Qualitats de la santedat actual

El Papa Francesc ens ensenya quines haurien de ser les notes o expressions espirituals que no han de faltar per entendre l’estil de vida al qual Déu ens crida. Em sembla que recordar-les ens poden ajudar a viure aquest mes, que dediquem a la devoció al Sagrat Cor de Jesús. El qui de veritat desitja assolir la santedat en aquest caminar terrenal, procura tenir els mateixos sentiments de Crist, cerca assemblar-se cada cop més a Ell. D’aquí, la importància de fixar-nos en aquestes característiques que ens assenyala el Sant Pare, ja què, ens facilitaran molt la tasca d’imitar Jesucrist, nostre model de santedat.

El Papa Francesc defineix aquestes qualitats com cinc grans manifestacions de l’amor a Déu i al proïsme. En primer lloc, la paciència i la mansuetud, les quals ens ajuden a aguantar, a suportar les contrarietats, les inestabilitats de la vida, i també les agressions dels altres, les seves infidelitats i defectes.

En segon terme, l’alegria i el bon humor. El que vol ser sant ha de ser capaç de viure d’aquesta manera, sense perdre el realisme, i il·luminant amb la seva fe l’esperit dels altres, de manera positiva i esperançada. El sant, en tercer lloc, és audaç, entusiasta, parla amb llibertat i té fervor apostòlic. La compassió entranyable de Jesús el movia a sortir de si mateix amb força per anunciar, guarir i alliberar. De la mateixa manera hem de desitjar tenir aquest esperit evangèlic i interessar-nos per totes les persones, procurant transmetre’ls l’alegria de la vida cristiana.

El Sant Pare, continua recordant la necessitat de l’ajuda dels altres per vèncer les nostres pròpies lluites en el camí vers la santedat. No podem aïllar-nos, cal aprendre a ajudar i a deixar-nos ajudar. La santedat és personal, però s’assoleix juntament amb la comunitat creient. I, finalment, ens indica que la santedat està oberta a la transcendència, que es manifesta en l’oració i en l’adoració.

Mn. Xavier Argelich

 

Ser sant en el món actual

El Sant Pare Francesc ens acaba d’escriure una exhortació Apostòlica sobre la santedat en el món actual molt interessant i de lectura ben recomanada. Com quasi tots els seus documents, comença amb una invitació a alegrar-nos. La santedat és camí de felicitat i joia, a imitació de la vida de Jesucrist. El sant és una persona alegre perquè busca en tot moment fer la voluntat de Déu i la unió amb Ell. Això suposa estar obert als altres, aspecte que el sant Pare destaca de manera especial com a característica del sant. La santedat es l’exercici de les benaurances, és viu en comunitat, començant per la pròpia família, és pacient, audaç i cerca la constància en la pregària. El sant està obert a la vida, al món i als altres perquè buscar estimar per a sobre de tot.

Davant de les circumstàncies actuals de la nostre societat globalitzada i que viu sense Déu, em sembla de gran transcendència e importància aquest document, en especial per remoure el cor dels creients i provocar una reacció profunda en el nostre interior de viure la vida cristiana amb plenitud. Sense la necessitat de ser perfectes, però amb el ferm desig de buscar la perfecció a la que Déu ens crida, és a dir, deixar que Déu ens vagi transformant, que ens faci sants a pesar de les nostres mancances i debilitats, de les nostres imperfeccions. Deixar fer a Déu en les nostres circumstàncies personals, en el nostre dia a dia en el món actual, afrontant la realitat amb naturalitat i senzillesa, però desitjant arribar a la santedat personal.

El nou document ens ha arribat a les portes del mes de María, a qui el Papa anomena “la santa entre els sants” i ha volgut concloure l’Exhortació animant-nos a recórrer sovint a la seva maternal intercessió, a Ella que és “la més benaurada, la que ens ensenya el camí de la santedat i ens acompanya”. Ens convida a “conversar amb Ella”, ja que d’aquesta manera “ens consola, ens allibera i ens santifica”. Ens recorda que la Mare no necessita de moltes paraules, que no cal fer un gran esforç per dir-li el que ens passa, n’hi ha prou en repetir sovint: “Déu vos salve, Maria…”.

Mn. Xavier Argelich

La Santa Nit de la Pasqua

En la celebració de la Vetlla Pasqual es reactualitzen els fets més importants de la doctrina cristiana, el centre és la Resurrecció del Senyor. En Montalegre, s’inicia amb el temple gairebé enfosquit, il·luminat per la tènue llum natural que es filtra per les tres rosasses de la nau central.

La cerimònia del foc pasqual

A l’entrada principal de l’església, la que dóna al Pati Manning, però tancada a l’exterior, Mn. Argelich, al costat d’altres sacerdots i diversos col·laboradors, va realitzar la cerimònia del foc seguint el ritual estipulat fins encendre el ciri pasqual que presidirà el presbiteri durant tots els dies de la Pasqua. En processó, el ciri va anar il·luminant les veles dels fidels situats més a prop, els quals, al seu torn, van anar passant la llum fins que totes les veles dels assistents van ser preses, alhora que entonàvem Lumen Cristi, Deo Gratias. Finalment, el ciri pasqual es va col·locar en el seu pedestal i es van encendre tots els llums del temple. Es va llegir i cantar el Pregó Pasqua. A continuació vam apagar les espelmes.

La història de la salvació

Seguidament es va iniciar la litúrgia de la Paraula amb les lectures de l’Antic Testament i del Nou Testament. Es van llegir  dos textos del Gènesi i un del Llibre de l’Èxode, amb els seus corresponents salms i oracions. A continuació, un fragment d’una epístola de Sant Pau, el salm i l’Evangeli, en el qual se’ns proclama que Jesús ha ressuscitat per a la nostra salvació.

El rector en la seva homilia va destacar que la Vetlla Pasqual és la Santa Nit per excel·lència ja que és quan la humanitat recupera l’amistat amb Déu i en la qual li demanem que aquesta alegria perduri per sempre. Les lectures de l’Antic Testament fins l’Evangeli de la Resurrecció han resumit la història de la salvació, des de l’alliberament del poble escollit fins el cant del Glòria amb el que emprenem la nova vida de la salvació per Jesucrist: Crist no és al sepulcre, Ha ressuscitat!

Promeses i benediccions

Litúrgicament, la Vetlla Pasqual té moltes rúbriques, gestos i ritus, tots ells amb un gran contingut teològic, i en la qual els fidels participem amb alegria. Després de l’homilia i el Credo, el celebrant va beneir l’aigua i els fidels v

am encendre de nou les veles. Vam renovar les promeses baptismals i el rector ens aspergia amb l’aigua beneïda. Finalment, l’encens ens va elevar l’esperit cap a Déu.

Detalls a destacar

Mn. Juventeny va dirigir la cerimònia amb tota la solemnitat que mereixia l’esdeveniment. Els cants i l’òrgan, van serrespectivament a càrrec de la soprano Patrícia Sendra i el Sr. Masabeu, els quals, en una celebració tan llarga, ens van ajudar a no perdre l’atenció i ni el recolliment, tan necessaris en aquests moments.

Amb l’alegria de la Resurrecció, vam sortir de l’Església exultants de joia.

Isabel Hernández Esteban

El Sant Sopar i la Passió del Senyor

En Montalegre s’han celebrat la Missa “In Coena Domini” i la Passió del Senyor amb recolliment i pietat per part dels fidels units als celebrants, segons ens va agrair el rector en acabar l’Ofici de la Passió. Realment ens vam ficar amb el nostre cor sensible i la nostra ànima espiritual en la proclamació de la Paraula i en la institució dels sagraments del Dijous Sant, com són el de l’Eucaristia, el de l’Orde sacerdotal i el de la Caritat. Igualment, en l’Adoració a la Creu del Divendres Sant.

Va presidir les celebracions Mn. Argelich amb els sacerdots Mn. Guixé, Mn. Moliné, Mn. Nubiola, Mn. Mallol i Mn. Juventeny.

A primera hora de la tarda del dijous 29 de març, quan vam entrar al temple de Montalegre es va fer realitat per als nostres sentits que efectivament aviat anàvem a participar d’un Sopar únic i irrepetible però que allà es reactualizaria, un cop més, com s’ha fet des de fa més de dos mil anys, sense parar. La Capella del Santíssim s’havia adornat amb flors, palmons, ciris, espelmes, amb una catifa i un adamascat sobre l’altar. El crucifix xsituat sobre l’altar major seguia tapat, a usança d’altres temps. El Crist que s’havia col·locat a la barana del presbiteri durant la Quaresma per devoció dels fidels, s’havia retirat.

La celebració de l’Eucaristia és la celebració de l’amor de Crist

L’homilia del Dijous Sant va anar a càrrec de Mn. Mallol, en aquell temps, vicari de Montalegre: “Situem-nos en el Sant Sopar, en un racó i escoltem Jesús, però sense perdre la capacitat de sorprendre’ns. Els deixebles se senten superats pels esdeveniments dels dies anteriors. Però des d’ara es continuaran succeint coses sorprenents, com que quan es produeix la Resurrecció del Senyor no saben què fer. Quan Jesús els renta els peus no entenen per què Jesús ho fa, però, el missatge de Jesús era que s’havien d’abaixar per ajudar els altres. També volia significar que hem de netejar els nostres pecats. En el Sant Sopar s’inclina el Senyor; al confessionari és el penitent qui s’agenolla per demanar perdó, per poder arribar nets a l’Eucaristia i poder dir com el centurió: Senyor no soc digne que entris a casa meva”.

Sobre la institució de l’Eucaristia Mn. Mallol va manifestar que: “Les paraules de Sant Pau (referint-se a la lectura proclamada) és la narració més antiga de l’Eucaristia i que en ella queda molt clar el que volia Jesús. Són unes paraules que canvien la història. A partir de llavors els apòstols saben molt bé el què han de fer. Aquells fets queden presents per sempre en l’amor de Crist … Celebrem que Jesús és present entre nosaltres, i aquest és el memorial que ens demana realitzar. En demanar Jesús la celebració del seu memorial, Crist institueix el sagrament de l’Orde sacerdotal, per això hem de resar per demanar vocacions al sacerdoci perquè aquesta cadena de celebracions no s’aturi mai “.

Mn. Mallol va tancar l’homilia amb unes paraules significatives: El sagrament de l’Eucaristia és el sagrament del canvi, en ell el pa i el vi es converteixen en el cos i sang de Crist, i per ell també nosaltres podem canviar i arribar a canviar el món amb l’Eucaristia.

En acabar la santa missa, dos col·laboradors habituals amb ciris encesos van iniciar la processó fins a la Capella, que, com hem dit, estava engalanada a l’espera del Senyor. El rector amb el Santíssim sagrament amorosament recollit, seguit dels sacerdots, va dipositar la Reserva al sagrari deixant-lo a la vista. Després d’uns minuts de silenci, el vicari va tancar el sagrari i com mana el ritus li va lliurar la clau al rector.

El Divendres de dolor i Passió

Al matí s’havia celebrat el Via Crucis i s’havia mantinguda oberta la Capella del Santíssim perquè els fidels fessin oració. Però a la cinc de la tarda, hora en que es va iniciar l’ofici de la Passió, la Capella es va enfosquir, a penes van quedar encesos uns quants ciris: anàvem a reactualitzar la passió i mort del nostre Senyor Jesucrist.

A la celebració del Divendres Sant se l’anomena Ofici perquè no és una missa ni acte eucarístic, per tant, el ritus és diferent. Les oracions habituals de l’entrada no es resen, no hi ha ofertori ni, per descomptat, consagració. La primera part consisteix en la litúrgia de la Paraula, que inclou a tres veus la lectura completa de la Passió del nostre Senyor Jesucrist, i l’homilia; la segona part és l’Adoració a la Creu, moment en què cada un dels fidels fa un acte d’amor a la Creu, que és llavors quan, mogut pel cor, el fidel s’agenolla davant la Creu, la besa, la acaricia, o s’inclina humilment. I la tercera part de l’Ofici, és la distribució de la comunió que estava reservada al sagrari des del dia anterior.

En l’homilia, Mn. Juventeny va recordar la lectura que diu “Jo et vaig treure d’Egipte i el teu m’has preparat una Creu” … El misteri de la Creu és per reparar tots els pecats del món, els pecats passats i els futurs, tants els nostres com dels altres. Sant Agustí explicava per què ‘tant dolor! En primer lloc, per demostrar-nos en quina mesura Déu ens estima; en segon lloc, perquè entenguéssim què és un pecat mortal ja que cada pecat és com tornar a clavar a Jesús a la Creu … Hem de correspondre, però ¿Què li podré oferir al Senyor? Pensem en anar a adorar la Creu, i el Senyor ens dirà el què vol de nosaltres doncs nosaltres som el poble d’Israel … Ara és un bon moment per decidir-nos a ser millors i tenir present en la nostra vida la Creu de Crist”.

Detalls a destacar

Durant les dues celebracions, els diferents col·laboradors de Montalegre van oferir diversos serveis tant a les lectures, com en la recollida de l’almoina dels fidels, i en el presbiteri. També és d’agrair a Mn. Rodríguez romandre al confessionari i impartir el sagrament del perdó en tot moment, i a Mn. Moliné, en el cant de les pregàries del Divendres sant.

La soprano Patrícia Sendra i l’organista de la Casa, Sr. Josep Masabeu, van dirigir els cants de tots dos dies, que, en tractar-se de dues celebracions especials, la seva col·laboració va afavorir l’atenció i el fervor dels assistents.

L’almoina recollida el Divendres sant es destina sempre, per indicació de la Santa Seu, al manteniment dels Llocs Sants de Terra Santa (Israel).

Isabel Hernández Esteban

 

Una Benedicció Pasqual per a les famílies

Crist ha ressuscitat! Aquest és el gran anunci a tota la humanitat des de fa vint-i-un segles i que l’Església no es cansa d’anunciar ininterrompudament.

La Resurrecció de Jesucrist és l’esdeveniment més gran de la història de tot el món i del univers sencer. És el motiu principal de la nostra fe i la certesa més sòlida de tota esperança del cristià. Per això la celebrem amb tan de goig i amb una immensa joia. Encoratgem als nostres familiars i amics a participar d’aquesta celebració.

La Pasqua de Resurrecció es un bon moment per celebrar-ho, no només a l’Església, sinó també en la família, per això,  és una tradició ben arrelada la benedicció de les famílies durant aquesta temps pasqual. Ho podem fer comunitàriament o amb la família reunida. Crec que aquest any és una bona ocasió per a que tots rebem aquesta benedicció. Ho podem fer recitant aquesta pregària, en família, a casa nostra:

“Oh Déu, creador i redemptor misericordiós, del vostre poble que volguéreu que la família, fundada sobre la santa aliança nupcial, fos sagrament de la unió de Crista mb l’Església; beneïu abundosament la Nostra família, reunida en nom vostre, perquè els qui ens apleguem en ella amb un sol amor, inflamats per l’Esperit i constants en l’oració siguem sol·lícits els uns pels altres, ens ajudem en totes les necessitats i siguem de paraula i d’obra pregoners de la fe i l’amor. Per Crist Senyor nostre. Amén.”

La Resurrecció de Crist és un gran do per a tothom. Procurem que els seus fruïts arribin a totes les famílies, tan necessitades de la benedicció de Déu. Bona Pasqua!

Mn. Xavier Argelich

Retrobar-se amb Crist

Endinsats en la Quaresma –temps de preparació per a la celebració dels grans misteris de la nostre fe- volem retrobar-nos un cop més amb Crist, nostre Redemptor. El nostre caminar terrenal està plegat de moments de debilitat i desviaments, i ens cal tornar una i altre  vegada al camí segur. De la mateixa manera que en la vida familiar cal que es donin sovint retrobaments entre els esposos, entre pares i fills i entre germanes, i, també, entre familiars i amics, talment cal fer-ho en la nostre vida espiritual. Benvinguts retrobaments! Quina meravella reparar, guarir, tancar ferides, perdonar i demanar perdó!

L’Església, que és Mare i família, ens encoratja cada any amb la Quaresma a viure un nou trobament amb Crist mitjançant l’oració, el sacrifici y les obres de caritat, que ens faciliten reconèixer els nostres desviaments i errors, ens empenyen al penediment i a la contrició, que culmina en l’abraçada paterna i materna de Déu en el fabulós sagrament de la Reconciliació, en la confessió contrita, concisa i complerta del nostres pecats. Esdevenim, així, nets i purificats en l’ànima per a poder unir-nos a Crist en la seva Passió i mort i gaudir amb Ell en la Resurrecció.

Sovint comprovem i experimentem tot el mal que ens envolta, però ens costa reconèixer el mal que hi ha en nosaltres. Quan aconseguim reconèixer-lo  i sapiguem esmenar-nos, llavors experimentarem una gran joia i un goig immens, com de ben segur ho hem experimentat tantes vegades en la nostra vida.

Recorreguem al gloriós Sant Josep, celebrarem la seva festa ben avançada la Quaresma, per a que ens faciliti l’espera’t i desitjat retrobament amb Crist, a qui ell va acollir amb cor pur i sincer.

Mn. Xavier Argelich

 

La Missa Roja, una missa de juristes

A l’Església de Santa Maria de Montalegre es va celebrar la Primera Missa Roja de juristes en honor a l’Esperit Sant. La missa del dimecres 7 de març del 2018, a les 20h va ser presidida per l’arquebisbe de Barcelona, cardenal Juan José Omella. En la concelebració van participar el vicari de la delegació de Catalunya de l’Opus Dei, Mn. Ignasi Font; el mossèn secretari de l’arquebisbe, Mn. Marc Labori; i el rector de Montalegre, Mn. Xavier Argelich. Va dirigir la cerimònia Mn. Joan Juventeny.

Es va crear una expectativa a l’entorn de la convocatòria d’aquesta Primera Missa Roja, a Barcelona, ja que d’Espanya no es coneix cap precedent. No obstant això, es va seguir endavant amb l’organització de l’esdeveniment que va anar a càrrec d’unes joves estudiants i professionals del món del dret, sota el patrocini de la cerimònia del ISDE (Barcelona) Law Business School.

L’arquebisbe Omella, en la seva homilia, ens va dissipar els dubtes, fins ell mateix havia pensat Què és això d’una Missa Roja? No cal témer res, ni és rar ni nou ja que en molts països se celebra a l’inici de l’Any Judicial per demanar ajuda a l’Esperit Sant … La Primera Missa Vermella va ser a París, després a Roma, va seguir a Anglaterra … A mitjans del segle XX es va iniciar a Washington i ara a Barcelona… Hem de ser com Salomó que no va demanar honors sinó saviesa per saber i evitar el mal … I les vestidures són vermelles perquè és el color del foc, el color de l’Esperit Sant, i el color també de les togues dels jutges del Tribunal Eclesiàstic d’altres èpoques. L’arquebisbe Omella va recordar la necessitat de que tant jutges i com advocats han de saber conciliar i trobar la veritat, encara que costi … Que no sigueu corruptes, defenseu sempre la veritat … busqueu l’honestedat i la coherència, i per a això necessiteu l’Esperit Sant …. En aquestes professions la temptació dels honors i del prestigi, la temptació del poder i de l’ambició es poden produir en qualsevol moment … Abans de res, el que val és la lleialtat a Déu …. Necessitem advocats i jutges honrats. Ens va demanar que resem per ells demanant la intercessió de l’Esperit Sant. També ens va recordar que en la professió jurídica ens han precedit molts sants, entre ells Sant Tomàs Moro, Sant Antoni Maria de Ligorio, i aquí a Barcelona, Sant Raimon de Penyafort.

La benedicció especial

Després de la lectura de l’Evangeli l’arquebisbe va impartir la benedicció als membres de la professió jurídica amb aquestes paraules i amb les mans esteses:

“Senyor, Déu nostre, en teu saviesa i amor, Tu ens envoltes amb els misteris de l’univers. En temps passats, ens vas enviar als teus profetes per ensenyar les teves lleis i per donar testimoni del teu amor etern. Ens vas enviar el vostre Fill perquè ens ensenyi amb paraules i exemples que la veritable saviesa prové només de tu. Envia el teu Esperit a aquests membres de la professió jurídica i omple’ls amb els teus dons de saviesa, consell, bon judici, coneixement, comprensió, fortalesa, pietat i temor del Senyor i amb totes les teves benediccions.
Concedeixi que durant aquest any jurídic puguin dedicar-se al treball i al servei de tots els necessitats amb l’amor, l’alegria i la misericòrdia de la Santíssima Trinitat.
Concedeix això per mitjà de Crist nostre Senyor, Amén”.

La Tradició de la Missa Vermella

L’organització de l’esdeveniment va distribuir un fulletó per seguir la missa. A més, incloïa diverses informacions. D’ell extractem el següent:
“Es remunta al París de 1245, on es va celebrar per primera vegada a la capella de la Sainte Chapelle. Des d’aquesta primera celebració, la tradició s’ha estès per tot el món, arribant a Anglaterra durant el regnat d’Eduard I, al voltant de 1310. Allà on la tradició es manté, es celebra cada any la tradicional Missa Roja en honor a Sant Tomàs Moro i Sant Ives, sants patrons de la professió jurídica per demanar la guia divina en la representació adequada de clients i en l’adequada administració de justícia en els tribunals i en els càrrecs públics “.

Detalls a destacar

Al passadís central del temple es va estendre la catifa vermella que disposa Montalegre per a celebracions especials. Van acudir molts fidels de la professió jurídica i tant l’arquebisbe com l’organització van agrair la possibilitat d’haver pogut celebrar aquesta Primera Missa Roja a Montalegre, un temple catalogat com a Patrimoni Històric de la Ciutat.

Acabada la celebració Eucarística, l’organització va convidar a un aperitiu a l’exterior, al Pati Manning. Allà l’arquebisbe, els altres celebrants i els fidels van canviar impressions en un bon ambient togat.

Isabel Hernández Esteban

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.