El Senyor ha ressuscitat!

Aquest és l’anunci que l’Església proclama des de fa segles, el mateix que durant aquests dies de Pasqua ressona sense parar a la Litúrgia, com un cant d’alegria que omple d’esperança la nostra vida. Una esperança que és sobrenatural i, per tant, no és un simple desig d’assolir una cosa que no es té, com les esperances purament terrenals, que sovint no arriben a fer-se i, quan es compleixen, sempre deixen un pòsit d’insatisfacció. No, és una esperança teologal i per tant certa, segura i de la qual ja gaudim en aquesta vida perquè la resurrecció de Crist ens posa en condició de conèixer i gaudir dels béns eterns que esperem assolir amb plenitud a la vida eterna.

La Santa Missa ens fa present constantment aquesta esperança, per això, la comunió eucarística és penyora de vida eterna. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna; així ens ho ha assegurat el mateix Crist. A més, la Santa Missa és el memorial de la mort i resurrecció de Jesucrist. És memorial, no només memòria o record d’una cosa que va passar. La paraula memorial significa que el Sacrifici del Calvari i la Resurrecció de Crist es fan presents cada cop que se celebra la Missa. És a dir, la Santa Missa és el sacrifici mateix de la Creu que es renova sobre l’altar. Crist es torna a oferir a Déu Pare per nosaltres.

La missa, en ser el memorial del misteri pasqual de Crist, ens converteix en partícips de la seva victòria sobre el pecat i la mort i dóna ple significat a la nostra vida. Ens omple d’esperança i ens impulsa a portar aquesta esperança als altres. El temps pasqual que iniciem és un temps eminentment eucarístic i, si ho vivim així, ens ajudarà a cercar Déu en tot allò que fem i ens impulsarà a anunciar que Crist viu i ens convida a seguir-lo omplint de veritable esperança la nostra existència.

Feliç Pasqua de Resurrecció!

Mn. Xavier Argelich

La Creu és la culminació de la divinitat de Crist

La frase de sant Josepmaria Escrivà CERCAR CRIST, TROBAR CRIST, ESTIMAR A CRIST ens anima en aquesta Setmana Santa 2024 a ficar-nos com un personatge més en la Passió de Nostre Senyor Jesucrist per culminar amb la Pasqua de Resurrecció.

La celebració del Diumenge de Rams és especial i única, no n’hi ha cap altra d’igual en la litúrgia de l’Església. Veiem com Jesús entra a Jerusalem, la gent l’aclamen, posen els seus vestits a terra perquè el seu pollí no passi per sobre de fang o altres coses, escombraries o excrements dels animals, sinó que entri a la ciutat santa com un rei, aclamat amb crits de joia.

El poble coneixia els seus miracles i havien sentit les Paraules de Vida. Tot i això, Jesús ja sabia que en pocs dies seria clavat a la Creu segons ho havien anunciat els profetes. Al cap de tres dies ressuscitarà tal com Ell mateix havia predit. El celebrant llegeix textos, salms, l’Evangeli i després, els fidels també aclamem amb cants, movem els palmells, palmons, els rams de llorer i herbes aromàtiques i el celebrant els beneeix, també ens beneeix a nosaltres amb molta alegria i aigua beneïda.

Segueix una processó amb més cants i els fidels entrem ja al temple i continua la santa missa amb més lectures i salms cantats. Tot seguit, es proclama l’Evangeli que és tota la Passió de Nostre Senyor Jesucrist que acaba amb la Resurrecció. Amb tota mena de detalls, els evangelistes relaten els fets ignominiosos de la Creu. Aquest any 2024, que és l’Any Litúrgic B, es llegeix la Passió segons sant Marc.

Al llarg de la Setmana Santa s’aprofundeix en el lliurament de Jesús en fer la voluntat de Déu fins a l’extrem, ja que, sent Déu, es deixa crucificar per aquest poble de cor dur, sord i oblidadís que ja no recorda els grans béns que Jesús ha fet per ells.

Però més que mai, recordem que la Creu de Crist no és un fracàs: La Creu és la culminació de la seva divinitat i amb la Resurrecció demostra la Glòria.

Isabel Hernández Esteban

Encarrega una missa: Resem pels vius i pels difunts

Una de les set obres espirituals de misericòrdia ens convida a pregar pels vius i pels difunts. La santa Missa és la renovació del sant sacrifici de Crist a la Creu, on Jesús va donar per Amor la seva vida per cadascú de nosaltres.

Encarregar una missa és la millor forma que tenim de resar per qui estimem i hem estimat, ja que la missa és oració i amor. L’Eucaristia és l’acte d’Amor més sublim i sant que es celebra tots els dies a la terra.

Oferir la santa missa per algun motiu o persona, és una bonica tradició molt antiga. Són moltes les raons per les quals es pot oferir una missa. Des de sol·licitar una gràcia particular, demanar per la salut d’un malalt, donar gràcies per la intercessió d’un beat o sant i, per descomptat, pel descans en pau d’un ésser estimat.

Com be ens ensenya l’Església, quan algun mort, Malgrat que aquest pot deixar la seva vida terrenal en l’estat d’amistat amb Déu, podria donar-se la situació de que no es trobés completament santificat.

Els catòlics creiem convençuts que la missa té efectes de reparació.

En nombroses ocasions aquesta és la raó que anima al donant a oferir la missa, ajudar a aquella ànima a sortir del purgatori, alliberar-la de les seves penes i així poder gaudir com més aviat millor de la Glòria eterna.

Com va deixar per escrit el sant cura d’Ars, Mn. Joan Maria Vianney: La santa missa té un valor infinit, alegra a tota la cort celestial, alleugera a totes les ànimes més oblidades del purgatori, porta sobre tots nosaltres tota classe de benediccions i, per sobre de tot, dona glòria a Déu.

Encarregar una missa és, sens dubte, el regal més bonic que podem fer! Quan el sacerdot celebra la Eucaristia allí estem tots els assistents en nom de tot el poble de Déu, i suposa un veritable consol per a qui ha encarregat aquella missa, saber que són molts els qui s’uneixen a aquella pregària.

Per acabar, recordem que en el cas de voler encarregar una missa o un conjunt de misses per una intenció, podeu:

Trucar a Secretaria de dilluns a divendres al telèfon 933014347.

Enviar correu electrònic: secretariamontalegre@gmail.com .

Demanar en la Sagristia directament.

Comunicació Montalegre

Això és el meu Cos lliurat per vosaltres

Ens apropem a la Setmana Santa. Estem recorrent el camí quaresmal que ens prepara per viure el moment més sublim de la nostra fe. Tal com ens recorda l’apòstol Joan, Jesús “havent estimat els seus, els va estimar fins a l’extrem”.

El misteri de l’amor de Déu per nosaltres culmina amb la Passió, la mort i la Resurrecció de nostre Senyor. És aquí on es manifesta aquest amor extrem, en donar la vida en rescat pels nostres pecats. Jesucrist “desitja ardentment” carregar amb totes les nostres ofenses per obtenir-nos el perdó de Déu i fer-nos Fills de Déu, cridats a la vida eterna. Només podem agrair-li-ho.

Aquest acte sublim del seu amor, morint a la Creu, l’ anticipa sacramentalment dijous sant a la tarda, instituint l’Eucaristia. Durant la celebració del Sant Sopar el Senyor ens lliura el memorial de la seva mort i resurrecció i ho fa lliurant-se a nosaltres com a aliment de Vida eterna. Porta a compliment el seu discurs eucarístic: “Qui menja la meva Carn i beu la meva Sang té vida eterna i Jo ho ressuscitaré el darrer dia”. Ben clar i precís. Per això, la nit anterior a la seva mort, va prendre pa, el va beneir i el va donar als seus deixebles dient: “Preneu i mengeu-ne tots, perquè això és el meu Cos entregat per vosaltres” i el mateix prenent el calze: “Aquesta és la meva Sang vessada per vosaltres”. Per després perpetuar aquest moment al llarg dels segles encomanant-ho als apòstols i als seus successors: “feu això en memòria meva”.

Davant d’un regal tan grandiós de Déu als homes, només podem caure de genolls davant el Santíssim Sagrament del Cos i la Sang de Crist. L’adorem, el lloem i el respectem profundament. Per això, procurarem participar d´aquest gran misteri amb tota la netedat de l´ànima i del cos possible, amb reverència i veneració i amb un profund agraïment. Estimem i cuidem les nostres comunions com a manifestació evident de la nostra fe en el Cos i la Sang de Crist.

Mn. Xavier Argelich

Josep Maria Simón: “Si un vol canviar el món ha de cuidar la seva família”

Josep María Simón, president emèrit de la Federació Internacional d’Associacions Mèdiques Catòliques, va manifestar que “la principal funció de cadascú és cuidar la família. Si un vol canviar el món ha de cuidar la família”. Va fer aquesta manifestació a la conferència que va pronunciar a la sala d’actes de Montalegre sobre el tema “Com podem influir positivament els catòlics a l’esfera internacional”.

Simón va afirmar que “aquest missatge de cuidar la família és el més important que vull transmetre. La majoria dels dictadors, a banda d’alguns que van poder tenir una base de problemes genètics, van ser nens infeliços”. Per això va animar a donar exemple prioritzant l’atenció a la família sobre altres activitats, encara que siguin interessants i positives, proposant dedicar temps als nens, als avis, als malalts.

Simón, que és oftalmòleg, autor del llibre “Ulls per sempre” i coautor d’un tractat de Neuroftalmologia, així com de diversos articles a revistes de la seva especialitat, va ser president de la Federació de Metges Cristians de Catalunya, membre del Consell Pontifici d’Afers Sanitaris i president de la Federació Internacional de Metges Catòlics. Va ser presentat pel president de la Plataforma per la Família, Daniel Arasa. Aquest va recordar la importància que els cristians estiguin presents a la vida pública en tots els àmbits per millorar la societat, però especialment en aquells assumptes que toquen de manera directa la dignitat de la persona, com el dret a la vida, la família, el dret dels pares a decidir l’educació dels seus fills, la llibertat religiosa i altres.

“Per participar a les organitzacions internacionals cal tenir el cap ben moblat i buscar la veritat. Hi ha veritats absolutes”, va dir Simón, recordant que diverses vegades persones hostils a les seves idees els han impedit intervenir en fòrums internacionals. En un altre moment de la seva conferència va assenyalar que “el mal existeix, i en alguns casos no és mal humà”, citant l’islamisme radical, la maçoneria, el comunisme, el modernisme, el consumisme.

Josep Maria Simón es va centrar de manera especial en assumptes referents al camp mèdic, com ara l’avortament, l’eutanàsia i la mentalitat anticonceptiva, va recordar que algunes píndoles anticonceptives són abortives i antiimplantatòries i tenen efectes secundaris importants, i va destacar el valor dels mètodes naturals per espaiar la natalitat. Sobre la píndola anticonceptiva va explicar que està contribuint a disminuir la fertilitat masculina. En referència al testament vital va assenyalar que és una arma de doble tall i va animar que siguin els familiars o amics del malalt terminal els qui, en cas de persones que estan en la seva última etapa, comuniquin als metges que aquell malalt no desitja que se li apliqui l’eutanàsia.

Va animar els assistents a sumar-se a organitzacions que treballen en la promoció de valors positius. En relació amb les entitats que actuen a nivell internacional va reconèixer que no sempre és possible per a tothom participar-hi, atès que en molts casos es requereix coneixement d’idiomes, disposar d’uns mitjans i temps que no és a l’abast de tothom, etc., però va exemplaritzar la possible actuació dient que “potser no podem fer res per a la pau entre Rússia i Ucraïna, a part de resar, però potser sí que podem ajudar que hi hagi amistat entre dues persones que han estat enfrontades”.

Text i foto, Daniel Arasa

Xerrades divulgatives sobre el MATRIMONI i FAMÍLIA

Un nou equip de col·laboradores s’ha incorporat a la pastoral de l’Església de Santa Maria de Montalegre amb molt d’entusiasme. La seva tasca principal és divulgativa i formativa. Amb aquesta finalitat, han preparat un calendari molt interessant de xerrades sobre temes relacionats amb la FAMÍLIA i el MATRIMONI, que, com sabem, tenen moltíssimes facetes que es poden desenvolupar, econòmica, domèstica, jurídica, eclesiàstica, doctrinal, etc.

Les xerrades estan previstes per dissabte a la tarda, un cop al mes, a la sala d’actes de Montalegre.

Igualment, han creat un compte a la xarxa social Instagram, des del qual es difonen els esdeveniments. Serà un bon instrument per conèixer aquestes activitats i informar els nostres seguidors i amics: @iglesiademontalegre.

Comunicació Montalegre

 

Camí del calvari

D’aquí uns dies entrarem a la Quaresma, temps d’intensa preparació espiritual per arribar amb Crist al Calvari, contemplar la seva Passió i mort per alegrar-nos després de la seva Resurrecció.

És veritat, és un camí llarg, angost i sacrificat que ens porta a la penitència personal i col·lectiva, però ens transforma interiorment i exteriorment. Ens fa contemplar la nostra vida des de la perspectiva del lliurament i la renúncia personal perquè l’amor de Déu pugui créixer i apoderar-se de nosaltres, transportant-nos a la veritable vida dels fills de Déu, a la vida sobrenatural, viscuda al mig del món amb total llibertat i generositat, despresos del món mundà per poder assaborir els béns veritables i duradors.

Jesucrist va recórrer el camí del calvari tot sol. Els que el seguien van fugir, menys la seva Mare i sant Joan i algunes dones valentes. El va recórrer abraçat a la creu, per amor a nosaltres, sense defugir el dolor i el patiment, amb el desig ardent d’aconseguir-nos el perdó dels nostres pecats i la salvació de les nostres ànimes. Crist ens vol per a Ell, perquè tinguem la felicitat plena que només Déu pot donar.

Quina pot ser la millor manera de fer aquest camí? Ho sabem bé, amb Jesús. Caminant amb Ell recorrent la nostra vida ordinària amb sentit sobrenatural, amb desitjos de ser corredemptors, fent amb decisió i tan bé com sigui possible allò que hem de fer, les nostres ocupacions diàries. Per això, la millor manera és unir-nos i unir les nostres accions al sacrifici de Crist a la Creu, és a dir, la Santa Missa.

Procurem endinsar-nos en el gran misteri del Sacrifici de Crist pels homes, preparem bé les nostres misses i visquem-les amb la màxima pietat possible, assaborint la litúrgia i descobrint tot el seu significat i valor, per assolir una unió espiritual, i per tant real, amb l’Amor dels amors, amb Crist. Gaudim de la Santa Missa!, deixem-nos transformar per ella. Les pràctiques quaresmals de dejuni, abstinència, pregària i almoina ens permeten recórrer el camí del calvari amb aquest desig d’unir-nos a Crist Salvador.

Mn. Xavier Argelich

El Sr. Bisbe Javier Vilanova va dir a Montalegre, Perquè hi hagi brots verds a l’Església cal tenir fe i esperança

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mns. Javier Vilanova, va pronunciar el 22 de gener de 2024 la conferència sobre el tema Brots verds a la diòcesi de Barcelona a la Sala d’Actes de l’Església de Santa Maria de Montalegre. Perquè hi hagi aquests canvis, aquests brots verds, estem cridats a confiar, tenir fe, treballar i agrair. Depèn de Déu. Ell és que dóna la llavor i el creixement. La nostra feina és preparar el terreny, va manifestar.

Mns. Javier Vilanova va fer referència a alguns canvis que s’estan produint a l’arxidiòcesi de Barcelona com el creixement de les comunitats de pastoral, el congrés Inspira celebrat fa uns mesos; els avenços a la pastoral de joves; Axum (evangelització d’altres parròquies); la pastoral familiar i social, la retirada de discerniment vocacional de joves com a possible via al sacerdoci, i altres de les institucions de l’església de Barcelona, però es va centrar sobretot en les bases necessàries perquè es puguin produir aquells brots verds.

En aquests temps hi ha molta secularització, però aquesta és precisament l’ocasió de donar-ne testimoni. Les coses no han canviat, va manifestar, afegint que En aquesta societat secularitzada volem viure valors, però no es vol la font de què emanen, que és precisament en molts aspectes el cristianisme.

Va detallar que A les nostres mans hi ha que els valors tornin a ser reals. Però proposar el cristianisme no està en plans pastorals, ni en estructures, ni en tècniques noves, sinó tornar als orígens i en un renovat entusiasme. El cristianisme pot ser fascinant en aquesta nova humanitat. El canvi és la fascinació de Crist. El cristià ha de reflectir al món la mirada d’amor de Déu. Cal crear enveja en altres quan vegin que els cristians són persones felices i alegres, perquè si volem ser evangelitzadors primer cal viure-ho, va dir en un altre moment.

Va animar que tothom visqui el seu respectiu carisma Però que no sigui auto referencial sinó obert a tothom, amb visió global de l’Església, en comunió, acceptant i acollint la diversitat, tenint confiança en l’Esperit Sant, que vol fer una obra d’art. Pel Sr. Bisbe Vilanova Cal treballar per fomentar la identitat dels grups eclesials i considera que el futur passa per les parròquies perquè són comunitat de comunitats.

Comunicació Montalegre

Fotos, Florentino Ysern

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.