Contingut

Fidel a la cita, la col·laboradora de Montalegre, Isabelita Hernández, el 12 de gener de 2021, dia en què es recorda a Sant Benet Biscop, monjo britànic de segle VII, va demanar, com sempre, que ens encomanessim al sant del dia. Al ser dimarts, van contemplar els Misteris Dolorosos.

Va escollir per a aquesta ocasió, uns comentaris elevats a la Verge de Guadalupe de Mèxic, recordant al seu torn, a la Verge de Guadalupe de Càceres, més antiga que la de Mèxic i de la qual se celebra l’Any Jubilar des del 2 d’agost de 2020 fins el 2 d’agost de 2021.

Després de cada misteri va llegir un petit extracte:

Per al primer Misteri: L’oració i agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní. I sumit en agonia insistia més en la seva pregària.  Jesús no tenia necessitat de pregar, però va voler fer-ho per ensenyar-nos quant ens cal fer-ho nosaltres. Hem de pregar per no caure en la temptació i si caiem puguem aixecar-nos de pecat.

Per al segon misteri: La flagel·lació de Jesús. Llavors va prendre Pilat a Jesús i va manar assotar. Jesús va voler patir la flagel·lació per l’expiació dels pecats de deshonestedat que tant marceixen a les flors juvenils, que roben la salut a tants cossos, i que ocasionen la perdició eterna de tantes ànimes.

Per al tercer misteri: La coronació d’espines de Nostre Senyor. Els soldats van trenar una corona d’espines i se la van posar al cap.Jesús és el rei de les intel·ligències i dels cors, Rei que redimeix de l’esclavitud del pecat als individus, a les famílies, als pobles i a les nacions. Seguiré la doctrina de Jesús per regnar amb Ell eternament.

Per al quart misteri: Amb la Creu a l’esquena pels nostres pecats. I Jesús carregant la creu, va sortir cap al lloc anomenat Calvari. Hem de portar la nostra creu, hem de patir tristeses i dolors. Al patir alguna pena pensaré en el que va patir Jesús per mi i quan sigui massa el sofriment li demanaré que Ell sigui el meu Cirineu.

Per al cinquè misteri: La crucifixió i mort de Nostre Senyor. El crucificaren amb Ell a altres dos, un a cada costat i Jesús al mig. Jesús mor per tu, mira-li bé. Té les seves mans clavades per no castigar i obertes per abraçar-te. Té els seus ulls tancats per no confondre’t i oberts per mirar-te amorosament.

A continuació, es va iniciar el QUART COMENTARI DEL CATECISME DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA en aquesta ocasió sobre els sacramentals.

Si consultem el Catecisme de l’Església Catòlica o el Compendi, trobarem els sacramentals a la Segona Part, en concret a la secció referida a la celebració de el Misteri Cristià i després de la doctrina dels Set Sagraments.

Diu el Compendi que els Sacramentals són altres celebracions litúrgiques. Les celebracions litúrgiques per excel·lència són les dels set  sagraments

Les ALTRES Celebracions Litúrgiques que s’indiquen són les següents:

• Punt 351: Els sacramentals.
• Punt 352: Els exorcismes. Es va parlar poc dels exorcismes ja que el Catecisme li dedica poques línies. Hem llegit a l’Evangeli que Jesús expulsava dimonis de les persones endimoniades. Jesús sabia perfectament si es tractava d’un malalt mental o d’un endimoniat. Està estipulat que es requereixen informes psiquiàtrics i un prevere amb coneixement i autorització per fer-ho.
• Punt 353: Les formes de pietat popular que acompanyen la vida sacramental. Les coneixem molt bé, però potser no sapiguem que es tracta d’altres celebracions litúrgiques i que formen part del voler de l’Església, són la veneració de les relíquies, les visites als santuaris, els pelegrinatges, les processons, els Via Crucis i el res de el Sant Rosari en família, grup de fidels, comunitat, etc.

. Com apunt, la nostra col·laboradora va indicar que, si tenim relíquies de sants a casa, en estampes, cal tractar-les amb el màxim respecte. Hem d’evitar barrejar-les amb papers o altres coses o no recordar on són, o llençar-les. Haurien d’estar totes juntes, per exemple, en una capseta sense altres coses. Referent a això, la Congregació per a les causes dels sants, va dictar una Instrucció sobre les Relíquies a l’Església, autenticitat i conservació, el 8 de desembre de 2017.

• Punts 354, 355 i 356: Les exèquies cristianes. També les coneixem ja que expressen el caràcter Pasqual de la mort cristiana. Quatre són els moments principals: L’acollida de les restes mortals del difunt; la litúrgia de la Paraula; el sacrifici eucarístic i l’adeu amb el qual s’encomana el difunt.
• Després d’aquesta introducció, el Compendi (i el Catecisme) defineix els sacramentals: Els signes sagrats instituïts per l’Església amb la finalitat de preparar els homes per rebre el fruit dels sagraments i santificar les diverses circumstàncies de la vida. (S’entén home com a humanitat, aquest concepte no exclou les dones, ni nens ni nenes).

• Entre els sagramentals, les benediccions ocupen un lloc important, compren alhora la lloança de Déu per les seves obres i dons, també la consagració de persones, de verges, vida religiosa i la dedicació de coses al culte de Déu. En aquests actes es sol utilitzar aigua beneïda, és a dir, aigua que ha beneit abans pel sacerdot.
• Si bé el Catecisme és la Doctrina de l’Església Universal, el Codi de Dret Canònic és el llibre de les normes jurídiques de l’Església. En els cànons del 1166-1172 es regulen els sacramentals:  Els nous sacramentals que poguessin instituir-se només els pot establir el Sant Pare; les benediccions en general les realitzen els preveres, i en alguns casos si estan autoritzats els diaques. Algunes benediccions estan reservades per al Sant Pare com la Benedicció Urbi et orbi.

Com a exemples es van citar la benedicció dels objectes religiosos d’un autocar d’una peregrinació; una medalla particular; els fidels en una celebració eucarística, en una processó; o la benedicció que sol fer-se dels objectes de culte d’una església, les vestidures, etc., d’un pont, d’un aqüeducte, d’una casa , entre moltes altres. La nostra col·laboradora va mostrar el Llibre Ritual de benediccions i va llegir els títols d’alguna d’elles. I va comentar l’ús de l’aigua beneïda a nivell particular: Per fer el senyal de la creu, a l’entrar a l’església, a l’entrar a casa, a l’anar a dormir i poc més.

Es va acabar l’activitat amb el res de l’Oració per la fi de la Pandèmia de el Papa Francesc:

“Oh Maria, tu resplendeixes sempre en el nostre camí com un signe de salvació i esperança. A tu ens encomanem, Salut dels malalts, que a el peu de la creu vas ser associada a el dolor de Jesús, mantenint ferma la teva fe. Tu, Salvació de el poble romà, saps el que necessitem i estem segurs que el concediràs perquè, com a Canà de Galilea, tornin l’alegria i la festa després d’aquesta prova.  Ajuda’ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i fer el que Jesús ens dirà, Ell que va prendre el nostre sofriment sobre si mateix i es va carregar dels nostres dolors per guiar-nos a través de la creu, a l’alegria de la resurrecció. Amén.

Sota la teva empara ens acollim, Santa Mare de Déu, no menyspreïs les nostres súpliques a les necessitats, sinó que deslliureu-nos de perills, Verge gloriosa i beneïda.”

El rosari per la pandèmia i el nou comentari es farà el SEGON DIMARTS DEL MES DE FEBRER

EL 9 DE FEBRER DE 2021, el qual tractarà dels MIRACLES DE JESUS ​​I DE SANTS

Comunicació Montalegre

A la missa solemne de l’últim diumenge del temps de Nadal, a les 12 hores del 10 de gener de 2021, els assistents vam rebre la benedicció que va impartir el prevere amb aigua beneïda, recordant així les promeses del nostre baptisme, en la festivitat del Baptisme de Jesús.

A l’iniciar la celebració, el rector va explicar l’acte Ritual de benediccions. Primer va beneir l’aigua, després s’aspergí, va seguir l’altar i les persones que eren al presbiteri. Va descendir a la nau central i va beneir als fidels i també als que eren a la capella oberta dels confessionaris. A tot això, la soprano col·laboradora senyora Rosa Parellada, entonava cants bellíssims, acompanyada de l’organista.

Mn. Xavier Argelich va manifestar que la benedicció substituïa, en aquest cas, a l’acte penitencial, afegint: Que aquesta aigua ens purifiqui. Seguidament es va cantar el Glòria.

De manera succinta vaig recollir les següents paraules de l’homilia del celebrant:

En l’Evangeli d’avui, Sant Marc descriu el baptisme de Jesús amb un passatge breu però fonamental. Al llarg dels segles s’uneix als homes a través del baptisme per ser purificats i aquesta unió inseparable ens incorpora a l’Església i a la remissió dels pecats. El relat conté l’expressió viva de la presència de l’Esperit Sant en el baptisme. La maldat del món es purifica amb les aigües ja que Jesús es submergeix en el riu Jordà i a través d’elles s’inicia la recepció dels dons de Déu, per això és molt important rebre el Baptisme com més aviat millor, així com que és fonamental el sagrament de la Confirmació per rebre la força de l’Esperit Sant. Pel Baptisme naixem com a fills de Déu, fills estimats de Déu.

Va acabar la celebració, amb la darrera adoració a la imatge de l’Infant Jesús amb una petita reverència i el cant de l’Adestes Fideles, fins al proper Nadal, si Déu vol.

Isabel Hernández Esteban

Un cop condicionat, el dia 11 de desembre de 2020, es va instal·lar davant de l’altar de la Capella del Santíssim de Montalegre un retaule de fusta massissa i rogenca que podem qualificar d’antic, fruit d’un donatiu d’un benefactor de l’Obra. Pel que sabem havia presidit l’altar d’oratoris privats, i molt especialment el de la família benefactora. Tenint en compte la magnitud del retaule necessita una paret gran on reposar.

El retaule, en general, és una representació artística preferentment d’art sacre, encara que també són coneguts els retaules narratius en l’àmbit de teatre. El que ara està a Montalegre és religiós i senzill, d’una sola peça, és a dir, no es tanca ni és transportable, a diferència d’alguns dels segles de el gòtic o del barroc que podien presidir processons o anar de casa en casa.

El que podem contemplar ara a Montalegre, a la part superior del retaule està representat Jesucrist clavat a la Creu i mort, i a el peu plorant la Verge Maria, la seva Mare, i el deixeble Joan. El segueixen a dreta i esquerra unes caparrons de dos àngels. A la part central, a sota de la creu, està representat l’apòstol aant Jaume, a la seva dreta santa Anna i a la seva esquerra la Mare de Déu, novament, ara amb el Nen Jesús en braços que subjecta, a l’igual que santa Anna, la representació del calvari. Al voltant de les pintures descrites ressegueixen flors grans vermelles i de traços simples.

Als retaules d’oratoris privats, es solien incorporar els sants que corresponien a les onomàstiques dels senyors de la casa, de manera que podem pensar que el distingit senyor es deia Jaume i la senyora Anna, tal com en el mateix retaule ve escrit, sobre posat en forma de sanefa. Tots dos, devots de la Creu de Jesucrist sota la protecció de la Mare de Déu Santíssima, queden a perpetuïtat en aquest retaule de fusta vermella, que haurà vist i sentit moltes misses i oracions.

Isabel Hernández Esteban