Noticies de Montalegre

 Després del pont de Tots Sants, i molt probablement ja celebrades les eleccions autonòmiques a Catalunya, el Sant Pare vindrà a Espanya. Arribarà a Barcelona procedent de Galícia. Aquell dia la nostra ciutat estarà preparada per rebre’l com si estigués a casa. Ja fa mesos que moltes persones estan treballant-hi perquè això sigui quelcom més que una declaració de bones intencions.  Ens ve a la memòria, amb molta facilitat, la V Trobada de les Famílies  a València on vam estar tan a prop d’ell més d’un milió de persones. Tot va anar estupendo. Ara la nostra ciutat també sabrà rebre’l amb tota la dignitat i amor que mereix.

 L’itinerari està pendent de confirmació oficial, no obstant s’ha fet públic el següent trajecte, el qual en els dies més pròxims a l’arribada s’anirà concretant i ampliant amb més dades:

Dissabte, 6 de novembre

21:00 Arribada del Papa a l’aeroport d’El Prat, procedent de Santiago de Compostel·la.

21:45 Arribada a l’Arquebisbat de Barcelona, on el Papa passarà la nit.

Diumenge, 7 de novembre

09:15 Trasllat en papamòbil al temple de la Sagrada Família.

10:00 Santa Missa. A l’inici de la Missa, el Cardenal Arquebisbe de Barcelona pronunciarà unes paraules de salutació al Sant Pare.

12:00 Res de l’Àngelus a la façana del Naixement, del temple de la Sagrada Família.

13:00 Dinar a l’Arquebisbat amb l’episcopat i el seguici papal.

17:15 Visita a l’Institut Nen Déu.

18:30 Cerimònia de comiat oficial a l’aeroport d’El Prat.

19:15 Sortida cap a Roma.

¿Podríem plantejar-nos ja què farem aquells dies? ¿En quina activitat participarem? ¿En quin lloc del recorregut hi seré per saludar-lo? Pot ser és massa aviat pensar en això perquè encara som en temps de vacances i ens pot semblar que queda molt lluny la tardor. No obstant el que sí podem fer a partir d’ara és  encomanar el viatge perquè doni molts fruits apostòlics i reservar en l’agenda aquells dos dies per donar la benvinguda al cap visible de l’Esglèsia Catòlica.

 Isabel Hernández Esteban

En versió original A passo d’uomo, Recuerdos y Reflexiones, és una visió privilegiada de molts esdeveniments viscuts al costat de l’estimat Sant Pare Joan Pau II al llarg del 22 anys en el que Joaquin Navarro Valls ha estat de portantveu del Vaticà, entre els anys 1984 al 2005, i posteriorment 15 mesos més amb el Sant Pare Benet XVI.

 L’acte es va celebrar, al vespre del 17 d’agost, en els jardins de Can Vilumara, en Cabrils, població costera del Maresme (Barcelona), al qual van assistir més de tres-centes persones, i va ser presentat per la Sra.  Fina Montuenga.

 El Sr. Navarro va referir que aquest llibre no era el llibre que tothom espera, perquè hauria de tancar-se durant un any i mig i repassar tots els seus arxius. Tampoc ha estat un llibre escrit com habitualment s’escriuen els llibres, és a dir, amb una estructura prèviament pensada,  sinó que és un llibre de records, mirant els fets del passat,  reflexionant-los de cara al futur.

A continuació va explicar alguns temes del llibre com l’inautenticitat amb un mateix, problema que poden tenir alguns personatges públics que viuen del resultat de la seva pròpia imatge; també de la nova visió i ús de la drogoaddicció. O de personatges tan coneguts com Mijaiíl Gorvachov o la Madre Teresa de Calcuta, entre d’altres. No obstant, la majoria dels assistents el que estava esperant era que parlés de Joan Pau II així que totes les preguntes van anar en aquella direcció i el conferenciant fent broma va dir “ja sabia que en el torn de preguntes no es parlaria del meu llibre….”

 Del pontificat de Joan Pau II va referir moltes anècdotes com a cap d’estat, com per exemple, quan el Cardenal Cassaroli i el propi periodista van entrar per  primera vegada al Kremlin, no tenint gaire clar si anaven a sortir… i van saludar a Gorvachov, el qual els hi va dir que la seva àvia l’havia batejat de petit; o  be el primer viatge del Sant Pare a Polònia, cosa que va ser el primer detonant per a la caiguda del mur. També va destacar la vida mortificada del Sant Pare, però sempre, sempre, amb bon humor i amb un afany apostòlic fins als darrers moments de la seva vida.

 Ens va commoure a l’explicar com pregava Joan Pau II per totes les peticions que ell rebia. Havia ordenat als seus secretaris que les cartes adreçades a ell que no es perdessin, i que li preparessin una nota amb el país de procedència, el nom, i la petició. Així ell en el reclinatori del seu oratori posava totes les notes i una a una les anava encomanant, cada dia.

 L’acte va durar més de dues hores, al final del qual el Sr. Navarro va projectar un seguit de fotografies entranyables, fetes per ell mateix, de les excursions que feien a la muntanya. Era habitual que es trobessin altres excursionistes, ciclistes, famílies que treballaven en el camp, a tots els saludava i es deixava fer fotos. Les imatges anaven avançant segons l’edat del Sant Pare, variava el paisatge, variava alguna vestimenta, però Joan Pau II en els seus camins sempre resava el rosari (quants?), s’aturava pensatiu i per descomptat llegia; aquí, amb simpatia, Joaquin Navarro Valls indicava als assistents el protagonisme d’una motxilla, (que el Sr. Navarro portava en les excursions) sempre plena de llibres que pel camí llegiria el Sant Pare.

 Al final de l’acte la Sra. Vallet va oferir un xeflis refrescant, mentre el conferenciant va signar i dedicar amb molt d’afecte els llibres, tot plegat una tarda d’estiu inoblidable.

 Isabel Hernández Esteban

En les darreres setmanes diversos mitjans de comunicació digital, televisius i d’altres formats, han anunciat el contingut del viatge del Sant Pare a Espanya. Pel que fa a l’estada a Barcelona, a la qual arribarà el vespre del dia 6 de novembre,  ja sabem que el dia 7 de novembre celebrarà la Dedicació al Temple Expiatori de la Sagrada Família i la Santa Missa, les 10 del matí;  l’Ángelus serà a la façana del Naixement, entre les celebracions més importants.

 No obstant, com es tracta d’un viatge apostòlic, tots els fidels cristians hem de preparar-nos per tal que aquest viatge doni fruits . En aquest sentit, l’Arquebisbat de Barcelona ha editat un llibret que recull un seguit de catequesis: Amb el Papa, a la Sagrada Família. Set catequesis . Amb una breu presentació, Lluís Martinez  Sistach, Cardenal–Arquebisbe de Barcelona, el 15 de juny d’enguany ens convidava a treballar aquests continguts per entendre una mica més el significat d’aquest viatge.

 Les tres primeres catequesis són del propi Sant Pare Benet XVI, estretes de tres Audiències  generals celebrades a Roma, les quals van ser publicades en aquell moment a l’Observatore Romano; són una semblança a Sant Pere Apòstol.

Les dues següents ens apropen a Antoni Gaudi, i presenten l’itinerari de fe d’un home de Déu, fins arribar a un artista compromès amb el seu temps. Ell mateix deia : Tot allò que he fet ha depès de les circumstàncies, si eren favorables, per encomanar-m’hi, i si eren adverses, per lluitar-hi; sempre serveixen; són la manifestació de la Providència.

 Les dues finals, estan dedicades a la Sagrada Família. Per una banda, el temple com altar, casa i testimoni de fe; l’altra, es refereix, a la sagrada família de Natzaret, tot destacant unes paraules del Sant Pare sobre el matrimoni com a primera pedra de la societat: El “sí” personal i recíproc de l’home i de la dona obre l’espai per al futur, per a l’autèntica humanitat de cadascú, i al mateix temps està destinat al do d’una nova vida.

 Isabel Hernández Esteban

L’Arquebisbat de Barcelona ha començat a editar material per tal de preparar-nos davant l’esdeveniment més important dels darrers anys a la nostra ciutat, entre d’altres,  la pregària pel Sant Pare.  Es pot trobar en format de punt de llibre i en la contraportada del llibret de catequesis que també ha promogut per l’ocasió.

Déu i Pare nostre,

feu reposar

el vostre bondadós esguard

sobre l’Església de Barcelona:

beneïu-la amb la rosada

de la vostra gràcia

perquè es prepari espiritualment

per acollir la visita apostòlica

del Papa Benet XVI.

Això ens mou ara

a pregar per ell amb afecte filial.

Sigueu sempre amb ell, Senyor.

Així com Maria, Mare del vostre Fill.

Guardeu tothora

la seva vida i la seva salut.

Concediu-li la fermesa

que vau donar a l’apòstol Pere

perquè confirmi en tots nosaltres

la fe que ens salva.

Amb el nostre Sant Pare,

feu que assaborim

la novetat constant de l’Evangeli.

Amb ell, feu-nos estimar

la santa Mare Església,

casal de comunió,

de misericòrdia i de perdó.

Feu que, com ell,

reconeguem la veu de Crist

més enllà de qualsevol altra veu,

ja que només el vostre Fill

té paraules de vida eterna.

Ell, que viu i regna

pels segles dels segles. Amén.

Mn. Javier Palos de la Delegació de la Prelatura de l’Opus Dei va presidir la celebració i va recordar de Sant Josepmaria el seu lliurament incondicional a fer la voluntat de Déu.

 Mn. José Calos Martin de la Hoz, presenta el primer llibre dedicat al Servent de Déu.

 El dia 20 de maig a l’empara de l’Església de Santa Maria de Montalegre, es va fer la presentació del llibre Obrint Horitzons, amb la pretensió solament de ser una semblança del servent de Déu José Maria Hernández Garnica. L’acte havia de celebrar-se en la sala polivalent de l’església, però atesa l’acollida que va produir la promoció de l’acte es va realitzar en una de les aules de la Facultat de Comunicació de la Universitat Blanquerna, molt a prop de l’església.

 L’acte el va presentar la Sra. Pilar Álvarez. A continuació, el rector de l’església, Mn. Perarnau, va referir els sants d’altar que havien estat en aquell entorn de la Casa de la Caritat, com Santa Joaquima Madrona que morí heroicament, i Sant Josepmaria Escrivà a l’any 1972, tot recordant que el cel està ple de sants, però considerant que el poble de Déu pressiona, l’església certifica aquesta santedat només d’alguns, com és el cas que es pretén de José Hernández Garnica, anomenat, “El Chiqui”. 

L’autor d’Obrint Horitzons va confessar que ja porta escrits més de 300 folis sobre la vida d’aquest servent de Déu, per a una futura biografia. En la seva exposició plena d’anècdotes i en un to molt amè va destacar que era difícil resumir la vida de un sant, ja que en José Maria es donaven dos aspectes, era una mescla del sentit sobrenatural y del sentit comú en tot, i l’exercitava cada dia. Deia (quan quelcom no sortia) “Això no marxa, però te que marxar…”; sempre creia que la solució ve trencant per dalt.

 El Mn. José Martín va insistir que hem de tenir ocupats  als sants i posar-los  a prova, i sobre tot demanar-los coses  sempre: Tu resa que passen coses. Actualment dirigeix l’Oficina de les Causes dels Sants de l’Opus Dei en Espanya i és Postulador de diverses causes.

 El llibre, editat per l’Església de Santa Maria de Montalegre, estava a la venda en castellà i en català; també es va poder adquirir el documental, en versió DVD, que resumeix la vida del servent de Déu. Els nombrosos assistents van poder agafar estampes i fulls d’informació sobre la web, blog i direcció de correu pera obtenir més informació.

 Isabel Hernández Esteban

Fotos de l’acte de presentació del llibre

Iniciat ja el temps de pasqua i d’alegria el pintor restaurador Sr. Antoni Luque està realitzant la restauració d’alguns elements antics de la decoració de l’església, prosseguint els seus treballs que havia començat al llarg del mes de març. Prèviament, per tal d’ajustar-se a la pròpia història del temple, es van estudiar unes fotografíes antigues que es conserven a l’arxiu, i es va observar que sota grada hi van haver representats uns ocells que es van identificar com paons.

La restauració es farà a les dues sota grades. Poden veure ( a la fotografia de l’esquerra) al Sr. Luque en plena activitat. L’apropament a la superfície de la paret s’ha fet imprescindible per tal de netejar, dibuixar i pintar amb detall les figures dels paons i així representar la majestuositat i la bellesa d’aquests ocells, i dels adornaments de les sanefes.

Un cop acabat el treball finíssim de l’artista, també es pot observar que el color verd aigua que predominava en la nau central va desapareixent, passant a altres colors més adequats a una església amb molts anys d’història.
El Pavo Cristatus.

Aquest tipus d’ocell és de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels fasiànids, sent el seu nom en llatí Pavo Cristatus, actualment és molt comú, utilitzat per l’ornamentació degut a les seves plomes de colors, i per l’assaboriment culinari. No obstant en la historia de l’art la representació d’aquest animal te una trajectòria molt llarga com a símbol.

És un símbol solar, degut a la seva fantàstica cua oberta en forma de roda. En el Llibre dels Morts tibetà serveix com a tron a Amitabha o Amida, símbol de la immortalitat. En la Grècia Clàssica el paó era l’au de la deïtat Hera, i quan se la representa seduint a Zeus, se la sol acompanyar del paó.

Pel que fa a la iconografia cristiana és el símbol de la resurrecció de Crist, i, mitjançant aquesta, de la resurrecció de l’ànima. També això va contribuir a que es pensés que la carn del paó fos incorruptible. Ja des dels inicis del cristianisme, en les catacumbes, es podien trovar pintures d’aquests ocells.

Però també se li han assignat alguns significats menys elevats. Es representa com a símbol de vanitat fruit de la combinació de la seva breu bellesa i l’escassa vivacitat, en contrast amb la seva majestuositat.

Isabel Hernández Esteban

El Mestre Pintor, senyor Antonio Luque que ja va col·laborar desinteressadament en la rehabilitació de les sanefes de tot el voltant de la nau central, entre d’altres espais, a l’any passat, ha tornat a l’església per aquesta nova fase de rehabilitació artística del temple Enguany ha iniciat els seus treballs al llarg del mes de març, també enfilat a les bastides. Rehabilitarà els arcs deles portes, i si tot va be, els triangles verds que hi ha sobre els arcs que aguanten les grades.

En aquests dies de finals de la quaresma i de la Setmana Santa els feligresos hauran pogut observar com avancen els treballs, els quals no tenen data de finalització, no obstant es preveu que potser acabaran a finals del mes d’abril.

Es pot observar en les fotografíes que corresponen a la porta que dóna al carrer Valldonzella, el procés de restauració, a la banda esquerra la neteja de la superfície, i a la dreta un cop ja pintat, mantenint la unitat de colors, respecte la darrera rehabilitació.

En el mateix sentit, i a sobre de la porta que dóna al Pati Puig i que sol estar tancada, també ja es pot observar que s’han acabat els treballs, destacant com fins ara no s’havien vist, els dibuixos dels arcs en consonància amb totes les sanefes de la nau central.

En tot moment les celebracions i les activitats de l’església s’han celebrat amb tota normalitat.

En una recent visita del Vicari de l’Opus Dei, Dr. Antoni Pujals, en ocasió de la celebració de la missa en sufragi de l’ànima de D. Álvaro del Portillo, el Rector, Mn. Francesc Perarnau, li va explicar el desenvolupament del projecte de la rehabilitació artística de l’església, el qual s’espera que tingui una nova fase l’any vinent.

Isabel Hernández Esteban

El dia 23 de març de 2010 a les 19.00 hores es va celebrar a Montalegre la missa en sufragi per l’ànima del primer successor de Sant Josepmaria com a prelat de l’Opus Dei. Va ser una missa concelebrada per quatre mossens, que va presidir el Dr. Antoni Pujals, Vicari de l’Opus Dei a Catalunya, a qui van acompanyar el Rector de l’església, Mn. Francesc Perarnau, Mn. Xavier Argelich i Mn. Manel Mallol. El Mestre de cerimònies va ser, com és habitual en aquestes celebracions, Mn. Joan Juventeny.

A l’inici de la santa missa, el Dr. Pujals va dir que la celebraven amb el desig d’agrair a D. Álvaro tot el que va fer per nosaltres, per l’Església i per l’Opus Dei, convidant-nos a participar amb pietat. Aleshores, l’església ja s’havia emplenat de gom a gom.

En el 16 aniversari del traspàs de D. Álvaro, el qual es va produir a poques hores de tornar del viatge a Terra Santa, el Dr. Pujals va recordar en l’homilia un sentiment de molt generalitzat, és a dir, que aquestes oracions són més fructuoses per a nosaltres que per a ell, ja que ell és al cel i ell ens correspon ajudant-nos.

A les portes de la Setmana Santa, hem d’acompanyar a Jesús a la creu i en la seva resurrecció gloriosa, traient d’això el màxim profit per a la nostra ànima. Segur que Jesús ens demanarà a cadascun alguna cosa, i hem de saber respondre amb generositat, i no deixar-lo com molts dels seus deixebles ho van fer en el moment més difícil.

El Vicari de l’Opus Dei va recordar que estàvem immersos en l’Any Sacerdotal instituït pel Sant Pare Benet XVI i que no es tractava només de l’any pel be de les vocacions sacerdotals sinó també per l’ànima sacerdotal de tots els cristians, la qual l’hem rebut pel baptisme.

D. Álvaro havia parlat i predicat molt sobre el sacerdoci comú, una característica de l’Opus Dei, del sentit de la doctrina cristiana i de la nostra vida. Va recordar també que Sant Josepmaria deia d’ell que era un fill fidelíssim i que havia posat moltes vegades la seva esquena perquè a ell no el peguessin, tot demanant que l’imitéssim sobre tot en la fidelitat, i amb un somriure, doncs la seva il·lusió era sempre fer la voluntat de Déu.

Per últim, el Dr. Pujals va dir a tots els presents, però també per tal de que féssim saber, que hem d’estimar la missa ja què és a on trobarem la força que necessitem.

La celebració va finalitzar amb el Cant del Virolai a la Mare de Déu, demanant-li que ens ajudi a respondre a Jesús amb fidelitat, tot suggerint l’ús de l’estampa de D. Álvaro.

Isabel Hernández Esteban