Informació sobre el pelegrinatge a Roma els dies 6, 7, 8 i 9 de març de 2025

Al nostre article anterior hem informat sobre el gran esdeveniment de l’Església per al proper any, el Jubileu 2025. Per aquesta ocasió l’Associació de Cooperadors de l’Opus Dei de Catalunya ha organitzat un pelegrinatge a Roma (Itàlia) per participar activament al Jubileu, i passar per una de les Portes Santes papals, entre altres activitats importants.

La data límit d’inscripció és el proper 30 de novembre del 2024.

Les dates del viatge són: 6, 7, 8 i 9 de març de 2025

Per a qualsevol informació i inscripció adreceu-vos a RT CULTURAL S.L. Barcelona

Mail: info@rtcultural.com

WEB: www.rtcultural.com

Tlf: 93 122 67 00

La informació completa sobre el pelegrinatge, dates, llocs, preus i condicions consta als documents adjunts en format pdf.

HOJA DE INSCRIPCION COOPERADORS BONAIGUA MONTALEGRE ROMA 06-09 MARZO 2025

RT54-2024 COOPERADORS – BONAIGUA y MONTALEGRE ROMA JUBILEO 6-9 MARZO 2025 DOSSIER (1)

Comunicació Montalegre

Jubileu 2025, Que la força de l’esperança ompli el present en l’espera confiada de la vinguda de Nostre Senyor Jesucrist

Per al proper 24 de desembre de 2024, la vigília del Nadal, el Sant Pare Francesc i alhora bisbe de Roma, va disposar que la Porta Santa de la Basílica de Sant Pere, al Vaticà, s’obrís, donant inici així al Jubileu ordinari, succeint-se a continuació a Roma i a totes les diòcesis de l’Església Catòlica Universal multitud d’esdeveniments.

Antecedents fins arribar aquí

Per això, prèviament el Papa Francesc, l’11 de febrer de 2022, va escriure una carta a Monsenyor Rino Fisichella president del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització. Mitjançant aquesta carta, el Papa encarregava a Monsenyor Fisichella la responsabilitat de trobar les maneres apropiades perquè l’Any Sant es prepari i se celebri amb fe intensa, esperança viva i caritat operant. El Dicasteri que promou la nova evangelització sabrà fer d’aquest moment de gràcia una etapa significativa per a la pastoral de les Esglésies particulars, tant llatines com orientals, que en aquests anys estan cridades a intensificar el compromís sinodal. En aquesta perspectiva, el pelegrinatge cap al Jubileu podrà fortificar i manifestar el camí comú que l’Església està cridada a recórrer per ser cada cop més clarament signe i instrument d’unitat a l’harmonia de la diversitat. Serà important ajudar a redescobrir les exigències de la crida universal a la participació responsable, amb la valorització dels carismes i ministeris que l’Esperit Sant no para de concedir per a l’edificació de l’única Església. Les quatre Constitucions del Concili Ecumènic Vaticà II, juntament amb el Magisteri d’aquests decennis, continuaran orientant i guiant el sant poble de Déu, perquè progressi en la missió de portar el joiós anunci de l’Evangeli a tothom.

En aquesta mateixa carta, ens recordava que El Jubileu ha estat sempre un esdeveniment de gran importància espiritual, eclesial i social a la vida de l’Església. Bonifaci VIII va instituir el primer Any Sant el 1300 amb cadència de cent anys, que després va passar a ser segons el model bíblic, de cinquanta anys i ulteriorment fixat en vint-i-cinc.

Amb el mandat del Papa, el Dicasteri que promou la nova evangelització va traçar l’esquema dels continguts que es desenvoluparan en aquest Jubileu 2025 que, en poques setmanes, s’iniciarà amb alegria a tot món. Amb aquest propòsit, el Sant Pare va dictar la Butlla de Convocació del Jubileu ordinari de l’any 2025, amb el nom de Spes non confundit, és a dir, L’esperança no defrauda, ​​el 9 de maig del 2024.

Què ens diu el Papa a la butlla de convocació sobre l’Esperança?

D’entrada, ens diu que a tots els que llegeixin aquesta carta l’esperança els satisfà el cor.

1.L’Esperança constitueix el missatge central del jubileu. I que el jubileu sigui per a tots ocasió de revifar l’esperança. La Paraula de Déu ens ajuda a trobar les raons. L’Esperit Sant, amb la seva presència perenne al camí de l’Església, és qui irradia en els creients la llum de l’Esperança. Sant Pau refereix que l’amor es posa a prova quan augmenten les dificultats i l’esperança sembla esfondrar-se davant del patiment. Enmig de la foscor, es percep una llum i això porta a desenvolupar una virtut estretament relacionada amb l’esperança: la paciència. Aprenguem, diu el Papa, a demanar sovint la gràcia de la paciència que és filla de l’esperança i alhora la sosté.

2.Per aquest camí de l’esperança ens recorda que és bo que aquesta modalitat estesa de celebracions jubilars continuï, de manera que la força del perdó de Déu sostingui i acompanyi el camí de les comunitats i de les persones. El pelegrinatge expressa un element fonamental de l’esdeveniment del jubileu. Posar-se en camí és un gest típic dels que cerquen un sentit de la vida. Les esglésies jubilars podran ser oasi d’espiritualitat per revitalitzar la fe i beure de les fonts de l’esperança, sobretot acostant-se al sagrament de la Reconciliació, punt de partida insubstituïble per a un veritable camí de conversió.

  1. El Sant Pare disposa, entre altres coses:

Que la Porta Santa de la Basílica de Sant Pere, al Vaticà, s’obri a partir del 24 de desembre del corrent any 2024, donant inici així al Jubileu ordinari. El diumenge successiu, 29 de desembre del 2024, s’obrirà la Porta Santa de la Catedral de Sant Joan Laterà. A continuació, l’1 de gener del 2025, s’obrirà la Porta Santa de la Basílica papal de Santa Maria la Major. I, finalment, el diumenge 5 de gener s’obrirà la Porta Santa de la Basílica papal de Sant Pau extramurs.

Estableix a més que el diumenge 29 de desembre del 2024, a totes les catedrals i cocatedrals, els bisbes diocesans celebrin l’Eucaristia com a obertura solemne de l’Any jubilar, segons el Ritual que es prepararà per a l’ocasió. Que el pelegrinatge des d’una església triada per a la collectio, cap a la catedral, sigui el signe del camí d’esperança que, il·luminat per la Paraula de Déu, una als creients.

  1. A més d’assolir l’esperança que ens dóna la gràcia de Déu, cal redescobrir els signes dels temps. El Papa destaca com a signes dels temps els següents:

Que el primer signe d’esperança es tradueixi en pau per al món, submergida ara a la tragèdia de la guerra.

Que la pèrdua del desig de transmetre la vida s’ompli d’esperança i sigui una vida plena d’entusiasme.

Que siguem tangibles d´esperança per a aquells que viuen en condicions de penúria, especialment els presos, els privats de llibertat. Alhora, dóna recomanacions als governs del món.

Que s’ofereixin signes d’esperança als malalts, que puguin alleujar-se amb la proximitat de les persones que els visiten i l’afecte que reben.

Que ens ocupem dels joves que sovint veuen com s’esfondren els seus somnis i el seu futur.

Que no puguin faltar signes d’esperança cap als migrants, desplaçats, exiliats i refugiats a qui, a causa dels conflictius esdeveniments internacionals, es veuen obligats a fugir.

Que la comunitat cristiana estigui sempre disposada a defensar el dret dels febles, com els ancians i els milers de pobres. No hem d’oblidar que els pobres en són víctimes, no culpables.

Que els avis i les àvies que representen la transmissió de la fe i la saviesa de la vida a les generacions més joves, siguin sostinguts per la gratitud dels fills i l’amor dels néts.

  1. Les crides a l’Esperança

Els béns de la terra no estan destinats a uns quants privilegiats sinó a tothom.

A les nacions més riques se les convida que reconeguin la gravetat de tantes decisions preses i determinin condonar els deutes dels països que mai no podran saldar-los, i ho qualifica com una qüestió de justícia.

En el proper jubileu es compliran 1700 anys de la celebració del primer gran Concili ecumènic de Nicea. El Jubileu 2025 podrà ser una oportunitat significativa per donar concreció a aquesta forma sinodal a la comunitat cristiana.

  1. Ancorats a l’Esperança

L’esperança, juntament amb la fe i la caritat, formen el tríptic de les virtuts teologals que expressen l’essència de la vida cristiana, però, quin és el fonament de la nostra espera?

En primer lloc, Crec a la vida eterna, així ho professa la nostra fe i l’esperança cristiana troba en aquestes paraules una base fonamental.

En segon lloc, Crist va morir, va ser sepultat, va ressuscitar i es va aparèixer: davant de la mort, on sembla que tot acaba, es rep la certesa que, gràcies a Crist, a la seva gràcia, que ens ha estat comunicada pel baptisme, la vida no s’acaba, sinó que es transforma per sempre.

Continuen altres aspectes de l’àncora de la nostra ànima. El testimoni d’aquesta esperança ens ho ofereixen els màrtirs que, ferms en la fe en Crist ressuscitat, van renunciar a la vida terrenal i no trair el Senyor.

Quina felicitat esperem? La felicitat que esperem és allò que ens plenifica, és a dir, l’Amor que no defrauda i del qual res ni ningú no podrà separar-nos mai, manifestat en Crist, nostre Senyor.

El judici de Déu, que és Amor, només es podrà basar en l’amor, de manera especial en com l’hàgim exercitat respecte dels més necessitats, en què Crist, el mateix jutge, és present. D’aquesta manera, la indulgència jubilar, en virtut de l’oració, està destinada en particular als qui ens han precedit perquè obtinguin plena misericòrdia.

El sagrament de la Penitència ens assegura que Déu treu els nostres pecats. Però el pecat deixa empremta, comporta conseqüències, ja que tot pecat, fins i tot venial, comporta aferrament desordenat a les criatures que cal purificar, tant aquí com a l’estat després de la mort anomenat purgatori. Els efectes residuals del pecat són remoguts per la indulgència.

L’esperança troba a la Mare de Déu el seu testimoni més alt, per això no és casual que la pietat popular segueixi invocant la Santíssima Verge com a Stella Maris títol de l’esperança certa, que ella ve al nostre auxili, ens sosté, ens convida a confiar i a continuar esperant.

Que aquest any jubilar els santuaris siguin llocs sants d’acollida i espais privilegiats per generar esperança, esperança que tenim com una àncora de l’ànima, sòlida i ferma.

Els grans esdeveniments que se celebraran a Roma durant l’Any Jubilar 2025 són nombrosíssims i estan destacats al calendari general que ofereix el lloc web oficial del Jubileu. Aquest calendari pot servir per organitzar a les Esglésies particulars esdeveniments similars o bé inspirats en aquestes celebracions, segons els temes que es desenvoluparan durant aquest temps.

Perquè doni molts fruits, especialment espirituals, el Papa ens convida a pregar amb la pregària pròpia del Jubileu 2025.

Oració del Jubileu 2025

Pare que ets al cel, la fe que ens has donat en el teu Fill Jesucrist, el nostre germà, i la flama de caritat infosa en els nostres cors per l’Esperit Sant, despertin en nosaltres la benaurada esperança en la vinguda del teu Regne.

La teva gràcia ens transformi en dedicats cultivadors de les llavors de l’Evangeli que fermenten la humanitat i el cosmos, tot esperant confiada dels cels nous i de la terra nova, quan vençudes les forces del mal, es manifestarà per sempre la teva glòria.

La gràcia del Jubileu, reviu en nosaltres, Pelegrins d’Esperança, l’anhel dels béns celestials i vessament al món sencer l’alegria i la pau del nostre Redemptor.

A tu, Déu beneït eternament, sigui la lloança i la glòria pels segles. Amén.

Papa Franciscus

*S’adjunten els documents comentats.

bula de convocacion jubileo 2025

carta previa a la convocacion del jubileo P Fco   

calendario jubileo 2025

La pregària dels sants

Quan Sant Joan Pau II va ser elegit papa i es disposava a sortir al balcó central de la Basílica de Sant Pere a saludar els fidels presents a la plaça, va voler primer entrar a la capella papal i recollir-se uns minuts en oració. Com que s’allargava en la seva pregària, el mestre de cerimònies papals es va inquietar i se li va acostar per dir-li que si no sortia al balcó la gent s’estranyaria. La resposta del nou papa va ser: “s’estranyaran més si el papa no resa”. Aquesta anècdota ens pot ajudar a descobrir la relació entre santedat i pregària.

Sant Josepmaria sent un sacerdot jove va escriure: “Sant sense oració?… -No crec en aquesta santedat” (Camí, 107).

Santa Teresa de Jesús relata al llibre de la seva Vida com cercava la pregària: “Procurava el més que podia portar Jesucrist… dins meu present, i aquesta era la meva manera de pregària” (Vida 4,8).

El Sant Cura d’Ars, sant Joan Maria Vianney, predicava que “l’oració obre els ulls de l’ànima, fa sentir la magnitud de la seva misèria, la necessitat de recórrer a Déu i de témer la seva pròpia debilitat”. (Sermó sobre l’oració).

Si ens fixem en un sant més recent i que va assolir la santedat sent molt jove, Carlos Acutis, podem descobrir el seu gran ideal: “Estar sempre unit a Jesús, aquest és el meu projecte de vida”; i ho va viure centrat en l’Eucaristia i en la pregària davant de Jesús Sagramentat.

El Beat Álvaro del Portillo feia la següent consideració: “L’oració és la nostra força, és la palanca que remou el cor misericordiós del Salvador”. I ens animava dient que “tota l’existència del cristià s’ha de convertir en oració”.

Podríem seguir recordant tants i tants sants, de fet, l’Església ens convida aquest mes a tenir-los presents i imitar-los, per això l’iniciem amb la festa de Tots Sants. Què és el més comú a tots ells a més de la fe gran que van professar? Sens dubte, allò que els uneix a tots és una intensa vida de pregària.

Mn. Xavier Argelich

La bona participació de la Coral Montalegre

El dia 1 de novembre del 2024 l’Església de Santa Maria de Montalegre ha celebrat amb alegria la solemnitat de Tots Sants, ja que són ells des del cel els que intercedeixen davant Déu per tots nosaltres. El rector, a l’inici de la celebració de la santa missa de 12h, ha recordat els difunts i damnificats per la catàstrofe de València i altres zones d’Espanya a causa de les destrosses ocasionades per la Dana.

En la seva homilia, ens ha comentat que la crida a la santedat és universal, sense distinció de persones perquè tots hem estat cridats a unir-nos a la perfecció sublim que és Déu. I sent múltiples els camins de santedat, per als laics i laiques la santedat enmig del món l’Opus Dei ens proposa que aquest camí de santedat estigui en les nostres tasques diàries, sigui quina sigui la feina, la família, les penalitats i alegries, amb tots els nostres defectes, capacitats i qualitats.

Cal destacar la important participació de la Coral Montalegre que ha interpretat els cants de la missa que ha assajat durant diverses setmanes per avui donar glòria a Déu: Cant d’entrada, Kírie, Gloria, verset del salm, l’Al·leluia; també el cant de comunió i el colofó ​​amb el Salve Regina. Avui hi hem participat vuit veus femenines i una masculina, encara que no totes estaven presents en el moment fotogràfic. Hem d’agrair especialment la feina feta a la directora de la coral, Rosa Parellada, i a l’organista Pere Xiberta.

Isabel Hernandez Esteban

Els suecs també poden ser de l’Opus Dei

El 2 d’octubre del 1928, durant uns exercicis espirituals a Madrid, Josep Maria Escrivá de Balaguer funda l’Opus Dei. Era el dia en que l’Església celebrava la festivitat dels Àngels Custodis. Avui l’Opus Dei és present a seixanta-vuit països del món. Els seus membres han entès el missatge de sant Josepmaria que la crida a la santedat enmig del món, en les tasques de la nostra vida ordinària, és possible, tot això fonamentat en la filiació divina, és a dir, actuar tal som com a fills de Déu en qualsevol àmbit i estat en què ens trobem.

Aquest missatge ha calat en persones de diferents professions i orígens difonent-se el mateix missatge a Nigèria, Estats Units, Espanya, etc. Tant homes com dones formen part d’aquesta institució jurídica de l’Església.

I això és el que hem celebrat el passat 2 d’octubre del 2024 a l’Església de Santa Maria de Montalegre, al llarg de les quatre misses que habitualment se celebren, tant la festivitat dels Àngels Custodis com el 96è aniversari de la fundació de l’Obra. En especial, a la missa de set que va ser concelebrada pel rector i un sacerdot de l’Obra, ordenat el mes de maig passat. Mn. José María Morales va néixer a Pamplona. Ha viscut a Suècia durant dotze anys i allà tornarà properament per seguir la seva tasca pastoral, ja que com va dir Els suecs també poden ser de l’Opus Dei.

Cal destacar la col·laboració dels tres escolans, especialment amb l’encensari. Alhora, la Coral Masabeu des del cor del temple va aportar amb els seus cants més solemnitat a la litúrgia. Podem citar-ne els components: Pere, el director; veus masculines Fèlix, Melchor i Marc; veus femenines Rosa i Noemí; i l’organista de la casa en Pep.

Isabel Hernández Esteban

L’art de la pregària

En una ocasió, sant Joan Pau II ens confiava: «Si el cristianisme s’ha de distingir en el nostre temps, sobretot, per l’art de la pregària, com no sentir una necessitat renovada d’estar llargues estones en conversa espiritual, en adoració silenciosa, en actitud d’amor, davant de Crist present al Santíssim Sagrament? ¡Quantes vegades, els meus estimats germans i germanes, he fet aquesta experiència i hi he trobat força, consol i suport!».

Segurament, tots nosaltres busquem i volem estimar Déu Pare amb totes les nostres forces. Per això procurem exercitar-nos en l’art de la pregària. Per fer-ho, necessitarem posar en acte les potències de l’ànima: la intel·ligència i la voluntat, la memòria, la imaginació i els sentiments. El Senyor se’n serveix com a vies per entrar en diàleg amb nosaltres.

Per experiència sabem que no hi ha dues estones de pregària iguals. És possible que alguna vegada hàgim intentat trobar un mètode perquè la nostra pregària sigui més fluida o, si més no, que ens surti amb més facilitat. Fins que descobrim que no hi ha mètodes per fer pregària. La pregària és una art, és a dir, cal saber acudir a l’Esperit Sant i deixar-lo actuar. Ell és font de contínua novetat; Ell és qui pren la iniciativa i actua a la nostra intel·ligència, voluntat, imaginació i sentiments.

L’acció de l’Esperit Sant, però, de manera habitual compta amb el nostre esforç per entaular el diàleg de la pregària. Hi haurà moments en què no ens serà fàcil pregar amb fluïdesa i amb la imaginació i els sentiments actius. En aquests moments podem recórrer als actes de fe i d’amor, a les jaculatòries, a la Sagrada Escriptura, a textos de la litúrgia o d’autors espirituals, o simplement el mirarem i contemplarem present al Sagrari o a la nostra ànima en gràcia. El desig d’estar tot sol amb Ell ja és diàleg que transforma.

De vegades ens concedirà llums i afectes que donaran fluïdesa a la pregària i ens ajudaran a percebre la presència de Déu. Aprofitem-los i donem gràcies a Déu.

Mn. Xavier Argelich

Alliberadora dels captius i Princesa de Barcelona

El dimarts 24 de setembre del 2024, es va celebrar a l’Església de Santa Maria de Montalegre la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat de Barcelona. L´Església Universal indica que és festa de precepte per als ciutadans catòlics d´aquesta ciutat. En aquest sentit, a Montalegre es van celebrar les quatre misses del dia en horari de dia de festa.

A l’homilia, el rector va destacar que la Verge Maria és Mare de totes les mercès i de les misericòrdies. A Ella hem de demanar-li que ens alliberi de les nostres temptacions. A més a més, Ella s’avança a les nostres necessitats com l’alegria, la pau, la humitat. Escoltem-la com aquells servents de les Noces de Canà, doncs de la mateixa manera que Ella va estar pendent del que allí passava, Ella està pendent de nosaltres per tal que caminem com a fills de Déu.

Sant Josepmaria, fundador de l’Opus Dei, va acudir personalment al Santuari dedicat a la Princesa de Barcelona, ​​l’any 1946. Va acudir a aquesta ciutat per agafar un vaixell que el portaria a Roma, per tal d’implorar-li que intercedís per a l’aprovació de la Obra que s’estava debatent al Vaticà. Temps després, en tornar a Espanya va passar primer per Barcelona per donar gràcies a la Mare de Déu de la Mercè per l’aprovació obtinguda.

Acudim a Ella per demanar-li per les nostres necessitats, i en contrapartida, no farem concessions al pecat, que és allò que ens esclavitza.

La santa missa de 12h va estar marcada per la benedicció de l’altar, del celebrant i dels fidels assistents amb l’encens que s’eleva a Déu com a signe de lloança, i amb la inestimable col·laboració dels escolans molt avesats en tota la seva tasca. També, va ser el dia que la Coral Montalegre es va presentar per primera vegada, i va cantar des del cor, dirigit per Rosa Parellada soprano, a l’orgue Luis Avendaño, i les veus de Laira, Fabiola i la que subscriu.

Nota històrica

La Verge de la Mercè o La nostra Senyora de les Mercedes és una advocació mariana venerada pels cristians catòlics. És equivalent també el nom de Verge de la Misericòrdia.

Aquesta advocació té el seu inici l’1 d’agost de 1218, quan la Mare de Déu —en la seva advocació de Mare de Déu de la Mercè— es va aparèixer per separat a tres il·lustres personatges de Barcelona: Pere Nolasc, qui seria el fundador de l’Ordre de la Mercè; al rei Jaume I d’Aragó, conegut com el Conqueridor, i regnant en aquell moment a la Corona d’Aragó, i a Ramon de Peñafort, frare dominic, mestre general del seu ordre de predicadors, i confessor del primer. Deu dies després de l’aparició, els tres cavallers es van trobar a la catedral de Barcelona i van compartir haver tingut la mateixa aparició: la Mare de Déu els demanava la fundació d’una ordre religiosa dedicada a redempció dels captius. Seria l’Ordre de la Mercè per a la redempció dels captius, fundada aquell any de 1218 i aprovada pel papa el 1235.

Des d’aquella festa fins avui, després de 789 anys, a la ciutat de Barcelona se celebren festes en honor seu, molt secularitzades, per això els catòlics implicats ens ocupem d’enaltir-la i venerar-la, demanant-li que protegeixi la nostra ciutat.

Isabel Hernández Esteban

Pregària, silenci i constància

Iniciem un nou curs com sempre amb renovada il·lusió i esperança. Posem tota la nostra feina, esforç i projectes en mans de Déu i li demanem que tot ens serveixi per apropar-nos més a Ell, per créixer en l’amor a Déu i als altres. Acudim especialment a la intercessió maternal de Maria.

Ens ajudarà començar el curs continuar reflexionant sobre la pregària del cristià, la pregària del qui se sap i se sent fill de Déu.

La pregària mental o personal reclama una sèrie de particularitats. En primer lloc, el silenci, sobre tot el silenci interior sense deixar de procurar també l’exterior. El silenci interior és necessari perquè la nostra pregària flueixi, per poder estar atent als requeriments del Senyor, a les seves mocions i inspiracions i especialment per deixar de ser el centre dels nostres pensaments. Cal procurar fer callar les passions, les preocupacions i tot allò que impedeix el recolliment interior per poder entaular un diàleg amorós amb el nostre Pare Déu. El silenci exterior ens facilitarà aconseguir l’interior, encara que no sempre serà possible. Almenys hem d’evitar aquell que ens procurem nosaltres mateixos i que ens distreu “voluntàriament” com poden ser el mòbil, la música, deixar de fer coses i posar-nos a pregar.

El segon aspecte necessari per tenir vida de pregària és la constància, perquè pregar és costós, suposa temps i esforç personal. Com amb el silenci, hi ha una constància exterior per mantenir un moment concret al dia i una durada determinada de l’estona de pregària i, això, un dia i un altre. Sant Josepmaria ens anima dient que “començar és de tots; perseverar, de sants”. Si som constants a la pregària sorgirà un bon hàbit que ens facilitarà ser ànimes de pregària i assolir aquesta amistat amb Déu que ens omplirà de consol, pau i alegria. En definitiva, la pregària perseverant ens canvia la vida. I després hi ha la constància interior que és disciplina a l’escolta. Ens porta a centrar la intel·ligència que tantes vegades es dispersa; mou la voluntat que no acaba de voler; alimenta els afectes que ens acompanyen i ens faciliten estimar Déu.

Mn. Xavier Argelich

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.