Noticia publicada en el siti web oficial de l’Opus Dei.
TESTIMONIS
26/05/2020 “Vivències d’esperança en el confinament
Dos testimonis, el de la Núria i el del Joaquim, de com viure el missatge de santificació de la vida quotidiana en una situació extraordinària com ha estat el confinament per la Covid 19. El Joaquim és un pare de família que aquests dies ha teletreballat, i la Núria, des del centre Terral, acompanya les famílies vulnerables del Raval.
Diu sant Josepmaria en l’homilia Estimar el món apassionadament: “Allà on hi ha els vostres germans els homes, allà on són les vostres aspiracions, el vostre treball, els vostres amors, allà és el lloc del vostre encontre quotidià amb Crist.” Compartim el testimoni de dues persones que en temps de la Covid-19 han fet molt seu aquest missatge.
La Núria és la primera cara que coneixen els pares i les assistents quan entren per la porta del centre d’activitats Terral, dedicat a proporcionar suports socioeducatius i a facilitar la igualtat d’oportunitats i la cohesió social al barri del Raval de Barcelona.
Les seves tasques són administratives, però sempre va un pas més enllà; conèixer totes les famílies. Entre les seves tasques hi ha totes les gestions de matriculació de les participants del projecte, “un moment important per donar a conèixer les nostres activitats i alhora conèixer les famílies”, explica i afegeix que “crec que és el nostre punt diferencial; totes les famílies son part de Terral.”
Ara l’ajuda no és presencial, és una ajuda telefònica. I ho explica: “Setmanalment parlo amb totes les famílies de Terral i des del començament del confinament vaig estar al corrent de com es trobaven, i si tenien alguna necessitat tant física com psicològica. En parlar amb tantes famílies i conèixer més a fons la seva situació, amb treballs precaris i amb pocs recursos econòmics, vaig començar a entreveure la situació de manca de menjar en algunes d’elles i des d’aquell moment vaig adreçar les famílies a serveis socials i a l’Acció Social Montalegre que es dedica a la part més assistencial”. Ambdues treballen al voltant de l’església de Santa Maria de Montalegre, temple de l’antiga Casa de Caritat, confiada a l’Opus Dei l’any 1967. Ho fan juntament amb el Braval i Fundació Raval Solidari, que cerca els recursos que són necessaris.
Són situacions difícils però per part de Terral sempre es procura “animar les famílies quan es troben més cansades. Amb una paraula amiga i d’ànim mirem d’estar sempre a prop del Raval, encara que en aquestes circumstàncies la nostra seu és tancada. Terral i les persones que hi treballem, però, sempre estem amb el barri i en concret, amb les famílies de Terral”, diu la Núria.
Les necessitats més destacades en aquests moments —comenta— “són peticions de caire alimentari i algun tema d’ajut a gestions immobiliàries, o pagament d’alguna factura per falta de recursos econòmics.”
El suport educatiu que normalment ofereix Terral ara es troba amb més dificultats. “Aquestes famílies tenen mòbil, però normalment poques famílies tenen internet a casa. Algunes de les participants han tingut problemes per seguir les classes”. Des de Terral no han deixat d’acompanyar les participants del centre en el seguiment dels estudis de manera telemàtica amb l’ajuda de voluntàries.
Ningú no s’havia preocupat per la seva situació personal
L’Ana és una nena 5è de primària que participa en les activitats de Terral. Ella i la seva família van per Terral des que van conèixer el casal d’estiu, una activitat que, durant quatre setmanes, en temps de vacances escolars, es realitza perquè nenes i nens del Raval puguin gaudir d’una infinitat d’activitats i aprenguin en el seu temps lliure. Actualment l’Ana està molt integrada en el projecte, coneix altres nenes de diferents cultures.
Des de Terral expliquen com “en les passades festes nadalenques la Fundació Raval Solidari va organitzar un concurs de felicitacions de Nadal i ella va ser la premiada, va aconseguir per ella i els seus pares una jornada a Port Aventura, que esperem que aviat puguin gaudir.”
Els pares, el Pedro i la Isabel són persones de pocs recursos econòmics. El Pedro ha perdut la feina i la Isabel pateix una malaltia crònica, tan sols pot treballar per temporades i amb treballs molt precaris.
La Núria va parlar amb la família, que li va comentar com estaven vivint la situació. Aquesta s’anava agreujant cada dia. És un dels casos —explica la Núria— en què “ens vam posar en contacte amb la part més assistencial de la Fundació Raval Solidari, Acció Social Montalegre, i en pocs dies vam poder facilitar-los uns lots d’aliments de primera necessitat.”
La família de l’Ana està molt agraïda a Terral i va comentar que: “fins ara ningú no s’havia preocupat per la seva situació personal.”
Com és viure en cristià el confinament?
El Joaquim està casat, té tres fills, dos que viuen a casa i una filla ja casada, i una neta. Es dedica professionalment a la comptabilitat i els impostos.
Els primers dies del confinament per la Covid-19 explica que “van ser de preocupació i d’adaptació a la nova situació”. Se sabia ben poc de la naturalesa del virus, i tothom qui va poder va començar a treballar des de casa, el teletreball s’imposa. També per als estudiants. “Tota la família, durant el confinament, s’ha quedat a casa a treballar o bé a estudiar; el primer que van fer va ser organitzar-nos amb un horari més o menys flexible comptant amb moments de reunió familiar: esmorzars, dinars, sopars i el rés del Rosari.”
Una altra qüestió per a les famílies en temps de confinament ha estat la logística. Hi ha horaris per fer les diferents activitats i “gestions” . La família del Joaquim va “decidir fixar també els moments per anar a comprar menjar o remeis a la farmàcia pels avis que viuen sols, preparar els àpats amb l’ajuda de tots, neteja, estones d’esbarjo, etc., com a totes les famílies.” Aquesta família ha volgut convertir la situació en motiu de creixement; el Joaquim afirma que “tot ha ajudat a facilitar la convivència i a tractar-nos molt més.” Recorda aquelles paraules de sant Josepmaria a Camí: “Estàs intranquil. —Mira: passi el que passi en la teva vida interior o en el món que et volta, (…) posaràs cada cosa al seu lloc i amb la seva pròpia mesura.”
I després de teletreball, una de les paraules més utilitzades és videoconferència. “Les videoconferències amb la filla casada s’han incorporat a la nostra vida. Veure la néta -que ara ja camina!-, les reunions setmanals online amb la família extensa i l’aplaudiment de les 20 h per a tot el personal sanitari i totes aquelles persones que ens han facilitat el confinament. Per cert, que hem conegut molts veïns del nostre carrer. I sense oblidar els missatges de suport a veïns i amics, sobretot pels qui ho tenen més complicat.”
El vessant espiritual també ha sofert canvis. “Organitzar-se un nou pla de vida espiritual al voltant de la Missa online ha estat assequible, amb petits detalls de pietat que s’han anat adaptant —com deia sant Josepmaria—com un guant a la mà. Una estona de pregària, l’Àngelus o ara el Regina Coeli a les 12 h i el Sant Rosari; hem demanat sobretot pels afectats pel coronavirus i també per les autoritats, que han tingut una tasca molt complicada. I també no podia faltar una reunió setmanal de formació online amb pares del club Daumar!”
“Les diverses intervencions del Papa Francesc m’han ajudat molt —comenta el Joaquim— per intentar transmetre serenor a qui m’envolta: la meva esposa, família, veïns, amics, companys de feina, clients… I, també ells m’han ajudat a mi!”
Sembla tot molt fàcil però “no sempre ha estat així, perquè de vegades treballar des de casa té una mica de trampa. Si et despistes no trobes el moment per acabar i cal oferir el petit “sacrifici” de plegar”.
Ara que de mica en mica el confinament serà menys estricte, és l’hora de donar un nou impuls a les activitats solidàries en les quals participo, com ara un curs de formació per a matrimonis a l’església de Montalegre.
Moltes gràcies a tantes persones que ens han facilitat a la majoria poder viure el confinament amb esperança!”
Noticia publicada en el siti web de l’Opus Dei
