En el matí del dimarts del 13 d’abril de 2021, abans d’iniciar el sant rosari, la nostra col·laboradora Isabelita Hernández es va referir, com en anteriors sessions, al sant del dia.
L’Església celebra a sant Martí I, va ser el Papa núm. 74 de l’Església catòlica entre els anys 649-655, venerat com a sant per l’Església catòlica, així com també per l’Església ortodoxa. A Constantinopla va ser jutjat dels càrrecs d’heretgia i enemic de l’Estat (fets que no eren certs) sent condemnat a mort. Després de tres mesos de presó, l’emperador li va commutar la pena de mort per la d’exili a Crimea, on va arribar en una situació física tan deplorable deguda al maltractament patit des de la seva detenció que va morir. Per aquest motiu se’l considera màrtir.
A ell li encomanem la salut dels malalts de la pandèmia i tots els altres malalts, a més de les nostres intencions particulars i les intencions de el Sant Pare actual.
Contemplarem, sent dimarts els MISTERIS DE DOLOR
El Papa Francisco en el discurs precedent a la benedicció Urbi et orbi del Diumenge de Resurrecció, el 4 d’abril passat, va dedicar unes paraules als nombrosos problemes que agreugen la humanitat, entre ells la pandèmia, les guerres, la cursa armamentista, etc.
Per això, en cada misteri, invocarem un resum d’aquestes peticions i preocupacions de el Sant Pare.
Per al primer misteri, L’oració i agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní, el papa Francesc diu: “La pandèmia encara està en ple curs, la crisi social i econòmica és molt greu, especialment per als més pobres; i malgrat tot -i és escandalós- els conflictes armats no cessen i els arsenals militars es reforcen”.
Per al segon misteri, La flagel·lació de Jesús, el papa Francesc diu: “Déu Pare ha ressuscitat el seu Fill Jesús perquè va complir plenament la seva voluntat de salvació: assumir la nostra feblesa, les nostres malalties, la nostra mateixa mort; patir els nostres dolors, va portar el pes de les nostres iniquitats. Per això Déu Pare l’ha exalçat i ara Jesucrist viu per sempre, és el Senyor “.
Per al tercer misteri, La coronació d’espines de Nostre Senyor, el papa Francesc diu: “Que el Senyor doni consol i sostingui les fatigues dels metges i infermers. Totes les persones, especialment les més fràgils, necessiten assistència i tenen dret a accedir als tractaments necessaris “.
Per al quart misteri, Jesús amb la Creu a coll, el papa Francesc diu: “Que el Senyor inspiri l’acció de les autoritats públiques perquè tots, especialment les famílies més necessitades, rebin l’ajuda imprescindible per a un suport adequat. Malauradament, la pandèmia ha augmentat dramàticament el nombre de pobres i la desesperació de milers de persones “.
Per al cinquè misteri, La crucifixió i mort de nostre Senyor, el papa Francesc diu: “A la llum del Senyor ressuscitat, els nostres sofriments es transfiguren. On hi havia mort ara hi ha vida; on hi havia dol ara hi ha consol. A l’abraçar la Creu, Jesús ha donat sentit als nostres sofriments. I ara resem perquè els efectes beneficiosos d’aquesta curació s’estenguin a tot el món “.
SETÈ COMENTARI DEL CATECISME DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA: ORACIÓ DEL PARENOSTRE.
Breu introducció
La pregària del Parenostre és l’oració universal dels cristians, que ens va ensenyar el mateix Jesús. I amb les mateixes paraules l’anem repetint al llarg dels segles i anys, i que així sigui.
S’hi plasma la filiació divina, per la qual ens dirigim al Pare Déu com FILLS, engendrats pel mateix Crist, ni biològics ni adoptats: engendrats.
El compendi de l’Església Catòlica, li dedica una secció sencera, dels punts 578 a 598, de la segona de la Quarta Part dedicada a l’Oració cristiana. En el Catecisme els ensenyaments són més amplis.
Si l’Església Universal ens ofereix molts ensenyaments sobre aquesta pregària, hem d’entendre que és una oració molt important per a nosaltres els cristians i per al creixement i preservació de l’Església.
L’Oració
Abans d’iniciar el desenvolupament teològic del Parenostre, el Compendi ens explica què és l’Oració en general, la Revelació divina de l’oració. El model d’oració en l’Antic Testament, des de Moisès, els profetes i la importància dels Salms, fins arribar a Jesucrist en el qual l’oració revelada es realitza en el mateix Jesucrist. Un cop conclosa la redempció, ens ensenya l’oració en el temps de l’Església, les expressions de l’oració, el combat personal i de vida interior per resar.
Jesús ens va ensenyar el Parenostre, però també ens va ensenyar a pregar, tal com ho relaten molts fets de l’Evangeli … Es va retirar a pregar.
El Parenostre
A Terra Santa, a Jerusalem, prop de la Muntanya de les Oliveres, trobem l’Església crida del Pater Noster, situada en el lloc on Jesús va ensenyar als seus deixebles aquesta oració. En l’atri i jardí, les parets estan cobertes de murals de rajoles, allà es pot llegir el Parenostre en moltíssims idiomes del món, per descomptat està en espanyol, català, altres derivats llatins, i en basc. És molt emocionant llegir el Parenostre en la teva llengua materna, tothom el busca.
El Compendi
Destacaré alguns punts
Punt 579. Diu: És el resum de tot l’Evangeli; És la més perfecta de totes les oracions; recull en forma d’oració, el contingut essencial de l’Evangeli.
Punt 580. Diu: Es diu l’Oració del Senyor, perquè ens la va ensenyar el mateix Jesús.
Punt 582. Diu: Mitjançant el Parenostre ens acostem a Déu Pare amb plena confiança, ens introdueix en la presència del Pare, i fa de nosaltres fills de Déu, podem resar-lo amb la certesa de ser estimats i escoltats.
Punt 584. Diu: Al dir NOSTRE expressa una relació amb Déu totalment nova i Ell és el nostre Déu ara i per sempre. En Crist, nosaltres som el seu poble, i Déu és nostre Pare.
Punt 585. Diu: Resar al nostre Pare, és resar amb tots els homes en favor de tota la humanitat perquè coneguin a l’únic i veritable Déu i es reuneixin en la unitat.
Tornant a Jerusalem, se sap que és el lloc del món on la intensitat de l’oració a Déu Pare és extrema perquè allà tots els seus habitants resen i els visitants i pelegrins també: els cristians catòlics, ortodoxos, coptes, armenis i quan hi ha peregrinacions tots els milers de visitants, els cristians protestants, entre d’altres. També resen a Déu Pare, la comunitat musulmana, i per descomptat els jueus.
Les peticions de el Parenostre: Són set
El més senzill de el Parenostre són les peticions perquè al resar-lo les pronunciem repetidament. Els punts són del 587 al 598.
Les tres primeres són peticions teologals i les quatre restants són peticions de misericòrdia i d’esperança.
Analitzem els continguts del Parenostre:
L’expressió Que esteu en el cel no indica un lloc sinó una manera de ser, Déu està més enllà, és la Majestat i la santedat.
Sigui Santificat el vostre nom, és una lloança, Nom que va ser revelat a Moisès i ha volgut que el seu poble li fos consagrat. És una crida a la santedat de tots i al fet que el Nom de Déu sigui conegut i beneït.
Vingui a nosaltres el vostre regne, no només significa el retorn de Crist en la Glòria, sinó a més que l’Església demana que el Regne de Déu creixi aquí, gràcies a la santedat dels homes en l’Esperit.
Facis la vostra voluntat aquí a la terra com es fa en el cel, la voluntat del Pare és que tots els homes se salvin, li demanem que uneixi la nostra voluntat a la voluntat del seu Fill Jesucrist, com ho va fer la Santíssima Verge i els sants.
El nostre pa de cada dia…, li demanem el suport necessari per a la nostra subsistència. Amb això demanem també la gràcia en l’obrar perquè amb justícia sapiguem tots satisfer les necessitats dels altres. A més, demanem, saciar la fam de la Paraula de Déu, de l’Eucaristia i de l’Esperit Sant, ja que no només de pa viu l’home.
Perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors, li demanem que ens perdoni perquè ens reconeixem pecadors, i que per mitjà dels sagraments obtinguem la redempció. Però per a això, haurem d’haver perdonat nosaltres abans.
No ens deixis caure en la temptació, aquí demanem a l’Esperit Sant poder discernir entre la prova que ens fa créixer en el bé o la temptació que ens pot fer pecar, així com ser temptat i consentir.
I lliura’ns del Mal, Crist va vèncer a Satanàs, però nosaltres preguem perquè la família humana sigui alliberada del diable i les seves obres, ja que el Maligne existeix, no fa vacances.
Amén, acaba així la pregària i la arrodonim: Que així sigui el que conté l’oració.
Acabem amb l’Oració per a la fi de la Pandèmia del papa Francesc:
Oh Maria, tu resplendeixes sempre en el nostre camí com un signe de salvació i esperança. A tu ens encomanem, Salut dels malalts, que a el peu de la creu vas ser associada a el dolor de Jesús, mantenint ferma la teva fe.
Tu, Salvació de el poble romà, saps el què necessitem i estem segurs que el concediràs perquè, com a Canà de Galilea, tornin l’alegria i la festa després d’aquesta prova.
Ajuda’ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i fer el que Jesús ens dirà, Ell que va prendre el nostre sofriment sobre si mateix i es va carregar dels nostres dolors per guiar-nos a través de la creu, a l’alegria de la resurrecció . Amén.
Sota la teva empara ens acollim, Santa Mare de Déu, no menyspreïs les nostres súpliques a les necessitats, sinó que deslliureu-nos de perills, Verge gloriosa i beneïda.
Tindrem un nou comentari el SEGON DIMARTS DEL MES DE MAIG, EL 11 DE MAIG 2021, el qual tractarà de la FAMÍLIA.
Comunicació Montalegre
En la nostra església ha suposat que el temple sigui un mar de plàstic, per evitar que el mobiliari del temple es perjudiqui més. Les grades de tots dos costats i la primera part de la nau central estan cobertes de grans lones de plàstic que al seu torn hauran de netejar-se per tornar-se a utilitzar-se. Sorprèn a l’entrar veure l’altar major cobert de roba blanca, i la majoria dels bancs coberts d’un color fosc com el mar que rugeix en plena tempesta. I sobretot més fosca per la falta de llum natural.
