L’any nou

año-nuevo-2015Començar un any sempre fa una il·lusió especial. L’any 2015 es presenta davant de nosaltres com si fos una llibreta nova, per estrenar. Un conjunt de 365 pàgines que estan esperant aquelles paraules que les ompliran. Mica en mica, dia a dia, cadascú de nosaltres anirem escrivint aquestes planes, i entre tots construirem el que serà l’any 2015.

Ara que contemplem aquest temps en blanc i, abans de començar a viure’l, podem fer, o millor, hem de fer els nostres projectes. Nosaltres, que som racionals i que, en certa manera, governem el nostre temps, podem fer l’exercici mental de situar-nos en el final de l’any 2015, i pensar què ens agradaria que diguessin les pagines que ens disposem a escriure. I com que som cristians i conscients de que Deu és el Senyor de l’història, millor si ho fem tema de la nostra oració i li preguntem a Ell: què t’agradaria a Tu, Senyor, que hi posi en aquestes fulles que ara estan tan blanques?

Si afrontem l’any amb aquest esperit, en diàleg amb Déu i buscant fer el què Ell vol, amb la il·lusió d’anar acomplint la seva voluntat, estarem contribuint a fer un món millor.

Com tantes vegades la Litúrgia de l’Església ens fa repetir amb paraules del Salmista, tan de bo nosaltres li diguem: aquí estic Senyor per fer la vostra voluntat.

Mn. Francesc Perarnau

La família que va voler Déu

Seguim celebrant a l’Església universal el dia de la Sagrada Família de Natzaret, de Jesús, Maria i 20141228_125723Josep. Realçant la festa, el rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre va iniciar la missa solemne del diumenge 28 de desembre de 2014, amb paraules referides al sínode especial que va finalitzar a l’octubre d’aquest any i que va tractar del tema tan important com el de la família, demanant que la nostra participació en el sínode ordinari, que seguirà el 2015, sigui amb moltes oracions, pel Sant Pare, els pares sinodals i per la família.

En l’homilia, Mn. Francesc Perarnau va presentar a la Família de Natzaret com el model que va voler Déu per a la família humana. Per això el Verb de Déu, la voluntat de Déu, es va fer home, naixent per obra de l’Esperit Sant en el si d’una família d’home i dona. Aquest és el model que Déu va voler triar de família, al marge d’altres maneres de família. Sant Joan Pau II en la seva encíclica Familiaris Corsortio va deixar un crit a la família: Família, sigues com ets! Va seguir el rector dient, que en la societat es produeixen problemes i aquests generen respostes, i hem de procurar integrar aquest model de família de Natzaret en la societat d’avui, perquè Déu ens ho demana i perquè Déu no ens demana impossibles. A més Déu és immutable. Finalment, ens va dir que no ens deixem portar per les notícies que ja donen solucions als problemes. Encomanem al Papa i als pares sinodals i confiem en la Verge Santíssima i en l’Esperit Sant.

Comunicació Montalegre

 

Una festa en honor a la Mare de Déu de la Puerta

Virgen Puerta esglesiaCoincidint amb el III diumenge d’Advent, en l’Església de Santa Maria de Montalegre es va celebrar en la missa de 12, la festa de la Inmaculada Virgen de la Puerta, patrona del nord del Perú i reina de la pau universal. Tot l’any la imatge es pot venerar en el temple i està situada, al costat de la porta d’accés a la capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa.

La Hermandad de la Virgen de la Puerta de Barcelona, com ja és una tradició, va incloure en el seu programa d’activitats que es celebrés una missa Per demanar a Déu i a la Verge la seva protecció i la pau en els nostres cors per omplir el nostre món d’amor, justícia, veritat, honestedat i així poder complir els manaments de Déu.

VP ambient carrerAmb aquesta invitació que hi constava en el fulletó de la festa, el rector, Mn. Francesc Perarnau va donar la benvinguda a tots els fidels aplegats a l’església que l’omplien de gom a gom. La missa la va concelebrar Mn. Joan Marcé el qual va ser l’iniciador d’aquestes activitats a l’Església de Santa Maria de Montalegre. Al llarg de l’homilia Mn. Perarnau va explicar que efectivament el millor camí per arribar a Déu és mitjançant la intervenció de la Mare de Déu, tot recordant que amb poques paraules i una mirada a Jesús, Jesús va realitzar el seu primer miracle en les Bodes Caná. En aquest sentit, ens va dir que per demanar fe o més fe i per demanar ser uns bons cristians també hem d’encomanar-nos a Ella.

Tanmateix el rector va comentar perquè aquesta advocació mariana és anomenada de la Puerta: A la VP ambient i portantCiutat d’Otuzco, al nord del Perú, una imatge de la Immaculada Mare de Déu va ser traslladada de la Catedral fins a al porta de la ciutat, per demanar-li protecció davant un imminent perill de l’atac d’un grup de pirates. Aquell perill es va esvair, i el poble d’Otuzco no va dubtar que era degut a la protecció de la Mare de Déu. Maria, com aleshores, en segueix protegint, especialment quan ens encomanem a la seva intercessió.

Cap al final de la celebració van començar a sentir-se petards molt sorollosos en honor a la Virgen de la Puerta, la qual la van treure del temple enlaire.

El carrer estava cobert d’una catifa vermella i la imatge engalanada va ser col·locada en un portant per fer la processó per un ampli recorregut al voltant de l’església.

Isabel Hernández Esteban

Missa en sufragi de José María Hernández Garnica

IMG_1454El dia 9 de desembre del 2014 es va celebrar a l’Església de Santa Maria de Montalegre la missa en sufragi pel servent de Déu, José María Hernández Garnica en l’aniversari del seu trànsit. Realment es complia l’aniversari el dia 7 de desembre de 2014, però com era la vigília de la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Verge Santíssima, no va poder celebrar fins a la data esmentada.

Va celebrar el rector, Mn. Francesc Perarnau, el qual en la seva homilia va destacar que en el mateix any del Centenari de José María Hernández Garnica, se celebrava el Centenari del beat Álvaro del Portillo, del qual, com sabem, es va anunciar en el passat mes de gener de 2014 la celebració de la beatificació per al mes de setembre del mateix any. Tenint en compte aquesta gran notícia, tots els esforços calia centrar-los en la preparació del referit esdeveniment. Així que les activitats que s’havien pensat per al centenari del servent de Déu, van quedar posposades per a més endavant.

IMG_1460Però molts dels pelegrins que anaven a Madrid per a la beatificació van passar per Barcelona per dos motius. D’una banda, a veure la basílica de la Sagrada Família, que és una gran catequesi, i de l’altra, a visitar el sepulcre de José María Hernández Garnica. El rector va recordar els diferents grups que van acudir a Montalegre, que van resar davant el sepulcre i van celebrar la santa missa a la capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, tal com ens vam fer ressò en altres notícies.

 

Va prosseguir el rector dient que ara no hi ha res què s’interposi per seguir empenyent i animant laIMG_1466 causa de canonització del servent de Déu. Certament hi ha moltes causes dels sants obertes, però a Montalegre se li han confiat les restes de José María Hernández Garnica amb el designi de la Providència de que aquí s’ha d’empènyer la causa del servent de Déu. I ens hem de sentir implicats, protagonistes del mateix procés, difonent la devoció privada, donant a conèixer la vida de José María Hernández Garnica, les seves virtuts heroiques i resant l’estampa. I sobretot, demanar-li i demanar-li favors. Com més demanem, més se’ns concedirà. Finalment, hem d’escriure els favors o peticions concedides, dirigint les cartes a Montalegre o a l’adreça que posa l’estampa. Amb molta seguretat, el rector ens va dir que anem bé !, ja que cada vegada es reben més cartes.

IMG_1479Va acudir al temple un gran nombre de fidels, i ja començada la missa, la nau de central estava gairebé plena. Acabada la celebració, es va cantar el Virolai i a continuació el celebrant, davant el sepulcre, va resar un respons. Al llarg de tota la celebració es van elevar els cants, acompanyats de l’orgue romàntic de l’església a càrrec del músic Pep Masabeu.

Isabel Hernández Esteban

El Nadal

naixementDesprés dels quatre diumenges del temps de l’Advent, un temps fort de la litúrgia, en el qual ens haurem preparat mitjançant la penitència i la pregària, arribarem al dia 25, en què commemorarem novament el Naixement de Jesús a Betlem.

Realment és gran el fet que recordem, que resumim en poques paraules, però que és gairebé inabastable pel nostre enteniment: Déu infinit i etern es fa home, i tanca la seva divinitat en una naturalesa humana …

I així entra Déu en el món, fet un nen i sotmès a les lleis de la Naturalesa que Ell mateix va crear. I així el veurem moltes vegades al llarg d’aquests dies, en tantes representacions inspirades en el relat que trobem en els Evangeli: Jesús, Maria i Josep, els pastors i les seves ovelles, l’estel, i allà lluny els Mags que vénen d’Orient…

Potser perquè el Nadal és una cosa tan gran cal veure-la amb ulls de nen, que accepta la Veritat sense fer-se grans preguntes, senzillament, que s’acosta al naixement a mirar i a resar, i a jugar amb la imaginació al costat de Jesús petit …

Potser per això els millors textos per a la viure el Nadal no són els grans tractats de teologia que intentaran explicar-nos el misteri, sinó que els trobem en els Nadales, aquestes cançons en les quals la tradició ha volgut rendir-se davant la gran meravella, davant d’allò que és tan gran que no cap en el nostre cap, però que comprenem amb el cor, que és el que sap d’amor.

Mn. Francesc Perarnau

Final de l’Any litúrgic

Liturgia (1)Amb la Solemnitat de Jesucrist, Rei de l’Univers, acabem un any litúrgic a l’Església. Això ens permet fer una breu reflexió sobre la litúrgia a l’Església i la seva importància.
La paraula litúrgia té el seu origen en una paraula grega (leitourgía) i es refereix a un servei públic, generalment ofert per un individu a la comunitat. Entre els diferents usos que avui té aquest terme, el fem servir a l’Església Catòlica per designar tot el conjunt de l’oració pública de l’Església i de la celebració dels sagraments.
La litúrgia és molt més que l’organització dels diferents ritus, de la seva estructura i les normes per les quals es regeix; ens parla més aviat a la raó i significat dels símbols i dels signes que en els ritus es conté, en els quals s’expressa la celebració de la fe.
En la constitució del Concili Vaticà II dedicada a la Litúrgia (Sacrosantum Concilium), un autèntic tractat sobre el tema, s’expliquen els fonaments de la mateixa i els criteris amb els quals cal viure-la.
Una idea central és que Jesucrist és el Sacerdot principal, i tota la litúrgia és l’exercici del sacerdoci de Jesucrist:
“La litúrgia és l’exercici del sacerdoci de Jesucrist. En ella, els signes sensibles signifiquen i cada un a la seva manera realitzen la santificació de l’home, i així el Cos Místic de Jesucrist, és a dir, el Cap i els seus membres, exerceix el culte públic íntegre. En conseqüència, tota celebració litúrgica, per ser obra de Crist sacerdot i del seu Cos, que és l’Església, és acció sagrada per excel · lència, l’eficàcia, amb el mateix títol i en el mateix grau, no l’iguala cap altra acció de l’Església “(SC 7).
A través de les celebracions litúrgiques, que es desenvolupen al llarg de l’Any litúrgic, l’Església ens il·lumina, ens ensenya, ens introdueix en la vida del Cos Místic de Crist. Es pot dir que és a través d’ella que vivim en Crist.
Mn. Francesc Perarnau

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.