Retrobar-se amb Crist

Endinsats en la Quaresma –temps de preparació per a la celebració dels grans misteris de la nostre fe- volem retrobar-nos un cop més amb Crist, nostre Redemptor. El nostre caminar terrenal està plegat de moments de debilitat i desviaments, i ens cal tornar una i altre  vegada al camí segur. De la mateixa manera que en la vida familiar cal que es donin sovint retrobaments entre els esposos, entre pares i fills i entre germanes, i, també, entre familiars i amics, talment cal fer-ho en la nostre vida espiritual. Benvinguts retrobaments! Quina meravella reparar, guarir, tancar ferides, perdonar i demanar perdó!

L’Església, que és Mare i família, ens encoratja cada any amb la Quaresma a viure un nou trobament amb Crist mitjançant l’oració, el sacrifici y les obres de caritat, que ens faciliten reconèixer els nostres desviaments i errors, ens empenyen al penediment i a la contrició, que culmina en l’abraçada paterna i materna de Déu en el fabulós sagrament de la Reconciliació, en la confessió contrita, concisa i complerta del nostres pecats. Esdevenim, així, nets i purificats en l’ànima per a poder unir-nos a Crist en la seva Passió i mort i gaudir amb Ell en la Resurrecció.

Sovint comprovem i experimentem tot el mal que ens envolta, però ens costa reconèixer el mal que hi ha en nosaltres. Quan aconseguim reconèixer-lo  i sapiguem esmenar-nos, llavors experimentarem una gran joia i un goig immens, com de ben segur ho hem experimentat tantes vegades en la nostra vida.

Recorreguem al gloriós Sant Josep, celebrarem la seva festa ben avançada la Quaresma, per a que ens faciliti l’espera’t i desitjat retrobament amb Crist, a qui ell va acollir amb cor pur i sincer.

Mn. Xavier Argelich

 

La Missa Roja, una missa de juristes

A l’Església de Santa Maria de Montalegre es va celebrar la Primera Missa Roja de juristes en honor a l’Esperit Sant. La missa del dimecres 7 de març del 2018, a les 20h va ser presidida per l’arquebisbe de Barcelona, cardenal Juan José Omella. En la concelebració van participar el vicari de la delegació de Catalunya de l’Opus Dei, Mn. Ignasi Font; el mossèn secretari de l’arquebisbe, Mn. Marc Labori; i el rector de Montalegre, Mn. Xavier Argelich. Va dirigir la cerimònia Mn. Joan Juventeny.

Es va crear una expectativa a l’entorn de la convocatòria d’aquesta Primera Missa Roja, a Barcelona, ja que d’Espanya no es coneix cap precedent. No obstant això, es va seguir endavant amb l’organització de l’esdeveniment que va anar a càrrec d’unes joves estudiants i professionals del món del dret, sota el patrocini de la cerimònia del ISDE (Barcelona) Law Business School.

L’arquebisbe Omella, en la seva homilia, ens va dissipar els dubtes, fins ell mateix havia pensat Què és això d’una Missa Roja? No cal témer res, ni és rar ni nou ja que en molts països se celebra a l’inici de l’Any Judicial per demanar ajuda a l’Esperit Sant … La Primera Missa Vermella va ser a París, després a Roma, va seguir a Anglaterra … A mitjans del segle XX es va iniciar a Washington i ara a Barcelona… Hem de ser com Salomó que no va demanar honors sinó saviesa per saber i evitar el mal … I les vestidures són vermelles perquè és el color del foc, el color de l’Esperit Sant, i el color també de les togues dels jutges del Tribunal Eclesiàstic d’altres èpoques. L’arquebisbe Omella va recordar la necessitat de que tant jutges i com advocats han de saber conciliar i trobar la veritat, encara que costi … Que no sigueu corruptes, defenseu sempre la veritat … busqueu l’honestedat i la coherència, i per a això necessiteu l’Esperit Sant …. En aquestes professions la temptació dels honors i del prestigi, la temptació del poder i de l’ambició es poden produir en qualsevol moment … Abans de res, el que val és la lleialtat a Déu …. Necessitem advocats i jutges honrats. Ens va demanar que resem per ells demanant la intercessió de l’Esperit Sant. També ens va recordar que en la professió jurídica ens han precedit molts sants, entre ells Sant Tomàs Moro, Sant Antoni Maria de Ligorio, i aquí a Barcelona, Sant Raimon de Penyafort.

La benedicció especial

Després de la lectura de l’Evangeli l’arquebisbe va impartir la benedicció als membres de la professió jurídica amb aquestes paraules i amb les mans esteses:

“Senyor, Déu nostre, en teu saviesa i amor, Tu ens envoltes amb els misteris de l’univers. En temps passats, ens vas enviar als teus profetes per ensenyar les teves lleis i per donar testimoni del teu amor etern. Ens vas enviar el vostre Fill perquè ens ensenyi amb paraules i exemples que la veritable saviesa prové només de tu. Envia el teu Esperit a aquests membres de la professió jurídica i omple’ls amb els teus dons de saviesa, consell, bon judici, coneixement, comprensió, fortalesa, pietat i temor del Senyor i amb totes les teves benediccions.
Concedeixi que durant aquest any jurídic puguin dedicar-se al treball i al servei de tots els necessitats amb l’amor, l’alegria i la misericòrdia de la Santíssima Trinitat.
Concedeix això per mitjà de Crist nostre Senyor, Amén”.

La Tradició de la Missa Vermella

L’organització de l’esdeveniment va distribuir un fulletó per seguir la missa. A més, incloïa diverses informacions. D’ell extractem el següent:
“Es remunta al París de 1245, on es va celebrar per primera vegada a la capella de la Sainte Chapelle. Des d’aquesta primera celebració, la tradició s’ha estès per tot el món, arribant a Anglaterra durant el regnat d’Eduard I, al voltant de 1310. Allà on la tradició es manté, es celebra cada any la tradicional Missa Roja en honor a Sant Tomàs Moro i Sant Ives, sants patrons de la professió jurídica per demanar la guia divina en la representació adequada de clients i en l’adequada administració de justícia en els tribunals i en els càrrecs públics “.

Detalls a destacar

Al passadís central del temple es va estendre la catifa vermella que disposa Montalegre per a celebracions especials. Van acudir molts fidels de la professió jurídica i tant l’arquebisbe com l’organització van agrair la possibilitat d’haver pogut celebrar aquesta Primera Missa Roja a Montalegre, un temple catalogat com a Patrimoni Històric de la Ciutat.

Acabada la celebració Eucarística, l’organització va convidar a un aperitiu a l’exterior, al Pati Manning. Allà l’arquebisbe, els altres celebrants i els fidels van canviar impressions en un bon ambient togat.

Isabel Hernández Esteban

Primera Jornada Familiar de cooperadors de l’Opus Dei

El dissabte 10 de febrer 2018 té lloc a l’IESE de Barcelona la primera Jornada Familiar de Cooperadors de l’Opus Dei. L’acte tingué tres parts significatives. En la primera, a la capella de l’IESE es celebra l’acte eucarístic de l’Adoració i Benedicció del Santíssim Sagrament, amb el cant del Te Deum a càrrec de la coral Non Nobis de Bonaigua. Seguidament, a l’Aula Magna, els protagonistes i / o promotors de diverses obres corporatives en les quals han col·laborat milers de persones, no només fidels de la Prelatura de l’Opus Dei sinó també cooperadors que han volgut participar en el desenvolupament d’aquests projectes, van presentar la realitat actual d’aquells projectes.

Es va iniciar l’exposició amb els col·legis d’Institució com Xaloc, Pineda i Avantis Centre d’Educació Infantil, ubicats a l’Hospitalet de Llobregat. Va seguir l’IESE, Escola de Negocis, des dels seus inicis a Pamplona, ​​després a Barcelona, ​​i ara per ara, a tot el món.

Va participar el senyor Ernest Flaqué, tan estimat per Montalegre, el qual, actualment, és president honorífic de la Fundació Raval Solidari. Aquesta fundació reverteix les aportacions econòmiques dels cooperadors i de les cooperadores, en tres entitats del barri del Raval de Barcelona. D’una banda, l’Acció Social Montalegre que atén a més de 400 famílies; Braval que atén els joves del barri, i Terral que atén noies i les seves mares, les dues entitats en benefici de la formació humana, espiritual i d’estudis de tots ells. El Sr. Flaqué va tenir unes sentides paraules per a moltíssimes persones, cooperadors i cooperadores, que des dels començaments d’aquests projectes han col·laborat i segueixen col·laborant en el seu desenvolupament, en benefici de tantes persones necessitades del Raval.

Sens dubte, ens va entusiasmar la intervenció del Sr. Antonio José Quintana, membre executiu de Saxum International Foundation, fundació que és responsable de la campanya de fons a nivell mundial per a la construcció i el desenvolupament de la Casa de Recesos Saxum i el Centre de Recursos Multimèdia Saxum, així com per a l’establiment d’un fons de dotació per a les necessitats actuals i futures de tots dos, entre d’altres objectius.

Aquest projecte va ser molt desitjat pel fundador de l’Obra, sant Josepmaria Escrivà i pel seu successor el beat Álvaro del Portillo. Es va posar en marxa a l’any 1994. Arribat el moment en què el projecte de la construcció ja podia portar-se a terme, era necessària la cooperació de moltíssimes persones. La informació de Saxum es va projectar mundialment, i de totes les parts del món, les oracions i les aportacions econòmiques es van multiplicar, de manera que en dos anys i mig es va superar la xifra sostre que prèviament s’havia establert pels organitzadors. Amb tant d’entusiasme ho va explicar el Sr. Quintana, citant nombroses anècdotes de cooperadors i cooperadores que ens van augmentar els desitjos d’anar aviat a Saxum, que ja és una realitat habitable, a 15 km. de la Ciutat Santa i al peu de l’autopista que va de l’aeroport de Ben Gurion a Jerusalem.

El testimoni del seminarista Sr. Jorge Castro, colombià, es va referir al projecte fet realitat del poc conegut del Col·legi Eclesiàstic Internacional de Bidasoa, a l’empara del Centre Acadèmic Romà Fundació CARF, que va néixer el 1989, i ajuda fonamentalment a la formació integral de sacerdots i seminaristes de la Pontifícia Universitat de la Santa Creu (PUSC), de les Facultats d’Estudis Eclesiàstics de la Universitat de Navarra (UNAV) i dels Col·legis Eclesiàstics Internacionals Seus Sapientiae i Bidasoa. La seva intervenció ens va estimular a resar més per a què els sacerdots siguin sants.

I la tercera part de la Jornada Familiar de Cooperadors de l’Opus Dei va consistir en un agradable aperitiu que ens va permetre dialogar directament amb els ponents, els assistents i gaudir de la terrassa, del sol i de la vista de Barcelona a vista d’dron.

 

Isabel Hernández Esteban

La Família, un gran bé

Hi ha crisi a la família? Una visió general i superficial ens portaria a respondre afirmativament a aquesta pregunta. I de ben segur així ho haurem fet en més d’una ocasió. N’hi ha moltes de famílies en crisi, és veritat, però realment no podem afirmar que la família està en crisi, ans el contrari, la família és i serà sempre un gran bé. Es més, la família és la solució a aquesta suposada crisi, i per això els cristians hem de donar a conèixer la força, la bellesa i el bé de la institució familiar.

La família és un do preuat de Déu. És on naixem, creixem, aprenem i on ens sentim protegits i estimats, sigui com sigui. Hem de valorar  més la pròpia família, independentment de les circumstàncies peculiars, perquè és la nostra família. En la mesura en que l’acceptem i l’estimem tal com és, ens serà més fàcil apreciar-la, ser agraïts i ajudar a millorar-la.

Tots necessitem una família i sentir-nos part de la mateixa. Quan és així, és molt fàcil reconèixer el gran bé que és cada família. I quan no és així, llavors, ens manca quelcom molt important i essencial pel nostre desenvolupament integral. Aleshores, caldrà adonar-se què l’Església és una gran família amb la capacitat d’acollir a tothom, sigui quina sigui la situació personal de cadascú, pel fet que Déu és Família i ha volgut que l’home i la dona visquin en família, i el mateix ho ha volgut per la seva Església.

Ens podem preguntar, cadascú de nosaltres, què puc fer per elevar el valor de la meva família, en què puc contribuir a que realment reflecteixi amb més nitidesa la imatge de la Santíssima Trinitat, seguint el model de la Sagrada Família de Natzaret. Val la pena l’esforç i l’empeny per revalorar el paper que juga la família en les nostres vides i en tota la societat. Quan la família va bé ens sentim bé i afrontem les dificultats amb un optimisme i una esperança més grans. Comencem resant més per les famílies i per l’Església.

Mn. Xavier Argelich

Camí de la Pasqua

Vam començar el temps litúrgic Ordinari amb una crida del Senyor i una resposta contundent: Parla Senyor que el teu servent escolta. Aquesta és l’actitud d’humilitat que Déu espera de nosaltres, cercar la crida de Déu i discernir el que Ell ens demana. Però sempre en assossec doncs la crida és de pau, no és de pànic. En canvi, ens exigeix ​​responsabilitat i correspondència.

Sabent el que ens demana el Senyor, seguirem avançant, sigui com sigui com ens vagin les coses. I, sobretot, donant moltes gràcies a Déu per tot, pel que ens agrada i pel que no, glorificant el nostre cos amb una vida de moral cristiana.

En breu hem celebrat el Sisè Diumenge del Temps Ordinari. A l’Evangeli del dia, el Senyor ens demana que ens apropem a Ell amb actitud de fe i de confiança, com la d’aquell leprós que li va dir a Jesús: Si vols pots netejar-me. El va tocar i va quedar net. I el que ens pot demanar el Senyor en aquesta Quaresma és que desitgem neteja i purificació dels nostres pecats.

Per a la neteja de la nostra ànima hem de conèixer realment la significació de pecat. El catecisme de l’Església Catòlica ens diu que el pecat és una ofensa a Déu. Quantes vegades ho hem ofès? L’Església ens ajuda en aquesta neteja. Amb actitud penitent i d’humilitat, i sobretot amb confiança en el Senyor, podem acudir a un sacerdot catòlic per confessar-nos, ell ens aclarirà les nostres dubtes, o ens dirà si això o allò altre és o no pecat.

En aquestes setmanes de Quaresma que ens preparen per a la Pasqua de Resurrecció del Senyor, el centre vital de la doctrina cristiana, també seria interessant llegir el missatge quaresmal per a l’any 2018 del Papa Francesc.

Pots fer clic a continuació  papa-francesco_20171101_messaggio-quaresima2018  

Comunicació Montalegre

Any nou: Família i crida

A l’iniciar un nou any renovem les nostres bones intencions de millorar en tots, o almenys en bona part, dels diferents aspectes que conformen la nostra vida. I és bo fer-ho, ja que suposa un bon estímul per continuar progressant com a persones. Significa, també, que afrontem la nostra existència amb il·lusió i esperança, avançant cap a una meta concreta i definitiva, que ens interpel·la constantment i ens mostra el camí a seguir, perquè Ell, Crist, també l’ha recorregut, tal com una vegada més hem reviscut aquests dies de Nadal.

Aquest any em proposo dedicar aquestes editorials a reflexionar sobre dos aspectes de gran importància per a la vida de l’església i de la societat: la família i la crida de Déu al servei de la seva Església i de tothom. Són dos aspectes que el Magisteri del Papa Francesc ha aprofundit de manera especial i preferent. I continuarà a fer-ho, ja què sense família i vocacions la transmissió de la fe no és possible. Per portar el missatge de Jesucrist al món sencer cal que la institució familiar sigui forta i que d’aquesta sorgeixin abundants apòstols, disposats a anunciar la Bona Nova inaugurada amb el naixement del fill de Déu.

Ens pot facilitar aquesta tasca la relectura de la Exhortació Apostòlica “Amoris Laetiae”, l’alegria de l’amor, així com els documents preparatoris del pròxim Sínode de bisbes sobre ” Els joves, la fe i el discerniment vocacional”. Procurem començar l’any resant més per la família i el jovent. Tant el relat del llibre del Gènesi de la creació de l’home i la dona, com el relat de l’Evangeli de l’elecció dels apòstols s’emmarquen en un ambient de pregària i de gran solemnitat. Per tant, l’actitud principal, enfront la família i les vocacions, d’aquells que tenim fe és l’oració i la consciència de la importància d’ambdues realitats, que són inseparables per a la vida de l’home i de la dona en la terra.

Déu és família, el fill de Déu neix en una família, Déu crida als homes i dones a formar una família i Crist va fundar l’Església com una família i li dóna una missió ben precisa. Comencem el 2018 i volem ser homes i dones de fe a imitació de Maria, model de mare de família i de correspondència a la crida de Déu. A Ella implorem confiats, especialment el primer dia de l’any, celebrant la seva Maternitat divina!

Mn. Xavier Argelich

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.