La imaginació de la Caritat

En concloure el gran jubileu de l’any dos mil, el Papa Sant Joan Pau II ens animava a una nova imaginació de la caritat amb la intenció de promoure no només l’eficàcia de les ajudes prestades, sinó la capacitat de fer-se propers i solidaris amb qui pateix, perquè el gest d’ajuda sigui sentit com un compartir fratern.

En començar un nou curs, m’agradaria reflexionar sobre l’acció caritativa i social que es realitza en aquesta Església de Santa Maria de Montalegre des de fa ja tants anys. Per a això, cal començar agraint a totes aquelles persones que la fan possible dia a dia, amb la seva generosa dedicació que passa habitualment desapercebuda. També agraïm a tots els que ajuden amb el seu temps o amb les seves aportacions econòmiques, sense les quals seria impossible ajudar els que ho necessiten.

Secundant el desig del Papa, també del Papa Francesc, des de l’Acció Social de Montalegre, s’ha procurat arribar a cada un individualment i crear aquests llaços de fraternitat entre els beneficiaris i els voluntaris, De la mateixa manera, que es procura donar-los els instruments humans i formatius per desenvolupar les seves qualitats i sortir de la situació precària en què es troba la persona ajudada, també es fomenta el tracte d’amistat que facilita que tots se sentin acollits en l’Església i puguin descobrir l’amor preferencial de Déu cap a ells.

Aquesta manera d’actuar ha donat i continua donant molt bons resultats, pels quals donem gràcies a Déu, alhora que ens animen a seguir treballant amb aquesta imaginació, inventiva i amb la creativitat pròpia de la Caritat cristiana. Sempre hi ha nous reptes i possibilitats perquè sempre hi haurà necessitats al nostre voltant.

Per això, en aquest curs ens agradaria poder involucrar més gent a l’atenció d’aquelles persones que viuen soles o estan malaltes. I que moltes famílies participin en la distribució d’aliments a les famílies que els necessiten, creant aquests llaços de fraternitat i amistat entre les famílies. Fomentem tots, amb l’ajuda de la Mare de Déu de la Mercè, la imaginació de la Caritat.

Mn. Xavier Argelich

 

 

Un grup del IFFD de Família sense barreres i amistat familiar, a Montalegre

Qui és el IFFD?

La International Federation for Family Development (IFFD) és una ONG sense ànim de lucre i independent que té la missió donar suport a la família a través de formació, creada el 1978. Està present amb els seus programes en 68 països treballant en col·laboració amb nombroses entitats, també a Espanya. IFFD és membre consultiu amb Estatus Consultiu General davant l’ECOSOC de Nacions Unides.

A Espanya

IFFD Espanya és una associació independent, no lucrativa. Constituïda per treballar en la promoció, difusió i desenvolupament de l’Orientació Familiar encaminat a millorar la vida familiar i social.
L’Orientació Familiar és, en essència, una ajuda als pares en l’educació dels seus fills i en la seva pròpia millora personal i matrimonial.
A IFFD Espanya volem ajudar els pares a prendre les decisions correctes i a desenvolupar el seu propi pla familiar.

Què és exactament el que fan?

Des IFFD Espanya formen als moderadors que integren la xarxa nacional de professors que imparteixen els cursos d’Orientació Familiar en els nostres centres, també els donem assistència i formació per a tot el centre.

En què consisteix el projecte actual?

El projecte consisteix a reflexionar sobre la nostra família, en un ambient d’amistat i ajuda mútua.
La unió familiar i la professionalitat en l’educació dels fills enforteix a la persona i la família en tots els aspectes de la seva vida.
Compartir experiències educatives entre famílies constitueix un guany recíproca.

Quin és l’objectiu?

Proporcionar eines a les famílies perquè siguin més feliços:
Millor coneixement dels fills. Compartir idees amb altres pares per afrontar millor les situacions complexes. Millor comunicació entre els pares. Vivència més plena de la vida familiar i conjugal.

Com treballen?

L’activitat és formativa i d’amistat. Es fan reunions de grups molt reduïts, 4 o 5 parelles, en un ambient distès. Les famílies són diverses, per procedència o entorn social. Entre 5 i 7 sessions cada curs, una sessió al mes, segons concreti amb el grup. A cada sessió es debat sobre un tema específic d’educació i família de forma participativa.

On es desenvolupen aquestes activitats?

Actualment la xarxa de formadors es mou en les esglésies i parròquies catòliques. Contacten amb el rector. Li expliquen el projecte. Si al rector li sembla bé, informa a les famílies i a partir d’ací es creen els grups de famílies. L’activitat es desenvolupa en els locals de l’església o de la parròquia.

En Montalegre
El curs passat va començar a treballar un grup amb un matrimoni moderador i ha anat molt bé. Se segueix a partir de setembre de 2019.

Coordinador: Agustín García agar.fsb@iffd.org

IFFD Internacional

IFFD España

 

Isabel Hernández Esteban

Cercar la pau veritable

Aquests dies de més calor, durant els quals molta gent pot gaudir d’uns dies de  merescut descans, resulta normal que hom pretengui trobar una mica de pau exterior per a recuperar les forces exaudides durant l’any. No sempre s’aconsegueix, dependrà de molts factors externs al·lilens a la nostra voluntat. Però el que si que podem aconseguir tots, tinguem o no aquest dies de repòs, és la pau interior, aquella pau de l’ànima i del cor que només Déu pot donar. Procurem cercar-la ara i en tot moment, demanant-la amb pietat a qui ens la pot donar: Déu, nostre Senyor.

Jesucrist es presenta als Apòstols no només desitjant-los la pau, com feien tots el jueus, sinó atorgant-los la pau: “Us dono la meva pau, us deixo la meva pau”. La veritable pau és aquella que trobem al nostre interior, la que ens porta a actuar en tot moment amb serenitat i confiança, per molt grans i enrevessats que siguin els nostres problemes. És la pau del qui té la consciència tranquil·la perquè té l’anima neta, del qui busca el Regne de Déu, escolta la seva Paraula i s’esforça per viure-la. Confia en Déu i trobaràs, d’aquesta manera, la pau que perdura per sempre.

Quantes vegades se sent sentir als qui per primera vegada entren a Montalegre: “Quina pau hi ha aquí”. I no és pel silenci de l’ambient, o perquè l’Església estigui buida en aquell moment, sinó perquè la bellesa del Temple i, per sobre de tot, la presència de nostre Senyor, transmeten la veritable pau. Una estona d’oració davant el Tabernacle o davant d’una de les imatges de la Mare de Déu, o davant el Sant Crist que hi ha al final de la nau, ens omplen de pau. Aquella conversa sincera amb el mossèn que t’escolta i aquella confessió, també sincera i profunda, ens omplen de pau interior. Maria, Assumpta al Cel, que cerquem aquesta pau.

Mn. Xavier Argelich

El diumenge, dia del Senyor

Comencem el temps d’estiu donant gràcies a Déu, nostre Senyor, de tot cor per tots els dons i beneficis que ens ha concedit durant aquest curs que hem acabat. Realment han estat abundants i per aquest motiu el nostre agraïment també volem que sigui gran. Hem viscut esdeveniments de gran alegria i emoció, com el bateig de dos joves i la peregrinació a Terra Santa, per esmentar dos esdeveniments ben concrets entre de tants altres.

Però el més important de tots és el que vivim cada dia i de manera especial els diumenges: La celebració de l’Eucaristia. Aquest és el gran esdeveniment, no tants sols dels que tenim fe si no de tot el món creat, perquè la Santa Missa renova el Sacrifici de Crist per a tota la humanitat i per a tota la creació, retornant-ho tot al Creador.

A Montalegre sempre hem procurat posar una atenció molt especial en la celebració del Sant Sacrifici de l’Altar, tenint cura de la litúrgia, dels ornaments i vasos sagrats, del cant i de la pietat en la celebració. L’Eucaristia és el gran do de Déu als homes i dones de tots els temps Gràcies Senyor per haver-te quedat en l’Eucaristia i per donar-nos en ella la vida eterna. Mai tindrem la suficient capacitat per comprendre tota la seva grandesa i eficàcia humana i sobrenatural, però tindrem la suficient capacitat per estimar-la més cada dia.

Durant l’estiu se’ns pot fer més feixuc i inclús ens pot resultar més difícil coordinar les nostres activitats amb l’assistència a l’Eucaristia. Precisament per això, buscarem la manera de que continuï constituint el centre de la nostra vida i principalment dels diumenges. Veritablement el diumenge és el dia del Senyor. Ens ho recorda el salm 118: “Aquest és el dia en que actuà el Senyor, sigui la nostra joia i el nostre goig”.

Avui en dia, el diumenge, festa principal dels cristians, ha esdevingut el “cap de setmana”, entès com a descans, diversió i evasió. I el mateix succeeix, tantes vegades, en l’estiu. Procurem que això no succeeixi en nosaltres ni al nostre entorn; retornem al Senyor la centralitat del diumenge i tots en sortirem guanyant.

Mn. Xavier Argelich

De Terra Santa a Sant Martí Sarroca

En tornar de Terra Santa, a Montalegre vam realitzar diverses activitats relacionades amb la peregrinació. No podia quedar-se per a nosaltres tot el bé que havíem rebut. Moltes persones s’havien acostat al rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre preguntant, amb entusiasme: Com havia anat tot?  Havíem d’explicar el pelegrinatge i traslladar les nostres vivències a aquelles persones que no havien pogut peregrinar amb nosaltres, per diverses circumstàncies.

D’altra banda, en les diverses tertúlies que va realitzar el grup de pelegrins es van llançar a l’aire diverses propostes per noves trobades.

Combinades totes les opcions, va resultar el següent. En primer lloc, el diumenge dia 16 de juny de 2019, després de la missa de 12, un grup de fidels, el rector i la cronista ens vam reunir a la sala polivalent o d’actes de Montalegre. Durant 45 minuts, amb el projector i l’ordinador, vam visionar més de 300 fotos del pelegrinatge. Vam anar explicant amb la Cronica desde Tierra Santa ja escrita a la mà, cada un dels passos i visites que vam fer en aquella zona de l’Orient Mitjà, tan important per a tots els cristians del món.

En segon lloc, els pelegrins Santi i Irene van proposar visitar la població de Sant Martí Sarroca, la qual està situada a la comarca de l’Alt Penedès a Barcelona, ​​una terra de bon vi. Aquests amics van preparar un recorregut perfecte a través de la història dels avantpassats d’aquell lloc i les vinyes. Vam ser el dissabte 22 de juny de 2019. En aquesta ocasió, vam omplir diversos cotxes. Després de creuar amplis camps de vinyes, ens vam dirigir al Castell de Sant Martí Sarroca, construït sobre una roca, punt de defensa de la població. A la mateixa roca, a iniciativa dels senyors feudals, es va erigir l’Església de Santa Maria de la Roca, un romànic reconstruït del millor conservat a Europa.

El rector va celebrar la missa a la nau central de l’església per als pelegrins i altres persones que es van sumar. En la breu homilia ens va recordar el pelegrinatge a Terra Santa … “I com en llegir l’Evangeli i també l’Antic Testament, tot i la transformació dels camins i els llocs, els textos es completen amb l’ajuda de la visió presencial que cada un recorda … Vivim aquests dies la preparació de la festivitat del Corpus Christi, en ella gloriem el Cos i la Sang de Crist … Que aquests dies ens condueixin a estimar més l’Eucaristia i acompanyem al Senyor, veient-nos al Cenacle de Jerusalem amb el cor inflamat de goig “.

Acabada la celebració, es va iniciar la visita guiada de l’església i del castell. A l’interior del temple, vam poder contemplar un retaule gòtic amb una imatge gran de la Mare de Déu, en alabastre. A la capella del Santíssim es conserva un retaule barroc.

Vam recórrer el Castell de la Roca, totes les seves estances estan rehabilitades, amb un valor afegit important. En les obres de reconstrucció van col·laborar els homes i dones de Sant Martí Sarroca treballant sense cobrar el jornal, en la dècada dels anys 60 del segle passat. I es nota que els seus habitants estimen aquesta obra. En ella hi ha diverses sales que alberguen un museu, on s’exposen objectes trobats en aquelles terres, fins i tot de l’època romana. També ha recollit estris i eines del camp i de diversos oficis que s’havien desenvolupat en el poble, del ferrer a la filadora, del fuster al forner, etc. La sala on s’exposen és l’única que es conserva de l’origen del castell, i s’ofereix als visitants un vídeo explicatiu d’aquestes obres arquitectòniques i de la indústria vinícola.

A continuació, Santi i Irene ens van convidar a degustar la coca de Forner, la més gustosa tastada fins ara, amb aquest toc propi del lloc: elaborada per ells mateixos, i amb un brindis de cava de la regió.

Després de dinar en un lloc típic del poble, allà mateix vam projectar al televisor les més de 300 fotos del pelegrinatge a Terra Santa, Quins records!

A la tarda i sense sortir del terme municipal, vam visitar unes caves. Vam tastar i comprar un finíssim cava, un bon colofó ​​per a un dia de fraternitat fantàstic.

 

Isabel Hernández Esteban

Viure en l’Esperança del Senyor

Un any més, entre Sant Joan Baptista i Sant Pere i Sant Pau, se celebra el traspàs de sant Josepmaria, el fundador de l’Opus Dei, camí de santificació en el treball i en la vida ordinària. Així, el dia 26 de juny de 2019, a les 19 h es va celebrar a Montalegre la missa de la solemnitat del sant.

Va presidir la celebració Mn. Joaquim Rodríguez, director espiritual de l’Obra a Catalunya. En la seva homilia ens va parlar de la pesca miraculosa al Mar de Galilea: “Quan Pere i els seus, en el desànim de recollir les xarxes buides després d’estar tota la nit pescant, cansats, van confiar en el Senyor, remant mar endins. En aquestes circumstàncies ens podem trobar nosaltres, en què el nostre apostolat no doni fruit, aparent, o en les que li demanem al Senyor que ens estalviï esforços en el camí de santedat … Però el Senyor ens diu que ens vol, a més, plens de alegria, que no ens estalviarà res, però que amb Ell al seu costat perseverarem … Ens demana també la conversió del nostre cor, i com ens diu sant Josepmaria: A viure amb Esperança i a no rendir-nos …. Que siguem persones de memòria, oració i Evangeli diaris “.

El bes a la relíquia

L’assistència de fidels a Montalegre va ser multitudinària, no solament es va ocupar la nau central, sinó també la grada, les capelles de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, la del Santíssim i la de les Confessions. Igualment, moltíssimes persones van seguir la celebració dempeus, sobretot al fons del temple. Impressionant Gràcies a Déu!

La Coral Canigó va acompanyar amb els seus cants la celebració la qual es va perllongar més temps a causa de la veneració de les relíquies de sant Josepmaria, les quals s’exposen i veneren un cop l’any a Montalegre.

Isabel Hernández Esteban

Celebracions després de la beatificació de Guadalupe Ortiz

Celebrem el 24 de maig de 2019, a l’Església de Santa Maria de Montalegre, la Missa d’Acció de Gràcies i el Concert Membra Iesu Nostri Patientis Sanctissima a càrrec de la Coral Non Nobis en agraïment i honor de Guadalupe Ortiz de Landázuri recentment beatificada a Madrid, lloc on es poden venerar les seves restes mortals a l’Església del Caballero de Gracia, situada a la Gran Via madrilenya.

La santa missa solemne la va presidir Mn. Nacho Font, vicari de la delegació de l’Opus Dei a Catalunya, al costat de set sacerdots més. El vicari a l’homilia va expressar aquesta gratitud que li devem a Déu per tenir una nova beata a la llista dels sants d’altar “Perquè ella ha arribat al cel i ha vist Déu cara a cara. A Guadalupe ja es compte entre les benaventurades … Tenim a la nostra disposició i publicada la correspondència que Guadalupe va mantenir amb sant Josepmaria entre els anys 1943 i 1975 … En les cartes veiem com Déu tenia un pla per a Guadalupe, per a la seva vocació … Guadalupe li serà fidel perquè sap per convenciment propi que sortirà guanyant … malgrat els seus patiments físics pels quals en alguna ocasió se li havia sentit dir No puc més! mai va perdre l’alegria, res li justificava perdre-la. Per això va desplegar una gran il·lusió apostòlica … Mirem com ho va fer Guadalupe a la nostra Mare del Cel, confiant plenament en la seva ajuda.”

L’església de Montalegre es va omplir fins a la grada i els fidels van participar plenament i amb pietat en la celebració, embolcallats en un fi núvol d’encens que ens s’elevava a Déu.

La Coral Non Nobis de Bonaigua

Part de la Coral Non Nobis ens va acompanyar des del Cor amb els seus cants durant la missa d’Acció de Gràcies. Un cop finalitzada la celebració, altres veus de la coral, tant masculines com femenines, es van situar en les escalinates del presbiteri del temple, a més de l’organista, el chelo, el violí  i la directora del grup coral.

Van interpretar en llatí una obra certament difícil de Dieterich Buxtehude Membra Iesu Nostri Patientis Sanctissima, pensada i dirigida a l’amor de Crist crucificat.

Els organitzadors de l’esdeveniment van repartir a tots els presents un full amb el text de Buxtehude en llatí, traduïda al català i l’espanyol, per poder seguir el vibrant contingut dels seus textos.

Durant una hora, gaudim de música i veus bellíssimes, en honor i agraïment a la beatificació de Guadalupe.

Isabel Hernández Esteban

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.