Contingut

El mes passat recordàvem unes paraules de Tertulià (s. II) que posaven en relleu la manera que tenien els primers cristians de viure la fraternitat i la unió entre ells: “Mireu com s’estimen”.

Podríem afirmar que la nota més característica de la vida dels primers cristians era, precisament, com s’estimaven els uns als altres. Aquest és el senyal amb el que seran reconeguts pels qui no creien en Déu i, de ben segur, el motiu pel qual molts es sentiren cridats a abraçar la fe en Déu.

Els primers cristians procuraven posar en pràctica el manament de Jesucrist “d’estimar-vos uns als altres com jo us he estimat”. Aquesta és l’herència que ens han deixat. Ara ens correspon a nosaltres transmetre-la al món sencer.

Per això, cal començar per estimar més a les persones que ens envolten i, en primer lloc, als familiars més directes. La fraternitat, en sentit propi, fa referència als germans de sang. I per extensió, als batejats, els que formen part de l’Església, i després tots els altres. Seguir aquest ordre es manifestació segura de la vertadera fraternitat.

Un aspecte en el que ens podem esforçar més i que ens ajudarà a viure millor la fraternitat es procurar escoltar més als altres, amb atenció i interès autèntics. El interès per les qüestions dels nostres germans facilitarà, a la vegada, que no estem tan pendents de les nostres coses i que apreciem més les dels altres.

La fraternitat, l’amor al proïsme, es recolza en l’amor a Déu. Necessitem de la força de la fe en Déu per a ser pacients, amables, comprensius, misericordiosos i disposats a deixar les nostres coses per ajudar al germà.

Ens pot ser de gran ajuda fixar-nos en la Mare de Déu i la seva atenció per a tothom i, en primer lloc, pels que busquen estimar el seu Fill.

Mn. Xavier Argelich

La celebració del naixement de Nostre Senyor, ens porta, any rere any, la possibilitat de viure uns dies més units a tota la família i a tota la humanitat. Són dies en els que posem de manifest que l’amor familiar està per damunt de les distàncies i de totes aquelles coses que, humanament parlant, ens podrien separar. Durant aquest dies hem palpat l’amor de Déu per nosaltres i, a la vegada, hem procurat correspondre manifestant-li el nostre amor i estimant més als altres.

En motiu de la Benedicció Urbi et Orbi del dia de Nadal, el Sant Pare Francesc, ens va animar a esmerçar-nos a viure la fraternitat cristiana, tot fent-nos considerar que en Crist tots som germans. La fraternitat té una força especial, i així ens ho presenta la Sagrada Escriptura al comparar-la a una ciutat fortificada. I els primers cristians eren coneguts per com s’estimaven.

L’arquebisbe de Barcelona també ens empeny a viure el nou any en fraternitat, perquè tots som fills de Déu i, per tant, tots som germans. Ens ho recorda Sant Joan: “En això coneixerà tothom que sou els meus deixebles si us estimeu els uns als altres” (Jn 13,55). Es tracte d’un dels eixos principals del pla pastoral diocesà per impulsar-nos a donar a conèixer Jesucrist als que encara no el coneixen o s’han allunyat d’Ell. L’amor fratern és un dels principals exponents de la vida cristiana, senyal evident de que realment volem estimar Déu pel damunt de totes les coses. Nostre Senyor Jesucrist estima tothom, per tots neix, viu i entrega la seva vida. Acull a tothom, té paraules de consol per a tots, exigeix a tots i a tots demana correspondència a tan d’amor.

Com sempre, hem començat l’any sota el patrocini de la Mare de Déu. Esmercem-nos a estimar més els altres, començant pels familiars i pels més propers.

Mn. Xavier Argelich

Déu ve! Aquesta breu exclamació obre el temps de l’advent i ressona durant aquestes setmanes de preparació per al naixement del Fill de Déu.

És un temps d’alegre espera que ens porta a preparar-nos personalment i a preparar les nostres llars i el nostre entorn per donar-li la millor benvinguda a nostre Redemptor, el nostre Déu. Per això procurarem, en primer lloc, preparar les nostres ànimes per a que hi trobi una digne morada. Aquests dies, nodrirem la nostra vida espiritual amb els textos sagrats que la litúrgia ens presenta i fomentarem la il·lusió de la vinguda de Crist a la terra.

I, al mateix temps, procurarem adornar el nostre món de manera que quan arribi trobi un ambient festiu, ple d’alegria, de pau, de caritat i de molta fe. Per tant, esmercem-nos en decorar i il·luminar bé les nostres llars i les nostres ciutats.

En una societat com la nostra, cristiana però cada vegada més paganitzada, l’Advent és una bona ocasió per donar testimoni de la vinguda de Déu al món. Demostrem la nostra fe en la manera d’actuar i de celebrar les festes que s’apropen. La certesa de la vinguda de Crist ens ajudarà a viure aquest gran esdeveniment en actitud de pregària i de renovada esperança. Ens facilitarà viure els costums cristians propis d’aquestes festes. La Corona d’Advent, el pessebre, l’arbre de Nadal, el Nen Jesús, els àpats familiars, la celebració de l’Epifania, etc. ens introduiran en el gran misteri de la vinguda del Senyor que vol habitar entre nosaltres i mostrar el seu gran amor per als homes.

Les espelmes de la Corona d’advent que cada diumenge encendrem, il·luminaran el nostre interior per donar cabuda i refugi al Nen Jesús que naixerà a Betlem. Bon Nadal!

Mn. Xavier Argelich