Les indulgències plenàries i com lucrar-les, en l’Any de Sant Josep

Què són les indulgències plenàries?

D’acord amb el punt 312 del Compendi del Catecisme de l’Església Catòlica:

Les indulgències són la remissió davant Déu de la pena temporal merescuda pels pecats ja perdonats pel que fa a la culpa, que el fidel, complint determinades condicions, obté per a si mateix o per als difunts, mitjançant el ministeri de l’Església, la qual, com a dispensadora de la redempció, distribueix el tresor dels mèrits de Crist i dels sants.

Quines són les condicions per guanyar la Indulgència Plenària?

Dins dels set dies, fer la confessió sacramental, rebre la comunió eucarística i pregar per les intencions del Sant Pare, tot això amb esperit desprès de qualsevol pecat.

Com lucrar les indulgències plenàries?

En l’Any de sant Josep, es pot aconseguir una Indulgència Plenària en els següents casos de meditació i oració:

Josep està llest a fer la voluntat de Déu

– Es concedeix indulgència a qui medita el Parenostre durant al menys 30 minuts.

Josep és un home just

– Es concedeix la indulgència a qui realitza una obra de Misericòrdia.

Josep és el custodi de la Sagrada Família

– Es concedeix indulgències a famílies o a promesos cada vegada que resin junts el sant Rosari.

Josep és l’artesà de Natzaret

– Es concedeix la indulgència a qui encomana el seu treball i resa perquè tots tinguin una feina digna.

Josep ha de fugir amb la seva família a Egipte

– Es concedeix la indulgència a qui li resa a sant Josep per l’Església i els cristians perseguits.

Al seu torn, pot obtenir la indulgència qui resa a sant Josep en els dies dedicats a ell:

  • 19 de març, 1 de maig Festa de la Sagrada Família, el dia 19 de cada mes i cada dimecres.

Finalment, en aquest temps de Pandèmia pot obtenir la indulgència també qui estigui malalt, agonitzant o confinat a casa i resi un acte de pietat en honor a sant Josep, oferint a Déu el seu patiment.

Comunicació Montalegre

Sant Josep: Pare estimat

La carta apostòlica Amb Cor de Pare, amb la qual el Papa Francesc convoca l’any especial de Sant Josep, dedica el primer capítol a recordar-nos la devoció i l’afecte que els batejats tributem al sant Patriarca.

Sant Josep és Pare i Senyor nostre i així ens dirigim freqüentment a ell. Ho és perquè Déu el va escollir perquè fos espòs de Maria i fes de Pare del seu Fill fet home. Sant Josep és el pare de família de la Sagrada Família de Natzaret. De la mateixa manera que Maria és Mare nostra, també podem afirmar que sant Josep és Pare per a nosaltres.

Citant a Sant Pau VI el Papa ens convida a considerar que la paternitat de sant Josep es posa de manifest «A l’haver fet de la seva vida un servei, un sacrifici al misteri de l’Encarnació i a la missió redemptora que li està unida; a l’haver utilitzat l’autoritat legal, que li corresponia a la Sagrada Família, per fer-ne un do total de si mateix, de la seva vida, del seu treball; a l’haver convertit la seva vocació humana d’amor domèstic a l’ofrena sobrehumana de si mateix, del seu cor i de tota capacitat en l’amor posat al servei del Messies nascut a casa seva»

Sant Josep és un pare que sempre ha estat estimat pel poble cristià i nosaltres volem continuar aquesta tradició, no pel fet de continuar-la, sinó perquè realment l’estimem i l’acollim com a patró de la nostra vida i model de conducta noble, honesta, diligent i fidel. És tot un exemple per a nosaltres en tots els aspectes de la nostra vida com a homes i dones de fe.

En les circumstàncies actuals tots podem “Trobar en sant Josep -l’home que passa desapercebut, l’home de la presència diària, discreta i ocultació- un intercessor, un suport i una guia en temps de dificultat. Sant Josep ens recorda que tots els que estan aparentment ocults o en “segona línia” tenen un protagonisme sense igual en la història de la salvació”. Procurem estimar més el Sant Patriarca tractant-lo amb confiança i devoció i experimentarem el seu amor paternal.

Mn. Xavier Argelich

Sant rosari per la pandèmia i comentari del Catecisme (4 sessió)

Fidel a la cita, la col·laboradora de Montalegre, Isabelita Hernández, el 12 de gener de 2021, dia en què es recorda a Sant Benet Biscop, monjo britànic de segle VII, va demanar, com sempre, que ens encomanessim al sant del dia. Al ser dimarts, van contemplar els Misteris Dolorosos.

Va escollir per a aquesta ocasió, uns comentaris elevats a la Verge de Guadalupe de Mèxic, recordant al seu torn, a la Verge de Guadalupe de Càceres, més antiga que la de Mèxic i de la qual se celebra l’Any Jubilar des del 2 d’agost de 2020 fins el 2 d’agost de 2021.

Després de cada misteri va llegir un petit extracte:

Per al primer Misteri: L’oració i agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní. I sumit en agonia insistia més en la seva pregària.  Jesús no tenia necessitat de pregar, però va voler fer-ho per ensenyar-nos quant ens cal fer-ho nosaltres. Hem de pregar per no caure en la temptació i si caiem puguem aixecar-nos de pecat.

Per al segon misteri: La flagel·lació de Jesús. Llavors va prendre Pilat a Jesús i va manar assotar. Jesús va voler patir la flagel·lació per l’expiació dels pecats de deshonestedat que tant marceixen a les flors juvenils, que roben la salut a tants cossos, i que ocasionen la perdició eterna de tantes ànimes.

Per al tercer misteri: La coronació d’espines de Nostre Senyor. Els soldats van trenar una corona d’espines i se la van posar al cap.Jesús és el rei de les intel·ligències i dels cors, Rei que redimeix de l’esclavitud del pecat als individus, a les famílies, als pobles i a les nacions. Seguiré la doctrina de Jesús per regnar amb Ell eternament.

Per al quart misteri: Amb la Creu a l’esquena pels nostres pecats. I Jesús carregant la creu, va sortir cap al lloc anomenat Calvari. Hem de portar la nostra creu, hem de patir tristeses i dolors. Al patir alguna pena pensaré en el que va patir Jesús per mi i quan sigui massa el sofriment li demanaré que Ell sigui el meu Cirineu.

Per al cinquè misteri: La crucifixió i mort de Nostre Senyor. El crucificaren amb Ell a altres dos, un a cada costat i Jesús al mig. Jesús mor per tu, mira-li bé. Té les seves mans clavades per no castigar i obertes per abraçar-te. Té els seus ulls tancats per no confondre’t i oberts per mirar-te amorosament.

 

A continuació, es va iniciar el QUART COMENTARI DEL CATECISME DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA en aquesta ocasió sobre els sacramentals.

Si consultem el Catecisme de l’Església Catòlica o el Compendi, trobarem els sacramentals a la Segona Part, en concret a la secció referida a la celebració de el Misteri Cristià i després de la doctrina dels Set Sagraments.

Diu el Compendi que els Sacramentals són altres celebracions litúrgiques. Les celebracions litúrgiques per excel·lència són les dels set  sagraments

Les ALTRES Celebracions Litúrgiques que s’indiquen són les següents:

  • Punt 351: Els sacramentals.
  • Punt 352: Els exorcismes. Es va parlar poc dels exorcismes ja que el Catecisme li dedica poques línies. Hem llegit a l’Evangeli que Jesús expulsava dimonis de les persones endimoniades. Jesús sabia perfectament si es tractava d’un malalt mental o d’un endimoniat. Està estipulat que es requereixen informes psiquiàtrics i un prevere amb coneixement i autorització per fer-ho.
  • Punt 353: Les formes de pietat popular que acompanyen la vida sacramental. Les coneixem molt bé, però potser no sapiguem que es tracta d’altres celebracions litúrgiques i que formen part del voler de l’Església, són la veneració de les relíquies, les visites als santuaris, els pelegrinatges, les processons, els Via Crucis i el res de el Sant Rosari en família, grup de fidels, comunitat, etc.

. Com apunt, la nostra col·laboradora va indicar que, si tenim relíquies de sants a casa, en estampes, cal tractar-les amb el màxim respecte. Hem d’evitar barrejar-les amb papers o altres coses o no recordar on són, o llençar-les. Haurien d’estar totes juntes, per exemple, en una capseta sense altres coses. Referent a això, la Congregació per a les causes dels sants, va dictar una Instrucció sobre les Relíquies a l’Església, autenticitat i conservació, el 8 de desembre de 2017.

  • Punts 354, 355 i 356: Les exèquies cristianes. També les coneixem ja que expressen el caràcter Pasqual de la mort cristiana. Quatre són els moments principals: L’acollida de les restes mortals del difunt; la litúrgia de la Paraula; el sacrifici eucarístic i l’adeu amb el qual s’encomana el difunt.
  • Després d’aquesta introducció, el Compendi (i el Catecisme) defineix els sacramentals: Els signes sagrats instituïts per l’Església amb la finalitat de preparar els homes per rebre el fruit dels sagraments i santificar les diverses circumstàncies de la vida. (S’entén home com a humanitat, aquest concepte no exclou les dones, ni nens ni nenes).
  • Entre els sagramentals, les benediccions ocupen un lloc important, compren alhora la lloança de Déu per les seves obres i dons, també la consagració de persones, de verges, vida religiosa i la dedicació de coses al culte de Déu. En aquests actes es sol utilitzar aigua beneïda, és a dir, aigua que ha beneit abans pel sacerdot.
  • Si bé el Catecisme és la Doctrina de l’Església Universal, el Codi de Dret Canònic és el llibre de les normes jurídiques de l’Església. En els cànons del 1166-1172 es regulen els sacramentals:  Els nous sacramentals que poguessin instituir-se només els pot establir el Sant Pare; les benediccions en general les realitzen els preveres, i en alguns casos si estan autoritzats els diaques. Algunes benediccions estan reservades per al Sant Pare com la Benedicció Urbi et orbi.

Com a exemples es van citar la benedicció dels objectes religiosos d’un autocar d’una peregrinació; una medalla particular; els fidels en una celebració eucarística, en una processó; o la benedicció que sol fer-se dels objectes de culte d’una església, les vestidures, etc., d’un pont, d’un aqüeducte, d’una casa , entre moltes altres. La nostra col·laboradora va mostrar el Llibre Ritual de benediccions i va llegir els títols d’alguna d’elles. I va comentar l’ús de l’aigua beneïda a nivell particular: Per fer el senyal de la creu, a l’entrar a l’església, a l’entrar a casa, a l’anar a dormir i poc més.

 

Es va acabar l’activitat amb el res de l’Oració per la fi de la Pandèmia de el Papa Francesc:

“Oh Maria, tu resplendeixes sempre en el nostre camí com un signe de salvació i esperança. A tu ens encomanem, Salut dels malalts, que a el peu de la creu vas ser associada a el dolor de Jesús, mantenint ferma la teva fe. Tu, Salvació de el poble romà, saps el que necessitem i estem segurs que el concediràs perquè, com a Canà de Galilea, tornin l’alegria i la festa després d’aquesta prova.  Ajuda’ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i fer el que Jesús ens dirà, Ell que va prendre el nostre sofriment sobre si mateix i es va carregar dels nostres dolors per guiar-nos a través de la creu, a l’alegria de la resurrecció. Amén.

Sota la teva empara ens acollim, Santa Mare de Déu, no menyspreïs les nostres súpliques a les necessitats, sinó que deslliureu-nos de perills, Verge gloriosa i beneïda.”

El rosari per la pandèmia i el nou comentari es farà el SEGON DIMARTS DEL MES DE FEBRER

EL 9 DE FEBRER DE 2021, el qual tractarà dels MIRACLES DE JESUS ​​I DE SANTS

Comunicació Montalegre

 

El Grup d’Oració dedicat a sant Josep

 

Tal com vam anunciar, la meditació del Grup d’Oració del quart divendres de mes a Montalegre, el 22 de gener de 2021, va ser dedicada a sant Josep, amb motiu del 150 aniversari de la declaració de sant Josep com a patró de l’Església Universal, en relació a la Carta Apostòlica donada pel Sant Pare Francesc a Roma, el 8 de desembre, Solemnitat de la Immaculada Concepció de la Benaurada Mare de Déu, de l’any 2020.

La meditació es va iniciar després de la missa de 7 de la tarda a càrrec de Mn. Mallol. La van seguir un grup divers de fidels que van acudir expressament o que havien participat en la celebració eucarística anterior. També la van poder seguir aquelles persones que pensaven desplaçar-se i no van poder, i els organitzadors els van enviar un link per poder-se connectar, encara que només fos a nivell de so, a través del seu ordinador o tableta.

Els temes desenvolupats corresponen als ítems que s’indiquen a la Carta: Pare estimat, Pare en la tendresa, Pare en l’obediència, Pare en l’acollida, Pare en la valentia creativa, Pare treballador, Pare en l’ombra, facetes totes elles del castíssim Espòs de Maria, que com diu el Papa Francesc: Tots poden trobar en sant Josep l’home que passa desapercebut, l’home de la presència diària, discreta i oculta.

Finalment, Mn. Mallol va proposar un temps breu d’adoració eucarística.

Carta Apostólica Patris Corde

Comunicació Montalegre

Amb el Baptisme de Jesús ens va arribar la purificació

A la missa solemne de l’últim diumenge del temps de Nadal, a les 12 hores del 10 de gener de 2021, els assistents vam rebre la benedicció que va impartir el prevere amb aigua beneïda, recordant així les promeses del nostre baptisme, en la festivitat del Baptisme de Jesús.

A l’iniciar la celebració, el rector va explicar l’acte Ritual de benediccions. Primer va beneir l’aigua, després s’aspergí, va seguir l’altar i les persones que eren al presbiteri. Va descendir a la nau central i va beneir als fidels i també als que eren a la capella oberta dels confessionaris. A tot això, la soprano col·laboradora senyora Rosa Parellada, entonava cants bellíssims, acompanyada de l’organista.

Mn. Xavier Argelich va manifestar que la benedicció substituïa, en aquest cas, a l’acte penitencial, afegint: Que aquesta aigua ens purifiqui. Seguidament es va cantar el Glòria.

De manera succinta vaig recollir les següents paraules de l’homilia del celebrant:

En l’Evangeli d’avui, Sant Marc descriu el baptisme de Jesús amb un passatge breu però fonamental. Al llarg dels segles s’uneix als homes a través del baptisme per ser purificats i aquesta unió inseparable ens incorpora a l’Església i a la remissió dels pecats. El relat conté l’expressió viva de la presència de l’Esperit Sant en el baptisme. La maldat del món es purifica amb les aigües ja que Jesús es submergeix en el riu Jordà i a través d’elles s’inicia la recepció dels dons de Déu, per això és molt important rebre el Baptisme com més aviat millor, així com que és fonamental el sagrament de la Confirmació per rebre la força de l’Esperit Sant. Pel Baptisme naixem com a fills de Déu, fills estimats de Déu.

Va acabar la celebració, amb la darrera adoració a la imatge de l’Infant Jesús amb una petita reverència i el cant de l’Adestes Fideles, fins al proper Nadal, si Déu vol.

Isabel Hernández Esteban

 

 

 

 

Any de Sant Josep i de les Famílies

Després d’un any marcat per l’emergència sanitària i les seves dràstiques conseqüències hem iniciat un any amb l’esperança d’anar sortint d’aquesta situació amb l’ajuda de Déu. I per això, el Sant Pare ens convoca a viure-ho d’una manera molt especial: dedicant-lo a Sant Josep i, a partir de la festivitat d’aquest sant, també a les famílies.

El passat 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria, el papa Francesc ens sorprenia gratament amb la proclamació d’un any especial dedicat a Sant Josep amb motiu del 150 aniversari de la proclamació d’aquest sant baró com a patró de l’Església Universal. Per a tots nosaltres és un motiu de gran alegria poder transcórrer tot aquest any que acabem d’iniciar sota el patrocini de Sant Josep.

Durant aquest any procurarem apropar-nos més a la figura entranyable de Sant Josep. Ho farem seguint a Papa Francesc que, en la seva carta apostòlica “Amb cor de Pare”, amb la qual convoca aquest any especial, ens el presenta com a Pare estimat, Pare en la tendresa, Pare en l’obediència, Pare en l’acollida, Pare de la valentia creativa, Pare treballador i Pare a l’ombra.

La figura de Sant Josep ha estat molt present en la pietat i ensenyaments de l’Església, per això, ens serà fàcil tractar-lo i conèixer-lo més provocant en cada un de nosaltres grans desitjos d’imitar-lo, aprenent a estimar més Jesús i Maria. També provocarà en nosaltres bons desitjos d’estimar més l’Església i acostar més gent a l’Amor de Déu.

Sant Josep és el cap de família de la Sagrada Família de Natzaret. Al coincidir en bona part d’aquest any les dues intencions del sant Pare pot ser una bona ocasió perquè tots posem les nostres famílies sota el patrocini d’aquest Sant.

Mn. Xavier Argelich

Un retaule de sant Jaume apòstol amb santa Anna

Un cop condicionat, el dia 11 de desembre de 2020, es va instal·lar davant de l’altar de la Capella del Santíssim de Montalegre un retaule de fusta massissa i rogenca que podem qualificar d’antic, fruit d’un donatiu d’un benefactor de l’Obra. Pel que sabem havia presidit l’altar d’oratoris privats, i molt especialment el de la família benefactora. Tenint en compte la magnitud del retaule necessita una paret gran on reposar.

El retaule, en general, és una representació artística preferentment d’art sacre, encara que també són coneguts els retaules narratius en l’àmbit de teatre. El que ara està a Montalegre és religiós i senzill, d’una sola peça, és a dir, no es tanca ni és transportable, a diferència d’alguns dels segles de el gòtic o del barroc que podien presidir processons o anar de casa en casa.

El que podem contemplar ara a Montalegre, a la part superior del retaule està representat Jesucrist clavat a la Creu i mort, i a el peu plorant la Verge Maria, la seva Mare, i el deixeble Joan. El segueixen a dreta i esquerra unes caparrons de dos àngels. A la part central, a sota de la creu, està representat l’apòstol aant Jaume, a la seva dreta santa Anna i a la seva esquerra la Mare de Déu, novament, ara amb el Nen Jesús en braços que subjecta, a l’igual que santa Anna, la representació del calvari. Al voltant de les pintures descrites ressegueixen flors grans vermelles i de traços simples.

Als retaules d’oratoris privats, es solien incorporar els sants que corresponien a les onomàstiques dels senyors de la casa, de manera que podem pensar que el distingit senyor es deia Jaume i la senyora Anna, tal com en el mateix retaule ve escrit, sobre posat en forma de sanefa. Tots dos, devots de la Creu de Jesucrist sota la protecció de la Mare de Déu Santíssima, queden a perpetuïtat en aquest retaule de fusta vermella, que haurà vist i sentit moltes misses i oracions.

Isabel Hernández Esteban

Aprendre el Catecisme i pregar per la pandèmia (3)

El dia 1 de desembre de 2020, dia de Sant Eloi, patró de la metal·lúrgia, dels orfebres, joiers i argenters, la nostra col·laboradora Isabelita Hernández va iniciar l’activitat contemplant, com tots els dimarts, els Misteris Dolorosos.

El rosari

Va utilitzar els textos de el Sant Rosari de sant Josepmaria, un rosari intens, convenient també per l’Advent, un temps fort. Després de cada misteri, el breu extracte llegit convidava a meditar. En presència de Déu van iniciar el rosari en el Nom del Pare ….

– Per al primer misteri, Oració a l’Hort, va llegir:

Jesús, sol i trist, sofria i amarava la terra amb la seva sang. De genolls sobre el terra dur, persevera en oració … Plora per tu … i per mi: li aixafa el pes dels pecats dels homes.

– Per al segon misteri, La flagel·lació del Senyor, va llegir:

Se sent els cops de les corretges sobre la seva carn desfeta, sobre la seva carn sense màcula, que sofreix per la teva carn pecadora. -Més cops. Més fúria. Més encara … És el súmmum de la humana crueltat.

– Per al tercer misteri, La coronació d’espines, va llegir:

Coronat d’espines i vestit amb parracs de porpra, Jesús és mostrat a el poble jueu: Vegeu aquí a l’home. I de nou els pontífexs i llurs ministres aixecaren el crit dient: crucifica’l !, crucifica’l!

– Per al quart misteri, Amb la Creu a coll, va llegir:

Però no la portis arrossegant, la Creu… Porta-la a plom, perquè la teva Creu, portada així, no serà una Creu qualsevol: serà … la Santa Creu.

– Per al cinquè misteri, La mort de Jesús, va llegir:

Ara té set … d’amor, d’ànimes. Tot s’ha consumat. Nen babau, mira: tot això …, tot ho ha sofert per tu … i per mi. -No plores?

La segona part de l’activitat va consistir en l’COMENTARI DEL CATECISME DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA, el qual tractaria sobre l’AMABILITAT i el EXAMEN DE CONSCIÈNCIA.

Breu introducció a la Amabilitat

Si consultem el Catecisme de l’Església Catòlica o el Compendi NO trobarem el vocable amabilitat. En els seus índexs trobarem paraules pròximes com AMOR, AMISTAT.

No obstant això, l’amabilitat és una cosa bona, en les lletanies a la Verge Santíssima en diem MARE AMABLE. Entenem doncs que és una característica de la conducta de la Mare de Déu, Ella perfecta en tot, entre totes les VIRTUTS també ÉS AMABLE.

Així que acudirem a l’índex analític del Compendi i cercarem VIRTUTS. A virtuts hi ha moltes referències. També podem acudir a l’índex general que ens remet a:

La Tercera Part Catecisme anomenada La Vida de Crist. El capítol primer està dedicat a la Dignitat de la persona humana. En un dels apartats ens descriu la vida ascètica de la persona humana. És a dir, LES VIRTUTS, en els punts 377 al 390: Prudència, Justícia, Fortalesa i Temprança, com a virtuts humanes. I les teologals, Fe, Esperança i Caritat.

A fi que siguem ferms en les teologals primer hem de ser ardus practicants de les humanes. Un resum dels consells pràctics de Sant Tomàs d’Aquino per a practicar les virtuts són els següents: dormir, banyar-se i parlar amb un amic. Sant Josepmaria també deia: No hi ha ordre sense virtut ni virtut sense ordre.

Dormir: cal descansar i dormir prou per treballar bé, mantenir el tremp, mossegar-se la llengua, tenir visió per ser just, conduir sense atropellaments.

Banyar-se: cal cuidar-se no només anar net i ben arreglat sinó també cuidar l’alimentació i la salut.

Parlar amb un amic: cal parlar amb Déu primer, ser sociables amb les persones del nostre entorn i més enllà. La nostra manera de viure no és fer-ho en una cova, hem de ser amic i amiga, confidents, saber escoltar perquè se’ns escolti. I si tot això ho practiquem per amor a Déu, serem AMABLES.

Però, Què significa ser amable?

Consultem el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) i diu: AMABLE ÉS DIGNE DE SER ESTIMAT, AFABLE, COMPLACIENTE,AFECTUÓS.

La col·laboradora va citar el llibre EL PODER OCULT DE LA AMABILITAT en el qual es descriu aquesta virtut de mil maneres, o en 57 facetes com un diamant convertit en brillant.

Sembla que l’amabilitat consisteixi només en ser cortès, saludar, dir bon dia, o somriure, cosa que si ara fem amb mascareta no es veu, però podem moure el cap, posar-nos la mà al cor, etc.

Però és molt més. La Sra. Hernández va llegir diverses frases del llibre citat:

  1. Ser amable significa, acudir en auxili d’altres que necessiten ajuda, si està a la teva mà prestar-la.
  2. L’amabilitat retorna a Déu a les ànimes extraviades, obrint cors que semblaven obstinadament tancats.
  3. L’acció amable més nímia val més que la pitjor acció.
  4. L’amabilitat acaba amb la tristesa i la recança de les ànimes.
  5. L’amabilitat deté el corrent de la ira, elimina el ressentiment del fracàs i encén l’ambició coratjosa.

 

L’examen de consciència

Està lligat a la conducta moral de tot catòlic i de tota persona de bé. En l’exercici de la nostra llibertat personal, els catòlics tenim uns manaments que hauríem de complir, unes obres de misericòrdia que hauríem de realitzar, unes virtuts que hauríem de practicar, però per sobre de tot hauríem ESTIMAR DÉU SOBRE TOTES LES COSES I ALTRES COM A TU MATEIX.

En el Catecisme, l’examen de consciència està relacionat amb el Sagrament de la Confessió, o de la Reconciliació com deia Sant Joan Pau II o de l’Alegria com ha dit el Papa Francesc.

En la Segona Part de el Catecisme, nomenada la Celebració del Ministeri Cristià, en la seva secció segona es citen els Sagraments de Curació, punts 303, 304 i 374. L’examen de consciència és un acte propi que es recomana fer abans de confessar-nos o bé amb certa periodicitat; és bo anotar les coses que sorgeixin per fer la confessió clara, concisa, i concreta.

La RAE ens ajuda a entendre el concepte, la qual diu de l’Examen de Consciència: La recordació de les paraules, obres i pensaments amb relació a les obligacions que es tenen.

Amb la finalitat d’aprofundir en la virtut de l’amabilitat, la ponent va distribuir entre els assistents un escrit amb un examen de consciència sobre l’amabilitat perquè cadascú ho faci, si ho desitja, particularment.

 

EXAMEN DE CONSCIÈNCIA: COM ÉS LA MEVA AMABILITAT?

PENSAMENTS AMABLES

  1. Es nega el meu cor a perdonar a algú que m’ha ofès?
  2. Quan altres em fan mal ¿Recordo com ha perdonat Déu meus pecats?
  3. He alimentat ressentiment cap a altres?
  4. M’ha portat la meva susceptibilitat a mostrar-me antipàtic davant els altres?
  5. He creat un ambient negatiu deixant-me portar per la meva mal humor?
  6. Aliment deliberadament pensaments hostils i venjatius cap a altres?

PARAULES AMABLES

  1. He procurat evitar el pecat del meu cònjuge?
  2. He descuidat el meu deure d’evitar el pecat dels que estan al meu càrrec o corregir els seus errors?
  3. He deixat d’evitar amb el meu silenci o el meu consentiment que es difami a un altre, quan podria fer-ho?
  4. He deixat d’instruir a algú en la veritat religiosa?
  5. He calumniat a altres atribuint-pecats que no han comès?
  6. He mentit per obtenir algun benefici en perjudici d’altres?

OBRES AMABLES

  1. Prenc en consideració el fet que quan mori, no em portaré els meus béns amb mi?
  2. He buscat donar publicitat al meu almoina o rebre elogis per fer-la?
  3. He buscat ocasions per venjar-me d’altres infligint mal?
  4. He fet mal a altres amb els meus rampells d’ira o el meu impaciència?
  5. He resat diàriament pels meus pares, la meva família i els meus benefactors?
  6. Procuro donar bon exemple?

(Extracte de el llibre El poder Ocult de la Amabilitat. Lawrence G. Lovasik, 3ra. Edició. 2015. Patmos. Rialp)

 

L’activitat va finalitzar amb el res de l’Oració per la fi de la Pandèmia del Papa Francesc:

Oh Maria, tu resplendeixes sempre en el nostre camí, com un signe de salvació i esperança. A tu ens encomanem, Salut dels malalts, que a el peu de la creu vas ser associada a el dolor de Jesús, mantenint ferma la teva fe. Tu, Salvació del poble romà, saps el que necessitem i estem segurs que el concediràs perquè, com a Canà de Galilea, tornin l’alegria i la festa després d’aquesta prova.  Ajuda’ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i fer el que Jesús ens dirà, Ell que va prendre el nostre sofriment sobre si mateix i es va carregar dels nostres dolors per guiar-nos a través de la creu, a l’alegria de la resurrecció. Amén. Sota la teva empara ens acollim, Santa Mare de Déu, no menyspreïs les nostres súpliques a les necessitats, abans bé deslliureu-nos de perills, Verge gloriosa i beneïda.

La Sra. Hernández va convocar als assistents per a un nou comentari el SEGON DIMARTS DEL MES DE GENER, EL 12 DE GENER DE 2020, en el qual es comentaran els sagramentals.

Comunicació  Montalegre

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.