Contingut

Aquest és l’anunci que l’Església proclama des de fa segles, el mateix que durant aquests dies de Pasqua ressona sense parar a la Litúrgia, com un cant d’alegria que omple d’esperança la nostra vida. Una esperança que és sobrenatural i, per tant, no és un simple desig d’assolir una cosa que no es té, com les esperances purament terrenals, que sovint no arriben a fer-se i, quan es compleixen, sempre deixen un pòsit d’insatisfacció. No, és una esperança teologal i per tant certa, segura i de la qual ja gaudim en aquesta vida perquè la resurrecció de Crist ens posa en condició de conèixer i gaudir dels béns eterns que esperem assolir amb plenitud a la vida eterna.

La Santa Missa ens fa present constantment aquesta esperança, per això, la comunió eucarística és penyora de vida eterna. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna; així ens ho ha assegurat el mateix Crist. A més, la Santa Missa és el memorial de la mort i resurrecció de Jesucrist. És memorial, no només memòria o record d’una cosa que va passar. La paraula memorial significa que el Sacrifici del Calvari i la Resurrecció de Crist es fan presents cada cop que se celebra la Missa. És a dir, la Santa Missa és el sacrifici mateix de la Creu que es renova sobre l’altar. Crist es torna a oferir a Déu Pare per nosaltres.

La missa, en ser el memorial del misteri pasqual de Crist, ens converteix en partícips de la seva victòria sobre el pecat i la mort i dóna ple significat a la nostra vida. Ens omple d’esperança i ens impulsa a portar aquesta esperança als altres. El temps pasqual que iniciem és un temps eminentment eucarístic i, si ho vivim així, ens ajudarà a cercar Déu en tot allò que fem i ens impulsarà a anunciar que Crist viu i ens convida a seguir-lo omplint de veritable esperança la nostra existència.

Feliç Pasqua de Resurrecció!

Mn. Xavier Argelich

Ens apropem a la Setmana Santa. Estem recorrent el camí quaresmal que ens prepara per viure el moment més sublim de la nostra fe. Tal com ens recorda l’apòstol Joan, Jesús “havent estimat els seus, els va estimar fins a l’extrem”.

El misteri de l’amor de Déu per nosaltres culmina amb la Passió, la mort i la Resurrecció de nostre Senyor. És aquí on es manifesta aquest amor extrem, en donar la vida en rescat pels nostres pecats. Jesucrist “desitja ardentment” carregar amb totes les nostres ofenses per obtenir-nos el perdó de Déu i fer-nos Fills de Déu, cridats a la vida eterna. Només podem agrair-li-ho.

Aquest acte sublim del seu amor, morint a la Creu, l’ anticipa sacramentalment dijous sant a la tarda, instituint l’Eucaristia. Durant la celebració del Sant Sopar el Senyor ens lliura el memorial de la seva mort i resurrecció i ho fa lliurant-se a nosaltres com a aliment de Vida eterna. Porta a compliment el seu discurs eucarístic: “Qui menja la meva Carn i beu la meva Sang té vida eterna i Jo ho ressuscitaré el darrer dia”. Ben clar i precís. Per això, la nit anterior a la seva mort, va prendre pa, el va beneir i el va donar als seus deixebles dient: “Preneu i mengeu-ne tots, perquè això és el meu Cos entregat per vosaltres” i el mateix prenent el calze: “Aquesta és la meva Sang vessada per vosaltres”. Per després perpetuar aquest moment al llarg dels segles encomanant-ho als apòstols i als seus successors: “feu això en memòria meva”.

Davant d’un regal tan grandiós de Déu als homes, només podem caure de genolls davant el Santíssim Sagrament del Cos i la Sang de Crist. L’adorem, el lloem i el respectem profundament. Per això, procurarem participar d´aquest gran misteri amb tota la netedat de l´ànima i del cos possible, amb reverència i veneració i amb un profund agraïment. Estimem i cuidem les nostres comunions com a manifestació evident de la nostra fe en el Cos i la Sang de Crist.

Mn. Xavier Argelich

D’aquí uns dies entrarem a la Quaresma, temps d’intensa preparació espiritual per arribar amb Crist al Calvari, contemplar la seva Passió i mort per alegrar-nos després de la seva Resurrecció.

És veritat, és un camí llarg, angost i sacrificat que ens porta a la penitència personal i col·lectiva, però ens transforma interiorment i exteriorment. Ens fa contemplar la nostra vida des de la perspectiva del lliurament i la renúncia personal perquè l’amor de Déu pugui créixer i apoderar-se de nosaltres, transportant-nos a la veritable vida dels fills de Déu, a la vida sobrenatural, viscuda al mig del món amb total llibertat i generositat, despresos del món mundà per poder assaborir els béns veritables i duradors.

Jesucrist va recórrer el camí del calvari tot sol. Els que el seguien van fugir, menys la seva Mare i sant Joan i algunes dones valentes. El va recórrer abraçat a la creu, per amor a nosaltres, sense defugir el dolor i el patiment, amb el desig ardent d’aconseguir-nos el perdó dels nostres pecats i la salvació de les nostres ànimes. Crist ens vol per a Ell, perquè tinguem la felicitat plena que només Déu pot donar.

Quina pot ser la millor manera de fer aquest camí? Ho sabem bé, amb Jesús. Caminant amb Ell recorrent la nostra vida ordinària amb sentit sobrenatural, amb desitjos de ser corredemptors, fent amb decisió i tan bé com sigui possible allò que hem de fer, les nostres ocupacions diàries. Per això, la millor manera és unir-nos i unir les nostres accions al sacrifici de Crist a la Creu, és a dir, la Santa Missa.

Procurem endinsar-nos en el gran misteri del Sacrifici de Crist pels homes, preparem bé les nostres misses i visquem-les amb la màxima pietat possible, assaborint la litúrgia i descobrint tot el seu significat i valor, per assolir una unió espiritual, i per tant real, amb l’Amor dels amors, amb Crist. Gaudim de la Santa Missa!, deixem-nos transformar per ella. Les pràctiques quaresmals de dejuni, abstinència, pregària i almoina ens permeten recórrer el camí del calvari amb aquest desig d’unir-nos a Crist Salvador.

Mn. Xavier Argelich