquesta crida de Déu a l’Opus Dei mitjançant la identificació amb Crist. Per això hem de tenir un tracte directe amb Ell, amb actes de pietat i treballant bé, com a conseqüència, serem llum per a les persones que ens envolten.
El Senyor va cridar sant Josepmaria, primer a ser capellà, després a seguir estudis civils i per fi a treure l’Opus Dei endavant. Avui renovem aquesta alegria de voler ser sants.
L’Evangeli que hem llegit de la pesca miraculosa li agradava molt a sant Josepmaria perquè remar mar endins i tirar les xarxes és aquesta tasca apostòlica d’anunciar Jesucrist, i com diu el text En el teu nom llançaré les xarxes.
Finalment, cal recordar que el 28 de novembre de 1971, Sant Josepmaria va visitar aquesta església. No sabem què va pregar. El que és clar és que avui aquesta església és plena i ho està per a la glòria de Déu, que tots seguim endavant amb afanys apostòlics.
Dades finals
La Coral Canigó que procedeix d’alumnes i de pares del Col·legi Canigó de Barcelona feia molt de temps que no cantava a Montalegre, però en aquesta ocasió va acompanyar la missa amb els seus cants. La missa es va resar bilingüe, al final de la qual es va poder venerar la relíquia de sant Josepmaria.
Isabel Hernández Esteban
Publiquem el full mensual informatiu de juny de 2023.
Al llarg d’aquest curs, amb aquestes reflexions breus, hem procurat apropar-nos més a Jesús amb el desig de conèixer-lo més i estimar-lo més. Arribem a final de curs, tan esperat pels més joves, i voldria concloure aquestes reflexions fixant-nos en un aspecte fonamental del nostre Senyor Jesucrist: el seu Cor Sacratíssim.
Jesucrist, com hem anat veient, és Déu i Home veritable, Fill de Déu Pare, encarnat al si virginal de Maria, que va créixer i va treballar com un més en una petita ciutat de Galilea, que va anunciar el Regne de Déu i ens va donar a conèixer el Pare, que va patir i va morir per nosaltres, per a la nostra salvació, per després ressuscitar, pujar al cel i enviar-nos l’Esperit Sant.
Davant de tot això ens sorprenem i ens alegrem enormement i, agraïts, el reconeixem Senyor i Amo de tota la creació, especialment de cadascun de nosaltres, i l’adorem i el lloem, li donem gràcies i busquem agradar-lo en tot.
Però sobretot Jesús és el nostre Amic entranyable, el nostre germà i qui més ens estima, amb un cor immens, incapaç de no voler-nos, encara que moltes vegades el rebutgem. El seu amor per nosaltres brolla del seu costat obert, donant la seva vida per amor a tota la humanitat i a cadascun i cadascuna sense distincions. Mai no trobarem un amor tan gran, mai ningú ens estimarà com Ell.
És un cor mans i humil, ple de misericòrdia per a nosaltres, compassiu i benigne, disposat a perdonar sempre, atent a venir al nostre rescat i ajuda, incapaç de deixar-nos sols i abandonats. Un cor esperançat, impacient perquè ens refugiem en Ell i ens condueixi fins a l’Amor Infinit de Déu.
Demanem al Senyor que ens doni un cor com el seu, sense por, a estimar-lo molt i a estimar els altres amb tot el cor. Acudim al Cor Immaculat de Maria per aprendre a estimar com Jesús ens estima.
Mn. Xavier Argelich
La festivitat de l´Església de Santa Maria Montalegre la celebrem cada any el 31 de maig. En aquesta data l’Església celebra la festa de la Visitació de la Mare de Déu a la seva cosina Isabel. Igual que altres anys, aquell dia, a la santa missa de les set de la tarda, es confereix el Sagrament de la Confirmació als confirmands de Montalegre que, com va indicar el rector, fa temps que es preparen, rebent la formació específica, catequesi i estudi, adequats a l’edat de cadascun.
Va presidir la cerimònia del 31 de maig del 2023, el Senyor Bisbe, auxiliar de Barcelona, David Abadias i Aurín. En iniciar la missa, el bisbe ens va dirigir unes paraules breus per centrar-nos en el que passaria: Hem de deixar-nos portar per l’Esperit, no importa el temps ni altres coses, ara és l’Esperit el que importa de debò.
Acabats els ritus inicials, es va iniciar la litúrgia de la Paraula amb les lectures del llibre del Profeta Sofonies, el Salm 103 responsorial cantat i el sant Evangeli segons Sant Lluc.
El ritu de la Confirmació es va iniciar amb la presentació dels confirmands per part del rector, Mn. Xavier Argelich, que els va presentar al bisbe, va explicar que els confirmants presents havien rebut la formació convenient i els va cridar pels seus noms i cognoms, un total de catorze, entre joves i adults.
Tot seguit el bisbe va prendre la paraula. Entre altres coses va dir que Els cants a la missa aviven l’Esperit i ens preparen per participar-hi. Avui l’Evangeli ens refereix la visita de Maria a la seva cosina Isabel, totes dues estan embarassades, totes dues estan en espera. La Verge puja a la muntanya a la casa de Zacaries, a Ein Karem molt a prop de Jerusalem. També els cristians pugem a la muntanya per posar-nos en camí per seguir Jesucrist. A l’Antic Testament hi ha moltes referències a les muntanyes on es produeixen esdeveniments molt importants, així com al Nou Testament, la Muntanya Tabor, la Muntanya de les Oliveres. Hi ha molts camins que donen voltes entre si i no porten enlloc. Però Crist és l’autèntic camí de la Veritat i de la Vida. Dir: Jo vull seguir el Senyor. Els vostres pares i padrins han complert la seva part, ara us toca a vosaltres a confirmar el vostre desig i el Senyor confirmarà la seva promesa: Jo t’acompanyaré cada dia, et donaré la força. Avui el Senyor us dóna el seu esperit, avui és un dia important per a vosaltres per pujar el camí fins a la trobada del Pare. Que el do segueixi sempre en el vostre cor així la vostra vida estarà plena, com filles i fills de Déu que sou i que som.
A continuació, el bisbe llegeix la fórmula conclusiva abans de renovar les promeses del Baptisme en què els confirmands responen dempeus. Es continua amb la imposició de les mans, i la Crismació que és el moment culminant de la celebració. Cadascun dels confirmands s’acosta al bisbe acompanyat del seu padrí o padrina. El bisbe amb el seu dit polze de la mà dreta, untat del sant crisma ,fa el senyal de la creu al front de cada confirmant i li diu:
Per aquest senyal rep el Do de l’Esperit Sant
I el confirmat respon Amén
El bisbe li diu: La pau sigui amb tu
I el confirmat diu I amb el teu esperit.
Tot seguit, el bisbe es renta les mans, i prossegueix la santa missa de manera habitual, amb la lectura de les pregàries, que en aquesta ocasió les va llegir una senyora que acabava de ser confirmada. A la litúrgia eucarística el prefaci va ser l’específic de la Confirmació. Va concloure la cerimònia amb el Cant de comiat consistent en el lloor a la Verge de Montalegre.
Dades finals
Van col·laborar en aquesta cerimònia plena de ritus, tots necessaris i importants, dos sagristans, els col·laboradors habituals, la soprano Rosa Parellada, el Cor Betlem, Mn. Bombardó de mestre de cerimònies, els catequistes, el fotògraf del grup dels confirmands i la cronista.
Isabel Hernández Esteban
A Montalegre cada any, al voltant del 31 de maig, Dia de la Comunitat de Castilla La Mancha, s’ofereix una missa per aquesta Comunitat i pels que estan fora d’ella, a altres regions d’Espanya o a l’estranger. En aquest sentit, la celebració es va fer a la santa missa de les 12h del dia 28 de maig de 2023, el dia de Pentecosta.
En la referida festivitat, l’Església Universal celebra la Vinguda de l’Esperit Sant al Cenacle, a Jerusalem, al cap de pocs dies de l’Ascensió al cel de Nostre Senyor Jesucrist Ressuscitat: Estant allí reunits els apòstols i la Verge Maria es va sentir un gran estrèpit i l’Esperit Sant s’hi va posar, en forma de llengües de foc. L’Evangeli continua dient que van començar a parlar en totes les llengües i tots els entenien.
A més dels fidels habituals, hi va anar un grup nombrós de la Comunitat i una coral amb el seu director i pianista, que van acompanyar els cants de la missa. Algunes de les senyores anaven vestides amb el vestit regional. A l’ofertori membres de la Comunitat van lliurar generosament al celebrant, el Rector Mn. Xavier Argelich, diversos paquets d’aliments perquè l’Acció Social Montalegre els repartís entre les famílies que acull.
En acabar la celebració la soprano de Montalegre va cantar el Veni Creator i amb això es va concloure la Pasqua.
Finalment, el rector va donar pas al president de l’Associació de Castilla La Mancha a Barcelona perquè s’adrecés als fidels assistents. El Sr. Ballesteros, entre altres coses, va dir que agraïa a Montalegre que durant 25 anys hagi accedit a oferir una missa per aquesta Comunitat. Acabat el seu breu discurs va rebre un sentit aplaudiment.
Isabel Hernández Esteban
Crònica i fotos de Florentino Ysern
El dissabte 6 de maig de 2023, sortim de Barcelona unes cent persones del barri del Raval, especialment famílies relacionades amb l’entitat Braval, amb dos autocars. Parem per esmorzar a la Panadella. Abans d’arribar a Torreciudad, es va resar la part del rosari corresponent a l’anada. En arribar al Santuari, ens van habilitar un local per deixar tot allò que portàvem i vam veure el vídeo explicatiu del què és el Santuari de Torreciudad.
Tot seguit, en processó portem la imatge de la Mare de Déu de Santa Maria de Montalegre fins al santuari on la deixem al peu de l’escalinata de l’altar major, al costat d’un grup de Lleida amb una altra imatge, i la de la Mare de Déu de Torreciudad.
Seguidament visitem el santuari pròpiament, la galeria de les imatges de la Mare de Déu que han estat dipositades al santuari provinents de moltes parts del món, les capelles dels confessionaris, tot això fins a l’hora de la santa missa que va oficiar Mn. Bombardó que era el capellà que venia amb la comitiva i que atén la pastoral de l’Església de Santa Maria de Montalegre.
A l’hora prevista es va iniciar la comitiva per resar el sant rosari per l’esplanada. Encapçalava la mateixa, la imatge de Torreciudad que era portada per unes joves, li seguia una Immaculada de Lleida i finalment els pelegrins de Montalegre i de l’entitat BRAVAL.
Va acabar el sant rosari dins del santuari amb la Benedicció amb el Santíssim.
Al trajecte de tornada resem la tercera part del rosari i arribem cansats, feliços i sense contratemps a Barcelona.
Comunicació Montalegre
Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.
Content blocked by WeePie Cookie Allow Plugin