Contingut

“Estem vivint el temps de la misericòrdia. Aquests és el temps de la misericòrdia. Avui hi ha molta necessitat de misericòrdia, i és important que els fidels laics la visquin i la portin als diferents ambients socials. ¡Endavant!”

 El Papa Francesc ens convida a preparar-nos per viure el Jubileu de la Misericòrdia que començarà en la propera solemnitat de la Immaculada Concepció, coincidint amb el 50è aniversari de la cloenda del Concili Vaticà II. Es més, ens encoratge a fer-ho amb decisió personal, sense esperar que ens diguin com i quan. Confia en que tots els fidels visquin aquest temps de la misericòrdia, però especialment els fidels laics: els cristians corrents, pares i mares de família, avis, fills i filles; treballadors i estudiants. Tots vosaltres.

La misericòrdia és un tema molt sentit pel Sant Pare. De fet, està inclòs en el seu lema episcopal : “miserando adque eligendo”; fent referència a la manera que tenia Jesucrist d’escollir els seus deixebles i en concret a Sant Mateu, considerat publicà i pecador pels seus coetanis: Jesús, mirant-lo amb sentiment d’amor, l’escolli i li digué: segueix-me! Jesús és el rostre de la misericòrdia del Pare. Es més, Jesús ens mira sempre amb ulls de misericòrdia.

Amb el Jubileu de la misericòrdia, el Papa Francesc, posa en el centre d’atenció a Déu misericordiós que invita a tothom a tornar a Ell. L’encontre personal amb Ell inspira la virtut de la misericòrdia. Com ens deia Sant Joan Pau II, Déu es fa visible com Pare ric en misericòrdia. Des de la fe es fàcil comprendre-ho, perquè la misericòrdia consisteix fonamentalment en fer pròpia la misèria aliena. I això és el que fa Jesús a l’assumir totes les xacres humanes per a redimir-les en la Creu. Què lluny queda aquesta actitud de la nostre inclinació a buscar culpables de tot el que succeeix, però sense incloure’ns mai. El nostre món seria molt més humà si aprenguéssim de veritat a necessitar el perdó i a atorgar-lo sempre. No podem oblidar què la misericòrdia és inseparable del perdó i per tant de reconèixer la culpa i manifestar el penediment. Si volem obtenir el perdó és lògic que també estiguem disposats a perdonar. Es una de les principals peticions del Parenostre, l’oració dominical.

Preparem-nos a tal gran esdeveniment contemplant el misteri de la misericòrdia: font de joia, de serenitat i de pau; condició de la nostra salvació. Misericòrdia: ens diu el Papa Francesc, és l’acte darrer i suprem amb el qual Déu ve a trobar-nos. Misericòrdia: és la llei fonamental que habita en el cor de cada persona quan mira amb ulls sincers el germà que es troba en el camí de la vida. Misericòrdia: és la via que uneix Déu i l’home, perquè obre el cor a l’esperança de ser estimats malgrat el límit del nostre pecat. En l’Evangeli trobem multitud de manifestacions d’aquesta misericòrdia divina. Us convido a descobrir-les vosaltres mateixos; obriu l’Evangeli i mediteu-lo assaborint els fets i les paraules de qui és pacient i misericordiós. Descobrirem com la misericòrdia de Déu no és pas una idea abstracta, sinó una realitat concreta amb la qual Ell revela el seu amor, que és com el d’un pare o mare que s’entendreixen en el més pregon de les seves entranyes pel propi fill. És un amor que prové des del més íntim, com un profund sentiment, natural, fet de tendresa i compassió, d’indulgència i de perdó. Què fàcil és, aleshores, retornar a Ell i redescobrir l’alegria de la vida cristiana. Què fàcil ho tenim, si comencem a viure-ho a la nostra pròpia llar. Deixem que la misericòrdia de Déu il·lumini les nostres famílies. Siguem misericordiosos hi assolirem la Misericòrdia.

Mn. Xavier Argelich Casals

Rector de Montalegre

En la tarda del dimecres 28 d’octubre de 2015, a la sala d’actes de l’Oratori de Santa Maria de Bonaigua, el Director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, Mn. Josep M. Martí i Bonet, va presentar el llibre Escrivà de Balaguer a Catalunya, 1913-1974 Petjades de sant Josepmaria del senyor Josep Masabeu i Tierno, president del Braval i també col·laborador de Montalegre i autor del llibre Història de l’Església de Santa Maria de Montalegre en commemoració del seu centenari.

Mn. Martí va explicar que tot i tractar-se d’un llibre d’història, està tant ben escrit que quan el llegeixes és difícil deixar-ho de fer, inclús es poden passar dues nits sense dormir llegint-lo. Mn. Martí va destacar que l’autor ha fet esment a la gran devoció que el sant tenia a la Mare de Déu, en especial a la Mare de Déu de Montserrat i a la Mare de Déu de la Mercè, a Barcelona. En aquest sentit, Mn. Martí va explicar l’origen d’ambdues advocacions i l’arrelament d’aquestes devocions a Catalunya. Es va remuntar a molts segles endarrere fent palesar, així mateix, l’ajuda que la Mare de Déu va propiciar a molts catalans. També va fer consideracions sobre la persecució religiosa que es va viure a Catalunya durant els anys difícils de l’episodi bèl·lic a Espanya, en el segle passat, fent esmen que a Catalunya van ser assassinats mil mossens només pel fet de ser-ho, perill en el que sant Josepmaria també es va trobar en diverses ocasions, circumstància que va motivar la seva fugida cap a Andorra, sortint de Barcelona. En definitiva, Mn. Martí va ambientar de forma magistral el llibre que presentava i amb la seva oratòria va ser capaç de captar l’atenció de l’auditori, destacant com a mèrit del llibre que proposa sempre la veritat.

L’autor en la seva intervenció va agrair la presència de tots els assistents i molt especialment la inestimable col·laboració de les persones, els seus familiars o descendents que apareixen en el llibre, amb el seu nom i cognoms, ja que aquestes persones van ajudar a sant Josepmaria en les seves petjades a Catalunya. A continuació va obrir un ampli col·loqui. Tant abans de començar l’acte com un cop acabat, va estar signant amb profusió molts exemplars.

Citem algunes de les dades del llibre, com a resultat del seu correcte mètode historiogràfic: 10 anys per elaborar el llibre; 873 notes a peu de pàgina; 118 entrevistes i documents orals; 376 pàgines; 51 fotos del període estudiat, a excepció dels anys 1913 i 1974. Cal destacar que molts llocs que es citen ja no existeixen, o els carrers han canviat de nom o de numeració, així que per facilitar la ubicació Josep Masabeu fa referència a les coordenades dels llocs, dades molt interessants per tal de realitzar una peregrinació a Catalunya seguint les petjades de sant Josepmaria.

Isabel Hernández Esteban