L’església de Santa Maria de Montalegre forma part del patrimoni històric i cultural de la ciutat de
Barcelona i per aquest motiu són constants les visites de turistes i ciutadans ja que és un temple de gran bellesa, tot i que Montalegre no sol estar en les guies habituals. En ocasions, en aquestes visites les persones no vesteixen adequadament, parlen en veu alta o inclús per telèfon.
Però cal tenir en compte que principalment l’església de Santa Maria de Montalegre és un lloc de culte perquè roman sempre Nostre Senyor Jesucrist al sagrari. És per això que cal entrar al temple adequadament vestit, amb respecte i amb el telèfon mòbil en total silenci. Tots sabem que el telèfon mòbil és més que un mitjà per parlar, pot contenir aplicacions que ens ajudin a resar. Però sempre i en tot cas, ha de romà en silenci.
És per això que hem col·locat dos indicadors informatius sobre la modèstia en el vestir i el silenci que cal respectar perquè l’església és la casa de Déu.
Aquests indicadors hi són al vestíbul de l’església segons s’entra al temple pel carrer Valldonzella 13.
Moltes gràcies per la vostra comprensió i col·laboració per fer de l’església un millor lloc de culte i oració.
Comunicació Montalegre
Amb motiu de la realització d’obres a la sagristia de l’església de Santa Maria de Montalegre, s’estan 
celebrant les misses diàries a la capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, al costat de la qual s’ha habilitat la sagristia temporalment.
Finalment s’han resolt els problemes persistents de les humitats a la sagristia, i ja s’està procedint al canvi del terra i la nova instal·lació del parquet. Així que, en breu, els arranjaments s’hauran acabat i les misses diàries tornaran a celebrar-se a la capella del Santíssim, la qual segueix oberta durant tot l’horari de l’església, per fer oració.
Comunicació Montalegre
Mesos abans de la inauguració del V Centenari del Naixement de santa Teresa de Jesús, a la catedral d’Àvila el 15 d’octubre del 2014 es va celebrar una missa solemne preparatòria per a l’any jubilar que havia aprovat el summe pontífex Francesc. Els preparatius dels actes, exposicions i les celebracions que anaven a celebrar-se en l’Any del Jubileu de Santa Teresa de Jesús, i els esperats fruits i conversions que en un any tan fort es produiran han suposat part molt important de les oracions del Carmel.
Teresa de Jesús va néixer a Àvila l’any 1515 i va passar a la vida eterna a Alba de Tormes al 1582, per això les dues ciutats alberguen el conjunt d’actes a l’entorn de la santa. El lema que ho resumeix tot és Teresa de Jesús, Mestra d’Oració, títol que podem llegir per qualsevol lloc d’Àvila. El V Centenari va tenir la seva inauguració el 28 de març de 2015, a aquest efecte la Fundació Las edades del Hombre i la Junta de Castilla y León, amb la col·laboració de l’Ordre del Carmel Descalç, entre altres institucions i entitats, van preparar quatre seus que podran visitar-se del mes d’abril al mes de novembre de 2015.
Segons les publicacions oficials (guia de mà i llibre d’imatges, entre d’altres) són quatre seus repartides entre Àvila i Alba de Tormes que ens ajudaran a endinsar-nos en la rica personalitat de Teresa de Jesús. Tres esglésies a Àvila per recrear el seu amor amb Crist. La primera de les seus, el Convent de Nostra Senyora de Gràcia, exposa el primer descobriment de la seva vocació i ens endinsa en l’Ordre del Carme que ella va escollir. D’allí anirem a la capella de Mossèn Rubí per analitzar el context social i religiós que va viure la santa, l’època de l’imperi Hispà, la Contrareforma, les Arts i Amèrica. Acabarà amb l’inici de la Reforma del Carmel, la gran empresa de Teresa com a fundadora a l’Església. L’església de Sant Joan Baptista alberga el centre de l’exposició: la humanitat de Crist, la seva devoció mariana i josefina (a sant Josep) fins arribar a la unió plena amb Déu, l’èxtasi o la transverberació. La rica iconografia atresorada pels convents de l’orde i per les esglésies, catedrals i museus espanyols ens ajudarà a posar imatge a aquesta experiència orant de Teresa de Jesús.
A més a Àvila es pot visitar el convent de l’Encarnació, que està fora de les muralles, les quals amiden 2516 metres, on podem veure els llocs on la santa va viure durant uns anys, i on va conèixer a sant Joan de la Creu, el qual va ser confessor del convent durant tres anys. I el convent de sant Josep on es troba el primer fèretre de la santa.
La ciutat d’Àvila, preparada per rebre els visitants, al seu torn ofereix un menú propi d’aquelles terres altes i on el fred forma part habitual de la vida dels seus habitants ja que està a uns 1500 metres sobre el nivell del mar i per combatre’l necessita una cuina de cullera ben calent. Es diu que una cèlebre frase de la santa, la consagra com a patrona de la gastronomia doncs També entre olles s’hi troba Déu.
Isabel Hernández Esteban
El segon diumenge de Pasqua de l’any 2000, el Papa Sant Joan Pau II va canonitzar Sor Faustina Kowalska, la religiosa que havia rebut de Jesús, tal com s’explica en el seu diari, l’encàrrec de promoure la devoció a la Divina Misericòrdia:
“Desitjo que la Festa de la Misericòrdia sigui un refugi i protecció per a totes les ànimes i, especialment, per als pobres pecadors. Aquest dia estan obertes les entranyes de la meva Misericòrdia. Vesso un mar de gràcies sobre les ànimes que s’apropin a la deu de la meva Misericòrdia. L’ànima que es confessi i rebi la Santa Comunió obtindrà el perdó total de les culpes i de les penes “(Diari 699)
Aquell dia el Papa va anunciar que a partir d’aquest any el Diumenge segon de Pasqua rebria el nom de Diumenge de la Divina Misericòrdia, un dia en què els cristians estem cridats a acudir amb gran confiança a la benevolència divina per suportar les dificultats i proves que hem d’afrontar en la vida per causa de la nostra fe.
Amb Decret del dia 5 de maig de l’any 2000 la Congregació del Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments de la Santa Seu va determinar que el Segon Diumenge de Pasqua, el diumenge següent al Diumenge de Resurrecció, s’anomenaria:”Segon Diumenge de Pasqua o de la Divina Misericòrdia”
Com totes les devocions genuïnes aquesta també es va estenent a poc a poc, sense cridar molt l’atenció, però cada vegada es poden veure en més llocs les imatges del Senyor amb els rajos que surten del seu cor i que simbolitzen la Misericòrdia que reparteix abundantment.
Mn Francesc Perarnau
Es va iniciar la Vetlla Pasqual amb l’anomenat Lucernari, amb la benedicció del foc i preparació del ciri. Amb l’església apagada i amb poca llum exterior, el rector i dos sacerdots més, van travessar la nau fins arribar a l’entrada principal del temple que dóna al Pati Manning i que a aquella hora estava tancada. Mentrestant, els fidels sosteniem apagada una espelma en espera de ser encesa amb la llum pasqual. El rector va pronunciar les paraules establertes per al ritu del foc, després un dels ministres li va acostar el ciri pasqual i fixant les línies vertical i horitzontal va dir, entre altres oracions, Crist ahir i avui, principi i fi, Alfa i Omega, a Ell pertanyen el temps i l’eternitat, a Ell la glòria i el poder pels segles dels segles, amén. En acabar, el rector va encendre el ciri pasqual amb la flama del foc nou mentre digué Que la llum de Crist gloriosament ressuscitat dissipi les tenebres de la intel·ligència i del cor.
El rector va començar la processó per l’església, es van anar encenent amb la llum pasqual totes les espelmes dels fidels i es va cantar Lumen Christi, Deo Gratias. També es va il·luminar l’església i la capella del santíssim. Un cop inserit el ciri al canelobre de peu, Mn. Palet va llegir el pregó pasqual. Finalment, també es van apagar les espelmes.
A continuació, va seguir la segona part de la celebració, amb la litúrgia de la paraula en la qual es poden llegir fins a nou lectures, els seus salms i oracions corresponents. En aquella nit santa a Montalegre, es van llegir les lectures del Gènesi, i de l’Èxode on es descriu la marxa i fugida dels israelites del jou del faraó d’Egipte. Acabades les lectures, es va cantar el Glòria, es va llegir la lectura obligada de sant Pau als cristians de Corint, el salm i l’Evangeli, després del qual va tenir lloc l’homilia, a càrrec de Mn. Francesc Perarnau, el qual la va enllaçar al moment en què van despenjar Jesús de la creu. Va descriure les hores següents amb tot tipus de detalls extret dels textos dels quatre evangelistes, dels que cal destacar que les dones que van estar al peu de la creu, a excepció de Maria, no van entendre que Jesús no era al sepulcre perquè hi 
havia ressuscitat. No obstant això Pere i Joan si. L’evangelista Joan va escriure d’ell mateix: va entrar, va veure i va creure. El rector va prosseguir donant raó al fet que la redempció no acaba a la creu, sinó en la resurrecció de Jesucrist que és el que se celebra en aquesta nit santa, aclarint que la resurrecció no és una cosa espiritual sinó real, i recollint unes paraules de sant Pau, va dir Jesús ha ressuscitat de debò, sinó la nostra fe i esperança serien vanes. Amb la mort i redempció de Jesús ressuscitat, desapareix la mort provocada pel pecat original i ens reviu a una vida de cos gloriós, ja que la mort ha estat devorada per la mort de Jesús. Finalment, el rector ens va convidar a viure la pasqua durant la setmana que s’iniciava, anomenada l’octava de pasqua, seguida de quaranta dies més, plens de celebracions litúrgiques d’alegria pasqual.
Va prosseguir la tercera part amb la litúrgia de l’aigua baptismal. En aquella nit no hi va haver cap nou catecumen, per això el ritu va ser de la benedicció de l’aigua, amb la qual el celebrant aspergí abundantment a tots els fidels i a continuació vam renovar les nostres promeses baptismals, renunciant a satanàs, a les seves obres i els seus enganys. I vam professar la nostra fe, dient, igualment en veu alta, que crèiem tot el Credo de l’Església Catòlica.
En la quarta part, es va celebrar la litúrgia eucarística de la manera acostumada. Un cop acabada, els ministres i el poble vam cantar la primera Regina Coeli a la Verge Santíssima. Al llarg de tota aquesta bella celebració, la soprano Patrícia Sendra va dirigir els cants juntament amb el organista de la casa, Josep Masabeu, sent el ministre de 
cerimònies Mn. Joan Juventeny.
Bones Pasqües!
Isabel Hernández Esteban
Els horaris del Diumenge de Rams i de la Setmana santa de 2015 són els següents:
Diumenge 29 de març. 12h
Benedicció dels rams al Pati Manning, a continuació la santa missa.
Dijous sant 2 d’abril. 17h
Missa de la Cena del Senyor, a continuació l’adoració al Monument
Divendres sant 3 d’abril. 17h
Celebració de la Passió del Senyor
Dissabte sant 4 d’abril. 20h
Solemne Vetlla Pasqual
Diumenge de Resurecció 5 d’abril
No hi haurà missa d’11.
Misses: 12h, 18h i 19h.
Comunicació Montalegre
L’església de Santa Maria de Montalegre enguany en fa ¡113 anys! i com totes les coses precisa un constant manteniment. A més és patrimoni cultural de la ciutat i el manteniment que requereix no es pot fer de forma domèstica sinó seguint uns paràmetres propis d’un patrimoni que ha de conservar les característiques inicials. En aquest sentit, la renovació de materials i els arranjaments han d’efectuar-se per experts i coneixedors de la normativa aplicable als bens denominats patrimoni històric, amb els permisos i autoritzacions adequades. Dit això cal expressar el nostre agraïment als col·laboradors i benefactors que fan possible que aquests arranjaments es puguin realitzar de tal manera que en res es malmeti aquest valor artístic que té en si mateixa l’edificació del temple, i les obres d’art que en ella s’hi contenen.
En aquest sentit, s’ha pogut fer una nova instal·lació de tot el sistema de megafonia de la capella de la Medalla de la Mare de Déu de la Miraculosa. Hauran observat els fidels habituals de l’església que la capella ara disposa de dos altaveus (abans només hi havia 1) i tres unitats de micròfon (a l’altar i als dos ambons). Per tant, des de mitjans de gener de 2015 l’audició de la santa missa o les meditacions que allí es celebren és perfecta.
Per altra banda, el terra de fusta de la sagristia, que compte els mateixos anys que té l’església, està totalment bufat per la humitat que s’ha escolat durant molts anys, o aixecat pels canvis estacionals o per l’ús, entre d’altres motius. Així que, gràcies als generosos donatius dels benefactors, en breu comencen les obres del canvi del terra, les quals s’intentarà que produeixin el mínim de molèsties als fidels de l’església.
Si vostè també vol ser benefactor o benefactora d’aquest patrimoni cultural de Barcelona, pot fer una transferència bancària a: 2100 3275 2522 0008 0364.
Li agrairem el seu donatiu amb les nostres oracions i, per altra banda, Hisenda li farà una desgravació fiscal, amb el certificat que li lliurarem oportunament, a part de la satisfacció personal que sempre produeix la generositat.
Comunicació Montalegre
Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.
Content blocked by WeePie Cookie Allow Plugin
