Déu no s’imposa. I és l’únic que podria fer-ho sense faltar a la justícia ni a la llibertat. Però no ho fa. Ell va escollir ser conegut a través de la Paraula encarnada i anunciar i revelar la vinguda del Regne de Déu, de la salvació, per tal que cadascú, lliurement, l’acceptés en el seu cor.
Nostre Senyor Jesucrist, abans de tornar al Pare, es dirigeix a aquells que li han seguit i són testimonis de la seva resurrecció i els dóna les seves últimes paraules: “Aneu arreu del món i proclameu l’Evangeli”. I així ho van fer, i el mateix hem de seguir fent tots els que creiem en Ell.
La Paraula de Déu se’ns ha donat per viure-la i donar-la a conèixer. Quant més la visquem, més i millor aconseguirem fer-la arribar als altres.
L’església i els cristians no han deixat de fer-ho des del dia de l’Ascensió de Senyor al cel. Il·lusionem-nos amb la proclamació de la Paraula! Siguem veritables apòstols, anunciadors del do de Déu, que ve a trobar tots i cadascun dels homes i dones del nostre temps. L’anunci de la Paraula de Déu és molt gratificant, doncs ens acosta més a Ell i ens porta a donar als altres el millor que tenim: Déu mateix. Anunciem la felicitat, l’alegria de l’Evangeli, la pau, la justícia, la veritat, la caritat, la fraternitat, etc. En definitiva, anunciem l’Amor de Déu als homes. Res no ens omple més que aquest amor. Si acollim l’Amor de Déu donarem sentit a la nostra vida. Si, a més, podem difondre’l, tornarem a molts el sentit de les seves vides. Experimentem amb Sant Pau l’amor de Crist que ens empeny i ens dur a anunciar l’Evangeli.
Mn. Xavier Argelich
La vigília de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, el dia 23 de setembre de 2017, es va celebrar a l’Església de Santa Maria de Montalegre un concert per pregar per les víctimes dels atemptats soferts a Barcelona els dies 17 i 18 de agost de 2017, a càrrec del tenor, senyor Dresden Ramos i la pianista, senyora Marina Gómez Nagales.
El rector de Montalegre va obrir l’acte i ens va convidar a pregar per les víctimes i per la pau dirigint-nos a la Princesa de Barcelona, Nostra Senyora de la Mercè, especialment en els cants dirigits a la Verge Santíssima.
L’anunci del concert va generar molt d’interès, sobretot al barri del Raval, i va esdevenir que va participar molt públic en l’esdeveniment. El concert va complaure més del que s’esperava, tractant-se d’uns artistes joves però molt preparats. Dresden Ramos va cantar a pulmó obert, sense micro, tot i que la sonoritat del temple no és la d’una sala de concerts. I la pianista, amb un piano petit i elèctric. Amb aquestes dificultats, pròpies dels començaments, no van impedir als artistes oferir als assistents un bon concert, ja que ho van fer molt bé.
Programa
A la primera part es van interpretar sis versions diferents de l‘Ave Maria: de Giulio Caccini (1970); de Johann Sebastian Bach i
Charles Gounod; “Ellens Gesang III”, D 839, Op. 52, No.6, de Frannz Schubert (1825); Intermezzo de l’òpera Cavalleria Rusticana, de Pietro Mascagni (1890); i de Francisco Santiago (1919).
A la segona part del programa, els artistes van oferir peces d’òperes: Ombra mai fu de l’òpera Serse de Händel, (1738); Caro mio ben de Giordani (1783); O del mio Amato ben d’Donaudy (1918); Nacht und Träume, D.827 de Schubert (1825); Zueignung de Richard Strauss (1885); i La Dansa de Rossini (1835)
Apunts professionals
Dresden Ramos
Va acabar el seu Màster en Cant Clàssic amb el tenor Eduard Giménez i també el Màster en Òpera al Conservatori Superior de Música del Liceu. Va participar en Masterclasses d’alguns famosos cantants d’òpera com Teresa Berganza, Raina Kabaivanska, Francisco Araiza i Javier Camarena. La seva actuació d’òpera recent va ser a Weimar, Alemanya amb “La flauta màgica” de Mozart i també va actuar en alguns concerts en algunes ciutats d’aquest país amb el Lyric Opera Studio Weimar. També, va tenir una gala d’òpera a Copenhaguen, Dinamarca amb el pianista Vagn Sorensen. Igualment ha ofert concerts a Barcelona, i en Montalegre en les darreres festes de Nadal.
Marina Gómez Nagales
Després graduar-se al Conservatori Superior de Música del Liceu a Barcelona amb el pianista Tensy Krismant, Marina està acabant els seus estudis de Màster en el conservatori Trinity Laban a Londres, on estudia sota la tutela de la pianista Elena Riu. Recentment ha rebut masterclass del famós pianista Pascal Rogé i ha tocat en diferents recitals com a acompanyant o solista tant a Barcelona com a Londres. També a Montalegre al costat de Dresden Ramos.
El fermall d’or
Després d’oferir el programa referit i rebre profusos aplaudiments, Dresden i Marina van acabar el concert amb una cançó catalana d’amor, Rosso. Van escollir el millor final.
Isabel Hernández Esteban
En aquests dies, demanem a tots els catòlics que preguin, que demanin la benedicció de Déu sobre Catalunya, que viu un moment delicat de la seva història.
Demanem també a Déu per totes les persones que tenen la responsabilitat en el govern de les diferents administracions públiques, de la gestió del bé comú i de la convivència social.
L’Església vol ser ferment de justícia, fraternitat i comunió, i s’ofereix per ajudar en aquest servei en bé del nostre poble.
Animem tothom, especialment els laics cristians, a ser responsables i compromesos en la vida pública, per avançar en el camí del diàleg i de l’entesa, del respecte als drets i les institucions i de la no confrontació, ajudant que la nostra societat sigui un espai de germanor, de llibertat i de pau.
Que el seny i el desig de ser justos i fraterns ens guiï a tots.
Barcelona, 20 de setembre de 2017
Font: Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya
A l’acabar el discurs eucarístic, recollit per Sant Joan en el seu Evangeli, es produeix una gran desbandada dels deixebles del Senyor. No han entès el valor i el significat de les paraules de Jesús. Davant aquest abandó massiu de seguidors, Crist es dirigeix als dotze i els hi pregunta si volen també deixar-lo. Pere respon per tots: “¿A qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna”.
Davant els terribles atemptats del 17 i 18 d’agost de 2017, la nostra reacció va ser pregar, acompanyar el més a prop possible a les víctimes, ajudar-los en tot el que vàrem poder, i també, pregar i perdonar els causants de la barbàrie. I seguim fent-ho. Però això no impedeix que reflexionem i ens preguntem el què està passant en la nostra societat.
En aquest context, em va venir a la ment aquesta escena evangèlica que acabem de recordar. N’hi ha tants allunyats de Déu, que no coneixen el veritable i únic Déu. Continuem en desbandada. I la solució ens la continua donant Pere després de tants segles: “¿A qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna”. Paraules de veritat, de caritat, d’amor, de pau, que condueixen a la veritable llibertat i felicitat. No ens deixem enganyar, Ell és qui té paraules de vida eterna, no de mort i destrucció. La Paraula de Déu ens porta a viure segons el que som i a construir una societat que cerqui la perfecció en Crist.
Procurem posar els mitjans per conèixer bé aquestes paraules de vida eterna. La participació en les diverses catequesi ens ajudarà a fer-ho.
Mn. Xavier Argelich
Publiquem el full informatiu mensual de setembre de 2017.
En el matí del 6 de setembre de 2017, ha mort el senyor Manuel Sesé, un gran col·laborador de Montalegre durant els darrers 20 anys. El senyor Sesé resolia tot tipus de problemes, i al seu càrrec; proveïa el vi per a les misses; i en els últims 16 anys, acompanyava als mossens de Montalegre als domicilis particulars del Raval on era requerida la presència pastoral per administrar els sagraments de la confessió, unció i comunió. També va ser un lector habitual en les misses, sempre oferint la seva disponibilitat.
Descansi en pau.
Comunicació Montalegre
La notícia de l’atemptat terrorista a Barcelona, el 17 d’agost passat de 2017, va córrer ràpidament per tots els mitjans. Tot i la proximitat de l’Església de Montalegre a la Rambla, en no tenir el carrer Valldonzella accés directe a la Rambla, no es va produir cap afer a destacar, no
més la natural preocupació dels fidels que hi eren a l’església. En aquella tarda a Montalegre a la missa vespertina es va resar per les víctimes de les quals no es coneixia encara ni les seves referències ni les xifres, però se sabia que es tractava d’un acte criminal de grans dimensions, el qual no havia acabat doncs hores més tard es va produir un altre atemptat, a Cambrils (Barcelona).
En el matí del 18 d’agost de 2017, el prelat de l’Opus Dei que havia visitat recentment la ciutat comtal, va enviar un missatge, al qual ens vam unir, a través del compte de Twitter de l’oficina de comunicació de la Prelatura:
“Proximitat, oració i afecte per cadascuna de les víctimes del tràgic atemptat terrorista. Implorem el do de la pau i de la fraternitat a la Mare de Déu de la Mercè “.
Al llarg del cap de setmana, a Montalegre, a les pregàries de totes les misses es va pregar per les víctimes mortals, ferits, familiars, així com per la conversió dels terroristes, entre altres pregàries. En aquest sentit en l’homilia de la missa solemne del diumenge, el celebrant va fer una breu referència a aquests fets execrables, i va demanar oracions.
Isabel Hernández Esteban
Publiquem el full mensual informatiu del mes d’agost de 2017.
En el primer llibre de les Sagrades Escriptures, el Gènesi, llegim el relat de la creació: “I Déu digué: facis…” i tot s’anava fent segons deia. Cada dia mirava el que havia fet i veia que era bo. Va arribar el setè dia i la Paraula va descansar. És un relat que des de petits hem retingut en la nostre memòria i, de ben segur, no necessitem recorre al text escrit per a recordar-lo. Déu parla i crea. Déu ho fa tot mitjançant el Verb, la Paraula, el Fill. I tot ho crea per a Ell, i a més amés, també descansa.
Ens pot sorprendre que Déu descansi. Jesucrist, a l’evangeli, ens diu que el seu Pare “actua ahir, avui i sempre”. Sembla una contradicció i, no obstant, no ho és. No es tracta d’un descans inactiu, ens indica que cal que el creat contempli el Creador i el lloï. Per altre cantó, la Paraula se’ns revela a nosaltres i ens mostra la necessitat de treballar i descansar. Crist també experimenta el cansament i en ocasions es retira amb els Apòstols a un lloc allunyat per descansar-hi.
Tots necessitem descansar per poder continuar fent el bé. El descans diví també ens parla: la vida activa ha d’anar unida a la vida contemplativa. El descans ens porta a agrair i lloar Déu per la creació; a donar-lo culte sempre i especialment els diumenges. Doncs, procurem aprofitar els períodes de descans per cultivar l’esperit: el descans facilita l’oració, el recolliment interior, la lectura espiritual i la pràctica de les obres de caritat i servei als altres, especialment en la vida familiar. Aprofitem bé el temps de repòs i descans.
Mn. Xavier Argelich
Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.
Content blocked by WeePie Cookie Allow Plugin
