Contingut

 L’amor humà, que condueix a el matrimoni i la família, és un camí diví, vocacional, meravellós, canal per a una completa dedicació al nostre Déu. Quan un home i una dona es lliuren mútuament en un acte de donació plena manifestat davant Déu, l’Església i la societat emprenen un camí de santedat que els hauria de conduir a la trobada definitiva amb Déu, és a dir, al cel.

El matrimoni i la família són una vocació divina, una crida a viure la vida de la gràcia en plenitud. Déu crida a molts batejats a la vida matrimonial. Per aquest motiu els esposos poden afirmar amb certesa que la seva unió esponsal és un camí diví, estimat per Déu des del mateix instant de la Creació de l’home i la dona.

Amb la vinguda al món del Fill de Déu, a més, el matrimoni ha estat elevat a sagrament, santificant la vida matrimonial i familiar. El Senyor atorga als esposos la gràcia necessària perquè, junts, recorrin el camí que condueix a la vida eterna.

Crist ha fet del matrimoni un camí diví de santedat, per trobar Déu enmig de les ocupacions diàries, de la família i de la feina, per situar l’amistat, les alegries i les penes -perquè no hi ha cristianisme sense Creu-, i les mil petites coses de la llar en el nivell etern de l’amor.

La vida matrimonial i familiar no és instal·lar-se en una existència segura i còmoda, sinó dedicar-se l’un a l’altre i dedicar temps generosament als altres membres de la família, començant per l’educació dels fills, per obrir-se, a continuació, als amics , a altres famílies, i especialment als més necessitats. Demanem a la Mare de Déu del Roser per la santedat de la Família.

Mn. Xavier Argelich

Juntament a l’any de sant Josep celebrem l’any de la Família que es perllongarà fins a mitjans del proper 2022. Fins ara hem dedicat l’editorial mensual a sant Josep; a partir d’aquest inici de curs i fins al final del mateix el dedicarem a la família fonamentada en l’amor humà autèntic i que té com a característica específica el lliurament alegre i generós de l’home i la dona.

Aquesta família s’inicia amb el do i misteri del matrimoni. El matrimoni és una realitat natural, que respon a la manera de ser persona, home i dona. En aquest sentit ensenya l’Església que “El mateix Déu és l’autor del matrimoni (GS 48, 1). La vocació al matrimoni s’inscriu en la naturalesa mateixa de l’home i de la dona, segons van sortir de la mà del Creador “(CEC, 1603).

Per tant, no es tracta d’una creació cultural, ja que només el matrimoni reflecteix plenament la dignitat de la unió entre home i dona. Les seves propietats essencials -unitat i indissolubilitat- no han estat establertes per cap religió, societat, legislació o autoritat humana, sinó que les deduïm de la seva mateixa naturalesa. Aquí radica el gran misteri de l’amor humà, de la unió de l’home i la dona.

L’amor exigeix ​​lliurament, un lliurament que sigui total i definitiu, no seria autèntic lliurament si fos parcial i temporal o condicional. La totalitat d’aquesta donació mútua és la clau d’allò en el que consisteix el matrimoni, perquè d’ella deriven les seves qualitats essencials i els seus fins propis. Només un lliurament que sigui do total de si i una acceptació també total responen a les exigències de la dignitat de la persona. Què important és procurar entendre aquest misteri arrelat en el misteri de l’amor de Déu.

Per això s’entén que no hi hagi diferents models matrimonials i familiars segons les preferències del moment. El matrimoni segueix a la naturalesa humana i les seves característiques pròpies són reflex d’ella. El matrimoni neix de l’acte lliure pel qual una dona i un home es donen i reben mútuament per a ser matrimoni, fonament i origen d’una família.

Mn. Xavier Argelich

En aquest mes d’agost en què celebrarem la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu al cel en cos i ànima, considerarem un últim aspecte de la vida de Sant Josep: La de Pare a l’ombra.

El que no estigui molt habituat a la devoció a sant Patriarca, li pot sorprendre aquest qualificatiu. El Papa Francesc ens explica el sentit correcte d’aquesta expressió: “Amb la imatge evocadora de l’ombra es defineix la figura de Josep, que per a Jesús és l’ombra del Pare celestial a la terra: El defensa, el protegeix, no s’aparta mai del seu costat per seguir els seus passos”.

Efectivament, sant Josep és, per a Jesús, l’ombra de Déu Pare a la terra, perquè, passant gairebé desapercebut, realitza a la perfecció la seva especial paternitat: “Ser pare significa introduir a l’infant en l’experiència de la vida, en la realitat. No per retenir-lo, no per empresonar-ho, no per posseir-lo, sinó per fer-ho capaç de triar, de ser lliure, de sortir”. (Patris corde, n. 7). Sense protagonisme, porta a terme tota la responsabilitat d’un pare amb el seu fill. I ho fa d’una manera meravellosa, sabent que els protagonistes de la seva vida són el Nen i la Mare. Se sap instrument escollit per Déu per a una tasca meravellosa com és la d’introduir en la vida humana al Fill de Déu fet home.

Sant Josep continua sent pare a l’ombra i protegeix i acompanya en el seu camí terreny a tots els que procuren venerar-lo, com va protegir i acompanyar Jesús mentre creixia i es feia home. Sant Josep va estimar a Jesús com un pare estima el fill, el va tractar donant-li tot el millor que tenia. Amb la gràcia de Déu va ser capaç de dur a terme la tasca de tirar endavant en lo humà al Fill de Déu.

Busquem aprofitar bé aquest mes d’agost, que molts hi sereu al costat de les vostres famílies, per a ser a l’ombra, autèntics instruments de Déu per al creixement humà i espiritual dels que ens envolten. Imitant així a Maria i Josep.

Mn. Xavier Argelich