Es va iniciar la Vetlla Pasqual amb l’anomenat Lucernari, amb la benedicció del foc i preparació del ciri. Amb l’església apagada i amb poca llum exterior, el rector i dos sacerdots més, van travessar la nau fins arribar a l’entrada principal del temple que dóna al Pati Manning i que a aquella hora estava tancada. Mentrestant, els fidels sosteniem apagada una espelma en espera de ser encesa amb la llum pasqual. El rector va pronunciar les paraules establertes per al ritu del foc, després un dels ministres li va acostar el ciri pasqual i fixant les línies vertical i horitzontal va dir, entre altres oracions, Crist ahir i avui, principi i fi, Alfa i Omega, a Ell pertanyen el temps i l’eternitat, a Ell la glòria i el poder pels segles dels segles, amén. En acabar, el rector va encendre el ciri pasqual amb la flama del foc nou mentre digué Que la llum de Crist gloriosament ressuscitat dissipi les tenebres de la intel·ligència i del cor.
El rector va començar la processó per l’església, es van anar encenent amb la llum pasqual totes les espelmes dels fidels i es va cantar Lumen Christi, Deo Gratias. També es va il·luminar l’església i la capella del santíssim. Un cop inserit el ciri al canelobre de peu, Mn. Palet va llegir el pregó pasqual. Finalment, també es van apagar les espelmes.
A continuació, va seguir la segona part de la celebració, amb la litúrgia de la paraula en la qual es poden llegir fins a nou lectures, els seus salms i oracions corresponents. En aquella nit santa a Montalegre, es van llegir les lectures del Gènesi, i de l’Èxode on es descriu la marxa i fugida dels israelites del jou del faraó d’Egipte. Acabades les lectures, es va cantar el Glòria, es va llegir la lectura obligada de sant Pau als cristians de Corint, el salm i l’Evangeli, després del qual va tenir lloc l’homilia, a càrrec de Mn. Francesc Perarnau, el qual la va enllaçar al moment en què van despenjar Jesús de la creu. Va descriure les hores següents amb tot tipus de detalls extret dels textos dels quatre evangelistes, dels que cal destacar que les dones que van estar al peu de la creu, a excepció de Maria, no van entendre que Jesús no era al sepulcre perquè hi 
havia ressuscitat. No obstant això Pere i Joan si. L’evangelista Joan va escriure d’ell mateix: va entrar, va veure i va creure. El rector va prosseguir donant raó al fet que la redempció no acaba a la creu, sinó en la resurrecció de Jesucrist que és el que se celebra en aquesta nit santa, aclarint que la resurrecció no és una cosa espiritual sinó real, i recollint unes paraules de sant Pau, va dir Jesús ha ressuscitat de debò, sinó la nostra fe i esperança serien vanes. Amb la mort i redempció de Jesús ressuscitat, desapareix la mort provocada pel pecat original i ens reviu a una vida de cos gloriós, ja que la mort ha estat devorada per la mort de Jesús. Finalment, el rector ens va convidar a viure la pasqua durant la setmana que s’iniciava, anomenada l’octava de pasqua, seguida de quaranta dies més, plens de celebracions litúrgiques d’alegria pasqual.
Va prosseguir la tercera part amb la litúrgia de l’aigua baptismal. En aquella nit no hi va haver cap nou catecumen, per això el ritu va ser de la benedicció de l’aigua, amb la qual el celebrant aspergí abundantment a tots els fidels i a continuació vam renovar les nostres promeses baptismals, renunciant a satanàs, a les seves obres i els seus enganys. I vam professar la nostra fe, dient, igualment en veu alta, que crèiem tot el Credo de l’Església Catòlica.
En la quarta part, es va celebrar la litúrgia eucarística de la manera acostumada. Un cop acabada, els ministres i el poble vam cantar la primera Regina Coeli a la Verge Santíssima. Al llarg de tota aquesta bella celebració, la soprano Patrícia Sendra va dirigir els cants juntament amb el organista de la casa, Josep Masabeu, sent el ministre de 
cerimònies Mn. Joan Juventeny.
Bones Pasqües!
Isabel Hernández Esteban
Entrem en el Mes de Maig, un mes tradicionalment dedicat a Maria. Els que tenim la sort de poder freqüentar l’Església de Santa Maria de Montalegre, ens trobem a l’entrar i dirigir la nostra mirada al presbiteri, amb aquesta magnífica imatge de Maria, que acull i cobreix amb el seu mantell a aquells nens que recorden aquells que van ser acollits a la Casa de la Caritat, però que d’alguna manera ens representen també a nosaltres, que som criatures molt necessitades de la seva ajuda i protecció.
