La celebració del X Aniversari de l’exhumació i la inhumació de José María Hernández Garnica a Montalegre

Mitja hora abans de l’inici de la celebració

El Cardenal arquebisbe emèrit de l’arxidiòcesi de Barcelona, ​​Lluís Martínez Sistach, va ser rebut en arribar a l’Església de Santa Maria de Montalegre per membres de la Comissió de l’impuls a la devoció privada de José María Hernández Garnica i el rector de l’Església, el que li va explicar l’estat actual de les macro obres de rehabilitació exteriors i interiors del temple. Al mateix temps que el Cardenal disposava les lectures i els cants de la missa, va tenir una xerrada entranyable amb els membres de la Comissió que es van reunir amb ell a la sagristia. Ens va explicar, a tall de detall personal, que la creu que porta sempre és metàl·lica, sense cap valor material però sí sentimental ja que conté al centre una pedra de riu, d’un lloc ple de records de la seva infància.

 La santa missa i respons

Arribat el moment, i tot disposat, cadascú va ocupar el seu lloc. Es va iniciar la santa missa del X Aniversari del trasllat de les restes mortals del Servent de Déu, José María Hernández Garnica, prevere, a la tarda del dia 11 de novembre de 2021. La missa va ser presidida pel Cardenal i concelebrada al costat del vicari de la delegació de l´Opus Dei de Catalunya i el rector de Montalegre.

L’homilia del Cardenal va tenir el seu centre en Jesucrist i en la santedat, especialment la crida a la santedat dels laics. Entre altres coses va dir:

“Ens hem reunit amb la intenció que arribi a bon terme la beatificació de José María Hernández Garnica… Va viure l’Evangeli, vivia l’Eucaristia. Si som cristians, hem d’imitar Jesucrist, vivint una vida de generositat fins a les nostres màximes possibilitats, i davant les nostres debilitats Déu ens perdona sempre. La santedat és una vocació de tot cristià, no sols per als sacerdots i religiosos sinó també per als laics. La crida a la santedat ja s’incloïa en els textos del Concili Vaticà II, significa ser presents al món i portar la salvació de Jesucrist. També ho va fer José María Hernández Garnica seguint els ensenyaments de Sant Josepmaria Escrivá. El peculiar dels laics cristians és ser presents al món, ja que per evangelitzar no es tracta de tancar-nos en una església sinó de sortir al món per evangelitzar-lo. Necessitem la intercessió de José María Hernández Garnica, invoquem-lo.”

Les pregàries dels fidels van ser elaborades i resades per membres de la Comissió.

Abans d’acomiadar la missa i resar el respons, el rector va dirigir unes paraules al Cardenal i a l’assemblea de fidels. Va agrair a l’arquebisbe emèrit haver realitzat els passos inicials de l’esdeveniment demanant a Roma permís per a l’exhumació de les restes mortals de José María Hernández Garnica que estaven ubicades al Cementiri de Montjuïc de Barcelona, ​​per passar després a aquest sepulcre de Montalegre. De llavors ençà la devoció privada ha crescut i actualment a la Causa dels Santos consten innombrables favors i testimonis. Donant la gràcies al Cardenal i a tots els presents va manifestar el desig de convidar Lluís Martínez Sistach la propera vegada per a la beatificació de José María Hernández Garnica.

 

 

El respons es va resar des del presbiteri de Montalegre ja que el trasllat de tots els fidels a la Capella del Santíssim no era el més oportú tenint en compte la fortificació de bastides.

Onze onze de dos mil onze

El 10 de novembre del 2011 vam ser testimonis oculars de l’exhumació de les restes mortals de José María Hernández Garnica, al cementiri de Montjuïc, els quals van ser traslladats a Montalegre per a la seva anàlisi i recompte de tots els seus elements. Allí van ser custodiats fins l’endemà, l’11 de novembre, data en què el Cardenal arquebisbe de Barcelona, ​​Lluís Martínez Sistach, va realitzar la inhumació perpètua al sepulcre de la Capella del Santíssim de Montalegre, en presència dels càrrecs de l’arquebisbat amb autoritat per a l’exhumació i la inhumació del Servent de Déu. A aquesta celebració van acudir familiars de José María Hernández Garnica, el postulador de la Causa dels Sants Mn. José Carlos Martín de la Hoz i amics i testimonis de la seva santedat, així com nombrosos fidels.

Llegir la notícia que vam publicar en aquesta web al novembre de 2011: Inhumación perpetua de José María Hernández Garnica

 

Isabel Hernández Esteban

En camí cap el Sínode de Bisbes de l’any 2023

Al llarg del cap de setmana, 9 i 10 d’octubre de 2021, es va celebrar l’obertura a la Ciutat del Vaticà de la XVI Assemblea General del Sínode dels Bisbes amb el lema: «Per una Església sinodal: Comunió, participació i missió». El diumenge següent, 17 d’octubre, es va celebrar l’obertura en cada una de les Esglésies particulars, iniciant-se la fase preparatòria diocesana.

A la nostra Arxidiòcesi, tal com va comunicar-nos el nostre cardenal-arquebisbe el passat 27 de setembre, l’Eucaristia d’obertura va ser a la catedral el diumenge 17 d’octubre de 2021 a la Catedral, a les 19.15h. També va expressar el desig que totes les parròquies i comunitats es poguessin sumar a aquesta iniciativa. En aquest sentit, el diumenge 17 d’octubre de 2021, l’Església de Santa María de Montalegre es va fer ressò de l’inici de la fase diocesana del Sínode, unint-se al Sant Pare Francesc, utilitzant el SUBSIDI PER A LES CELEBRACIONS DE L’EUCARISTIA DEL XXIX DIUMENGE DEL TEMPS ORDINARI que la pròpia Arxidiòcesi havia facilitat

Podem recordar ara aquest textos de la santa missa, portar-los a l’oració i resar pel Sínode de Bisbes:

A l’entrada, la monició inicial va ser:

“Germans: en aquest diumenge vint-i-novè del temps ordinari, l’Església ens anima a seguir Jesús recorrent el mateix camí que va fer ell: en l’amor, la humilitat i l’obediència a Déu.  D’aquí a dos anys, l’octubre de 2023, se celebrarà el Sínode dels Bisbes, que és una reunió d’una representació dels bisbes del món sencer, on es reflexionarà sobre la importància que tota l’Església camini unida ‒això és el que significa la paraula “sínode”‒ des de les claus de la comunió, la participació i la missió. En aquest diumenge s’obre a les diòcesis de tot el món, i també a la nostra, la fase preparatòria diocesana d’aquest Sínode dels Bisbes. Per això volem unir-nos espiritualment al nostre bisbe i a totes les diòcesis del món, i demanar pels fruits d’aquest temps de gràcia que s’obre per a tota l’Església”.

Les lectures de la missa són invariables i per tant es van llegir les corresponents al XXIX del Tems Ordinari, així com la plegaria eucarística que es troba al Missal Romà.

La pregària dels fidels va ser específica per a l’obertura sinodal:

“Presentem confiadament la nostra pregària a Déu, el nostre Pare, que amb amor regeix els camins de la seva Església.

Perquè Déu doni la seva gràcia, il·lumini amb el seu Esperit i revesteixi amb la seva força el Sant Pare el Papa Francesc. I il·lumini els pastors i els fidels en aquesta fase diocesana del Sínode dels Bisbes que avui comença. Preguem.

Perquè amb saviesa i prudència l’Església sàpiga actualitzar el missatge de Crist segons les necessitats del nostre temps. Preguem.

Perquè els pobles i nacions de la terra progressin en la solidaritat, la pau i en tota classe de béns materials i espirituals. Preguem.

Perquè els pobres i els humils trobin en l’Església i en cada cristià una mà estesa al seu patiment. Preguem.

Perquè nosaltres i tots els fills de l’Església, participant en la mesura de les nostres possibilitats en la preparació del proper Sínode, creixem en la comunió i en la caritat, caminant junts amb els ulls fixos en Crist. Preguem.

Beneïu, Déu i Pare nostre, el vostre servent el papa Francesc, els bisbes, preveres i diaques, els religiosos i tots els fidels, i concediu-los caminar junts en la comunió mútua, la participació de tots i l’ardor de la missió. Per Jesucrist, Senyor nostre.”

 PREGÀRIA A L’ESPERIT SANT

Abans de concloure la celebració es va resar la pregària a l’Esperit Sant que s’utilitzarà durant el procés sinodal.

“Som aquí, Esperit Sant, reunits en el vostre nom. Vós que sou el nostre veritable conseller: veniu a nosaltres, doneu-nos suport, entreu als nostres cors. Ensenyeu-nos el camí, mostreu-nos com assolir la meta. Impediu que perdem el rumb com a persones dèbils i pecadores. No permeteu que la ignorància ens porti per falsos camins. Concediu-nos el do del discerniment, perquè no deixem que les nostres accions es guiïn per prejudicis i falses consideracions. Conduïu-nos a la unitat en Vós, perquè no ens desviem del camí de la veritat i la justícia, sinó que en el nostre pelegrinatge terrenal ens esforcem per assolir la vida eterna. Us ho demanem a Vós, que obreu en tot temps i lloc, en comunió amb el Pare i el Fill pels segles dels segles. Amén.”

Comunicació Montalegre

Recordarem a Mn. Ferran Blasi com una persona d’amabilitat exquisida

A dos quarts de nou del matí del dia de la Festivitat de Tots Sants, l’1 de novembre de 2021, ha traspassat el prevere Mn. Ferran Blasi i Birbe. A prop del sagrari, a la Capella de casa seva a Barcelona, fent pregària abans de celebrar la santa missa, Mn. Blasi va patir una parada cardio respiratòria i va morir. D’aquesta manera ens assabentem de l’òbit de Mn. Blasi.

A la tarda es va obrir la vetlla, i el matí del 2 de novembre del 2021, dia en què l’Església el dedica als fidels difunts, es va celebrar la missa de les exèquies, la qual va tenir lloc a l’Església parroquial de Sant Gregori Taumaturg de Barcelona. Va ser presidida pel vicari de la delegació de l’Opus Dei a Catalunya , concelebrada per 23 capellans. Entre ells hi havia sacerdots diocesans adscrits a parròquies de la Ciutat, i sacerdots numeraris i agregats de l’Opus Dei. He de destacar que van participar sacerdots que havien exercit la seva tasca a l’Església de Santa Maria de Montalegre, així com el rector i un altre sacerdot que ho fan actualment.

La semblança biogràfica de Mn. Blasi que va fer el vicari a la seva homilia ens va fer recordar vivament els detalls més entranyables del seu caràcter i temperament, ja que tots els que el coneixíem ho havíem vist amb “Aquella cartera plena de papers anant a tot arreu per donar llum als altres. Duia a la pràctica allò en què insistia sant Josepmaria “Més que donar es tracta de comprendre”. Era un home lleial, fidel i de paraula, i d’amabilitat exquisida. Mai se’l va sentir dir res negatiu de ningú, sempre tenia paraules per disculpar els altres. No va deixar mai per fer els seus actes de pietat, malgrat les malalties, ni curtes eren les seves homilies. Preguem per ell i experimentem l’alegria de la Comunió dels sants, ja que ells actuen al Cel amb més eficàcia que quan eren aquí. Va recordar també que Mn. Blasi havia escrit molts llibres, traduccions, forjat al món del dret i al del periodisme, defensant moltes causes fins i tot algunes perdudes.

En acabar la santa missa, cantem el Virolai. A continuació, el vicari va resar un respons davant del fèretre de Mn. Blasi escampant aigua beneïda i beneint també amb encens. Immediatament després es va iniciar la processó fins a l’exterior del temple.

Petits detalls

Diverses corones de flors blanques van adornar el presbiteri. Cinc veus masculines i l’organista van acompanyar els cants del ritu de la missa. El temple que és circular era ple de familiars i amics de Mn. Blasi. Durant la celebració, el fèretre estava cobert amb la casulla i l’estola de color morat i el llibre leccionari. El prelat de l’Opus Dei, Mns. Fernando Ocáriz, poques hores després de l’òbit va enviar a casa seva una nota de condol, recordant també l’àmplia col·laboració de Mn. Blasi a l’Església de Santa Maria de Montalegre. El recordatori té la imatge de la Mare de Déu de Montalegre.

Per a més informació:

Información biográfica de Mn. Blasi

Isabel Hernández Esteban

 

Matrimoni: Camí diví

 L’amor humà, que condueix a el matrimoni i la família, és un camí diví, vocacional, meravellós, canal per a una completa dedicació al nostre Déu. Quan un home i una dona es lliuren mútuament en un acte de donació plena manifestat davant Déu, l’Església i la societat emprenen un camí de santedat que els hauria de conduir a la trobada definitiva amb Déu, és a dir, al cel.

El matrimoni i la família són una vocació divina, una crida a viure la vida de la gràcia en plenitud. Déu crida a molts batejats a la vida matrimonial. Per aquest motiu els esposos poden afirmar amb certesa que la seva unió esponsal és un camí diví, estimat per Déu des del mateix instant de la Creació de l’home i la dona.

Amb la vinguda al món del Fill de Déu, a més, el matrimoni ha estat elevat a sagrament, santificant la vida matrimonial i familiar. El Senyor atorga als esposos la gràcia necessària perquè, junts, recorrin el camí que condueix a la vida eterna.

Crist ha fet del matrimoni un camí diví de santedat, per trobar Déu enmig de les ocupacions diàries, de la família i de la feina, per situar l’amistat, les alegries i les penes -perquè no hi ha cristianisme sense Creu-, i les mil petites coses de la llar en el nivell etern de l’amor.

La vida matrimonial i familiar no és instal·lar-se en una existència segura i còmoda, sinó dedicar-se l’un a l’altre i dedicar temps generosament als altres membres de la família, començant per l’educació dels fills, per obrir-se, a continuació, als amics , a altres famílies, i especialment als més necessitats. Demanem a la Mare de Déu del Roser per la santedat de la Família.

Mn. Xavier Argelich

De la ma de la Mare de Déu

A manera d’introducció

Per fi hem pogut viatjar en peregrinació! I què millor data que durant el mes d’octubre, mes dedicat per l’Església al Sant Rosari. Desitjàvem emprendre aquelles activitats que no vam poder realitzar en temps de restriccions sanitàries. Volíem tornar a visitar santuaris, llocs sants i de sants. Doncs els pelegrinatges són viatges amb la finalitat d’alimentar l’ànima i d’apropar-nos més a Déu.

En aquesta primera ocasió, a la volta de la pandèmia, el 9 d’octubre de 2021 hem anat al santuari de la Mare de Déu de Torreciudad al pre Pirineu d’Osca, que alberga una imatge de la Mare de Déu de segle XIII. A manera de detall històric, al voltant de l’any 1975, sant Josepmaria va promoure construir el Santuari a l’entorn de l’ermita de la Mare de Déu, que es va concloure gràcies a molts i generosos benefactors. Actualment des de Barcelona s’arriba en tres hores, fins i tot fent una parada.

 

El que vam fer a Torreciudad

No eren les onze del matí i ja estàvem donant una volta pel punt d’informació, l’esplanada, els confessionaris i l’exposició d’imatges de la Mare de Déu en diverses advocacions i procedències, portades en peregrinació al santuari i deixades allà. Contemplar l’embassament d’Insa en un dia assolellat i esplèndid, amb aquell aire incontaminat, va ser tot un plaer per a tots nosaltres i per als molts pelegrins provinents d’altres llocs.

Amb anterioritat a aquests temps durs de la pandèmia, a Torreciudad estaven previstos una sèrie de canvis, millores i novetats. Finalment, es van dur a terme. Hem vist: 1. A la zona de l’aparcament per a turismes unes marquesines cobertes amb plaques solars. 2. A l’interior del santuari, darrere del gran retaule, per un passadís curt, s’accedeix a la nova Capella dedicada al Sagrat Cor de Jesús (anteriorment havia una exposició històrica del santuari). 3. Moltes de les imatges de l’exposició estan protegides en grans vitrines i a més hi ha cercador d’imatges per saber si aquella que busques hi és a Torreciudad. 4. Així mateix, assistim a “Espai: Viu l’Experiència de la fe”, descobreix les teves inquietuds de la mà de la Verge, una nova activitat divulgativa de l’Evangeli. La fórmula utilitzada és la digital i visual, molt creativa i interessant. L’Evangeli és el mateix, és clar, però ens acompanya virtualment l’apòstol sant Joan i ens ho explica.  5. Durant la santa missa, a peu de les escalinates del presbiteri van dipositar puntualment per aquell dia, la imatge de Santa Maria de Montalegre, que l’any 2004 hi havia peregrinat a Torreciudad. Després de la missa, contemplem un espectacle lluminós projectat sobre el retaule d’alabastre mentre sentíem una suposada conversa entre sant Josepmaria i la Verge Santíssima, deduïda de textos del sant.

Després de dinar en un lloc privilegiat del santuari, reservat pel delegat de Patronat de Torreciudad per Montalegre, encara ens va donar temps per anar a visitar l’ermita de la Mare de Déu, i fer una bona passejada de baixada … i de pujada … Els actes que seguiren van ser el sant rosari resat, cantat i en processó amb la imatge de la Mare de Déu de Torreciudad per l’exterior del temple, i finalment l’Exposició i Benedicció del Santíssim a l’interior.

En definitiva, un dia fantàstic, en què vam poder resar molt, confessar-nos, cantar a la Verge, respirar aire pur, gaudir d’un lloc bellíssim, projectar la nostra vista a l’horitzó i Socialitzar, cosa que tant enyoràvem!

 

Isabel Hernández Esteban

En el dia de la festivitat dels Àngels Custodis, l’Obra celebra 93 anys

El dia 2 d’octubre és una data important en la història de l’Opus Dei, ja que a l’any 1928 Déu va fer veure a sant Josepmaria Escrivà el camí de santedat enmig del món. Aquells indicis que sentia sant Josepmaria, en aquesta data es van desvetllar de manera nítida, lliurant la seva vida al Senyor i a l’Església per a desenvolupar aquesta obra de Déu, l’Opus Dei.

Per això, l’Obra celebra arreu del món on s’ha expandit misses d’Acció de Gràcies. Per aquest motiu, la missa de 12h del 2 d’octubre de 2021, a l’Església de Santa Maria de Montalegre, va ser d’acció de gràcies, recordant aquells moments viscuts pel Fundador.

La missa la va celebrar el rector Mn. Xavier Argelich, de forma solemne i bilingüe (els textos del missal romà en català i les lectures del dia, les oracions dels fidels i l’homilia en castellà).

En la seva homilia ens va dir, entre altres coses: Ens alegrem i donem gràcies a Déu que ha volgut que seguim el camí de santedat al costat del nostre àngel custodi. Ells ens protegeixen i ens ajuden. Els àngels no només serveixen a Déu, sinó que ens ajuden de veritat. … sant Josepmaria demanava al Senyor “Senyor que vegi”, des que era un adolescent. I li va fer veure l’Opus Dei, però sant Josepmaria es va resistir inicialment perquè veia que alguna cosa li superava humanament, el superava complir el que Déu li demanava. Avui ja fa 93 anys, per això donem gràcies a Déu i disposem-nos a seguir el camí de santedat amb alegria. Tenim al davant un panorama gran, encoratjador i esperançador. Déu ens farà sants a través dels sagraments, amb la nostra entrega i oferiments.

Ara el prelat, Mons. Fernando Ocáriz ens convida a preparar els 100 anys, serà un temps de reflexió sobre la nostra tradició, missió i identitat no només a nivell global de l’Obra sinó també individualment de cada un dels que formem l’Obra. L’Opus Dei és una entitat de l’Església que impulsa la santedat a tothom. Els que formem part ens podríem preguntar Com ho porto això? Com demano perdó? Quins són els meus propòsits de millora servint en l’ordinari? Ens hem de preparar per als nous desafiaments de l’Església i per portar l’Opus Dei fins als 100 anys, involucrant-nos i contribuint amb els més necessitats.

Altres informacions

El rector va comentar que es vol donar un nou impuls a la devoció privada de José María Hernández Garnica, llur sepulcre està ubicat a la capella del Santíssim de Montalegre, des de fa gairebé 10 anys. D’altra banda, es pot observar com les bastides interiors s’han construït i elevat per sobre de les dues grades del temple i, al seu torn, per sobre del gran lampadari del cimbori. No obstant això, se segueix celebrant el culte diàriament amb normalitat, amb l’atenció habitual de sacerdots en els confessionaris.

Isabel Hernández Esteban

 

Mitjans de Comunicació de Montalegre

La difusió de les activitats de Montalegre es realitza des de fa molts anys a través de la FULL INFORMATIU MENSUAL, i per descomptat a través d’aquesta web, on tot té el seu espai digital. Mes a mes, la rectoria de Montalegre elabora la Fulla, en català i en castellà. Puntualment i en poc espai s’informa del calendari litúrgic i es publica l’editorial de rector, en el advers. Al revers, es detallen els horaris de l’església, de les misses, de l’adoració  al Santíssim, els recessos per a homes i per a dones, i el Grup d’Oració. Igualment, de les absències d’aquest mes dels sacerdots que atenen la pastoral de l’església. Finalment, de les activitats actuals i futures de Montalegre.

En aquest mes de setembre de 2021 s’ha volgut destacar que es manté oberta la inscripció de la formació per a PRIMERA COMUNIÓ, POST COMUNIÓ, CONFIRMACIÓ PER A JOVES I ADULTS, així com d’INICIACIÓ CRISTIANA.

També s’ha anunciat que el pròxim 9 d’octubre pelegrinem a el Santuari de Torreciudad, a Osca. Serà un pelegrinatge de tot el dia. Anirem en autocar, resarem el rosari, assistirem a missa al temple de el Santuari i gaudirem de la nova activitat anomenada VIDEO MAP sobre el retaule d’alabastre blanc de el temple.

Finalment, s’ha anunciat que a Montalegre, durant el mes d’octubre, Mes del Rosari, pregarem de dilluns a divendres el Rosari a les 17.15. A l’acabar podrem enllaçar l’oració amb la santa missa.

El full mensual s’edita en paper i se sol trobar al moblet de publicacions a l’entrar a la nau central, a l’esquerra, fins a la fi d’existències. A la web es pot trobar a la pàgina d’INICI en una de les pestanyes de l’esquerra, a la part superior de la pàgina.

Per a qualsevol consulta o inscripció: montalegre@montalegre.org

 

Comunicació Montalegre

 

Tot i el soroll i la pols, a Montalegre se celebren les misses i s’imparteix el sagrament de la confessió

En Montalegre seguim en obres. Ara estan prenent un aspecte espectacular. No solament per l’existència de les bastides a tot l’entorn de l’edifici, tant per la part que dóna al carrer Valldonzella, així com la que dóna a la plaça, sinó perquè a més en la nau central s’han erigit diverses torres de bastides per poder realitzar la restauració de l’enteixinat de fusta del sostre de la nau.

Tot s’està duent a terme segons el previst, i les incidències es va resolent. No obstant això, el que més preocupa a la rectoria de Montalegre és poder celebrar el culte com Déu mana i sense perill per als assistents. Així mateix, que el sagrament de la reconciliació es pugui impartir amb normalitat en els confessionaris. És evident que el soroll impera. Però amb esforç i resant tots aconseguirem que les obres arribin a bon terme.

I ara que no hi ha restriccions per prevenir contagis massius del covid19, probablement l’aforament es veurà reduït per un altre motiu: La manca d’espai ja que les bastides no permeten una circulació fluïda.

En aquest sentit, seguim agraint la paciència de tots els assistents, fidels i visitants al temple de Santa Maria de Montalegre pels inconvenients que aquestes obres estan ocasionant. Ens queden uns quants llargs mesos per davant perquè tot torni a brillar tal com es mereix el conjunt de Montalegre, catalogat com a patrimoni històric de la ciutat de Barcelona.

Isabel Hernández Esteban

Matrimoni i família, un gran misteri

Juntament a l’any de sant Josep celebrem l’any de la Família que es perllongarà fins a mitjans del proper 2022. Fins ara hem dedicat l’editorial mensual a sant Josep; a partir d’aquest inici de curs i fins al final del mateix el dedicarem a la família fonamentada en l’amor humà autèntic i que té com a característica específica el lliurament alegre i generós de l’home i la dona.

Aquesta família s’inicia amb el do i misteri del matrimoni. El matrimoni és una realitat natural, que respon a la manera de ser persona, home i dona. En aquest sentit ensenya l’Església que “El mateix Déu és l’autor del matrimoni (GS 48, 1). La vocació al matrimoni s’inscriu en la naturalesa mateixa de l’home i de la dona, segons van sortir de la mà del Creador “(CEC, 1603).

Per tant, no es tracta d’una creació cultural, ja que només el matrimoni reflecteix plenament la dignitat de la unió entre home i dona. Les seves propietats essencials -unitat i indissolubilitat- no han estat establertes per cap religió, societat, legislació o autoritat humana, sinó que les deduïm de la seva mateixa naturalesa. Aquí radica el gran misteri de l’amor humà, de la unió de l’home i la dona.

L’amor exigeix ​​lliurament, un lliurament que sigui total i definitiu, no seria autèntic lliurament si fos parcial i temporal o condicional. La totalitat d’aquesta donació mútua és la clau d’allò en el que consisteix el matrimoni, perquè d’ella deriven les seves qualitats essencials i els seus fins propis. Només un lliurament que sigui do total de si i una acceptació també total responen a les exigències de la dignitat de la persona. Què important és procurar entendre aquest misteri arrelat en el misteri de l’amor de Déu.

Per això s’entén que no hi hagi diferents models matrimonials i familiars segons les preferències del moment. El matrimoni segueix a la naturalesa humana i les seves característiques pròpies són reflex d’ella. El matrimoni neix de l’acte lliure pel qual una dona i un home es donen i reben mútuament per a ser matrimoni, fonament i origen d’una família.

Mn. Xavier Argelich

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.