Noticies de Montalegre

De dilluns a dissabte, a les 18.30 h, resem el Sant Rosari per les intencions del Sant Pare Francesc i pel sínode de bisbes que se celebra durant el mes d’octubre al Vaticà.

Els dijous resem el Sant Rosari a la Capella del Santíssim i davant la seva presència, i els altres dies a la Capella de la Verge de la Medalla Miraculosa.

“Comunicado de la Oficina de Prensa de la Santa Sede, 29.09.2018

 El Santo Padre ha decidido invitar a todos los fieles, de todo el mundo, a rezar cada día el Santo Rosario durante todo el mes mariano de octubre y a unirse así en comunión y penitencia, como pueblo de Dios, para pedir a santa Madre de Dios y a San Miguel Arcángel que protejan a la Iglesia del diablo, que siempre pretende separarnos de Dios y entre nosotros.

Recientemente, antes de partir a los Países Bálticos, el Santo Padre se reunió con el P. Fréderic Fornos S.I., Director internacional de la Red Mundial de Oración por el Papa, y le pidió que difundiera su llamamiento a todos los fieles del mundo, invitándoles a terminar el rezo del Rosario con la antigua invocación “Sub tuum praesídium” y con la oración a San Miguel Arcángel, que protege y ayuda en la lucha contra el mal (ver Apocalipsis 12, 7-12).

La oración –afirmó el Pontífice hace pocos días, el 11 de septiembre, en una homilía en Santa Marta, citando el primer capítulo del Libro de Job– es el arma contra el gran acusador que “vaga por el mundo en busca de acusaciones”. Solo la oración puede derrotarlo. Los místicos rusos y los grandes santos de todas las tradiciones aconsejaban, en momentos de turbulencia espiritual, protegerse bajo el manto de la santa Madre de Dios pronunciando la invocación “Sub tuum praesídium”.

La invocación “Sub tuum praesídium” dice así:

“Sub tuum praesídium confúgimus,
sancta Dei Génetrix;
nostras deprecatiónes ne despícias in necessitátibus,
sed a perículis cunctis líbera nos semper,
Virgo gloriósa et benedícta”.

[Bajo tu amparo nos acogemos, santa Madre de Dios; no deseches las súplicas que te dirigimos en nuestras necesidades, antes bien, líbranos de todo peligro, ìoh, siempre virgen, gloriosa y bendita!]

Con esta solicitud de intercesión, el Santo Padre pide a los fieles de todo el mundo que recen para que la Santa Madre de Dios, ponga a la Iglesia bajo su manto protector,  para  defenderla  de los ataques del maligno, el gran acusador, y hacerla, al mismo tiempo,  siempre más consciente de las culpas, de los errores, de los abusos cometidos en el presente y en el pasado y comprometida a luchar sin ninguna vacilación para que el mal no prevalezca.

El Santo Padre también ha pedido que el rezo del Santo Rosario durante el mes de octubre concluya con la oración escrita por León XIII:

“Sancte Míchael Archángele, defénde nos in próelio;
contra nequítiam et insídias diáboli esto praesídium.
Imperet illi Deus, súpplices deprecámur,
tuque, Prínceps milítiae caeléstis,
Sátanam aliósque spíritus malígnos,
qui ad perditiónem animárum pervagántur in mundo,
divína virtúte, in inférnum detrúde. Amen”.

[San Miguel Arcángel, defiéndenos en la lucha. Sé nuestro amparo contra la perversidad y asechanzas del demonio. Que Dios manifieste sobre él su poder, es nuestra humilde súplica. Y tú, oh Príncipe de la milicia celestial, con el poder que Dios te ha conferido, arroja al infierno a Satanás y a los demás espíritus malignos que vagan por el mundo para la perdición de las almas. Amén.]”

http://press.vatican.va/content/salastampa/es/bollettino/pubblico/2018/09/29/fiel.html

 Comunicació Montalegre

Aquesta ha estat una pregunta que moltes persones que han entrat, ocasionalment, en el temple de l’Església de Santa Maria de Montalegre, del barri del Raval de Barcelona, ​​han efectuat a altres que hi eren. Per als habituals de Montalegre no oferia cap dubte de qui era, a més hi ha moltes estampes del sant en el moblet de fullets i estampes. Però és cert que pot donar a confusió saber qui és doncs el nom del sant de la imatge està escrit en japonès i el mes de la data de la benedicció de la imatge en números romans, d’acord amb el desig de l’autor de la imatge, l’escultor Etsuro Soto. Per tant, tot i que ja han passat més de deu anys des de la data en què el prelat, que llavors presidia l’Opus Dei, Mons. Xavier Echevarría, va beneir de manera solemne la imatge, al mes de maig de 2008, no ha estat fins ara que se li ha posat un indicador amb el seu nom, i els anys de naixement i traspàs.

Aquesta millora aporta a la imatge de sant Josepmaria Escrivà, fundador de l’Opus Dei, una prestància i un complement que no tenia, i que amb el pas del temps s’ha observat que eren necessaris. A més, tal com apunta l’historiador de la Casa, Josep Masabeu, sant Josepmaria va pregar a Montalegre el 28 de novembre de 1972.

Isabel Hernández Esteban

Per gentilesa de Relacions Institucionals del Temple de la Sagrada Família, vam organitzar una visita guiada i gratuïta a la Sagrada Família. La data reservada era el dissabte 9 de juny de 2018. El programa de les activitats del dia es va iniciar amb la trobada dels pelegrins de Montalegre davant l’entrada de la Cripta del Temple, sota el control dels serveis de seguretat. El rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre va celebrar la santa missa. A la Cripta, només hi èrem  els pelegrins, i diverses persones de l’equip de vigilància i de seguretat del recinte. El recolliment del grup va convidar a una celebració més íntima de l’Eucaristia. Hi va haver temps per resar davant el sepulcre de les restes mortals d’Antoni Gaudí i contemplar les obres d’art que tanca la Cripta.

La següent fase del pelegrinatge era reunir-nos amb la resta del grup de pelegrins en els accessos de la façana del Naixement. Allà ens esperaven dos guies. Ens van facilitar uns auriculars que van afavorir l’escolta de totes les informacions que els guies van explicar molt amablement. La visita a la Basílica, tot i que estaven canviant el sòl de suro per un sòl definitiu, i el moltíssim públic, sempre resulta sorprenent, la seva llum i els seus colors no deixen de cridar l’atenció. Ningú quedaria indiferent.

Va transcórrer l’hora de la visita guiada, i abans dels comiats ens vam fer una foto de grup. A continuació, els pelegrins que ho van desitjar van poder tornar a la basílica, visitar el museu o participar d’altres activitats que allí es desenvolupaven.

D’altra banda, el dia de sant Josepmaria, es va celebrar a Montalegre amb molta alegria. Van ser molts els fidels que van acudir a la celebració del Dies Natalis del fundador de l’Opus Dei. La missa la va presidir el rector i la va concelebrar amb Mn. José Ma. Pardo, professor de Teologia a Pamplona. La gran participació de joves va ser la nota a destacar del dia 26 de juny de 2018.

Isabel Hernández Esteban

En Montalegre s’han celebrat la Missa “In Coena Domini” i la Passió del Senyor amb recolliment i pietat per part dels fidels units als celebrants, segons ens va agrair el rector en acabar l’Ofici de la Passió. Realment ens vam ficar amb el nostre cor sensible i la nostra ànima espiritual en la proclamació de la Paraula i en la institució dels sagraments del Dijous Sant, com són el de l’Eucaristia, el de l’Orde sacerdotal i el de la Caritat. Igualment, en l’Adoració a la Creu del Divendres Sant.

Va presidir les celebracions Mn. Argelich amb els sacerdots Mn. Guixé, Mn. Moliné, Mn. Nubiola, Mn. Mallol i Mn. Juventeny.

A primera hora de la tarda del dijous 29 de març, quan vam entrar al temple de Montalegre es va fer realitat per als nostres sentits que efectivament aviat anàvem a participar d’un Sopar únic i irrepetible però que allà es reactualizaria, un cop més, com s’ha fet des de fa més de dos mil anys, sense parar. La Capella del Santíssim s’havia adornat amb flors, palmons, ciris, espelmes, amb una catifa i un adamascat sobre l’altar. El crucifix xsituat sobre l’altar major seguia tapat, a usança d’altres temps. El Crist que s’havia col·locat a la barana del presbiteri durant la Quaresma per devoció dels fidels, s’havia retirat.

La celebració de l’Eucaristia és la celebració de l’amor de Crist

L’homilia del Dijous Sant va anar a càrrec de Mn. Mallol, en aquell temps, vicari de Montalegre: “Situem-nos en el Sant Sopar, en un racó i escoltem Jesús, però sense perdre la capacitat de sorprendre’ns. Els deixebles se senten superats pels esdeveniments dels dies anteriors. Però des d’ara es continuaran succeint coses sorprenents, com que quan es produeix la Resurrecció del Senyor no saben què fer. Quan Jesús els renta els peus no entenen per què Jesús ho fa, però, el missatge de Jesús era que s’havien d’abaixar per ajudar els altres. També volia significar que hem de netejar els nostres pecats. En el Sant Sopar s’inclina el Senyor; al confessionari és el penitent qui s’agenolla per demanar perdó, per poder arribar nets a l’Eucaristia i poder dir com el centurió: Senyor no soc digne que entris a casa meva”.

Sobre la institució de l’Eucaristia Mn. Mallol va manifestar que: “Les paraules de Sant Pau (referint-se a la lectura proclamada) és la narració més antiga de l’Eucaristia i que en ella queda molt clar el que volia Jesús. Són unes paraules que canvien la història. A partir de llavors els apòstols saben molt bé el què han de fer. Aquells fets queden presents per sempre en l’amor de Crist … Celebrem que Jesús és present entre nosaltres, i aquest és el memorial que ens demana realitzar. En demanar Jesús la celebració del seu memorial, Crist institueix el sagrament de l’Orde sacerdotal, per això hem de resar per demanar vocacions al sacerdoci perquè aquesta cadena de celebracions no s’aturi mai “.

Mn. Mallol va tancar l’homilia amb unes paraules significatives: El sagrament de l’Eucaristia és el sagrament del canvi, en ell el pa i el vi es converteixen en el cos i sang de Crist, i per ell també nosaltres podem canviar i arribar a canviar el món amb l’Eucaristia.

En acabar la santa missa, dos col·laboradors habituals amb ciris encesos van iniciar la processó fins a la Capella, que, com hem dit, estava engalanada a l’espera del Senyor. El rector amb el Santíssim sagrament amorosament recollit, seguit dels sacerdots, va dipositar la Reserva al sagrari deixant-lo a la vista. Després d’uns minuts de silenci, el vicari va tancar el sagrari i com mana el ritus li va lliurar la clau al rector.

El Divendres de dolor i Passió

Al matí s’havia celebrat el Via Crucis i s’havia mantinguda oberta la Capella del Santíssim perquè els fidels fessin oració. Però a la cinc de la tarda, hora en que es va iniciar l’ofici de la Passió, la Capella es va enfosquir, a penes van quedar encesos uns quants ciris: anàvem a reactualitzar la passió i mort del nostre Senyor Jesucrist.

A la celebració del Divendres Sant se l’anomena Ofici perquè no és una missa ni acte eucarístic, per tant, el ritus és diferent. Les oracions habituals de l’entrada no es resen, no hi ha ofertori ni, per descomptat, consagració. La primera part consisteix en la litúrgia de la Paraula, que inclou a tres veus la lectura completa de la Passió del nostre Senyor Jesucrist, i l’homilia; la segona part és l’Adoració a la Creu, moment en què cada un dels fidels fa un acte d’amor a la Creu, que és llavors quan, mogut pel cor, el fidel s’agenolla davant la Creu, la besa, la acaricia, o s’inclina humilment. I la tercera part de l’Ofici, és la distribució de la comunió que estava reservada al sagrari des del dia anterior.

En l’homilia, Mn. Juventeny va recordar la lectura que diu “Jo et vaig treure d’Egipte i el teu m’has preparat una Creu” … El misteri de la Creu és per reparar tots els pecats del món, els pecats passats i els futurs, tants els nostres com dels altres. Sant Agustí explicava per què ‘tant dolor! En primer lloc, per demostrar-nos en quina mesura Déu ens estima; en segon lloc, perquè entenguéssim què és un pecat mortal ja que cada pecat és com tornar a clavar a Jesús a la Creu … Hem de correspondre, però ¿Què li podré oferir al Senyor? Pensem en anar a adorar la Creu, i el Senyor ens dirà el què vol de nosaltres doncs nosaltres som el poble d’Israel … Ara és un bon moment per decidir-nos a ser millors i tenir present en la nostra vida la Creu de Crist”.

Detalls a destacar

Durant les dues celebracions, els diferents col·laboradors de Montalegre van oferir diversos serveis tant a les lectures, com en la recollida de l’almoina dels fidels, i en el presbiteri. També és d’agrair a Mn. Rodríguez romandre al confessionari i impartir el sagrament del perdó en tot moment, i a Mn. Moliné, en el cant de les pregàries del Divendres sant.

La soprano Patrícia Sendra i l’organista de la Casa, Sr. Josep Masabeu, van dirigir els cants de tots dos dies, que, en tractar-se de dues celebracions especials, la seva col·laboració va afavorir l’atenció i el fervor dels assistents.

L’almoina recollida el Divendres sant es destina sempre, per indicació de la Santa Seu, al manteniment dels Llocs Sants de Terra Santa (Israel).

Isabel Hernández Esteban

A l’Església de Santa Maria de Montalegre es va celebrar la Primera Missa Roja de juristes en honor a l’Esperit Sant. La missa del dimecres 7 de març del 2018, a les 20h va ser presidida per l’arquebisbe de Barcelona, cardenal Juan José Omella. En la concelebració van participar el vicari de la delegació de Catalunya de l’Opus Dei, Mn. Ignasi Font; el mossèn secretari de l’arquebisbe, Mn. Marc Labori; i el rector de Montalegre, Mn. Xavier Argelich. Va dirigir la cerimònia Mn. Joan Juventeny.

Es va crear una expectativa a l’entorn de la convocatòria d’aquesta Primera Missa Roja, a Barcelona, ja que d’Espanya no es coneix cap precedent. No obstant això, es va seguir endavant amb l’organització de l’esdeveniment que va anar a càrrec d’unes joves estudiants i professionals del món del dret, sota el patrocini de la cerimònia del ISDE (Barcelona) Law Business School.

L’arquebisbe Omella, en la seva homilia, ens va dissipar els dubtes, fins ell mateix havia pensat Què és això d’una Missa Roja? No cal témer res, ni és rar ni nou ja que en molts països se celebra a l’inici de l’Any Judicial per demanar ajuda a l’Esperit Sant … La Primera Missa Vermella va ser a París, després a Roma, va seguir a Anglaterra … A mitjans del segle XX es va iniciar a Washington i ara a Barcelona… Hem de ser com Salomó que no va demanar honors sinó saviesa per saber i evitar el mal … I les vestidures són vermelles perquè és el color del foc, el color de l’Esperit Sant, i el color també de les togues dels jutges del Tribunal Eclesiàstic d’altres èpoques. L’arquebisbe Omella va recordar la necessitat de que tant jutges i com advocats han de saber conciliar i trobar la veritat, encara que costi … Que no sigueu corruptes, defenseu sempre la veritat … busqueu l’honestedat i la coherència, i per a això necessiteu l’Esperit Sant …. En aquestes professions la temptació dels honors i del prestigi, la temptació del poder i de l’ambició es poden produir en qualsevol moment … Abans de res, el que val és la lleialtat a Déu …. Necessitem advocats i jutges honrats. Ens va demanar que resem per ells demanant la intercessió de l’Esperit Sant. També ens va recordar que en la professió jurídica ens han precedit molts sants, entre ells Sant Tomàs Moro, Sant Antoni Maria de Ligorio, i aquí a Barcelona, Sant Raimon de Penyafort.

La benedicció especial

Després de la lectura de l’Evangeli l’arquebisbe va impartir la benedicció als membres de la professió jurídica amb aquestes paraules i amb les mans esteses:

“Senyor, Déu nostre, en teu saviesa i amor, Tu ens envoltes amb els misteris de l’univers. En temps passats, ens vas enviar als teus profetes per ensenyar les teves lleis i per donar testimoni del teu amor etern. Ens vas enviar el vostre Fill perquè ens ensenyi amb paraules i exemples que la veritable saviesa prové només de tu. Envia el teu Esperit a aquests membres de la professió jurídica i omple’ls amb els teus dons de saviesa, consell, bon judici, coneixement, comprensió, fortalesa, pietat i temor del Senyor i amb totes les teves benediccions.
Concedeixi que durant aquest any jurídic puguin dedicar-se al treball i al servei de tots els necessitats amb l’amor, l’alegria i la misericòrdia de la Santíssima Trinitat.
Concedeix això per mitjà de Crist nostre Senyor, Amén”.

La Tradició de la Missa Vermella

L’organització de l’esdeveniment va distribuir un fulletó per seguir la missa. A més, incloïa diverses informacions. D’ell extractem el següent:
“Es remunta al París de 1245, on es va celebrar per primera vegada a la capella de la Sainte Chapelle. Des d’aquesta primera celebració, la tradició s’ha estès per tot el món, arribant a Anglaterra durant el regnat d’Eduard I, al voltant de 1310. Allà on la tradició es manté, es celebra cada any la tradicional Missa Roja en honor a Sant Tomàs Moro i Sant Ives, sants patrons de la professió jurídica per demanar la guia divina en la representació adequada de clients i en l’adequada administració de justícia en els tribunals i en els càrrecs públics “.

Detalls a destacar

Al passadís central del temple es va estendre la catifa vermella que disposa Montalegre per a celebracions especials. Van acudir molts fidels de la professió jurídica i tant l’arquebisbe com l’organització van agrair la possibilitat d’haver pogut celebrar aquesta Primera Missa Roja a Montalegre, un temple catalogat com a Patrimoni Històric de la Ciutat.

Acabada la celebració Eucarística, l’organització va convidar a un aperitiu a l’exterior, al Pati Manning. Allà l’arquebisbe, els altres celebrants i els fidels van canviar impressions en un bon ambient togat.

Isabel Hernández Esteban

El dissabte 10 de febrer 2018 té lloc a l’IESE de Barcelona la primera Jornada Familiar de Cooperadors de l’Opus Dei. L’acte tingué tres parts significatives. En la primera, a la capella de l’IESE es celebra l’acte eucarístic de l’Adoració i Benedicció del Santíssim Sagrament, amb el cant del Te Deum a càrrec de la coral Non Nobis de Bonaigua. Seguidament, a l’Aula Magna, els protagonistes i / o promotors de diverses obres corporatives en les quals han col·laborat milers de persones, no només fidels de la Prelatura de l’Opus Dei sinó també cooperadors que han volgut participar en el desenvolupament d’aquests projectes, van presentar la realitat actual d’aquells projectes.

Es va iniciar l’exposició amb els col·legis d’Institució com Xaloc, Pineda i Avantis Centre d’Educació Infantil, ubicats a l’Hospitalet de Llobregat. Va seguir l’IESE, Escola de Negocis, des dels seus inicis a Pamplona, ​​després a Barcelona, ​​i ara per ara, a tot el món.

Va participar el senyor Ernest Flaqué, tan estimat per Montalegre, el qual, actualment, és president honorífic de la Fundació Raval Solidari. Aquesta fundació reverteix les aportacions econòmiques dels cooperadors i de les cooperadores, en tres entitats del barri del Raval de Barcelona. D’una banda, l’Acció Social Montalegre que atén a més de 400 famílies; Braval que atén els joves del barri, i Terral que atén noies i les seves mares, les dues entitats en benefici de la formació humana, espiritual i d’estudis de tots ells. El Sr. Flaqué va tenir unes sentides paraules per a moltíssimes persones, cooperadors i cooperadores, que des dels començaments d’aquests projectes han col·laborat i segueixen col·laborant en el seu desenvolupament, en benefici de tantes persones necessitades del Raval.

Sens dubte, ens va entusiasmar la intervenció del Sr. Antonio José Quintana, membre executiu de Saxum International Foundation, fundació que és responsable de la campanya de fons a nivell mundial per a la construcció i el desenvolupament de la Casa de Recesos Saxum i el Centre de Recursos Multimèdia Saxum, així com per a l’establiment d’un fons de dotació per a les necessitats actuals i futures de tots dos, entre d’altres objectius.

Aquest projecte va ser molt desitjat pel fundador de l’Obra, sant Josepmaria Escrivà i pel seu successor el beat Álvaro del Portillo. Es va posar en marxa a l’any 1994. Arribat el moment en què el projecte de la construcció ja podia portar-se a terme, era necessària la cooperació de moltíssimes persones. La informació de Saxum es va projectar mundialment, i de totes les parts del món, les oracions i les aportacions econòmiques es van multiplicar, de manera que en dos anys i mig es va superar la xifra sostre que prèviament s’havia establert pels organitzadors. Amb tant d’entusiasme ho va explicar el Sr. Quintana, citant nombroses anècdotes de cooperadors i cooperadores que ens van augmentar els desitjos d’anar aviat a Saxum, que ja és una realitat habitable, a 15 km. de la Ciutat Santa i al peu de l’autopista que va de l’aeroport de Ben Gurion a Jerusalem.

El testimoni del seminarista Sr. Jorge Castro, colombià, es va referir al projecte fet realitat del poc conegut del Col·legi Eclesiàstic Internacional de Bidasoa, a l’empara del Centre Acadèmic Romà Fundació CARF, que va néixer el 1989, i ajuda fonamentalment a la formació integral de sacerdots i seminaristes de la Pontifícia Universitat de la Santa Creu (PUSC), de les Facultats d’Estudis Eclesiàstics de la Universitat de Navarra (UNAV) i dels Col·legis Eclesiàstics Internacionals Seus Sapientiae i Bidasoa. La seva intervenció ens va estimular a resar més per a què els sacerdots siguin sants.

I la tercera part de la Jornada Familiar de Cooperadors de l’Opus Dei va consistir en un agradable aperitiu que ens va permetre dialogar directament amb els ponents, els assistents i gaudir de la terrassa, del sol i de la vista de Barcelona a vista d’dron.

Isabel Hernández Esteban

El 17 de novembre de 2017, a les 7 de la tarda, es va celebrar l’Eucaristia en sufragi de l’ànima de José María, sacerdot, presidida pel postulador de la Causa dels sants, D. José Carlos Martín de la Hoz i concelebrada amb el rector de Montalegre Mn. Xavier Argelich i Mn. Ferran Blasi.

En l’homilia, el postulador amb energia i simpatia ens parlà de les virtuts del Servent de Déu, José María, sacerdot, del qual ha destacat el seu sentit comú i el seu bon humor ja que va recordar allò que va dir: “Ni amb 450 anys de vida arribarem a ser sants”. D. José Carlos Martín va referir que “Primer de tot, si volem ser sants, hem de desanimar-nos, després hem de sentir que no són nostres les forces que tenim, i que per això hem d’aprendre a ser sants … Deixar que la navegació de la nostra vida la condueixin l’Esperit Sant, la primacia de la gràcia, l’obediència i la nostra col·laboració … Només es pot arribar a ser sant amb els mitjans sobrenaturals doncs sols ¡no anem ni a la cantonada! … Hem de cedir al realisme sobrenatural com ho feia José María, sacerdot … amb quina força prenia el copó per a la benedicció del Santíssim, la consagració i en repartir la comunió … Sense l’abraçada amb Jesús la santedat és impossible. I com deia el servent de Déu José María, sacerdot, Si volem fruits apostòlics, vocacions “Hem de dir a Jesús que no ens tracti com a sants sinó com febles”. Finalment, va afegir que “Els sants són eternament agraïts pel que hem d’escriure els favors que rebem per poder que sigui declarat Venerable”.

D. José Carlos Martin de la Hoz, un cop acabada la celebració es va dirigir amb els celebrants i els fidels a la Capella del Santíssim on reposen les restes de D. José María, sacerdot, des del 11 de novembre de 2011 i va resar un respons, aspergint aigua beneïda al sepulcre.

Ja a la sagristia, va signar una petició en el Quadern d’Intencions a José María Hernández Garnica que es va iniciar al mes de juny de 2016.

Altres dades de la celebració

La data escollida per a la celebració eucarística del 17 de novembre de 2017 és perquè coincideix amb la data de naixement del Servent de Déu. La sobrietat del mes de novembre, mes en què l’Església el dedica als difunts, només es va trencar amb un petit centre de flors que es va col·locar en un costat del sepulcre de José María Hernández Garnica. La nau central del temple de Montalegre es va omplir de fidels. Mn. Joan Juventeny, va dirigir la cerimònia i els cants, acompanyat a l’òrgan pel Sr. Pep Masabeu, l’organista de la Casa. Col·laboradors habituals van llegir les lectures i les pregàries. I tots -sense dubte- li demanem a José María, sacerdot. aquelles peticions més personals.

Isabel Hernández Esteban