Publiquem el full informatiu mensual de gener de 2022.
Publiquem el full informatiu mensual de gener de 2022.
Al tercer Diumenge d’Advent, el 19 de desembre de 2021, després de la missa de les 12h, a Montalegre, el grup coral Capella de Música de Sant Pau del Camp de Barcelona va oferir un concert nadalenc molt especial, ja que les veus femenines es van abrigar entre sí, facilitant un ambient molt entranyable. Els primers cants es van fer des del cor del temple ja que el pianista del grup va acompanyar aquelles veus amb l’orgue Romàntic de Montalegre. Les cançons següents es van interpretar des del presbiteri de la nau central.
El concert va tenir molt mèrit ja que la ressonància de les veus i de la música es perdia totalment a causa de la fortificació de les bastides que encara estan elevades per a la rehabilitació de l’interior Montalegre, així com l’existència dels corrents d’aire que refreden les gorges dels cantants.
Per això hem de felicitar des d’aquí la coral de la Capella de Música de Sant Pau del Camp per l’esforç realitzat. En aquest sentit va concloure el rector de Montalegre, emplaçant una nova invitació per a l’any vinent, ¡ desitjant-nos a tots BON NADAL!
Programa de mà del Concert de Nadal
Duo Seraphim (T.L. Victòria); Suscepit Israel (J.S. Bach); Essurients (A. Vivaldi); Dorm, Infantó (R. de la Riba); Kppangen (P. Moraeus, nadales sueques); Angels Carol (J. Rutter); Ubi Caritas (O. Geilo); Cançoneta (E. Granados); Deep River (Spiritual negre); Edelweiss (R. Rodgers); La Nit de Nadal, Santa nit (nova versió).
Sopranos: Renate Franke, Izilda Navarro, Rosa Parellada.
Mezzosopranos: Dora García, Mariona Roselló.
Contralts: Anna Juvés, Chusa Murria, Dagmar Lüderitz, Teresa Udina.
Piano: Lluís Avendaño
Direcció: Cristina Koch
L´església de Sant Pau del Camp: És un dels dos temples romànics de la Ciutat que encara es conserven gràcies a les rehabilitacions que s´han anat efectuant. I té culte habitual.
Isabel Hernández Esteban
Els darrers dies de l’any 2021 ens van trepitjant els talons i encara no hem explicat res sobre l’activitat formativa que aquesta tardor es va iniciar a Montalegre, la qual ha estat molt ben acollida pels joves, els destinataris escollits: APRENDRE A ESTIMAR.
Podríem remuntar-nos als seus orígens i recordar el text del Papa Francesc, anomenat AMORIS LAETITIA. En aquell text el Sant Pare ens empelava a tots els cristians, joves i grans, dones i homes, sacerdots i laics, religiosos i seglars a què obríssim el nostre cor i comencéssim a estimar de veritat. Al seu moment a Montalegre es va obrir el debat i es van oferir diferents xerrades en aquest sentit. Però això no n’hi havia prou, ja que el Sant Pare posava èmfasi en l’ACOMPANYAMENT, els nuvis, els matrimonis, els separats, els divorciats, els que volien casar-se o tornar-se a casar….
Per tant, s’iniciava un camí molt important i compromès per a l’Església i els seus membres. Els bisbes de totes les diòcesis del món havien de començar a treballar en aquesta línia. D’aquesta manera ens vam plantar al mes de febrer del 2020, a poques dates del confinament general de la població a Espanya i de camí la resta del món, mes en què la CEE (Conferència Episcopal Espanyola) va presentar l’edició del dossier anomenat JUNTS EN CAMÍ, on dissenyava les bases del treball que proposava a les diòcesis d’Espanya per tirar endavant el projecte del Papa de l’AMORIS LAETITIA.
I aquí estem amb APRENDRE A ESTIMAR, activitat dirigida per Mn. Manel Mallol que treballa a Montalegre des de fa molts anys i és molt conegut per la seva predicació pràctica i clara. L’activitat es desenvolupa en diàleg i intercanvi de parers i opinions. No és una classe magistral ni una meditació, es tracta de parlar i conèixer-se per realment aprendre a estimar.
Aquesta activitat no requereix inscripció, és per a nois i noies, i es realitza el segon divendres de cada mes, a partir de les 19.30h a Montalegre.
Isabel Hernández Esteban
Ens estem preparant per celebrar, un any més, el Naixement del Fill de Déu. L’Església ens convida a viure aquestes setmanes d’Advent amb l’esperança de la vinguda del Senyor: Veniu Senyor Jesús! exclama la litúrgia.
I el Senyor ve i neix a Betlem. Creix, aprèn i assumeix les responsabilitats pròpies d’un fill, d’un jove i d’un adult i es mostra el seu poble com el Messies esperat, el Salvador i Redemptor, donant vida per nosaltres, en una família. Ens mostra així la meravella de l’ésser humà i del do de la vida, perquè ens decidim a creure en Ell i seguir el camí que ens condueix fins a Ell.
Per això és important fixar-nos en la vida del Nen-Déu des del seu naixement fins a la seva mort. La seva vida transcorre al si d’una família. Neix en una família, té la seva mare i el seu pare, creix en aquesta família, aprèn en aquesta família, ajuda la família amb la seva feina, alegria i amb el seu amor. Assumeix la seva responsabilitat davant de la mort de Sant Josep. La seva mare el segueix durant els anys de predicació i anunci de la Bona Nova i és al costat d’Ell als peus de la Creu.
En la Solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria conclourem l’any de Sant Josep; el dia de Nadal celebrarem amb goig el naixement del Fill de Déu i l’endemà la Festa de la Sagrada Família de Natzaret, dins de l’any especial dedicat a la Família i a l’alegria de l’amor matrimonial. Per això volem viure intensament aquest temps d’Advent, que ens parla d’aquesta meravellosa realitat de l’amor familiar. A la família ens descobrim a nosaltres mateixos i descobrim els altres. És el nostre lloc, per això és la nostra llar. El que és propi de cada persona és néixer i viure en família, com ho van fer Jesús, Maria i Josep.
En muntar el pessebre demanem-li a la Sagrada Família que ens ajudi a redescobrir el valor i el significat de la família, el valor i significat de la persona.
Bon Nadal!
Mn. Xavier Argelich
Publiquem el full mensual informatiu de desembre de 2021.
Quan un home i una dona decideixen contraure matrimoni, unint les seves vides mentre visquin, no només segellen el seu amor mutu per estimar-se cada vegada més, sinó que, a més, inicien un camí junts, amb les seves il·lusions i esperances concretes. Inicien, per dir-ho així, un projecte comú que aniran construint amb el pas dels anys i el seu esforç personal. Per això, també és una tasca comuna, de tots dos. Tots dos han de caminar junts, en la mateixa direcció i sentit. Han de voler els mateixos fins i objectius, emprant els mateixos mitjans. Per això cal estimar-se, saber què volen, dialogar i consensuar. En definitiva, han de buscar ser feliços a la seva vida matrimonial i familiar.
Per assolir la felicitat, l’única recepta vàlida és procurar fer feliç l’altre. Això facilitarà desenvolupar el projecte comú i el creixement en l’amor mutu i als fills que Déu els concedeixi. La unió entre un home i una dona, per formar una família, requereix que es visqui la unitat tant físicament com espiritualment. L’amor matrimonial, encara que comenci pel sentiment, es consolida per la unitat d’objectius, desitjos i aspiracions al projecte comú de vida. Per això la donació d’un a l’altre ha de ser total i permanent. Si un dels dos, o tots dos, es reserves alguna cosa o la possibilitat de decidir d’una altra manera amb vista al futur, ja no s’estaria donant totalment.
Per assolir aquest objectiu comú és important evitar caure en l’individualisme, que no és res més que una manifestació d’egoisme. La vida matrimonial és vida de comunió, i aquesta es dóna quan es comparteix tot, quan hi ha generositat i entrega. Per això, cadascú ha de buscar el seu creixement personal humanament i espiritualment. Créixer en les virtuts humanes, morals i teologals. Totes condueixen al desenvolupament harmònic de la persona i ens perfeccionen, fent fàcil i agradable la donació a l’altre.
Quan es dóna aquest creixement, al matrimoni es crea l’atmosfera que impedeix l’individualisme egoista i es facilita la maduració personal, aconseguint la felicitat desitjada, que serà plena quan s’assoleixi la meta comuna i definitiva, el cel.
Mn. Xavier Argelich
Publiquem el full informatiu mensual de novembre de 2021.
Mitja hora abans de l’inici de la celebració
El Cardenal arquebisbe emèrit de l’arxidiòcesi de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va ser rebut en arribar a l’Església de Santa Maria de Montalegre per membres de la Comissió de l’impuls a la devoció privada de José María Hernández Garnica i el rector de l’Església, el que li va explicar l’estat actual de les macro obres de rehabilitació exteriors i interiors del temple. Al mateix temps que el Cardenal disposava les lectures i els cants de la missa, va tenir una xerrada entranyable amb els membres de la Comissió que es van reunir amb ell a la sagristia. Ens va explicar, a tall de detall personal, que la creu que porta sempre és metàl·lica, sense cap valor material però sí sentimental ja que conté al centre una pedra de riu, d’un lloc ple de records de la seva infància.
La santa missa i respons
Arribat el moment, i tot disposat, cadascú va ocupar el seu lloc. Es va iniciar la santa missa del X Aniversari del trasllat de les restes mortals del Servent de Déu, José María Hernández Garnica, prevere, a la tarda del dia 11 de novembre de 2021. La missa va ser presidida pel Cardenal i concelebrada al costat del vicari de la delegació de l´Opus Dei de Catalunya i el rector de Montalegre.
L’homilia del Cardenal va tenir el seu centre en Jesucrist i en la santedat, especialment la crida a la santedat dels laics. Entre altres coses va dir:
“Ens hem reunit amb la intenció que arribi a bon terme la beatificació de José María Hernández Garnica… Va viure l’Evangeli, vivia l’Eucaristia. Si som cristians, hem d’imitar Jesucrist, vivint una vida de generositat fins a les nostres màximes possibilitats, i davant les nostres debilitats Déu ens perdona sempre. La santedat és una vocació de tot cristià, no sols per als sacerdots i religiosos sinó també per als laics. La crida a la santedat ja s’incloïa en els textos del Concili Vaticà II, significa ser presents al món i portar la salvació de Jesucrist. També ho va fer José María Hernández Garnica seguint els ensenyaments de Sant Josepmaria Escrivá. El peculiar dels laics cristians és ser presents al món, ja que per evangelitzar no es tracta de tancar-nos en una església sinó de sortir al món per evangelitzar-lo. Necessitem la intercessió de José María Hernández Garnica, invoquem-lo.”
Les pregàries dels fidels van ser elaborades i resades per membres de la Comissió.
Abans d’acomiadar la missa i resar el respons, el rector va dirigir unes paraules al Cardenal i a l’assemblea de fidels. Va agrair a l’arquebisbe emèrit haver realitzat els passos inicials de l’esdeveniment demanant a Roma permís per a l’exhumació de les restes mortals de José María Hernández Garnica que estaven ubicades al Cementiri de Montjuïc de Barcelona, per passar després a aquest sepulcre de Montalegre. De llavors ençà la devoció privada ha crescut i actualment a la Causa dels Santos consten innombrables favors i testimonis. Donant la gràcies al Cardenal i a tots els presents va manifestar el desig de convidar Lluís Martínez Sistach la propera vegada per a la beatificació de José María Hernández Garnica.
El respons es va resar des del presbiteri de Montalegre ja que el trasllat de tots els fidels a la Capella del Santíssim no era el més oportú tenint en compte la fortificació de bastides.
Onze onze de dos mil onze
El 10 de novembre del 2011 vam ser testimonis oculars de l’exhumació de les restes mortals de José María Hernández Garnica, al cementiri de Montjuïc, els quals van ser traslladats a Montalegre per a la seva anàlisi i recompte de tots els seus elements. Allí van ser custodiats fins l’endemà, l’11 de novembre, data en què el Cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va realitzar la inhumació perpètua al sepulcre de la Capella del Santíssim de Montalegre, en presència dels càrrecs de l’arquebisbat amb autoritat per a l’exhumació i la inhumació del Servent de Déu. A aquesta celebració van acudir familiars de José María Hernández Garnica, el postulador de la Causa dels Sants Mn. José Carlos Martín de la Hoz i amics i testimonis de la seva santedat, així com nombrosos fidels.
Llegir la notícia que vam publicar en aquesta web al novembre de 2011: Inhumación perpetua de José María Hernández Garnica
Isabel Hernández Esteban
Al llarg del cap de setmana, 9 i 10 d’octubre de 2021, es va celebrar l’obertura a la Ciutat del Vaticà de la XVI Assemblea General del Sínode dels Bisbes amb el lema: «Per una Església sinodal: Comunió, participació i missió». El diumenge següent, 17 d’octubre, es va celebrar l’obertura en cada una de les Esglésies particulars, iniciant-se la fase preparatòria diocesana.
A la nostra Arxidiòcesi, tal com va comunicar-nos el nostre cardenal-arquebisbe el passat 27 de setembre, l’Eucaristia d’obertura va ser a la catedral el diumenge 17 d’octubre de 2021 a la Catedral, a les 19.15h. També va expressar el desig que totes les parròquies i comunitats es poguessin sumar a aquesta iniciativa. En aquest sentit, el diumenge 17 d’octubre de 2021, l’Església de Santa María de Montalegre es va fer ressò de l’inici de la fase diocesana del Sínode, unint-se al Sant Pare Francesc, utilitzant el SUBSIDI PER A LES CELEBRACIONS DE L’EUCARISTIA DEL XXIX DIUMENGE DEL TEMPS ORDINARI que la pròpia Arxidiòcesi havia facilitat
Podem recordar ara aquest textos de la santa missa, portar-los a l’oració i resar pel Sínode de Bisbes:
A l’entrada, la monició inicial va ser:
“Germans: en aquest diumenge vint-i-novè del temps ordinari, l’Església ens anima a seguir Jesús recorrent el mateix camí que va fer ell: en l’amor, la humilitat i l’obediència a Déu. D’aquí a dos anys, l’octubre de 2023, se celebrarà el Sínode dels Bisbes, que és una reunió d’una representació dels bisbes del món sencer, on es reflexionarà sobre la importància que tota l’Església camini unida ‒això és el que significa la paraula “sínode”‒ des de les claus de la comunió, la participació i la missió. En aquest diumenge s’obre a les diòcesis de tot el món, i també a la nostra, la fase preparatòria diocesana d’aquest Sínode dels Bisbes. Per això volem unir-nos espiritualment al nostre bisbe i a totes les diòcesis del món, i demanar pels fruits d’aquest temps de gràcia que s’obre per a tota l’Església”.
Les lectures de la missa són invariables i per tant es van llegir les corresponents al XXIX del Tems Ordinari, així com la plegaria eucarística que es troba al Missal Romà.
La pregària dels fidels va ser específica per a l’obertura sinodal:
“Presentem confiadament la nostra pregària a Déu, el nostre Pare, que amb amor regeix els camins de la seva Església.
Perquè Déu doni la seva gràcia, il·lumini amb el seu Esperit i revesteixi amb la seva força el Sant Pare el Papa Francesc. I il·lumini els pastors i els fidels en aquesta fase diocesana del Sínode dels Bisbes que avui comença. Preguem.
Perquè amb saviesa i prudència l’Església sàpiga actualitzar el missatge de Crist segons les necessitats del nostre temps. Preguem.
Perquè els pobles i nacions de la terra progressin en la solidaritat, la pau i en tota classe de béns materials i espirituals. Preguem.
Perquè els pobres i els humils trobin en l’Església i en cada cristià una mà estesa al seu patiment. Preguem.
Perquè nosaltres i tots els fills de l’Església, participant en la mesura de les nostres possibilitats en la preparació del proper Sínode, creixem en la comunió i en la caritat, caminant junts amb els ulls fixos en Crist. Preguem.
Beneïu, Déu i Pare nostre, el vostre servent el papa Francesc, els bisbes, preveres i diaques, els religiosos i tots els fidels, i concediu-los caminar junts en la comunió mútua, la participació de tots i l’ardor de la missió. Per Jesucrist, Senyor nostre.”
PREGÀRIA A L’ESPERIT SANT
Abans de concloure la celebració es va resar la pregària a l’Esperit Sant que s’utilitzarà durant el procés sinodal.
“Som aquí, Esperit Sant, reunits en el vostre nom. Vós que sou el nostre veritable conseller: veniu a nosaltres, doneu-nos suport, entreu als nostres cors. Ensenyeu-nos el camí, mostreu-nos com assolir la meta. Impediu que perdem el rumb com a persones dèbils i pecadores. No permeteu que la ignorància ens porti per falsos camins. Concediu-nos el do del discerniment, perquè no deixem que les nostres accions es guiïn per prejudicis i falses consideracions. Conduïu-nos a la unitat en Vós, perquè no ens desviem del camí de la veritat i la justícia, sinó que en el nostre pelegrinatge terrenal ens esforcem per assolir la vida eterna. Us ho demanem a Vós, que obreu en tot temps i lloc, en comunió amb el Pare i el Fill pels segles dels segles. Amén.”
Comunicació Montalegre
A dos quarts de nou del matí del dia de la Festivitat de Tots Sants, l’1 de novembre de 2021, ha traspassat el prevere Mn. Ferran Blasi i Birbe. A prop del sagrari, a la Capella de casa seva a Barcelona, fent pregària abans de celebrar la santa missa, Mn. Blasi va patir una parada cardio respiratòria i va morir. D’aquesta manera ens assabentem de l’òbit de Mn. Blasi.
A la tarda es va obrir la vetlla, i el matí del 2 de novembre del 2021, dia en què l’Església el dedica als fidels difunts, es va celebrar la missa de les exèquies, la qual va tenir lloc a l’Església parroquial de Sant Gregori Taumaturg de Barcelona. Va ser presidida pel vicari de la delegació de l’Opus Dei a Catalunya , concelebrada per 23 capellans. Entre ells hi havia sacerdots diocesans adscrits a parròquies de la Ciutat, i sacerdots numeraris i agregats de l’Opus Dei. He de destacar que van participar sacerdots que havien exercit la seva tasca a l’Església de Santa Maria de Montalegre, així com el rector i un altre sacerdot que ho fan actualment.
La semblança biogràfica de Mn. Blasi que va fer el vicari a la seva homilia ens va fer recordar vivament els detalls més entranyables del seu caràcter i temperament, ja que tots els que el coneixíem ho havíem vist amb “Aquella cartera plena de papers anant a tot arreu per donar llum als altres. Duia a la pràctica allò en què insistia sant Josepmaria “Més que donar es tracta de comprendre”. Era un home lleial, fidel i de paraula, i d’amabilitat exquisida. Mai se’l va sentir dir res negatiu de ningú, sempre tenia paraules per disculpar els altres. No va deixar mai per fer els seus actes de pietat, malgrat les malalties, ni curtes eren les seves homilies. Preguem per ell i experimentem l’alegria de la Comunió dels sants, ja que ells actuen al Cel amb més eficàcia que quan eren aquí. Va recordar també que Mn. Blasi havia escrit molts llibres, traduccions, forjat al món del dret i al del periodisme, defensant moltes causes fins i tot algunes perdudes.
En acabar la santa missa, cantem el Virolai. A continuació, el vicari va resar un respons davant del fèretre de Mn. Blasi escampant aigua beneïda i beneint també amb encens. Immediatament després es va iniciar la processó fins a l’exterior del temple.
Petits detalls
Diverses corones de flors blanques van adornar el presbiteri. Cinc veus masculines i l’organista van acompanyar els cants del ritu de la missa. El temple que és circular era ple de familiars i amics de Mn. Blasi. Durant la celebració, el fèretre estava cobert amb la casulla i l’estola de color morat i el llibre leccionari. El prelat de l’Opus Dei, Mns. Fernando Ocáriz, poques hores després de l’òbit va enviar a casa seva una nota de condol, recordant també l’àmplia col·laboració de Mn. Blasi a l’Església de Santa Maria de Montalegre. El recordatori té la imatge de la Mare de Déu de Montalegre.
Per a més informació:
Información biográfica de Mn. Blasi
Isabel Hernández Esteban
Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.
Content blocked by WeePie Cookie Allow Plugin