Contingut

Es va celebrar la missa d’entrada del nou rector, Mn. Xavier Argelich i Casals, el dissabte 21 de novembre de 2015 a les 12 del migdia a l’Església de Santa María de Montalegre. Dins la missa es van llegir diverses monicions per mitjà de les quals se li va lliurar a Mn. Argelich la seu de l’església, l’ambó, l’altar, la Reserva i la clau del sagrari, una cerimònia de transmissió de la responsabilitat de l’Església de Santa María de Montalegre que realitzava l’arquebisbat de Barcelona a Mn. Argelich.

Com podem recordar, fins el 30 de setembre de 2015, va ser rector Mn. Francesc Perarnau. Així, a partir de l’1 d’octubre de 2015, Mn. Argelich ha assumit la responsabilitat de rector. No obstant, calia celebrar la santa missa per tal d’efectuar la transmissió i els signes.

La celebració la va presidir el vicari episcopal de l’arquebisbat de Barcelona, Mn. Joan Galtés, i van concelebrar el vicari de la delegació territorial de Catalunya de l’Opus Dei, Dr. Antoni Pujals; Mn. Xavier Argelich; Mn. Francesc Perarnau; Mn. Joan Costa, rector de la parròquia de Betlem a la qual està adscrita l’Església de Santa María de Montalegre; Mn. Joan Cabot, arxipreste de la zona; i Mn. Carlos Palos. A l’inici de la missa el Dr. Pujals va llegir el nomenament, signat pel cardenal arquebisbe Lluis Martínez Sistach, mitjançant el qual se li va lliurar a Mn. Argelich la seu de l’església. Després de les lectures, el vicari episcopal va beneir Mn. Argelich i amb les seves paraules li va lliurar l’ambó amb la significació del lloc on llegeix l’Evangeli.

A la seva homilia, el vicari episcopal ens va dir que en el successiu relleu de pastors d’aquesta església, Hem de reconèixer a Jesucrist, tant aquí a Mn. Argelich com a la diòcesis, al nou bisbe que prendrà possessió properament. Confiem els nostres pensaments i desitjos a la Mare de Déu perquè faci dels nostres pastors servidors de l’Església.

Seguidament, i després de les pregàries, el vicari episcopal va llegir la monició del lliurament de l’altar a Mn. Argelich per celebrar en aquell lloc sant l’Eucaristia. Un cop acabat l’ofertori, el set preveres van pujar plegats a l’entorn de l’altar. Aquest va ser un moment impactant atesa la celebració solemne en la que estàvem participant.

Un cop acabat el ritus de la Comunió, el vicari episcopal va lliurar la clau del sagrari de la Capella del Santíssim, a Mn. Argelich el qual va portar la Reserva amb el mantell humeral.

 
La part final

Mn. Perarnau va dirigir unes breus paraules dient que havia donat gràcies a Déu de forma reiterada per tot el que havia rebut i aprés en els anys que ha estat de rector a Montalegre. I va voler destacar entre les activitats i accions desenvolupades més importants, la del trasllat del servent de Déu José Maria Hernández Garnica, del cementiri de Montjuic de Barcelona a la Capella del Santíssim de Montalegre, i, per descomptat, haver treballat en bé de l’Acció Social Montalegre. Finalment va desitjar a Mn. Argelich que tinguis molta feina en aquesta casa que és la Casa de la Misericòrdia.

Mn. Argelich va agrair la presència del vicari episcopal, del vicari de la delegació de l’Opus Dei a Catalunya i dels altres mossens, en la representació que ostentaven. Va dir que Mn. Francesc Perarnau li ha deixat un canvi fàcil perquè ha format uns bons equips de sagristans, col·laboradors, empleats, voluntaris anònims, cantants, organistes, etc. Va manifestar us necessito a tots.

I el vicari episcopal, Mn. Joan Galtés va recordar que ell li havia donat l’entrada a Montalegre a Mn. Perarnau i li va donar les gràcies per la labor realitzada, i que esperava de tot plegat fruits de santedat.

Hi era tothom

El temple de Montalegre estava ple de gom a gom. Podíem reconèixer a molts fidels habituals de l’església; també a
col·laboradors, voluntaris i empleats de l’Acció Social Montalegre; a fidels de la prelatura de l’Opus Dei; i a familiars i amics de Mn. Perarnau i de Mn. Argelich.

Per últim, com és habitual a Montalegre, hi havia dos mossens confessant i un tercer fent de Mestre de la cerimònia, Mn. Joan Juventeny. Les lectures, els cants, i l’orgue romàntic de la Casa, van anar a càrrec de laics i fidels col·laboradors.

Aprofitem l’ocasió per destacar especialment la tasca dels sagristans i dels escolans.

Isabel Hernández Esteban

Recentment, l’Arquebisbat de Barcelona ha designat com a nou rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre a Mn. Xavier Argelich, i amb motiu d’aquest canvi es celebrarà a l’església una missa el proper 21 de novembre de 2015 a les 12 hores, a la qual tots sou convidats.

L’anterior rector de l’església de Santa Maria de Montalegre, Mn. Francesc Perarnau, després de 9 anys al capdavant de l’església, es va acomiadar dels fidels el 19 de juliol de 2015, en la missa habitual dels diumenges, a les 12 hores del migdia.

Posteriorment, Mn. Perarnau volia acomiadar-se de totes les persones que formem part dels equips que fan possible que l’església funcioni correctament, no solament de la vessant pastoral sinó també de l’activitat social i de comunicació. En aquest sentit, Mn. Perarnau, ens va aplegar en una missa d’acció de gràcies a totes les persones col·laboradores de Montalegre, entre elles, empleats, voluntaris i familiars.

La missa la va celebrar el passat 24 de juliol de 2015, a les 7 de la tarda, a la capella del Santíssim. Atès el dia i l’hora de que es tractava, la missa va ser la de l’apòstol sant Jaume. En l’homilia, Mn. Perarnau va anar nomenant un per un tots els equips de treball, dient alguns dels noms de les persones que hi formaven part, agraint-nos tota la tasca desenvolupada mentre ell ha estat rector, tenint present aquelles persones que no van poder assistir a la celebració per algun tipus d’impediment, així com també recordant als col·laboradors difunts. En primer lloc, ens va referir als onze anys que ha estat en aquesta església, dos dels quals de vicari amb Mn. Joaquim, i nou com rector, fent-nos part de que per a ell ha estat un període de temps molt profitós. Va dir que Montalegre és una realitat molt gran i de la que neixen moltes coses. Va donar les gràcies reiteradament a tots. A molts col·laboradors que preparen els ornaments i els objectes pel culte, als cantaires, als organistes; als sagristans que fan possible que les misses es segueixin amb normalitat i també paren el cop davant alguna incidència. A l’administració que treballen perquè tot brilli i estigui en ordre, i els fidels i visitants puguin exclamar que l’església és molt maca i bonica. Als administradors de les oficines que porten els comptes, els temes de bancs, les almoines, etc. I sobre tot el control de les misses pels difunts, quelcom molt important en la pastoral de l’església, i el control de totes les persones que ha estat confirmades en Montalegre des de fa molts anys. Igualment va destacar el treball artístic del l’escultor del temple de la Sagrada Família, senyor Etsuro Soto, també present, que va esculpir la imatge de sant Josepmaria que hi és a Montalegre des de l’any 2008; i al pintor que va rehabilitar un conjunt molt ampli de sanefes i paons de la nau central de l’església, senyor Antoni Luque.

Mn. Perarnau va continuar explicant tots els projectes que es van endegar, un dels quals va ser que es complís el somni de tenir les despulles del servent de Déu José María Hernández Garnica, que reposava al cementiri de Montjuic i que des de l’11 de novembre de 2011 hi és a la capella del Santíssim de Montalegre, donant així les gràcies als benefactors i als arquitectes. També va recordar els llocs de peregrinatge que es van impulsar i ha quedat ben reflectit en les nostres cròniques sobre Terra Santa, Lourdes, París, Lisieux, Fàtima, etc. Donant també les gràcies a l’equip de comunicació.

Per últim es va referir a la valuosa tasca desenvolupada per l’Acció Social Montalegre que abasta a unes 600 famílies del barri del Raval de Barcelona, al personal del magatzem que hi és al mateix carrer que l’església però en el número 54, sempre a l’abast d’aquestes famílies que assisteix l’entitat social de l’església. Mn. Perarnau va acabar donant les gràcies a la Fundació Raval Solidari i a tota aquesta gran família de Montalegre.

A continuació, ens va convidar, a la sala polivalent, a un pica pica que havia preparat l’administració de la Casa que, en aquella hora del vespre, va resultar la millor revetlla de sant Jaume a la que podíem anar.

Isabel Hernández Esteban

En el dia de la festivitat dels Àngels Custodis, es va celebrar a l’Església de Santa Maria de Montalegre l’aniversari de la fundació de l’Opus Dei ja que el 2 d’octubre però fa 87 anys, sant Josepmaria, per inspiració divina va veure l’Obra. En aquesta ocasió la missa la va presidir Mn. Lluís Tusquellas, i concelebrada amb Mn. Xavier Argelich i Mn. Manel Mallol, ambdós mossens de Montalegre.

En l’oració de l’inici de la missa, es va demanar als àngels que ens protegeixin de tots els perills. En l’homilia, entre d’altres coses, Mn. Tusquellas va recordar com es va produir aquella monició de Déu a sant Josepmaria, el qual estava fent un recés espiritual i en la pregaria, decidit a fer la voluntat de Déu, va veure el què estava esperant que se li revelés, el que Déu esperava d’ell, és a dir, fer l’Obra. Mn. Tusquellas ens va parlar de lo important que és l’oració per a un cristià, doncs Déu desitja està amb nosaltres, en la nostra intimitat, en especial en la santa eucaristia. El nostre interior hauria de ser la casa de Déu perquè Ell actuï sempre en nosaltres. I en el camí de l’Opus Dei descobrirem que tots som cridats a la santedat, arreu del món. Tothom pot ser sant, Déu no descarta ningú, estima tothom, per a Ell cada persona és important i única. Estimant Déu i fent la seva voluntat, es poden fer coses grans als seus ulls, aleshores guanyar-se el cel serà una gran aventura. Per tant, és important el què fem a la vida si li diem a Déu ¿Què vols què faci Déu meu? ¿Cap a on vols què vagi, Déu meu? ¡Senyor, vull ser obra teva!

Com sol ser habitual, també en aquest 2 d’octubre de 2015, va dirigir els cants Mn. Joan Juventeny juntament amb el senyor Pep Masabeu, l’organista de la Casa. Les lectures van anar a càrrec del col·laborador senyor Àngel Gómez-Sala.

Isabel Hernández Esteban