Publiquem el full informatiu mensual de juny de 2024.
Publiquem el full informatiu mensual de juny de 2024.
Aquest any, el mes de juny, dedicat al Sagrat Cor de Jesús, comença amb la Solemnitat del Corpus Christi, cosa que ens permet endinsar-nos en l’amor de Déu per nosaltres contemplant precisament el Sagrament de tant d’amor. Els evangelis ens presenten el moment de la institució de l’Eucaristia com la manifestació extrema de l’amor de Déu: “en haver-los estimat, els va estimar fins a l’extrem” (Jn 13,1).
La Santíssima Eucaristia, en paraules de Benet XVI “És el do que Jesucrist fa de si mateix, revelant-nos l’amor infinit de Déu per cada home. En aquest sagrament admirable es manifesta l’amor «més gran», aquell que impulsa a donar la vida pels propis amics”. Procurem sempre, però de manera especial aquest mes, participar del Sant Sagrament amb fervents desitjos de descobrir aquest immens amor de Déu per cadascun de nosaltres. Desitgem de debò la Santa Missa, rebem el seu Cos i la seva Sang amb autèntica pietat i devoció, descobrint a Crist que ens estima lliurant-se per nosaltres, mostrant-nos tot el seu amor misericordiós, amable i profund.
D’aquesta manera, ens serà fàcil introduir-nos a la devoció al Sagrat Cor de Jesús. Un cor de carn com el nostre però Sacratíssim, sense corrupció i sense cap mena d’aferrament desordenat, ben al contrari, pur i net, immens, en el què hi cabem tots. Descobrirem com és l’amor de Déu per nosaltres, ens estima infinitament cadascú amb tota la seva divinitat i humanitat. I aquest descobriment ens impulsarà a voler correspondre a tant d’amor, anhelant rebre’l a l’Eucaristia i portant-lo als altres, amb la nostra caritat manifestada en petites obres d’amor i entrega que el que se sap estimat i sap estimar és capaç de descobrir cada dia de la seva vida, com la Verge Maria.
Mn. Xavier Argelich
Celebrem la festa de la patrona de l’Església de Santa Maria de Montalegre el dia que l’Església commemora la Visitació de la Mare de Déu, que sempre coincideix amb el dia 31 de maig i amb les confirmacions dels joves i alguns adults que s’han preparat per rebre el sagrament de l’Esperit Sant. El vigent 2024 es tractava de vint-i-quatre confirmants, la majoria eren de Montalegre, Terral i Braval. En aquesta celebració també van fer la primera comunió tres joves.
La cerimònia es va iniciar a les set de tarda, prèviament el rector havia rebut el Cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, el qual anava acompanyat del seu secretari Mn. Marc Labori. Es van aturar a la Capella del Santíssim, i a continuació van passar a la sagristia. Allí el Cardenal va saludar diversos col·laboradors de Montalegre, molt especialment el Sr. Pep Masabeu del qual s’han publicat en mitjans digitals de les darreres setmanes diverses entrevistes sobre els bons mètodes d’estudi, treball i inserció social que es desenvolupen a Braval des de fa més de 25 anys, amb boníssims resultats als seus projectes. Mn. Bombardó, com a mestre de cerimònies, abans dels ritus inicials, va animar els confirmants que es preparessin per rebre l’Esperit Sant.
La litúrgia de la Paraula i l’homilia del Cardenal
Les lectures del dia es referien a la Verge Santíssima, i les va llegir una de les catequistes. La primera lectura de Sofonies 3,14-18: Alegra’t, filla de Sion. El salm d’Isaïes 12: Què gran és enmig teu el Sant d’Israel. I el sant Evangeli de sant Lluc 1,39-56: En aquells dies, es va aixecar Maria i se’n va anar amb promptitud a la regió muntanyosa, a una ciutat de Judà; va entrar a casa de Zacaries i va saludar Isabel.
Va prendre la paraula el mestre de cerimònies i va explicar la preparació que havien rebut els confirmants per a aquest acte, per mitjà de les catequesis, l’estudi i la freqüència dels sagraments, així com fent obres de misericòrdia, per la qual cosa han rebut la formació adequada. Va dir el nom de cadascun d’ells i acudint a la crida es van posar en peus.
Tot seguit, el Cardenal Omella va pronunciar una homilia molt bonica dedicada a la Verge Santíssima i a la santedat dels confirmants. En primer lloc, els va donar l’enhorabona per la decisió que havien pres. Es va referir que la Verge Santíssima va visitar la seva cosina Elisabeth i ara a nosaltres ens visita també en aquesta església. Va recordar les aparicions de la Verge a Fàtima en les què va anar a visitar uns joves nens Francisco, Jacinta i Lucía. A ells els va demanar sacrificis i que resessin el sant rosari. L’Església té per Mare Maria i la Humanitat ha guanyat una Mare. També se li va aparèixer a Diego a Guadalupe de Mèxic i al llenç que ell portava es va quedar per sempre gravada la imatge de la Verge i als ulls hi ha ell, Diego, i moltíssima gent, que som nosaltres.
Maria no s’oblida de nosaltres. No deixeu de resar, fer pregària i sacrificis i pregar per la pau, especialment el sant rosari. I en la contrarietat i temptació, el parenostre i l’avemaria, Déu no agafa ningú a traïció. També es va referir a la primera manifestació de la divinitat de Jesús que va ser precedida de la intervenció de Maria, a les Noces de Canà, dient als que servien Feu el que ell us digui.
Siguem apòstols fent el bé, anant a missa i dient qui és Jesucrist. Va recordar el beat Carlos Acutis, un jove que va morir per una malaltia greu als 15 anys, era un home normal, feia esport, anava en patinet i es divertia com vosaltres, i en xarxes socials parlava de Jesucrist, la Verge, un apòstol que properament serà declarat sant. Demanem la força de l’Esperit Sant i que la Mare de Déu ens ajudi a ser sants.
Les Confirmacions
Abans de rebre els confirmants el Sagrament de la Confirmació, se’ns va convidar a renovar les promeses del Baptisme. Tot seguit, es va invocar l’Esperit Sant: Senyor envia el teu esperit i la teva força perquè siguin sants. I després d’explicacions del mestre de cerimònies: Ser crismat amb la creu i els olis és ferment de santedat.
Cadascun dels confirmants, acompanyats dels seus padrins van anar apropant-se al presbiteri perquè el Cardenal Omella li imposés l’oli consagrat a la Missa Crismal que se celebra a la Setmana Santa, de cada any, alhora que el Cardenal Omella deia: Rep per aquest senyal el do de l’Esperit Sant, la pau sigui amb tu.
Les pregàries elevades a Déu Nostre Pare, van ser llegides pels ja confirmats. Un cop acabada la Litúrgia de la Paraula i les Confirmacions, s’inicià la Litúrgia de l’Eucaristia.
Petits detalls
Va ser una celebració molt joiosa i feliç per als protagonistes, però també per a tots els que hi érem, doncs participàvem d’una cosa irrepetible ja que el Sagrament de la Confirmació es rep només una vegada a la vida, i és l’ocasió propícia perquè també demanem la intervenció de l’Esperit Sant per a cadascun de nosaltres.
Hem d’agrair al Cor de Betlem de veus femenines i a l’organista Pere Mateu Xiberta la seva participació continuada a tota la celebració aglutinant amb les seves veus l’ambient de pregària i assossec.
Benaurada ets Verge Maria, que vas creure, perquè es complirà el que et va ser dit de part del Senyor
Isabel Hernández Esteban
Crònica enviada per Daniel Arasa, periodista
El professor Venancio Carrión, llicenciat en Filosofia, màster en bioètica i expert en el camp de fecunditat humana, va pronunciar a Montalegre la conferència del mes de maig del 2024 sota el títol “Els reptes de la bioètica davant la infertilitat”. En la presentació del ponent, el president de la Plataforma per la Família, Daniel Arasa, va explicar que Venancio Carrión i la seva dona, Jordina, feia anys que eren de matrimoni sense que arribessin fills.
Van recórrer a la Naprotecnologia, una tècnica que respecta la dignitat de la persona des del primer moment, i que han tingut dos fills. Des de fa anys es dediquen a ajudar matrimonis amb problemes d’infertilitat o esterilitat. Ja han arribat a centenars de matrimonis.
Carrión va explicar que les darreres estadístiques sobre població ens alerten sobre la manca de naixements per aconseguir el relleu generacional i la primera maternitat de la mitjana de les dones s’aproxima als 40 anys. És a dir, precisament quan biològicament comença a ser menys probable assolir embaràs.
D’altra banda, les tècniques de reproducció, especialment la fecundació in vitro, es presenten com a solució per aconseguir ser pares “en qualsevol moment”. Les tècniques de reproducció se centren a aconseguir el fill desitjat sense arribar a diagnòstics complets. Poques vegades, va dir Carrión, s’informa adequadament del procés, dels efectes de la medicació i que perquè s’assoleixi un embaràs normalment es perden 14 embrions (persones humanes) pel camí. Va emfatitzar que l’embrió és una persona humana.
Davant la infertilitat, la bioètica té el repte d’informar adequadament, d’ajudar a veure la infertilitat com una situació, a prioritzar el camí mèdic que sempre cerca assolir un diagnòstic per restaurar la salut. En aquest sentit, la infertilitat no és una malaltia, és un símptoma.
Va afegir que la preocupació i respecte per les persones es deu també al pacient més petit, a l’embrió, no només a la mare i al pare, i va dir que “el lloc més adequat per rebre la vida humana és l’acte conjugal, aquest entorn de misteri, de sorpresa, de no saber si aquest cop arribarà. Dues persones que s’estimen i es predisposen que es pugui generar vida, però sempre envoltada d’un misteri que els supera. La vida humana arriba per sorpresa en aquest context i sempre ens remet a la llibertat personal. La persona és fi en si mateixa, no és objectiu o finalitat dels altres”. Va precisar que els fills no són dels pares, però arriben pel seu amor i obertura a la vida. Més endavant deixen el pare i la mare i recorren un camí que remet a una transcendència.
El ponent va manifestar que la joventut necessita conèixer que l’edat biològica ideal de la maternitat està més cap als 25 anys de la dona. Molt es pot fer, com a preparació remota, si la dona aprèn a reconèixer els signes i el significat del cicle menstrual. A més. això permetria guanyar en salut molt abans. “La societat ens porta a normalitzar que la menstruació fa mal i la medicina a pal·liar símptomes en lloc d’aprofundir i arribar a la causa del dolor”, va afegir.
Venancio Carrión i la seva dona dediquen la seva activitat en aquest camp a través de l’Associació Naprotec, on s’acompanya els matrimonis infèrtils i les dones amb desarreglaments al cicle per ajudar-los a afrontar aquestes situacions sense fer-se mal i fent un procés mèdic amb l’ajuda de la Medicina Restaurativa de la Fertilitat.
Comunicació Montalegre
Cada any a la primera setmana del mes maig, dedicat universalment a la Mare de Déu, l’Església de Santa Maria de Montalegre organitza una romeria al Santuari de Torreciudad, ubicat al Pirineu d’Osca. En aquesta ocasió la romeria es va organitzar per al primer dia de maig del 2024.
Es va seguir el programa establert. A les 7 de matí es van reunir tots els pelegrins a la Ronda de Sant Antoni de Barcelona, majoritàriament del barri del Raval de Barcelona, relacionades amb les entitats de Terral, Braval i Montalegre. Vuitanta persones van omplir dos autocars, rumb a Torreciudad.
Van ser rebuts al punt d’acollida del santuari pel rector D. Ángel Lasheras. Tot seguit, els pelegrins van poder veure un vídeo de testimonis que s’havien encomanat a la Mare de Déu de Torreciudad, sent els seus relats molt emotius. Tot seguit van processionar amb la rèplica de la Mare de Déu de Santa Maria de Montalegre de Barcelona, la qual forma part de les imatges del Museu d’Imatges del Santuari, que també és visitable pels pelegrins. La processó va finalitzar quan la imatge de la Verge es va dipositar al peu del presbiteri.
Un cop a l’interior del temple els pelegrins van poder visualitzar el Video-maping del retaule d’alabastre que és sempre una gran catequesi, la capella del Crist Viu o fer un petó al medalló de la Verge. Alhora, els fidels van poder anar confessar-se, un 
moment molt apropiat per posar-se en pau amb Déu, com així va ser per a moltes persones. La celebració de la santa missa va culminar aquell matí ple d’emocions i gràcies rebudes.
El dinar es va fer amb els propis avituallaments en un local del santuari. Abans del prec del sant rosari dins el temple, va haver-hi temps lliure per passejar pel nou sender del Via Crucis, o pel camí que porta a l’ermita de la Mare de Déu de Torreciudad.
No va ploure! Tot i certes previsions i un trajecte llarg com és anar de Barcelona fins al santuari, i tornar a l’inici de la trobada. Tant en anar com en tornar es van resar els rosaris per completar la romeria, resant molt especialment pels més necessitats, en què van abundar les peticions, els agraïments i la humilitat en el perdó, no important a la nostra Mare comuna l’origen multicultural de tots els fidels.
Isabel Hernández Esteban
Fotos, Florentino Ysern
Crònica tramesa per Daniel Arasa, periodista.
Emili Boronat, professor de la Facultat d’Humanitats i Comunicació de la Universitat Abat Oliba CEU, va pronunciar a la Sala d’Actes de la Montalegre la conferència titulada Fe i Raó en el Cristianisme i l’Islam. Va abundar sobretot pel que fa a l’Islam.
A la presentació del ponent, Daniel Arasa, president de la Plataforma per la Família, va fer referència al desig de l’ésser humà de conèixer la veritat, en tots els aspectes. Molts coneixements deriven de l’observació i, en general, les fonts del coneixement són la raó i la fe. No hi ha contradicció entre elles perquè totes dues han estat creades per Déu i estan encaminades a la recerca de la veritat des de punts de vista diferents i complementaris. Va assenyalar que, sense la fe, la raó i la ciència no arriben a conèixer el sentit últim de moltes coses, mentre que la fe sense la raó pot portar al fanatisme.
El professor Boronat. Entre moltes altres idees, va exposar les següents:
Islam
Mahoma (que va morir l’any 632 de l’era cristiana) mai no va voler que es recollissin per escrit els seus ensenyaments. Això no es va fer fins al tercer successor, uns 30 anys més tard. Es va recórrer a set memorions (persones que recordaven molt d’aquests ensenyaments) i es va procedir a la destrucció de la resta d’aportacions.
L’Alcorà no és “revelat”, sinó literalment “descendit” del Cel. Segons alguna tradició islàmica això es va produir en bloc, en el que van anomenar “Nit del destí”.
No hi ha saviesa ni abans ni després de l’Alcorà. Aquest no és una creació de Mahoma, sinó una retransmissió material a través de l’arcàngel Gabriel.
L’Alcorà no s’interpreta sinó que es considera naturalesa divina. No és interpretable ni es pot revisar en funció del reconeixement d’èpoques històriques. Interpretar-ho de la manera que sigui és profanar el que és diví, és blasfèmia. Per això no hi ha cap revisió crítica.
La revelació alcorànica és dogma fonamental.
A l’Islam hi ha una profunda compenetració de components polítics, socials i morals.
L’Islam és una religió molt normativa. No ho practiquen tant com a vida privada, sinó com a ritual que dóna sentit de pertinença. Hi ha un sincronisme col·lectiu molt decisiu, com es pot veure (per exemple) a la celebració de Ramadà o al pelegrinatge a la Meca.
Per a l’Islam no existeix un ordre natural, sinó que allò natural és ser musulmà.
Per a l’Islam hi ha fe a Al·là i als seus ensenyaments, els quals cal acceptar amb submissió. No espai per a la raó.
Cristianisme
Al Cristianisme la revelació es fa a través de la història i té la seva plena culminació en Crist.
Déu (en el Cristianisme) inspira, revela, però deixa llibertat.
Déu (en el Cristianisme) és amor, i l’home és davant de l’abisme de la llibertat. Pot rebutjar-lo.
En el Cristianisme hi ha una relació entre allò natural i allò sobrenatural.
Actuar contra la raó va contra el voler de Déu, com va dir el papa Benet XVI en el discurs de Ratisbona.
Grècia va ensenyar a pensar, i Israel va tenir fe sense aportar una filosofia, però totes dues van servir per al Cristianisme.
Punt de trobada
El professor Emili Boronat considera que hi ha una diferència diametral entre les dues religions, i només hi pot haver punt de trobada si es parla de la naturalesa humana, veure quin lloc ocupa l’ésser humà al món ia la misericòrdia de Déu. Parlar-ne deixant clares quines són les posicions.
Per contra, Boronat va rebutjar el multiculturalisme, per considerar que l’únic que fa que es vagi renunciant a uns aspectes i altres, fins i tot fonamentals. “I ja es veu on han caigut les societats occidentals. Una mostra d’això és la recent aprovació de l’avortament com a dret pel Parlament europeu”, va afirmar, alhora que va posar en evidència que per a molts musulmans és escandalosa la manera de viure de gran part de la població d’Occident, que consideren una veritable depravació.
Comunicació Montalegre
Publiquem el full informatiu mensual de maig de 2024.
Mes de maig, mes de Maria. Continuant amb les nostres reflexions mensuals sobre l’Eucaristia, recordarem unes paraules de Sant Joan Pau II recollides a la seva Carta apostòlica Rosarium Virginis Mariae, amb la qual ampliava el Sant Rosari amb els misteris de llum i ens feia contemplar-hi la Institució de la Eucaristia. D’aquesta manera “en descobrir en tota la seva riquesa la relació íntima que uneix Església i Eucaristia, no podem oblidar Maria, Mare i model de l’Església. Efectivament, Maria ens pot guiar cap a aquest Santíssim Sagrament perquè té una relació profunda amb ell”.
“A primer cop d’ull, l’evangeli no parla d’aquest tema. Al relat de la institució, la tarda del Dijous Sant, no s’esmenta Maria. Se sap, però, que estava juntament amb els apòstols, concordes en la pregària (cf. Ac 1, 14), a la primera comunitat reunida després de l’Ascensió tot esperant la Pentecosta. Aquesta presència seva no va poder faltar certament a les celebracions eucarístiques dels fidels de la primera generació cristiana, assidus en la fracció del pa (Ac 2, 42).”
“Però, més enllà de la seva participació al banquet eucarístic, la relació de Maria amb l’Eucaristia es pot delinear indirectament a partir de la seva actitud interior. Maria és dona eucarística amb tota la vida. L’Església, prenent Maria com a model, l’ha d’imitar també en la relació amb aquest santíssim misteri”. Descobrirem, en contemplar l’actitud de Maria durant tota la seva vida, la seva constant adoració, gratitud, petició a favor de les necessitats dels altres i la seva unió a la creu al misteri redemptor.
“Maria és present amb l’Església, i com a Mare de l’Església, en totes les nostres celebracions eucarístiques. Així com Església i Eucaristia són un binomi inseparable, es pot dir el mateix del binomi Maria i Eucaristia”. Procurem descobrir la presència de Maria en participar a la Santa Missa.
Mn. Xavier Argelich
En aquesta Vuitena de Pasqua fem memòria del goig rebut al Tridu Pasqual de Resurrecció viscut la setmana santa del 2024. L’Església de Santa Maria de Montalegre els tres dies s’ha omplert de fidels, que amb recolliment, pietat i silenci han participat activament a les tres celebracions.
La solemnitat del Sopar del Senyor
El dia 28 de març de 2024 va ser el Dijous Sant. Per aquesta tarda els cànons de l’Església Catòlica tenen establerta una sola celebració, l’anomenada El Sopar del Senyor. A la celebració Eucarística es fa el memorial de la institució de dos sagraments, el de l’Eucaristia i el del sagrament de l’Ordre Sacerdotal. A més, Jesucrist institueix un manament nou, el de la Caritat. Per tant, les vestidures dels sacerdots són blanques. Això no obstant, sent el goig molt gran, l’Evangeli segons sant Joan ens situa en les paraules, gestos, diàlegs, ocorreguts al Sopar del Senyor, esdeveniments previs a la traïció de Judes, a la qual segueixen els fets de la Passió del nostre Senyor Jesucrist.
A l’homilia, Mn. Lluís Tusquellas, ens va dir que Dijous Sant és un dels dies més grans de l’any. Avui, resant amb Jesús, Ell es farà present a la nostra vida ja que instituirà l’Eucaristia. Amb aquestes paraules que diem a la Consagració de la missa, Jesús ens regala el seu cos i la seva sang. A l’Eucaristia ens podem unir a Jesús. No podem rebutjar la vinguda del Senyor. És l’acció més gran i transcendent, la nostra unió amb la sang i el cos del Senyor ens transporta a una altra realitat. Déu t’estima perquè ets tu, Déu ens estima cadascú. Tal com ets t’estima a tu amb la teva intimitat. Avui és la revelació, Déu es fa com a aparença de cosa i vol saber de tu i del teu interior. Direm sí al Senyor.
Al Dijous Sant, el Senyor dóna aquest poder als deixebles: Feu això en memòria meva, deslligats dels lligams de la terra. Alhora, avui és el dia de l’Amor fratern, cosa que fa feliç els altres, tothom. En rentar els peus als seus deixebles els diu Jesús que només estima qui sap servir. Germans, demanem la gràcia per poder participar a l’Eucaristia amb un cor sensible capaç de servir.
Va seguir la santa missa fins al final, però amb la particularitat de portar el Senyor en processó pel passadís central del temple fins al sagrari de la Capella del Santíssim, precedit de la creu processional, grans canelobres, laics i els sacerdots celebrants, tot això acompanyat del cant Pange Lingua, gloriosi, Corporis mysterium que cantem tots els fidels, dirigits per la soprano Rosa Parellada.
El Monument de la capella lluïa especialment pels arranjaments florals i de branques aromàtiques, la lluentor del sagrari, l’encens fumejant i l’amor dels assistents que es transmetia amb fe i recolliment. Un cop tancat el sagrari, el rector es va posar al coll la clau per guardar-la i protegir-la fins a la Vetlla Pasqual.
Les creus es cobreixen, ha mort el Senyor
L’endemà, al matí del Divendres Sant es va resar el Via Crucis. A la tarda, novament a les 17h. nombrosos fidels van acudir a Montalegre abillats de color fosc, per respecte als fets que s’havien de viure, al memorial de la Crucifixió i mort de Nostre Senyor Jesucrist. La Capella del Santíssim estava sense il·luminació. El Senyor havia mort per nosaltres. El celebrant que presidia l’Ofici va explicar que tenia tres parts: La litúrgia de la Paraula, en què es va llegir la Passió de Nostre Senyor segons sant Joan; l’Adoració a la Creu i finalment la Comunió, que era a la Reserva des del dia anterior, ja que al Divendres Sant no es realitza la consagració.
A l’homilia, Mn. Manel Mallol ens va dir que havíem seguit el relat de La Passió, no només avui mateix sinó també al Diumenge de Rams i al Via Crucis d’aquest matí. La vivim amb fe, i amb el coneixement històric de que els fets van ser així. Podem preguntar-nos qui és l’altre protagonista, a més de Jesús santa Maria? els apòstols? sant Joan que va estar al peu de la Creu amb Maria i altres dones? No. Som cadascun de nosaltres l’altre protagonista amb Jesús. En llegir l’Evangeli i meditar-ho no ho hem de fer com una cosa que ha passat, sinó llegir l’Evangeli com si estigués succeint ara mateix. Sense tu, sense mi tampoc no hi hauria hagut La Passió, ja que Jesús mor per salvar-nos.
Fomentem la lectura de la Passió vivint-la, així estarem a cada trobada amb Jesús i les persones que surten al pas en la pujada al calvari, com el Cireneu, la Verònica, les santes dones, deixant els nostres pesos i els nostres càrrecs. Pensem en els detalls que li van brindar, portar la creu, assecar la sang i la suor, així també nosaltres podrem fer obres de caritat. Per ressuscitar hem de morir primer, per a la conversió cal morir a moltes coses, ja que ningú ressuscita sense haver mort abans, és a dir, es tracta de morir un mateix amb l’esperança de la resurrecció.
L’adoració a la Creu
La processó de la Creu es va iniciar al fons de la nau, darrere caminaven els celebrants i els laics portant els canelobres encesos. Arribats a l’altar s’inicià l’adoració. A continuació, els fidels amb pausa i recolliment, van anar apropant-se per besar-la, per fer una reverència o una genuflexió, alhora dues laiques van recollir les almoines que els adoradors anaven dipositant.
Després rebem la comunió.
L’endemà, dissabte, va ser el Dia del Silenci, totes les esglésies catòliques es mantenen tancades fins a la celebració de la Vetlla Pasqual.
Lumen Chisti, Deo Gratias
Al capvespre es va iniciar la Vetlla Pasqual, avançant-nos als fets que es produirien al tercer dia, és a dir, a l’alba de diumenge. L’Església de Santa Maria de Montalegre va quedar a les fosques, al fons de la nau es calava el foc amb què s’il·luminarien el Ciri Pasqual i totes les espelmes dels fidels assistents, s’iniciava així una celebració llarga, però els presents ho sabíem.
Mentre s’encenien les espelmes, la processó del Ciri va iniciar la marxa des del foc encensat a l’altar major. Els cants es repetien Lumen Chisti, Deo Gratias. El rector va llegir completament el Pregó Pasqual. A continuació, es va anunciar la Litúrgia de la Paraula, consistent en set textos de l’Antic Testament (extractes del Gènesi, de l’Èxode, i dels profetes Isaïes, Baruc i Ezequiel) amb els salms corresponents, tres dels quals van ser cantats, i set oracions després dels salms. Tot seguit, es va llegir un fragment de l’epístola de sant Pau als romans i l’Evangeli segons sant Marc.
El rector, Mn. Xavier Argelich, a la seva homilia va dir que el Pregó i les lectures de l’Antic Testament ens expliquen la història de la salvació la qual s’ha complert al Nou Testament. Repetint Lumen Chisti, Deo Gratias ens obrim pas cap a la llum de la Resurrecció, com aquelles santes dones es van obrir pas i van veure Jesús ressuscitat, Salomé, Maria Magdalena, Maria de Santiago. Sant Pau ens diu que caminem cap a una nova vida i ara la comencem. Deixem-nos renovar pel Senyor.
Aquestes dones es troben a un home vestit de blanc i els explica la Novetat. Que sigui Novetat també per a nosaltres perquè ens renovi interiorment renovant novament la nostra fe. Serem anunciadors de Crist, provoquem la revolució de l’amor de la família, amb aquest anunci en tornaran molts a Crist, estimem el Fill de Maria.
Va ser una nit santa plena de signes el foc, el ciri, la Llum i la Paraula. La renovació de les promeses baptismals, l’aspersió de l’aigua beneïda i el fum de l’encens van embolcallar tots els presents i ens sentirem pletòrics i preparats per renovar la nostra fe.
Detalls de les celebracions
Tots els serveis litúrgics de les celebracions van ser realitzats per nombrosos laics i laiques de Montalegre: portadors de canelobres, creus processionals, espelmes, l’aigua beneïda i les safates de comunió; totes les lectures de textos molt diversos i salms; escolans i altres serveis de l’altar; recollides de les almoines; l’encesa del foc a la Vetlla Pasqual; el cobriment de la Creu al Divendres Sant; i especialment la soprano i l’organista, que amb els seus cants i músiques no van cessar d’ajudar les nostres ànimes i l’ànim per elevar-los al cel.
S’agraeix a tots ells la seva inestimable col·laboració, ja que sense ells no s’hauria pogut celebrar tal com es va fer.
D’altra banda, han concelebrat de quatre a cinc sacerdots a cada celebració, un altre prevere va fer de mestre de cerimònies, i dos més confessant sempre, de la Prelatura de l’Opus Dei.
El conjunt de tot això ens ha produït un gran goig, que serà durador gràcies a Déu!
Isabel Hernández Esteban
Publiquem el full informatiu mensual d’abril de 2024.
Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.
Content blocked by WeePie Cookie Allow Plugin