El dolor de la Setmana Santa i el goig pasqual

Estem celebrant l’Octava de Pasqua com si fos un únic dia, el de la Pasqua de Resurrecció. Però fa pocs dies iniciàvem la Setmana Santa amb l’entrada de Jesús a Jerusalem amb tota la seva glòria, el 9 d’abril de 2017. Jesús muntat en un pollí va entrar a la ciutat a crits de palmes i passant per sobre dels mantells dels molts que havien vist els seus prodigis i que els havien col·locat en el camí perquè Ell passés en tota la seva majestat.

La benedicció dels rams i palmes al Pati Manning

En Montalegre, com cada any, la cerimònia de la benedicció es va celebrar a l’atri del temple, al Pati Manning. En l’escalinata, el rector, al costat d’altres sacerdots i ministres de la cerimònia, va llegir les lectures pròpies. A continuació, aspergió abundant aigua beneïda sobre els fidels, els rams i les palmes. Va prosseguir la processó entonant tots els assistents “Victòria, Tu regnaràs” i altres cants de lloances a Jesús triomfant. Finalment, la comitiva va entrar al temple i es va iniciar la santa missa solemne.
La lectura de la Passió del nostre Senyor Jesucrist, segons Sant Mateu, va ser dialogada. El rector va llegir els textos en què parlava Jesús; un laic va fer de cronista i una laica, la resta dels personatges, tots dos lectors són els habituals de la missa solemne dels diumenges. En l’homilia, Mn. Xavier Argelich ens va dir que Jesús va entrar voluntàriament a Jerusalem per redimir-nos. I ens va convidar a pregar interiorment i en silenci, al costat de Jesús, en els pròxims dies de mal de la Setmana Santa que començàvem: Veiem molts personatges en el relat de la Passió que acabem de llegir … podem pensar què podem fer per acompanyar al Senyor tenint en compte cada un les seves capacitats i possibilitats per poder dir com aquells soldats “Veritablement aquest és el Fill de Déu”.

 

Inici de Tridu Pascual: el Dijous Sant

En Montalegre, transcorreguts els primers dies de la Setmana Santa, en el Dijous Sant, el 13 d’abril de 2017, celebrem, entre el goig i el dolor, el Sopar del Senyor. El color de les vestidures dels sacerdots no era ni el morat de la Quaresma ni el vermell de la passió i martiri, propi del Diumenge de Rams. Era el blanc ja que és el dia en què Jesús va instituir el sagrament de l’Eucaristia i el de l’Ordre o Sacerdoci. També Jesús va instituir el manament de la Caritat perquè estimem a Déu i al proïsme. Excepcionalment, davant de l’altar lluïa un centre de flors blanques i grogues, igual que en l’anomenat Monument que s’havia creat a l’entorn del sagrari de la capella del Santíssim de Montalegre. En aquest lloc, les catifes, vestidures, flors, rams de llorer, palmons, i moltes espelmes enceses feien lluir encara més aquell sagrari que veiem cada dia a la capella quan passem a saludar el Senyor o anem a la santa missa, però de Dijous Sant ho mereix cada any i en cada sagrari de qualsevol lloc del món, el qual s’orna i es fa lluir segons el costum.

El Sopar del Senyor va ser concelebrat per set preveres, presidida pel rector, la majoria d’ells de l’Església de Montalegre i també antics col·laboradors de la Casa.

La lectura de l’Evangeli segons Sant Joan ens va situar en aquelles hores prèvies a la passió del nostre Senyor Jesucrist. En l’homilia, Mn. Xavier Argelich va dir: És l’hora en què el Fill de Déu es lliura lliurement per nosaltres, amb aquesta missa s’inicia el Tridu Pasqual … Ens hem preparat durant la Quaresma amb més intensitat i amb intenció penitencial i de purificació … Ara ja estem en condicions de presentar-nos per a la Redempció … Totes les coses i les circumstàncies ens porten al Cenacle, amb Jesús i els seus deixebles, amb els gestos i les paraules que coneixem per mitjà de la Paraula de Déu … Ho ha recomanat el Papa Francisco per al present any , escoltar i llegir més la Paraula de Déu … Ell ens diu “¿Ho enteneu? Hem de saber posar-la en pràctica … Resem per les vocacions sacerdotals, … i perquè siguem sants.

A l’ofertori es va encensar l’altar, els celebrants, els ministres laics i els fidels. Es va consagrar suficient comunió per a dos dies ja que en el Divendres Sant Nostre Senyor Jesucrist queda al sepulcre fins a l’alba del Diumenge de Pasqua. Un cop finalitzada el Sopar del Senyor, el rector, en processó, per la nau del temple de Montalegre, va portar al Senyor, amb tota reverència i cerimonial, fins deixar-lo en l’interior de la  Es va mantenir obert uns instants en què resem amb tota intensitat, i amb l’encens ens elevàvem espiritualment al cel. El vicari de Montalegre va tancar la reserva i li va lliurar la clau al rector perquè la custodiés. Es va iniciar així el temps de la contemplació de la reserva del monument fins a l’inici de l’Ofici de la Passió de Crist, en el Divendres Sant, el 14 d’abril de 2017.

 

Aquí teniu el vostre rei

En entrar a Montalegre ja percebem amb els sentits que havia passat el que Jesús ens havia anunciat. La imatge del crucifix que penja del baldaquí del presbiteri estava coberta amb un llenç morat, la capella del Santíssim, a les fosques; l’altar despullat de flors: Jesús era al sepulcre de Josep d’Arimatea.

L’Ofici del Divendres Sant es va viure amb molt recolliment i pietat. Els celebrants, revestits del color de la sang i del martiri, a l’inici de la celebració es van postrar a terra, en oració i els fidels vam estar reclinats de genolls. L’Ofici d’aquest dia no anava a ser una missa ja que el centre de la santa missa és la transsubstanciació, és a dir, la consagració, i això no es podia produir perquè en aquelles hores Jesús ja havia estat maltractat, humiliat i finalment havia mort a la Creu. Va ser, llavors, quan va descendir als inferns per realitzar la nostra redempció permanent.

L’Ofici tindria tres parts: el relat de la Passió, l’adoració a la Creu i la sagrada comunió, que era a la reserva. La lectura de la Passió, també en aquesta ocasió, va ser dialogada. Mn. Nubiola va ser el cronista dels fets; els diversos personatges del relat van anar a càrrec de Mn. Mallol i la veu de Jesús, Mn. Argelich.

En l’homilia el rector ens va situar en aquell moment que era igual a tots els oficis que s’estaven celebrant o s’anaven a celebrar a qualsevol racó del món on hi hagués cristians. Tants cristians resant a tot arreu, acompanyant al Senyor! … Tot en Jesús és Paraula, feta paraula humana per poder escoltar-la … No es tracta de paraules molt eloqüents … Ell tot és Paraula per això hem de meditar l’Evangeli … Els seus gestos, paraules i expressions són d’amor serè i fort, fins i tot el silenci … i ens impelió: Què podem aprendre de tu, Senyor? … Tot s’ha complert, Crist ha pagat pel deute contret del pecat original i pels nostres pecats personals … Jesús té set … té el desig de salvar-nos per pagar-ho tot … Pare, perdona’ls que no sap el que fan! … Sapiguem acollir el perdó gratuït.

La col·lecta de l’almoina del Divendres Sant, els fidels la vam dipositar després de l’adoració a la Creu que, com és habitual en aquest dia, es destina per sufragar les despeses de manteniment dels llocs sants en Terra Santa que estan custodiats pels Germans Franciscans.

En acabar l’ofici, es va tancar el temple. Jesús era mort i sepultat. Es va mantenir tancat fins al caure de la tarda del Dissabte Sant, hora en anàvem a celebrar, amb cert avançament, l’alba de la Resurrecció de Crist.

 

La Vetlla Pasqual i tres sagraments

Es va iniciar la Vetlla Pasqual amb la cerimònia del foc i la benedicció del Ciri Pasqual en el petit atri de la nau central de la porta principal que dóna al Pati Manning. El rector al costat dels celebrants i ministres laics van prosseguir en processó repartint la Llum de Crist per encadenar l’encesa de les espelmes dels fidels assistents: Lumen Christi … Deo gratias.

Les lectures i salms van ser precedits d’un Càntic. Els textos escollits entre diverses possibilitats de l’Antic Testament van ser sobre la creació de món i de l’home; l’aliança establerta entre Déu, Abraham i la seva descendència; i l’èxode del poble d’Israel que fuig de l’opressió d’Egipte cap a la terra promesa. A continuació, es van encendre les espelmes de l’altar amb la llum del Ciri Pasqual, es va cantar el Glòria i van seguir les lectures del dia, del Nou Testament i l’Evangeli. En l’homilia, el rector ens va transmetre l’alegria de Crist ressuscitat: Hem trobat a Crist en el Ciri Pasqual … Quina alegria la d’aquelles dones que van trobar el sepulcre buit … Mantinguem aquesta alegria al nostre cor.

Anava a ser una Vigília molt especial: dues noies joves van ser batejades, Zacairi i Noémi, les quals havien rebut la catequesi a l’entitat social per a dones TERRAL. Un cop neòfites, Zacairi rebria el sagrament de la confirmació i les dues la Primera Comunió.

Vam Renovar les promeses del baptisme amb les nostres espelmes, enceses de nou amb la Llum Pascual; vam rebre l’aspersió de l’aigua beneïda; i l’encens, després d’haver encensat el Ciri, el Crist de l’altar, la imatge de Santa Maria de Montalegre, els celebrants i els ministres laics.

L’alegria dels cristians allà presents, davant tants dons rebuts, era indubtable. I seguim alegres.

Bones Pasqües!,  Isabel Hernández Esteban

 

Escoltar la Passió de Crist

Ens estem preparant per celebrar els principals misteris de la nostra de. I ho fem, escoltant la Paraula de Déu. Obrim els evangelis i descobrim que els quatre escriptors sagrats narren la Passió, Mort i Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist. Divendres Sant, com tots els anys, proclamarem la Passió segons sant Joan. Diumenge dels Rams, amb el que donem inici a la Setmana Santa, escoltarem, enguany, el relat que fa Sant Mateu. Acudirem aquest dies a aquests textos Sagrats, ens posarem en la presència de Déu i deixarem que la seva Paraula ens parli al cap i al cor.

Amb matisos diversos, els evangelistes recullen els moments principals del lliurament total de Jesucrist per a la redempció de tota la humanitat. En el seu Sacrifici estem presents tots els homes i dones de tots els temps. Crist s’entrega fins a la mort per a que tinguem Vida en Ell, carregant amb el nostres pecats, perdonant-los i així donar-nos la possibilitat d’anar al seu encontre.

Ens pot ser de gran utilitat meditar la Passió del Senyor contemplant un sant Crist, de la mateixa manera que ho han fet tants sants. Mirar Crist en la Creu, amb un cor penedit i agraït, ens portarà a comprendre una mica més el valor d’una vida d’entrega a Déu i als altres. Descobrirem l’Amor immens de Déu per a cadascú de nosaltres i per a tots.

El relat, senzill i veritable, dels successos soferts per Jesucrist ens haurien d’ajudar a descobrir l’autenticitat dels fets i de les paraules recollides en els evangelis, apreciant l’afany de l’Església per a ser fidel a aquesta Paraula, i l’esforç que fa per a que arribi a tothom.

¡Bona  Pasqua de Resurrecció!

Mn. Xavier Argelich

El Vicari de l’Opus Dei va beneir els nous locals

El dimarts 28 de març de 2017, a les 7 de la tarda el Vicari de l’Opus Dei de la delegació a Catalunya, Mn. Ignasi Font va beneir  el nou local de les oficines de la Fundació Raval Solidari i el magatzem de l’Acció Social Montalegre . Van acudir a la celebració membres d’ambdues entitats, el rector actual de l’Església Santa Maria de Montalegre, el seu predecesor així com la presidenta de Terral, els quals van rebre al seu torn la benedicció corresponent que els prepararà per santificar la seva tasca.

Aquests nous locals estan al carrer Gifré núm. 4, al barri del Raval de Barcelona, ​​a prop d’on estaven els locals antics. Amb anterioritat la Fundació Raval Solidari era a la plaça del Bonsuccés, i el magatzem de Montalegre al mateix carrer Valldonzella a on està ubicada l’Església de Santa Maria de Montalegre, però en el núm. 54.

 

La benedicció amb aigua beneïda *

La benedicció és un sacramental, i com a tal és un signe sagrat instituït per l’Església. Entre d’altres sacramentals, les benediccions ocupen un lloc important i comprenen alhora la lloança de Déu per les seves obres i dons, i la intercessió de l’Església perquè els homes puguin fer ús dels dons de Déu segons l’esperit dels Evangelis. L’acte consistirà en llegir unes oracions i l’aspersió amb aigua beneïda, que recorda el Baptisme.

La Congregació per al Culte Diví de l’Església és la que elabora el text del Ritual de benediccions, on es recullen moltíssimes oracions per beneir les persones, les coses i els immobles, locals o edificis, segons la seva finalitat i el cas que es tracti. En aquesta ocasió, es tracta de dues entitats sense ànim de lucre i d’objecte social.

(*CEE 1668 i ss.)

Si voleu veure el reportatge fotogràfic, cliqueu  fotografies de la benedicció del nou local.

 

Isabel Hernández Esteban

Ha mort Mn. Javier Mora-Figueroa

A la matinada del 14 de març 2017 ha mort a l’Hospital de la Princesa de Madrid als 75 anys d’edat Javier Mora-Figueroa. El seu estat de salut ja era bastant feble i no ha pogut superar una infecció respiratòria. Va ser rector del santuari de Torreciutat (Osca) durant 17 anys, des de 1998 fins a 2015. Marí de professió, va ser tinent de navili de l’Armada Espanyola, es va ordenar sacerdot el 1981 i va exercir la seva tasca pastoral a diverses ciutats espanyoles amb persones de totes les edats.

A Madrid el cotxe fúnebre va sortir de l’associació juvenil Jara (Menéndez Pidal 35) el dimecres 15 de març de 2017 per arribar a la capella del cementiri de l’Almudena a les 12:00 h. A continuació, va tenir lloc l’enterrament.

Misses funeral

Al santuari de Torreciutat se celebrarà un funeral per l’etern descans de la seva ànima el proper dissabte 18 de març a les 13:15 h. oficiat pel rector del santuari, Pedro Díez-Antoñanzas. En el temple s’ha col·locat un llibre de signatures per a tots aquells que vulguin deixar per escrit el seu condol i testimonis.

A Madrid el funeral se celebrarà el dimecres 29 març 2017 a les 20:30 h. a la Basílica de la Concepción de Nuestra Señora, carrer Goya 26.

Comunicació Montalegre

Temps de Quaresma a Montalegre

En el temps litúrgic de la Quaresma, Montalegre incorpora una meditació en l’Exposició i Benedicció del Santíssim Sagrament els dijous a la tarda, de 19.30h a 20h, meditació que atenen els sacerdots de Montalegre. Són uns moments de reflexió a la vista de la lectura de l’Evangeli i de cants d’adoració eucarística davant Jesús Sagramentat. Un temps de quietud i contemplació abans de tornar a les nostres obligacions de la jornada. Es celebra a la capella del Santíssim de l’església

I com és habitual també en Quaresma, els divendres després de la missa de 6pm, amb tota solemnitat, dos mosséns de Montalegre, resen i canten el Via Crucis de Ll. Millet que se segueix a l’llarg de totes les estacions assenyalades en la nau central del temple. Dos col·laboradors habituals de Montalegre els porten un crucifix i una espelma indicant el camí de les estacions. L’oració acaba amb la Professió de Fe cantada, amb la música de Ll. Romeu.

Totes dues activitats ens criden a recollir-nos interiorment en aquest temps fort de Quaresma que ens prepararà per a la passió, mort i Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist. Tantmateix,  romandrà en l’accés al presbiteri un crucifix que convida a la pietat dels fidels.

Comunicació Montalegre

La Quaresma i el do de la Paraula

Enguany  iniciem la Quaresma el mateix dia que comença el mes de març. Comencem aquest temps de conversió i penitència recordant el nostre origen i el nostre destí amb la imposició de la cendra. És un signe ben visible de la necessitat de morir a la carn per  néixer a la vida de l’esperit. Procurem viure’l amb desitjos sincers de creixement espiritual a través de les pràctiques habituals d’aquest temps, com el Papa Francesc ens recorda en el seu missatge quaresmal: “ La Quaresma és un temps favorable per millorar la vida de l’esperit a través dels mitjans sants que ens ofereix l’església: el dejuni, la pregària i l’almoina”.

En l’actualitat és necessari aprofundir en el perquè d’aquestes pràctiques. Per a aquest propòsit cal recórrer a les fonts de les quals emanen les recomanacions de l’Església: l’Evangeli, la paraula de Déu. És aquí on trobem el fonament de tota la vida cristiana i, per tant, també de la necessitat de purificar-nos, de convertir-nos constantment, i especialment durant la Quaresma.

Nostre Senyor Jesucrist, per fer front els anys intensos de la seva predicació i manifestació pública del Regne de Déu i dur a terme la salvació dels homes i dones de tots els temps a través de la seva passió i mort a la creu, es retira quaranta dies al desert per dejunar i pregar. Ens mostra la manera de superar les temptacions del maligne i les pràctiques apropiades de tota conversió personal per  viure l’amor de Déu i arribar al triomf de la vida nova en Crist ressuscitat.

El Sant Pare ens anima a viure la Quaresma des de l’Evangeli, descobrint el do de la paraula i en ella, descobrir que els altres són, també, un do. Endinsem-nos en les principals paràboles evangèliques i descobrirem aquests dons de Déu.

Mn. Xavier Argelich

Conèixer la Paraula de Déu

Començàvem l’any recordant que la Paraula de Déu, Crist, és la nostra esperança segura. Fomentem el desig d’aquesta esperança, que, de ben segur, ens portarà a viure amb més plenitud la nostra fe.

Per això, cal tenir un coneixement precís i profund de la Paraula de Déu. Com més coneguem a Jesucrist més fe, esperança i caritat tindrem.

Per a conèixer Crist hem d’anar als llocs encertats. I un d’aquests llocs és la Sagrada Escriptura. En ella trobem recollida la Paraula de Déu, que se’ns revela en  plenitud en el seu Fill. D’aquí la importància que té llegir i meditar el Nou Testament. Tot ell ens parla de Jesucrist, mostrant-lo com “el Fill de Déu fet home, la paraula única, perfecta i indispensable del Pare” (CEC 65). Això ens condueix a concloure que la lectura atenta, devota i meditada de la Sagrada Escriptura és la manera més excel·lent de conèixer Jesucrist. Els evangelis narren “allò que Jesús, el Fill de Déu, tot vivint entre els homes, va fer i ensenyar” (Dei Verbum, 19).

El nostre anhel per conèixer-lo ens portarà a treure temps per a meditar la Paraula de Déu. En una societat incapaç d’aturar-se per reflexionar, en la que es busca constantment la immediatesa en tot, se’ns fa difícil trobar els moments per dedicar-nos a conèixer el que realment és important: Déu. En canvi, quant coneixem de veritat a nostre Senyor canvia la nostra manera de viure i de relacionar-nos amb els altres. La nostra vida es dirigeix, aleshores, encertament, cap a la felicitat i l’esperança segures. Aconseguim fer nostra la vida de Crist, viure en plenitud l’Evangeli i per tant recórrer el Camí de la Veritat i de la Vida, i ajudar als altres a recorre’l. Acostar-nos a Jesús coneixent-lo meditant els seus fets i les seves paraules ens farà conèixer, també, als altres i en primer lloc a Maria.

Mn. Xavier Argelich

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.