Contingut

Ens apropem a la Setmana Santa i la volem viure ben units al nostre Senyor, a l’Església i a tota la humanitat, especialment units als nostres familiars i amics.

Durant la Quaresma hem procurat preparar el nostre cor i la nostra ment per poder endinsar-nos millor en el misteri de la nostra salvació, cosa que haurà produït en nosaltres el desig intens de viure la Setmana Santa contemplant i vivint la passió, mort i resurrecció del nostre Senyor Jesucrist .

Durant aquests dies tornarem a contemplar Crist sofrint i patint per nosaltres precisament perquè ens estima amb bogeria. Tot ho pateix per tu i per mi. I ho fa amb voluntarietat actual, lliurement, desitjant que també nosaltres ens unim a Ell amb plena llibertat. Vol fer-nos germans seus, fills de Déu Pare. Desitja que tots i totes tinguem vida sobrenatural, que corresponguem a tant d’amor. Per això, mirem Crist, contemplem la seva Passió i mort i, així, no només descobrirem una manera de comportar-nos sinó que descobrirem Déu. Portarem la nostra ment i el nostre cor al Fill de Déu, Home com nosaltres i Déu veritable, que estima i que pateix en la seva carn per la Redempció del món.

La gràcia divina ens capacita i ens disposa, durant aquests dies, per trobar-nos amb Déu i ens facilita una unió més íntima i personal amb Nostre Senyor Jesucrist, que repercutirà en benefici de les persones que més estimem i de les més necessitades.

Considerar la Passió ens ajuda a ser més generosos en l’amor i en el sacrifici, en la nostra expiació pels nostres pecats, en el nostre esforç per fer les nostres feines i obligacions tan bé com sigui possible. En definitiva, com ens diu Sant Agustí, la Passió de Crist és suficient per modelar completament la nostra vida.

Mn. Xavier Argelich, dos d’abril de 2022

Hem iniciat el temps de Quaresma que ens convida a preparar-nos per reviure el misteri Pasqual, el misteri de Redempció i Salvació de l’home.

Uns dies abans de començar aquest temps penitencial, esclatava la guerra entre Rússia i Ucraïna. Tots confiàvem en una solució pacífica del problema, però no ha estat així. Per això el Papa Francesc ens va animar a començar el temps quaresmal resant per la pau al món i a Ucraïna, i així ho hem fet i continuarem fent-ho fins que cessi la violència. D’aquí unes setmanes celebrarem la resurrecció de Jesucrist i reviurem la seva aparició als Apòstols, davant dels quals es presenta amb la salutació amb què comencem la celebració de l’Eucaristia: “La pau sigui amb vosaltres”. El Senyor sempre desitja la pau en els cors dels qui l’estimen i se l’atorga quan se la demanen.

La pau al món és conseqüència de la pau interior de cada home i dona. Som cadascun de nosaltres els que hem de trobar en primer lloc aquesta pau. Perquè regni la pau hem de tenir pau i donar pau al nostre voltant. En aquest cas, primer un mateix: “Benaurats els pacífics, perquè seran anomenats fills de Déu”. En segon lloc, pau a les famílies. Si en una família regna la pau hi ha alegria, confiança, ajuda mútua i la llar resplendeix. I aquesta pau i serenitat, juntament amb l’alegria i l’esperança, es transmet per contagi als altres i al món sencer. Sant Josepmaria ens animava a ser “sembradors de pau i alegria”.

Aprofitem aquest temps litúrgic per descobrir, una vegada més, la veritable pau interior, la que trobem a l’abraçada paternal de Déu quan tornem a Ell confiadament amb un penediment sincer dels nostres pecats. Deixem que Ell converteixi el nostre cor, que el transformi amb l’exercici de les pràctiques quaresmals de la pregària, dejuni i almoina. Que ens el transformi en el Sagrament de la Penitència, obtenint així la veritable pau dels fills de Déu. La conversió sincera i la confessió completa dels nostres pecats sempre produeixen una pau immensa. Ens fan tocar el cel a la terra. Cor Sacratíssim de Jesús, doneu-nos la pau.

Mn. Xavier Argelich

No resulta gaire difícil entendre que –com ha afirmat tantes vegades el Magisteri de l’Església– «els pares són els primers i principals educadors dels seus fills». És un dret-deure que té la seva arrel a la llei natural i, per això, tots comprenen, encara que en algun cas sigui només d’una manera intuïtiva, que hi ha una continuïtat necessària entre la transmissió de la vida humana i la responsabilitat educadora.

Produeix un rebuig espontani pensar que els pares es poguessin desentendre dels seus fills una vegada que els han portat al món, o que la seva funció es podria limitar a atendre les necessitats físiques dels fills, despreocupant-se de les intel·lectuals, morals i afectives. L’arrel d’aquest rebuig natural és que la raó humana entén que l’àmbit primari per acollir i desenvolupar la vida de l’home és la comunitat conjugal i familiar.

En el designi diví, la família, «és una comunió de persones, reflex i imatge de la comunió del Pare i del Fill a l’Esperit Sant. La seva activitat procreadora i educativa és un reflex de l’obra creadora de Déu». La transmissió de la vida és un misteri que suposa la cooperació dels pares amb el Creador per portar a l’existència un nou ésser humà, imatge de Déu i cridat a viure com a fill seu. I l´educació participa plenament d´aquest misteri. Aquest és el motiu de fons pel qual l’Església ha afirmat sempre que «per la seva pròpia naturalesa, la institució mateixa del matrimoni i l’amor conjugal estan ordenats a la procreació i a l’educació de la prole i amb elles són coronats com la seva culminació»

Pertany a l’essència del matrimoni l’obertura a la vida, que no es redueix a la procreació sola dels fills, sinó que inclou l’obligació d’ajudar-los a viure una vida plenament humana i en relació amb Déu. A exemple de la Sagrada Família, els pares són cooperadors de la providència amorosa de Déu per dirigir la maduresa a la persona que se’ls ha confiat, acompanyant i afavorint, des de la infància fins a l’edat adulta, el seu creixement en saviesa, en edat i en gràcia, davant Déu i davant dels homes.

Mn. Xavier Argelich

La Sagrada Família de Natzaret és el model de tota família i principalment de les famílies cristianes. Aquests dies nadalencs haurem contemplat moltes vegades el portal de Betlem amb Jesús, Maria i Josep. Probablement ens haurem entretingut mirant les figures del pessebre i deixant que el cor s’entendreix davant de tanta bellesa i tants ensenyaments que haurem descobert una vegada més.

En aquest inici del nou any, ens fixarem en el model familiar que representa la Sagrada Família. En contemplar l’escena descobrim, en primer lloc, allò extern, l’estable, el pessebre que acull el Nen, la palla escampada per terra, el bou i la mula que donen calor al lloc. Descobrim l’alegria de Maria i de Josep, malgrat no haver trobat un lloc més digne perquè neixi el Fill de Déu. I, a continuació, ens endinsem a l’interior dels personatges a través de les seves mirades, que reflecteixen la bellesa de les seves ànimes, de la seva resposta al voler de Déu, l’afecte i la tendresa en els seus gestos i paraules, en el seu actuar. Descobrim l’agraïment i les pregàries, les súpliques a Déu per ser fidels a la seva missió, per saber correspondre a tanta gràcia rebuda.

Si, a més, ens traslladem a la llar de Natzaret seguirem descobrint tantes actituds i manifestacions pròpies de l’amor familiar que ens portaran a viure-les a les nostres famílies, amb un gran desig d’imitar la Sagrada Família perquè la nostra sigui el més semblant a la família de Jesús. Veurem com s’estimen, com es parlen, com es comprenen, com s’ajuden els uns als altres, com treballen, com resen, com socorren el necessitat, com tracten les amistats. I tot plegat realitzat amb una gran llibertat i un gran esperit de servei. Si, amb abnegació i sacrifici, però, com el que els mou és l’amor, fa la impressió que res costa, que tot es fa amb gran facilitat i alegria. Quin gran exemple i model. Volem imitar la Sagrada Família. Feliç Any Nou!

Mn. Xavier Argelich