Contingut

En aquest mes de juny hem estrenat uns mobles i unes baranes. L’augment de publicacions, fulls informatius, estampes, i el petit espai que se li havia dedicat, fins ara, al Servent de Déu José María Hernández Garnica, feia necessari un canvi de mobles per afavorir la difusió de la documentació referida. Els mobles actuals s’han fet a mida i adequats a tal fi. A més, facilita la dispensació de les estampes, i l’aspecte en el seu conjunt és de més ordre.

La llibreta d’intencions dirigides a la intercessió Servent de Déu José María Hernández Garnica, no ha canviat de lloc, segueix a la tauleta de la capella del Santíssim. Fidels amb devoció li demanen coses, i passen coses … Cal seguir demanant-li.

Una altra novetat, són les baranes d’accés des del vestíbul a les oficines i als serveis higiènics. De moment, l’edifici de Montalegre no disposa d’ascensor, però les escales de marbre ara són més segures.

Igualment, per animar una mica més a la pietat cristiana, a la capella del Santíssim des de l’any passat s’exposen imatges que van canviant. Al mes de desembre es va exposar en una peanya de fusta una imatge de la Immaculada Concepció de Maria i després la del Nen Jesús; al mes de març, Sant Josep; al mes de maig la Verge i el Nen; i ara al juny, la imatge del Sagrat Cor de Jesús. Són petites coses que ens fan recordar cap a on podem enfocar les nostres oracions en comunió amb tota l’Església Universal.

Isabel Hernández Esteban

El Vicari de l’Opus Dei a Espanya, Mn. Ramon Herrando Prat de la Riba, ha estat a Barcelona​​. Amb motiu de celebrar-se la festivitat del beat Álvaro del Portillo, el primer successor del fundador de l’Opus Dei, sant Josepmaria Escrivà, el dia 12 de maig de 2017 va presidir a Montalegre la missa solemne a les 12 del migdia, al costat del rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre i el vicari de l’Opus Dei a Catalunya. Abans, Mn. Herrando, va estar resant molt a prop del sepulcre de José María Hernández Garnica.

En l’homilia, Mn. Herrando va recordar la persona del beat Álvaro, les seves virtuts i la seva pau permanent. La seva vida, va dir, sempre va estar a la llum de sant Josepmaria, però pel “Conducte reglamentari”, com li agradava dir. Les seves qualitats com a bon pastor va ser fer de Cirineu ajudant al proïsme a portar la creu de cada dia. Per  això, ens deia, que hem de preparar-nos per a la missa diària i rebre Crist cada dia. És important com  rebem a Crist en la comunió, amb quins detalls d’amor ens esperem. El millor detall és acudir al sagrament del perdó i la misericòrdia, i també convidar parents i amics, els quals sortiran molt joiosos del confessionari.
Mn. Herrando també va explicar diverses activitats apostòliques dels últims temps abans del traspàs del beat Álvaro, el qual sempre deia “Fieu-vos sempre del Senyor, amb Ell tots els somnis seran possibles”.

Equip de Comunicació Montalegre

El patrimoni històric i cultural que conté l’Església de Santa María de Montalegre és certament important. En ella es poden contemplar obres artístiques d’autors del segle XX, algun d’ells deixeble directe d’Antoni Gaudí o contemporani.

Constantment entren al temple visitants i turistes i es queden sorpresos per les dimensions de la nau central, el baldaquí de l’altar major, el sagrari i els àngels de la capella del Santísim, i per la bellesa de la capella de la Verge de la Medalla Miraculosa, entre les obres més destacades.

En aquest sentit, s’ha editat un tríptic informatiu que descriu les obres més preuades i una ressenya històrica de l’església. S’han editat en català, castellà i anglès, els quals, de moment, estan en el moblet de les estampes. Pròximament s’ubicarà un expositor pels tríptics al vestíbul de l’entrada de l’església pel carrer Valldonzella.

Comunicació Montalegre

Estem celebrant l’Octava de Pasqua com si fos un únic dia, el de la Pasqua de Resurrecció. Però fa pocs dies iniciàvem la Setmana Santa amb l’entrada de Jesús a Jerusalem amb tota la seva glòria, el 9 d’abril de 2017. Jesús muntat en un pollí va entrar a la ciutat a crits de palmes i passant per sobre dels mantells dels molts que havien vist els seus prodigis i que els havien col·locat en el camí perquè Ell passés en tota la seva majestat.

La benedicció dels rams i palmes al Pati Manning

En Montalegre, com cada any, la cerimònia de la benedicció es va celebrar a l’atri del temple, al Pati Manning. En l’escalinata, el rector, al costat d’altres sacerdots i ministres de la cerimònia, va llegir les lectures pròpies. A continuació, aspergió abundant aigua beneïda sobre els fidels, els rams i les palmes. Va prosseguir la processó entonant tots els assistents “Victòria, Tu regnaràs” i altres cants de lloances a Jesús triomfant. Finalment, la comitiva va entrar al temple i es va iniciar la santa missa solemne.
La lectura de la Passió del nostre Senyor Jesucrist, segons Sant Mateu, va ser dialogada. El rector va llegir els textos en què parlava Jesús; un laic va fer de cronista i una laica, la resta dels personatges, tots dos lectors són els habituals de la missa solemne dels diumenges. En l’homilia, Mn. Xavier Argelich ens va dir que Jesús va entrar voluntàriament a Jerusalem per redimir-nos. I ens va convidar a pregar interiorment i en silenci, al costat de Jesús, en els pròxims dies de mal de la Setmana Santa que començàvem: Veiem molts personatges en el relat de la Passió que acabem de llegir … podem pensar què podem fer per acompanyar al Senyor tenint en compte cada un les seves capacitats i possibilitats per poder dir com aquells soldats “Veritablement aquest és el Fill de Déu”.

Inici de Tridu Pascual: el Dijous Sant

En Montalegre, transcorreguts els primers dies de la Setmana Santa, en el Dijous Sant, el 13 d’abril de 2017, celebrem, entre el goig i el dolor, el Sopar del Senyor. El color de les vestidures dels sacerdots no era ni el morat de la Quaresma ni el vermell de la passió i martiri, propi del Diumenge de Rams. Era el blanc ja que és el dia en què Jesús va instituir el sagrament de l’Eucaristia i el de l’Ordre o Sacerdoci. També Jesús va instituir el manament de la Caritat perquè estimem a Déu i al proïsme. Excepcionalment, davant de l’altar lluïa un centre de flors blanques i grogues, igual que en l’anomenat Monument que s’havia creat a l’entorn del sagrari de la capella del Santíssim de Montalegre. En aquest lloc, les catifes, vestidures, flors, rams de llorer, palmons, i moltes espelmes enceses feien lluir encara més aquell sagrari que veiem cada dia a la capella quan passem a saludar el Senyor o anem a la santa missa, però de Dijous Sant ho mereix cada any i en cada sagrari de qualsevol lloc del món, el qual s’orna i es fa lluir segons el costum.

El Sopar del Senyor va ser concelebrat per set preveres, presidida pel rector, la majoria d’ells de l’Església de Montalegre i també antics col·laboradors de la Casa.

La lectura de l’Evangeli segons Sant Joan ens va situar en aquelles hores prèvies a la passió del nostre Senyor Jesucrist. En l’homilia, Mn. Xavier Argelich va dir: És l’hora en què el Fill de Déu es lliura lliurement per nosaltres, amb aquesta missa s’inicia el Tridu Pasqual … Ens hem preparat durant la Quaresma amb més intensitat i amb intenció penitencial i de purificació … Ara ja estem en condicions de presentar-nos per a la Redempció … Totes les coses i les circumstàncies ens porten al Cenacle, amb Jesús i els seus deixebles, amb els gestos i les paraules que coneixem per mitjà de la Paraula de Déu … Ho ha recomanat el Papa Francisco per al present any , escoltar i llegir més la Paraula de Déu … Ell ens diu “¿Ho enteneu? Hem de saber posar-la en pràctica … Resem per les vocacions sacerdotals, … i perquè siguem sants.

A l’ofertori es va encensar l’altar, els celebrants, els ministres laics i els fidels. Es va consagrar suficient comunió per a dos dies ja que en el Divendres Sant Nostre Senyor Jesucrist queda al sepulcre fins a l’alba del Diumenge de Pasqua. Un cop finalitzada el Sopar del Senyor, el rector, en processó, per la nau del temple de Montalegre, va portar al Senyor, amb tota reverència i cerimonial, fins deixar-lo en l’interior de la  Es va mantenir obert uns instants en què resem amb tota intensitat, i amb l’encens ens elevàvem espiritualment al cel. El vicari de Montalegre va tancar la reserva i li va lliurar la clau al rector perquè la custodiés. Es va iniciar així el temps de la contemplació de la reserva del monument fins a l’inici de l’Ofici de la Passió de Crist, en el Divendres Sant, el 14 d’abril de 2017.

Aquí teniu el vostre rei

En entrar a Montalegre ja percebem amb els sentits que havia passat el que Jesús ens havia anunciat. La imatge del crucifix que penja del baldaquí del presbiteri estava coberta amb un llenç morat, la capella del Santíssim, a les fosques; l’altar despullat de flors: Jesús era al sepulcre de Josep d’Arimatea.

L’Ofici del Divendres Sant es va viure amb molt recolliment i pietat. Els celebrants, revestits del color de la sang i del martiri, a l’inici de la celebració es van postrar a terra, en oració i els fidels vam estar reclinats de genolls. L’Ofici d’aquest dia no anava a ser una missa ja que el centre de la santa missa és la transsubstanciació, és a dir, la consagració, i això no es podia produir perquè en aquelles hores Jesús ja havia estat maltractat, humiliat i finalment havia mort a la Creu. Va ser, llavors, quan va descendir als inferns per realitzar la nostra redempció permanent.

L’Ofici tindria tres parts: el relat de la Passió, l’adoració a la Creu i la sagrada comunió, que era a la reserva. La lectura de la Passió, també en aquesta ocasió, va ser dialogada. Mn. Nubiola va ser el cronista dels fets; els diversos personatges del relat van anar a càrrec de Mn. Mallol i la veu de Jesús, Mn. Argelich.

En l’homilia el rector ens va situar en aquell moment que era igual a tots els oficis que s’estaven celebrant o s’anaven a celebrar a qualsevol racó del món on hi hagués cristians. Tants cristians resant a tot arreu, acompanyant al Senyor! … Tot en Jesús és Paraula, feta paraula humana per poder escoltar-la … No es tracta de paraules molt eloqüents … Ell tot és Paraula per això hem de meditar l’Evangeli … Els seus gestos, paraules i expressions són d’amor serè i fort, fins i tot el silenci … i ens impelió: Què podem aprendre de tu, Senyor? … Tot s’ha complert, Crist ha pagat pel deute contret del pecat original i pels nostres pecats personals … Jesús té set … té el desig de salvar-nos per pagar-ho tot … Pare, perdona’ls que no sap el que fan! … Sapiguem acollir el perdó gratuït.

La col·lecta de l’almoina del Divendres Sant, els fidels la vam dipositar després de l’adoració a la Creu que, com és habitual en aquest dia, es destina per sufragar les despeses de manteniment dels llocs sants en Terra Santa que estan custodiats pels Germans Franciscans.

En acabar l’ofici, es va tancar el temple. Jesús era mort i sepultat. Es va mantenir tancat fins al caure de la tarda del Dissabte Sant, hora en anàvem a celebrar, amb cert avançament, l’alba de la Resurrecció de Crist.

La Vetlla Pasqual i tres sagraments

Es va iniciar la Vetlla Pasqual amb la cerimònia del foc i la benedicció del Ciri Pasqual en el petit atri de la nau central de la porta principal que dóna al Pati Manning. El rector al costat dels celebrants i ministres laics van prosseguir en processó repartint la Llum de Crist per encadenar l’encesa de les espelmes dels fidels assistents: Lumen Christi … Deo gratias.

Les lectures i salms van ser precedits d’un Càntic. Els textos escollits entre diverses possibilitats de l’Antic Testament van ser sobre la creació de món i de l’home; l’aliança establerta entre Déu, Abraham i la seva descendència; i l’èxode del poble d’Israel que fuig de l’opressió d’Egipte cap a la terra promesa. A continuació, es van encendre les espelmes de l’altar amb la llum del Ciri Pasqual, es va cantar el Glòria i van seguir les lectures del dia, del Nou Testament i l’Evangeli. En l’homilia, el rector ens va transmetre l’alegria de Crist ressuscitat: Hem trobat a Crist en el Ciri Pasqual … Quina alegria la d’aquelles dones que van trobar el sepulcre buit … Mantinguem aquesta alegria al nostre cor.

Anava a ser una Vigília molt especial: dues noies joves van ser batejades, Zacairi i Noémi, les quals havien rebut la catequesi a l’entitat social per a dones TERRAL. Un cop neòfites, Zacairi rebria el sagrament de la confirmació i les dues la Primera Comunió.

Vam Renovar les promeses del baptisme amb les nostres espelmes, enceses de nou amb la Llum Pascual; vam rebre l’aspersió de l’aigua beneïda; i l’encens, després d’haver encensat el Ciri, el Crist de l’altar, la imatge de Santa Maria de Montalegre, els celebrants i els ministres laics.

L’alegria dels cristians allà presents, davant tants dons rebuts, era indubtable. I seguim alegres.

Bones Pasqües!,  Isabel Hernández Esteban