Lauda Jerusalem, Dominum, Lauda Deum tuum Sió, Hosanna, hosanna Filio David

Hem celebrat a Montalegre l’inici de la Setmana Santa amb la celebració solemne del Diumenge de Rams a la Passió del Senyor que aquest any 2025 ha correspost al 13 d’abril.

És una celebració absolutament singular. S’inicia amb la commemoració de l’entrada del Senyor a Jerusalem. Els fidels amb els nostres rams i palmells ja estàvem esperant l’inici de la cerimònia al lloc establert, en el cas de Montalegre ha estat el Pati Manning que en dies festius sol estar tancat a excepcions com el dia de Rams. Els preveres i escolans han sortit de la sagristia processionant per la nau central del temple fins a l’atri. Allí el rector ha llegit els textos litúrgics de l’antífona, la pregària i l’evangeli. Hem aclamat al Senyor amb els rams i hem estat beneïts amb abundant aigua beneïda. Mn. Xavier Argelich ha referit un comentari breu recordant que aquelles paraules de Jesús Aneu al poble d’aqui al davant, trobareu de seguida una somera fermada lligada amb el seu pollí, els deslligueu i me’ls porteu, i si algú us diu alguna cosa, contesteu-li que el Senyor els necessita i us els tornarà aviat, eren paraules conegudes doncs les havia anunciat doncs les havia anunciat doncs les havia anunciat.

A continuació, es va iniciar la processó dels preveres, els escolans i tots els fidels que estàvem allà, cantant a l’uníson Lauda Jerusalem, Dominum, Lauda Deum tuum Sion, Hosanna, hosanna Filio David. Seguim per la nau central de Montalegre situant-nos als bancs. La creu processional va pujar al presbiteri, lloc on el rector es va retirar la capa pluvial i es va revestir amb l’estola i la casulla per a la celebració eucarística. La porta principal del temple es va mantenir oberta, la que dóna al Pati Manning, com poques vegades l’hem vist.

La Santa Missa

Els cànons litúrgics estableixen solemnitat per al Diumenge de Rams a la Passió del Senyor, això significa que els cants, l’encens i les benediccions tenen més protagonisme del que és habitual, tot per donar més glòria al Senyor. Les lectures són les fixes de cada any, tret de la lectura de l’Evangeli que és la Passió de Nostre Senyor Jesucrist. Per al cicle A d’aquest any 2025, es va llegir la Passió segons Sant Lluc, en la seva versió completa. Tal com va comentar el rector, el text descriu amb tota mena de detalls l’últim sopar del dijous sant, la detenció, els judicis a què va ser sotmès Jesucrist, la seva crucifixió i mort a la creu. Ens va convidar que aquests dies de setmana santa la meditéssim, fixant-nos en els nombrosos personatges, alguns d’ells forts doncs es van mantenir fidels a Jesús, altres van fugir com els apòstols, les dones van plorar, però hi eren, amb Ell. De tot això n’hem de treure conseqüències pràctiques per a la nostra vida familiar, social i professional.

Les pregàries dels fidels la van llegir quatre joves que properament rebran el sagrament de la Confirmació.

Nota final

Acabada la llarga lectura de la Passió, en un dels darrers bancs de Montalegre, es va esvair una feligresa, cosa que va fer interrompre l’inici de l’homilia del rector, el qual va demanar als presents que si hi havia entre nosaltres un metge o una infermera anessin a assistir-la. Es tractava d’una baixada sobtada de sucre. Als deu minuts es va prosseguir la celebració sense cap altre contratemps. Gràcies a Déu! El temple estava pleníssim de fidels fins al final participant amb pietat i oració en tot moment, actitud que va agrair el rector, desitjant a la feligresa una ràpida recuperació. Al comiat, va recordar els horaris de les misses i oficis d’aquests dies sants, anunciant que a la Vetlla Pasqual serien batejats dos adults i un nadó.

Isabel Hernández Esteban

El triomf de l’amor i de l’esperança

Transcorregut el temps quaresmal ens introduïm al tridu pasqual i al temps pasqual. El camí quaresmal culmina a la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist. Tal com ens ho recorda l’apòstol sant Joan: “havent estimat els seus, els va estimar fins a l’extrem” En poques paraules l’apòstol ens presenta amb gran bellesa i profunditat el que succeirà a continuació: El Verb encarnat es lliura lliurement, per amor, a la mort en rescat de la humanitat, per després omplir-nos d’espera. Ha triomfat l´amor de Déu i ens omple d´esperança perquè també nosaltres puguem recórrer el camí que ens condueix fins a la felicitat plena, fins a Ell, Déu i home veritable.

En reviure una vegada més l’agonia a l’hort de les Oliveres, la prendició, la injusta acusació, el procés davant de Pilat, el camí al Calvari, la seva mort i sepultura, ens sentim impulsats a acompanyar-lo de prop, a esforçar-nos per viure més atent als seus requeriments, és a dir, a evitar el pecat i buscar fer el pecat. La contemplació de la Passió de Senyor ens ajuda a desprendre’ns de les nostres supèrbies i egoismes per poder viure més en Ell i per Ell. D’aquesta manera, la nostra vida cobrarà renovat vigor, voldrem estimar més, de debò, lliurant-nos al servei de Déu, de la seva Església i dels altres. Ens entusiasmarem de recórrer, per amor, el camí de la Creu que és el camí de Crist i del cristià.

Aquest camí culmina a l’alegria de la Resurrecció, on tot és llum, esperança i amor. És el triomf de l´amor i de l´esperança. La resurrecció de Crist il·lumina i omple de vida tota la nostra existència, tot el que fem i som. Davant d’aquesta gran veritat, no podem quedar passius i muts. Ens porta a anunciar-ho contínuament i portar aquest anunci a tot arreu. Crist ha vençut i ens ha obtingut la vida eterna. Per això, el cristià que viu de fe, esperança i amor mai no fracassa, sempre triomfa, la seva vida té sentit i il·lumina els altres. Si contemplem l’actitud de la Mare de Déu al peu de la Creu i davant de la resurrecció del seu Fill, ens serà més fàcil adonar-nos d’aquesta realitat.

Mn. Xavier Argelich

Montalegre inicia els actes jubilars al Jubileu de l’Esperança per al 2025

En vista de la convocatòria del Papa Francesc d’establir l’Any Jubilar de l’Esperança per al 2025, la pastoral de Montalegre està preparant per a aquest any diversos actes jubilars als temples que així han quedat establerts d’acord amb les decisions de la Conferència Episcopal Espanyola.

El primer ho hem celebrat aquest passat dissabte 22 de març de 2025 a la Catedral de Barcelona. Un total de 45 feligresos de Montalegre hem acudit a aquesta crida. Uns quants van pelegrinar pels seus mitjans des dels seus domicilis i altres a peu des de Montalegre amb el rector. La trobada es va produir a les 10.15 h. Un cop congregats tots, entrem en grup a la Catedral travessant la Porta Santa del temple, acte que forma part de les condicions establertes per guanyar les indulgències jubilars.

Travessem part de la nau central i el cor. Descendim a la cripta de Santa Eulàlia, patrona menor de l’arxidiòcesi de Barcelona, ​​que està enterrada en un sepulcre de marbre a la vista, ubicat sota l’altar major de la Catedral. Mentre els fidels ens situem als bancs, Mn. Xavier Argelich es revestia a la sagristia.

 

L’acte jubilar

A més de les dues espelmes pròpies d’una missa ordinària, col·loquem a l’altar una espelma que simbòlicament ens recordava que celebràvem un acte jubilar. Uns pelegrins que recentment havien estat a Roma per guanyar el jubileu la van comprar a la llibreria vaticana per a aquest fi.

El rector de Montalegre va iniciar l’acte amb les lectures de diverses oracions que ens posaven en presència de Déu i ens preparaven per penedir els nostres pecats i les seves empremtes. Ens va recordar que per guanyar la indulgència plenària del jubileu havíem de complir, cadascun, les condicions següents: Pregar pel Papa un parenostre, amb l’avemaria i el glòria, resar el Credo, acudir a un acte eucarístic com el d’aquell dia, penedir-nos dels nostres pecats, acudir a la confessió sagramental, rebre la comunió, rebutjar personalment el pecat i no voler tornar a pecar. Amb això, es guanya la indulgència plenària per a un mateix (no per a altres de vius) i per als fidels difunts del purgatori. Va apuntar que com deia sant Josepmaria, fundador de l’Opus Dei, que Déu repartia les indulgències per igual a tots els que estaven a la vida purgant. Així, van resar el parenostre complet, el Credo i la pregària escrita pel Papa Francesc per a aquest jubileu 2025.

L’homilia de la santa missa

Quan vam organitzar aquest acte jubilar no ho vam escollir el dia d’acord amb les lectures de la missa, però el sant evangeli d’avui és el text del perdó per antonomàsia, és a dir, és el relat de la paràbola en què se’ns presenta el Déu de la Misericòrdia i del perdó davant el Fill Pròdig. L´evangeli ens parla d´aquest pare que perdona. El fill va rebre la meitat de la seva herència i se’n va anar de casa pensant que viuria millor fent ús de la seva llibertat i de les seves forces com volia. Tot i això, va acabar cuidant porcs, que per als jueus era la pitjor feina que podien exercir. Però va veure la llum, va recordar com era de bo el seu pare i es va penedir de la seva conducta. Va decidir tornar a la casa del pare, el qual en veure’l de lluny va sortir a trobar-lo i el va omplir de petons. El fill li va demanar perdó. De la mateixa manera Déu et perdona a tu. El pare li va posar un anell tornant-li la condició de fill, i va celebrar una festa.

La conducta del fill gran no va ser la mateixa, ja que reacciona recriminant-li al pare la festa i els regals. Però el pare el va fer repensar que no estimava, dient-li Tot el que és meu és teu. Així és el nostre Pare Déu, tot el seu amor és nostre, de cadascú.

A Ell hem de demanar gràcia i ajuda per anar al sagrament de la confessió. També donem-li gràcies perquè no sempre pequem, és el nostre bé i ens alegrem per estar a prop de l’amor de Déu, i per últim per la gràcia jubilar que ara rebem.

Va recordar santa Eulàlia, una dona jove i màrtir que va ser sotmesa a diferents tortures, però no va renunciar a la seva fe. Per acabar ens va dir que davant de tanta indiferència i actituds contra Déu podem témer, però no ens posem tristos i donem gràcies a Déu perquè estem al seu costat. Demanem-ho a la Verge Santíssima, a sant Josep i a santa Eulàlia.

 

Detalls de la celebració

Els col·laboradors habituals de Montalegre van escometre els seus serveis amb total delicadesa i iniciativa, els lectors David, Luz María i Isabelita; recollint l’almoina per a la Catedral Gogui; d’escolà Joan. Un agraïment especial per a David i Gogui ja que van estar dempeus tota la celebració tancant l’accés a qualsevol persona aliena al grup, per raons de seguretat de la Catedral.

A continuació, el rector va demanar als assistents que ens ajuntéssim per a la foto del grup. Un turista va ser reclamat per fer les fotos. Després cada família va realitzar la visita per la catedral el temps que va voler, així com una estoneta d’oració davant el conegut Crist de Lepant i la seva Mare dolorosa que a la Catedral de Barcelona es dóna el costum de despenjar-los de la Capella del Santíssim durant les setmanes de Quaresma, per posar-los més a l’abast dels fidels, tenint en compte la gran devoció popular que hi ha a Barcelona a aquestes imatges, antigues i santes.

Isabel Hernández Esteban

El camí quaresmal a l’any sant

Iniciem la quaresma en aquest any sant i per això us proposo que us la plantegeu com un camí a recórrer amb veritable esperit de conversió i penitència personal. El camí quaresmal sempre ens convida a la conversió de la mateixa manera que fa l’any jubilar. Tenim una motivació doble perquè aquesta quaresma suposi una autèntica trobada amb l’amor misericordiós de Déu.

L’Església ens convida sempre en aquest temps a retrobar-nos amb Crist mitjançant la pregària, el sacrifici i les obres de caritat, que ens faciliten reconèixer els nostres pecats i ens porten al penediment i la contrició, que culmina en l’abraçada paterna i materna de Déu al fabulós sagrament del perdó. D’aquesta manera, la nostra ànima queda neta i purificada per poder unir-se a Crist en la seva Passió i mort i gaudir amb Ell a la seva Resurrecció.

El camí quaresmal que procurarem recórrer aquest any sant ens condueix a la penitència. que prové de la paraula grega metanoia que a la Bíblia significa la conversió (canvi espiritual) del pecador. La penitència fa referència a tot un conjunt d’actes interiors i exteriors dirigits a la reparació del pecat comès, i l’estat de coses que en resulta per al pecador. Suposa un canvi de vida, ja que és un acte del pecador pel qual torna a Déu després d’haver estat allunyat d’Ell. Per això, que aquest any jubilar sigui una gran ocasió per créixer en aquest esperit de penitència que tant ens ajuda a apropar-nos més a Déu, a manifestar-li el nostre agraïment i amor pel seu lliurament total als homes.

Tal com ens ensenya el Catecisme de l´Església Catòlica: “La penitència interior del cristià pot tenir expressions molt variades. L’Escriptura i els Pares insisteixen sobretot en tres formes: el dejuni, la pregària, l’almoina, que expressen la conversió amb relació a si mateix, amb relació a Déu i amb relació als altres (n. 1434)”. Busquem, amb l’ajuda de la Mare de Déu i de Sant Josep, la millor manera de recórrer aquest camí quaresmal.

Mn. Xavier Argelich

Un camí d’esperança

El jubileu que estem vivint aquest any, com tot jubileu, té un element fonamental: el pelegrinatge. Pelegrinar és posar-se en camí, emprendre un recorregut fins arribar a un lloc concret, al qual es vol anar per algun motiu principalment espiritual. Ens posem en camí per aconseguir allò que desitgem. És un gest típic dels que busquen el sentit de la vida. L´any sant ens convida a caminar cap a la gràcia del perdó dels nostres pecats i de la purificació de l´ànima. Per això és un camí d’esperança, perquè confiem plenament a obtenir aquesta gràcia que ens porta a l’Amor de Déu, al cel.

Com ens diu el Papa Francesc, “el pelegrinatge a peu afavoreix molt el redescobriment del valor del silenci, de l’esforç, de l’essencial”. Quan peregrinem a una església jubilar busquem revitalitzar el nostre camí de fe i bevem de les fonts de l’esperança, sobretot apropant-nos al sagrament de la Reconciliació, punt de partida insubstituïble per a un veritable camí de conversió.

La vida cristiana és un camí que necessita moments forts per alimentar i enfortir l’esperança, la qual ens permet albirar la meta: la trobada amb el Senyor Jesús. L’any jubilar és un d’aquets moments. Aprofitem-lo per introduir-nos amb més confiança a l’amor misericordiós del nostre Pare Déu. Si sabem acudir al sagrament de la reconciliació amb veritable penediment dels nostres pecats, amb la disposició interior d’obrir totalment la nostra ànima perquè el sacerdot, ministre de Déu, la pugui purificar bé i ens ajudi a formular un autèntic propòsit d’esmena, obtindrem una pau immensa i la nostra alegria serà indescriptible. Si ho fem, haurem aprofitat el fort temps d’espiritualitat que l’Església ens ofereix. No hi ha res millor que deixar que Déu ens guareixi i ens salvi amb el seu perdó i gràcia abundant.

Anem sovint al tron ​​de la gràcia, a Maria, refugi dels pecadors, consoladora dels afligits i ens serà més fàcil recórrer aquest camí d’esperança.

Mn. Xavier Argelich

Celebració de la Candelaria a l’Església de Santa Maria de Montalegre

El diumenge 2 de febrer del 2025 s’ha celebrat a Montalegre la gran festa de Jesús i de la Santíssima Verge, la seva mare, coneguda com la Candelaria. En aquesta ocasió en coincidir en diumenge, el dia del Senyor, l’hem celebrada amb més solemnitat, inundant amb cants la processó de les espelmes i la santa missa.

S’inicià al fons de la nau central amb la cerimònia de l’encesa de les espelmes que els fidels vam poder recollir a l’entrada de l’església. El cerimonial va seguir amb la benedicció, amb aigua de beneïda, de tots nosaltres i de les pròpies espelmes. Amb la lectura dels textos apropiats a l’acte i el cant continu del Senyor és la meva llum i la meva salvació, el Senyor és la defensa de la meva vida. Si el Senyor és la meva llum, a qui tindré por? Qui em farà tremolar? processionem per la nau central, darrere del celebrant, fins al nostre seient als bancs.

En acabar el cant del Glòria in excelsis Deo, abans de les lectures de la missa, el celebrant va indicar al poble que era el moment d’apagar les espelmes.

L’homilia

A l’homilia, el rector de Montalegre ens va parlar dient: Aquesta és la festa del Senyor, la presentació del primogènit i la presentació de la mare del nen, cap dels dos necessitava de purificació, però van complir el mandat de la llei de Moisès, tal com estava escrit i prescrit per als jueus. Aquest compliment té un significat molt profund ja que es tracta del rescat del primogènit. Aquells ancians Simeó i Anna que esperaven el compliment de la promesa feta per Déu al poble escollit s’estava complint, fent així un pas clau, un impuls de l’Antic Testament al naixement del Nou Testament.

Simeó representa l’Esperança del poble, per això agafant el nen als braços va poder dir Ara, Senyor, segons la teva promesa, pots deixar al teu servent anar-se’n en pau. Perquè els meus ulls han vist el teu Salvador, a qui has presentat davant de tots els pobles: llum per il·luminar les nacions i glòria del teu poble Israel.

Es tracta d’una invitació als seguidors de Crist perquè sapiguem il·luminar, evangelitzar, Portons! alceu les llindes, que s’alcen les portes eternals, entrarà el Rei de la glòria, cantava el salm 23. Per això hem fet la processó amb les espelmes enceses perquè recordem viure amb aquesta llum encesa, sense por, il·luminant els altres perquè hem estat salvats pel Senyor sent purificats per mitjà dels sagraments del baptisme i la confirmació.

Nota final

A més de la festa de la Candelaria, vam recordar que era el primer diumenge de sant Josep, dels set que es recorden, abans de la festa de sant Josep el proper 19 de març, patró de l’Església. És per això que a l’ofertori de la missa la directora de la Coral Montalegre va cantar una pregària a sant Josep i a la post comunió l’Himne a sant Josep.

L’endemà, el 3 de febrer, vam celebrar sant Blai, el protector de les goles, i qui va tenir l’oportunitat i la va aprofitar va rebre la benedicció de les espelmes creuades al coll amb Que sant Blai et protegeixi la gola.

 

Isabel Hernández Esteban

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.