Montalegre inicia els actes jubilars al Jubileu de l’Esperança per al 2025

En vista de la convocatòria del Papa Francesc d’establir l’Any Jubilar de l’Esperança per al 2025, la pastoral de Montalegre està preparant per a aquest any diversos actes jubilars als temples que així han quedat establerts d’acord amb les decisions de la Conferència Episcopal Espanyola.

El primer ho hem celebrat aquest passat dissabte 22 de març de 2025 a la Catedral de Barcelona. Un total de 45 feligresos de Montalegre hem acudit a aquesta crida. Uns quants van pelegrinar pels seus mitjans des dels seus domicilis i altres a peu des de Montalegre amb el rector. La trobada es va produir a les 10.15 h. Un cop congregats tots, entrem en grup a la Catedral travessant la Porta Santa del temple, acte que forma part de les condicions establertes per guanyar les indulgències jubilars.

Travessem part de la nau central i el cor. Descendim a la cripta de Santa Eulàlia, patrona menor de l’arxidiòcesi de Barcelona, ​​que està enterrada en un sepulcre de marbre a la vista, ubicat sota l’altar major de la Catedral. Mentre els fidels ens situem als bancs, Mn. Xavier Argelich es revestia a la sagristia.

 

L’acte jubilar

A més de les dues espelmes pròpies d’una missa ordinària, col·loquem a l’altar una espelma que simbòlicament ens recordava que celebràvem un acte jubilar. Uns pelegrins que recentment havien estat a Roma per guanyar el jubileu la van comprar a la llibreria vaticana per a aquest fi.

El rector de Montalegre va iniciar l’acte amb les lectures de diverses oracions que ens posaven en presència de Déu i ens preparaven per penedir els nostres pecats i les seves empremtes. Ens va recordar que per guanyar la indulgència plenària del jubileu havíem de complir, cadascun, les condicions següents: Pregar pel Papa un parenostre, amb l’avemaria i el glòria, resar el Credo, acudir a un acte eucarístic com el d’aquell dia, penedir-nos dels nostres pecats, acudir a la confessió sagramental, rebre la comunió, rebutjar personalment el pecat i no voler tornar a pecar. Amb això, es guanya la indulgència plenària per a un mateix (no per a altres de vius) i per als fidels difunts del purgatori. Va apuntar que com deia sant Josepmaria, fundador de l’Opus Dei, que Déu repartia les indulgències per igual a tots els que estaven a la vida purgant. Així, van resar el parenostre complet, el Credo i la pregària escrita pel Papa Francesc per a aquest jubileu 2025.

L’homilia de la santa missa

Quan vam organitzar aquest acte jubilar no ho vam escollir el dia d’acord amb les lectures de la missa, però el sant evangeli d’avui és el text del perdó per antonomàsia, és a dir, és el relat de la paràbola en què se’ns presenta el Déu de la Misericòrdia i del perdó davant el Fill Pròdig. L´evangeli ens parla d´aquest pare que perdona. El fill va rebre la meitat de la seva herència i se’n va anar de casa pensant que viuria millor fent ús de la seva llibertat i de les seves forces com volia. Tot i això, va acabar cuidant porcs, que per als jueus era la pitjor feina que podien exercir. Però va veure la llum, va recordar com era de bo el seu pare i es va penedir de la seva conducta. Va decidir tornar a la casa del pare, el qual en veure’l de lluny va sortir a trobar-lo i el va omplir de petons. El fill li va demanar perdó. De la mateixa manera Déu et perdona a tu. El pare li va posar un anell tornant-li la condició de fill, i va celebrar una festa.

La conducta del fill gran no va ser la mateixa, ja que reacciona recriminant-li al pare la festa i els regals. Però el pare el va fer repensar que no estimava, dient-li Tot el que és meu és teu. Així és el nostre Pare Déu, tot el seu amor és nostre, de cadascú.

A Ell hem de demanar gràcia i ajuda per anar al sagrament de la confessió. També donem-li gràcies perquè no sempre pequem, és el nostre bé i ens alegrem per estar a prop de l’amor de Déu, i per últim per la gràcia jubilar que ara rebem.

Va recordar santa Eulàlia, una dona jove i màrtir que va ser sotmesa a diferents tortures, però no va renunciar a la seva fe. Per acabar ens va dir que davant de tanta indiferència i actituds contra Déu podem témer, però no ens posem tristos i donem gràcies a Déu perquè estem al seu costat. Demanem-ho a la Verge Santíssima, a sant Josep i a santa Eulàlia.

 

Detalls de la celebració

Els col·laboradors habituals de Montalegre van escometre els seus serveis amb total delicadesa i iniciativa, els lectors David, Luz María i Isabelita; recollint l’almoina per a la Catedral Gogui; d’escolà Joan. Un agraïment especial per a David i Gogui ja que van estar dempeus tota la celebració tancant l’accés a qualsevol persona aliena al grup, per raons de seguretat de la Catedral.

A continuació, el rector va demanar als assistents que ens ajuntéssim per a la foto del grup. Un turista va ser reclamat per fer les fotos. Després cada família va realitzar la visita per la catedral el temps que va voler, així com una estoneta d’oració davant el conegut Crist de Lepant i la seva Mare dolorosa que a la Catedral de Barcelona es dóna el costum de despenjar-los de la Capella del Santíssim durant les setmanes de Quaresma, per posar-los més a l’abast dels fidels, tenint en compte la gran devoció popular que hi ha a Barcelona a aquestes imatges, antigues i santes.

Isabel Hernández Esteban

El camí quaresmal a l’any sant

Iniciem la quaresma en aquest any sant i per això us proposo que us la plantegeu com un camí a recórrer amb veritable esperit de conversió i penitència personal. El camí quaresmal sempre ens convida a la conversió de la mateixa manera que fa l’any jubilar. Tenim una motivació doble perquè aquesta quaresma suposi una autèntica trobada amb l’amor misericordiós de Déu.

L’Església ens convida sempre en aquest temps a retrobar-nos amb Crist mitjançant la pregària, el sacrifici i les obres de caritat, que ens faciliten reconèixer els nostres pecats i ens porten al penediment i la contrició, que culmina en l’abraçada paterna i materna de Déu al fabulós sagrament del perdó. D’aquesta manera, la nostra ànima queda neta i purificada per poder unir-se a Crist en la seva Passió i mort i gaudir amb Ell a la seva Resurrecció.

El camí quaresmal que procurarem recórrer aquest any sant ens condueix a la penitència. que prové de la paraula grega metanoia que a la Bíblia significa la conversió (canvi espiritual) del pecador. La penitència fa referència a tot un conjunt d’actes interiors i exteriors dirigits a la reparació del pecat comès, i l’estat de coses que en resulta per al pecador. Suposa un canvi de vida, ja que és un acte del pecador pel qual torna a Déu després d’haver estat allunyat d’Ell. Per això, que aquest any jubilar sigui una gran ocasió per créixer en aquest esperit de penitència que tant ens ajuda a apropar-nos més a Déu, a manifestar-li el nostre agraïment i amor pel seu lliurament total als homes.

Tal com ens ensenya el Catecisme de l´Església Catòlica: “La penitència interior del cristià pot tenir expressions molt variades. L’Escriptura i els Pares insisteixen sobretot en tres formes: el dejuni, la pregària, l’almoina, que expressen la conversió amb relació a si mateix, amb relació a Déu i amb relació als altres (n. 1434)”. Busquem, amb l’ajuda de la Mare de Déu i de Sant Josep, la millor manera de recórrer aquest camí quaresmal.

Mn. Xavier Argelich

Un camí d’esperança

El jubileu que estem vivint aquest any, com tot jubileu, té un element fonamental: el pelegrinatge. Pelegrinar és posar-se en camí, emprendre un recorregut fins arribar a un lloc concret, al qual es vol anar per algun motiu principalment espiritual. Ens posem en camí per aconseguir allò que desitgem. És un gest típic dels que busquen el sentit de la vida. L´any sant ens convida a caminar cap a la gràcia del perdó dels nostres pecats i de la purificació de l´ànima. Per això és un camí d’esperança, perquè confiem plenament a obtenir aquesta gràcia que ens porta a l’Amor de Déu, al cel.

Com ens diu el Papa Francesc, “el pelegrinatge a peu afavoreix molt el redescobriment del valor del silenci, de l’esforç, de l’essencial”. Quan peregrinem a una església jubilar busquem revitalitzar el nostre camí de fe i bevem de les fonts de l’esperança, sobretot apropant-nos al sagrament de la Reconciliació, punt de partida insubstituïble per a un veritable camí de conversió.

La vida cristiana és un camí que necessita moments forts per alimentar i enfortir l’esperança, la qual ens permet albirar la meta: la trobada amb el Senyor Jesús. L’any jubilar és un d’aquets moments. Aprofitem-lo per introduir-nos amb més confiança a l’amor misericordiós del nostre Pare Déu. Si sabem acudir al sagrament de la reconciliació amb veritable penediment dels nostres pecats, amb la disposició interior d’obrir totalment la nostra ànima perquè el sacerdot, ministre de Déu, la pugui purificar bé i ens ajudi a formular un autèntic propòsit d’esmena, obtindrem una pau immensa i la nostra alegria serà indescriptible. Si ho fem, haurem aprofitat el fort temps d’espiritualitat que l’Església ens ofereix. No hi ha res millor que deixar que Déu ens guareixi i ens salvi amb el seu perdó i gràcia abundant.

Anem sovint al tron ​​de la gràcia, a Maria, refugi dels pecadors, consoladora dels afligits i ens serà més fàcil recórrer aquest camí d’esperança.

Mn. Xavier Argelich

Celebració de la Candelaria a l’Església de Santa Maria de Montalegre

El diumenge 2 de febrer del 2025 s’ha celebrat a Montalegre la gran festa de Jesús i de la Santíssima Verge, la seva mare, coneguda com la Candelaria. En aquesta ocasió en coincidir en diumenge, el dia del Senyor, l’hem celebrada amb més solemnitat, inundant amb cants la processó de les espelmes i la santa missa.

S’inicià al fons de la nau central amb la cerimònia de l’encesa de les espelmes que els fidels vam poder recollir a l’entrada de l’església. El cerimonial va seguir amb la benedicció, amb aigua de beneïda, de tots nosaltres i de les pròpies espelmes. Amb la lectura dels textos apropiats a l’acte i el cant continu del Senyor és la meva llum i la meva salvació, el Senyor és la defensa de la meva vida. Si el Senyor és la meva llum, a qui tindré por? Qui em farà tremolar? processionem per la nau central, darrere del celebrant, fins al nostre seient als bancs.

En acabar el cant del Glòria in excelsis Deo, abans de les lectures de la missa, el celebrant va indicar al poble que era el moment d’apagar les espelmes.

L’homilia

A l’homilia, el rector de Montalegre ens va parlar dient: Aquesta és la festa del Senyor, la presentació del primogènit i la presentació de la mare del nen, cap dels dos necessitava de purificació, però van complir el mandat de la llei de Moisès, tal com estava escrit i prescrit per als jueus. Aquest compliment té un significat molt profund ja que es tracta del rescat del primogènit. Aquells ancians Simeó i Anna que esperaven el compliment de la promesa feta per Déu al poble escollit s’estava complint, fent així un pas clau, un impuls de l’Antic Testament al naixement del Nou Testament.

Simeó representa l’Esperança del poble, per això agafant el nen als braços va poder dir Ara, Senyor, segons la teva promesa, pots deixar al teu servent anar-se’n en pau. Perquè els meus ulls han vist el teu Salvador, a qui has presentat davant de tots els pobles: llum per il·luminar les nacions i glòria del teu poble Israel.

Es tracta d’una invitació als seguidors de Crist perquè sapiguem il·luminar, evangelitzar, Portons! alceu les llindes, que s’alcen les portes eternals, entrarà el Rei de la glòria, cantava el salm 23. Per això hem fet la processó amb les espelmes enceses perquè recordem viure amb aquesta llum encesa, sense por, il·luminant els altres perquè hem estat salvats pel Senyor sent purificats per mitjà dels sagraments del baptisme i la confirmació.

Nota final

A més de la festa de la Candelaria, vam recordar que era el primer diumenge de sant Josep, dels set que es recorden, abans de la festa de sant Josep el proper 19 de març, patró de l’Església. És per això que a l’ofertori de la missa la directora de la Coral Montalegre va cantar una pregària a sant Josep i a la post comunió l’Himne a sant Josep.

L’endemà, el 3 de febrer, vam celebrar sant Blai, el protector de les goles, i qui va tenir l’oportunitat i la va aprofitar va rebre la benedicció de les espelmes creuades al coll amb Que sant Blai et protegeixi la gola.

 

Isabel Hernández Esteban

Viure l’Any Sant

Amb la Butlla papal “Spes non confundit”, “l’esperança no defrauda” (Rm 5,5), el Papa Francesc ens introdueix l’any sant que cada vint-i-cinc anys es convoca a l’Església des de temps immemorial. Aquesta vegada, el Papa ha volgut que l’esperança constitueixi el missatge central de l’any jubilar i desitja “que pugui ser per a tots un moment de trobada viva i personal amb el Senyor Jesús, “porta” de salvació amb Ell, a qui l’Església té la missió d’anunciar sempre, a tot arreu ia tots com a «la nostra esperança»”

Hem procurat preparar-nos per a aquest jubileu amb tot un any centrats en la pregària personal de cadascú, cosa que ens facilita enormement tenir aquesta trobada viva i personal amb el Senyor, porta de salvació, que ens proposa el Sant Pare. Iniciem aquest any fomentant el desig profund d’apropar-nos al Senyor. Aquests dies passats ho hem fet contemplant i adorant el Nen Déu nascut a Betlem. Ara correspon a cadascun de nosaltres cercar-lo en les nostres tasques diàries confiant en l’abundant gràcia de Déu que rebrem si vivim amb fe i intensitat l’any sant.

Per això, caldrà voler i buscar la recepció de les indulgències pròpies del jubileu, amb les peregrinacions comunitàries o personals als llocs establerts com a tals. En primer lloc Roma, però no només, també a diversos Temples de Barcelona i de cada bisbat es pot lucrar el jubileu. Així com, per als malalts i els grans impedits ho poden fer a casa, residències o hospitals, segons on es trobin habitualment.

El pelegrinatge, la confessió, la comunió, el res del Parenostre i del Credo per les intencions del Papa, amb la intenció de guanyar la indulgència jubilar per a un mateix o per als difunts són les condicions establertes per fer-ho. També amb  l’exercici d’obres de caritat. Si la peregrinació és comunitària exigeix ​​la participació a la Santa Missa o en un altre acte de culte eucarístic si fos possible i si no es pot resar en comú el sant rosari. És fàcil; animem-nos a viure l’Any Sant!

Mn. Xavier Argelich

El Cor Jove Sant Pere Nolasc va acompanyar amb els seus cants tota la celebració per Chiqui

Es va celebrar a Montalegre la missa en sufragi per l’ànima del Servent de Déu José María Hernández Garnica, prevere, anomenat entre els amics Chiqui, el dijous 12 de desembre de 2024 a les set de la tarda, sota una pluja tempestuosa a la Ciutat de Barcelona. Aquesta data coincidia amb l’aniversari del traspàs de l’anterior prelat de l’Opus Dei, el Pare Mons. Javier Echevarría, que es va produir l’any 2016. Tractant-se del dijous de la segona setmana d’advent i alhora celebrar-se la festivitat de la Mare de Déu de Guadalupe, la missa va ser de la Mare de Déu i els textos i pregàries del dijous d’advent corresponent.

El rector havia anunciat que, a més de tot això, es faria la presentació de la Campanya de Nadal i Reis de l’Acció Social Montalegre, i així es va fer després de l’homilia, i va anar a càrrec de la Sra. Beatriz Casado, gerent de la Fundació Raval Solidari.

L’homilia del rector es va centrar en  aspectes biogràfics de José María Hernández Garnica. Va recordar que havent conegut sant Josepmaria es va prendre la vida més seriosament, il·lusionant-se no només per aquest gran missatge de la santedat al mig del món sinó també pel compromís de fer la voluntat de Déu, i amb això apropar ànimes a Déu. Com a apòstol del món, va haver d’esforçar-se molt per aprendre idiomes. Tot i la seva poca facilitat, va arribar a desenvolupar-se bé en diversos d’ells, sempre amb el desig pràctic i real d’arribar al cel i portar més ànimes. Alhora, Mn. Xavier Argelich va fer referència a diversos favors que recentment per intercessió de José María Hernández Garnica han estat concedits. Va morir fent oració. Va continuar Mn. Xavier animant-nos per estar preparats per al Nadal i per al proper Jubileu de l’Església, i que el millor camí és acudir a la Mare de Déu, i per aquella tarda, a la Verge de Guadalupe.

Les ofrenes

Tot seguit de l’homilia, la Sra. Casado va presentar les activitats per a aquestes dates de l’Acció Social Montalegre. Entre altres paraules, va dir: La campanya va començar aquesta mateixa setmana, ahir concretament, i compta amb la participació de més de 300 voluntaris provinents de 9 centres diferents. La seva dedicació fa possible que arribem a 200 famílies, cosa que equival a prop de 600 persones. Repartirem més de 4.000 quilos d’aliments i 200 joguines, aconseguint que la màgia del Nadal arribi a moltes llars de persones molt necessitades.

 

Aquesta campanya és molt més que números; és un moment molt esperat pels nostres usuaris, i també pels voluntaris, que troben en aquesta experiència moltes històries i anècdotes plenes d’afecte i de gratitud. És un veritable exemple de l’esperit nadalenc en acció. Sense anar més lluny, aquest matí hem rebut un agraïment molt afectuós d’una beneficiària pel detall que li van portar unes voluntàries al repartiment del lot de Nadal, del primer grup de repartiment que va començar ahir dimecres.

Alhora va recordar tot l’equip organitzador, amb menció especial als malalts i als difunts.

Gràcies a tots per ser part d’aquesta tradició tan bonica que, després de més de 25 anys, segueix creixent i ajudant a transformar vides. Junts estem aconseguint que aquest Nadal sigui una mica millor per a les famílies més vulnerables d’aquest barri del Raval.

Van seguir les ofrenes d’alguns dels productes alimentaris que els assistents a la celebració havien dipositat a l’atri abans de l’inici de la santa missa. Van ser lliurades per un grup de joves que es van acostar al presbiteri i van ser dipositats al peu de l’altar.

 

El Cor Jove Sant Pere Nolasc

Mereix una menció especial el Cor Jove Sant Pere Nolasc que la formen un grup de nens, nenes i joves, l’organista i la directora fins a sumar 17 veus que van cantar a l’uníson com si fossin una sola veu. Tot el que un cor en una missa pot cantar allà se sentien els seus cants. En acabar la celebració van rebre un calorós aplaudiment.

Final

Com és habitual, a continuació, es va resar un respons davant del sepulcre de José María Hernández Garnica, que està ubicat des de l’any 2011 a la Capella del Santíssim de l’Església de Santa Maria de Montalegre. Molts fidels es van quedar una estoneta més resant, altres van besar la làpida o li van donar copets perquè el Servent de Déu seguís actiu.

Isabel Hernández Esteban

L’oració ens omple d’esperança

Iniciem el temps d’Advent, temps d’espera i preparació per a l’arribada del nostre Senyor Jesucrist. Ve a salvar-nos i a omplir-nos d’esperança i, per tant, de felicitat.

Aquest any, a més, s’acabarà aquest temps amb l’inici de l’any jubilar. El Papa Francesc obrirà la Porta Santa la vigília de Nadal. Ens hem anat preparant per a aquest moment amb tot un any dedicat a la pregària, per això ara ens serà molt fàcil veure la profunda relació entre l’oració i l’esperança. Com afirma Sant Agustí: “l’oració té com a finalitat precisament l’augment de l’esperança”. A través de la pregària Déu engrandeix i il·lumina el cor, alhora que el purifica i li mostra la grandesa del seu Amor i de la seva bondat. La persona que s’atura a meditar i pregar descobreix el sentit de la seva vida, la voluntat de Déu i l’esperança d’assolir Aquell que ens ha donat la vida i que és la Vida.

En una ocasió, el Papa Francesc ens animava a comprendre la relació entre oració i esperança: “l’oració ens porta endavant a l’esperança, i quan la situació es torna més fosca, cal més oració i hi haurà més esperança”. No ens cansem de pregar, no descuidem les nostres estones de pregària i no defallirem mai. Hi haurà esperança en el nostre viure i existir perquè la pregària ens portarà a descobrir i reconèixer la bellesa que conté l’obra divina, i davant de tanta esplendor, només desitjarem assolir Déu. Ens adonarem del gran regal de l’existència i de la salvació que Déu ens ha obtingut, precisament encarnant-se i naixent a Betlem, per rescatar-nos del pecat i de la mort, de la desesperació. Visquem l’advent en pregària, celebrem el Nadal en pregària i omplim-nos d’esperança: Déu ve a nosaltres. Bon Nadal i Bon any Sant!

Mn. Xavier Argelich

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.