Un text per recordar sempre, l’homilia del Sant Pare a Barcelona

The Holy See
 
Search
riga
CONSAGRACIÓN DE LA IGLESIA DE LA SAGRADA FAMILIA Y DEL ALTAR

HOMILÍA DEL SANTO PADRE BENEDICTO XVI

Barcelona
Domingo 7 de noviembre de 2010

En catalán:

Estimats germans i germanes en el Senyor:

«La diada d’avui és santa, dedicada a Déu, nostre Senyor; no us entristiu ni ploreu… El goig del Senyor sarà la vostra força» (Ne 8, 9-11). Amb aquestes paraules de la primera lectura que hem proclamat vull saludar-vos a tots els qui us trobeu aquí presents participant en aquesta celebració. Adreço una salutació afectuosa a Ses Majestats els Reis d’Espanya, que han volgut acompanyar-nos cordialment. La meva salutació agraïda al Senyor Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe de Barcelona, per les seves paraules de benvinguda i la seva invitació a dedicar aquesta Església de la Sagrada Família, suma admirable de tècnica, d’art i de fe. Saludo també al Cardenal Ricard Maria Carles Gordó, Arquebisbe emèrit de Barcelona, als altres Senyors Cardenals i Germans en l’Episcopat, especialment, al Bisbe auxiliar d’aquesta Església particular, com també als nombrosos sacerdots, diaques, seminaristes, religiosos i fidels que participen en aquesta solemne cerimònia. També adreço la meva deferent salutació a totes les Autoritats Nacionals, Autonòmiques i Locals, com també als membres d’altres comunitats cristianes, que s’han unit al nostre goig i a la nostra lloança agraïda a Déu.

[Amadísimos Hermanos y Hermanas en el Señor:

«Hoy es un día consagrado a nuestro Dios; no hagáis duelo ni lloréis… El gozo en el Señor es vuestra fortaleza» (Neh 8,9-11). Con estas palabras de la primera lectura que hemos proclamado quiero saludaros a todos los que estáis aquí presentes participando en esta celebración. Dirijo un afectuoso saludo a Sus Majestades los Reyes de España, que han querido cordialmente acompañarnos. Vaya mi saludo agradecido al Señor Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arzobispo de Barcelona, por sus palabras de bienvenida y su invitación para la dedicación de esta Iglesia de la Sagrada Familia, admirable suma de técnica, de arte y de fe. Saludo igualmente al Cardenal Ricardo María Carles Gordó, Arzobispo emérito de Barcelona, a los demás Señores Cardenales y Hermanos en el Episcopado, en especial, al Obispo auxiliar de esta Iglesia particular, así como a los numerosos sacerdotes, diáconos, seminaristas, religiosos y fieles que participan en esta solemne ceremonia. Asimismo, dirijo mi deferente saludo a las Autoridades Nacionales, Autonómicas y Locales, así como a los miembros de otras comunidades cristianas, que se unen a nuestra alegría y alabanza agradecida a Dios.]

Este día es un punto significativo en una larga historia de ilusión, de trabajo y de generosidad, que dura más de un siglo. En estos momentos, quisiera recordar a todos y a cada uno de los que han hecho posible el gozo que a todos nos embarga hoy, desde los promotores hasta los ejecutores de la obra; desde los arquitectos y albañiles de la misma, a todos aquellos que han ofrecido, de una u otra forma, su inestimable aportación para hacer posible la progresión de este edificio. Y recordamos, sobre todo, al que fue alma y artífice de este proyecto: a Antoni Gaudí, arquitecto genial y cristiano consecuente, con la antorcha de su fe ardiendo hasta el término de su vida, vivida en dignidad y austeridad absoluta. Este acto es también, de algún modo, el punto cumbre y la desembocadura de una historia de esta tierra catalana que, sobre todo desde finales del siglo XIX, dio una pléyade de santos y de fundadores, de mártires y de poetas cristianos. Historia de santidad, de creación artística y poética, nacidas de la fe, que hoy recogemos y presentamos como ofrenda a Dios en esta Eucaristía.

La alegría que siento de poder presidir esta ceremonia se ha visto incrementada cuando he sabido que este templo, desde sus orígenes, ha estado muy vinculado a la figura de san José. Me ha conmovido especialmente la seguridad con la que Gaudí, ante las innumerables dificultades que tuvo que afrontar, exclamaba lleno de confianza en la divina Providencia: «San José acabará el templo». Por eso ahora, no deja de ser significativo que sea dedicado por un Papa cuyo nombre de pila es José.

¿Qué hacemos al dedicar este templo? En el corazón del mundo, ante la mirada de Dios y de los hombres, en un humilde y gozoso acto de fe, levantamos una inmensa mole de materia, fruto de la naturaleza y de un inconmensurable esfuerzo de la inteligencia humana, constructora de esta obra de arte. Ella es un signo visible del Dios invisible, a cuya gloria se alzan estas torres, saetas que apuntan al absoluto de la luz y de Aquel que es la Luz, la Altura y la Belleza misma.

En este recinto, Gaudí quiso unir la inspiración que le llegaba de los tres grandes libros en los que se alimentaba como hombre, como creyente y como arquitecto: el libro de la naturaleza, el libro de la Sagrada Escritura y el libro de la Liturgia. Así unió la realidad del mundo y la historia de la salvación, tal como nos es narrada en la Biblia y actualizada en la Liturgia. Introdujo piedras, árboles y vida humana dentro del templo, para que toda la creación convergiera en la alabanza divina, pero al mismo tiempo sacó los retablos afuera, para poner ante los hombres el misterio de Dios revelado en el nacimiento, pasión, muerte y resurrección de Jesucristo. De este modo, colaboró genialmente a la edificación de la conciencia humana anclada en el mundo, abierta a Dios, iluminada y santificada por Cristo. E hizo algo que es una de las tareas más importantes hoy: superar la escisión entre conciencia humana y conciencia cristiana, entre existencia en este mundo temporal y apertura a una vida eterna, entre belleza de las cosas y Dios como Belleza. Esto lo realizó Antoni Gaudí no con palabras sino con piedras, trazos, planos y cumbres. Y es que la belleza es la gran necesidad del hombre; es la raíz de la que brota el tronco de nuestra paz y los frutos de nuestra esperanza. La belleza es también reveladora de Dios porque, como Él, la obra bella es pura gratuidad, invita a la libertad y arranca del egoísmo.

Hemos dedicado este espacio sagrado a Dios, que se nos ha revelado y entregado en Cristo para ser definitivamente Dios con los hombres. La Palabra revelada, la humanidad de Cristo y su Iglesia son las tres expresiones máximas de su manifestación y entrega a los hombres. «Mire cada cual cómo construye. Pues nadie puede poner otro cimiento que el ya puesto, que es Jesucristo» (1 Co 3,10-11), dice San Pablo en la segunda lectura. El Señor Jesús es la piedra que soporta el peso del mundo, que mantiene la cohesión de la Iglesia y que recoge en unidad final todas las conquistas de la humanidad. En Él tenemos la Palabra y la presencia de Dios, y de Él recibe la Iglesia su vida, su doctrina y su misión. La Iglesia no tiene consistencia por sí misma; está llamada a ser signo e instrumento  de Cristo, en pura docilidad a su autoridad y en total servicio a su mandato. El único Cristo funda la única Iglesia; Él es la roca sobre la que se cimienta nuestra fe. Apoyados en esa fe, busquemos juntos mostrar al mundo el rostro de Dios, que es amor y el único que puede responder al anhelo de plenitud del hombre. Ésa es la gran tarea, mostrar a todos que Dios es Dios de paz y no de violencia, de libertad y no de coacción, de concordia y no de discordia. En este sentido, pienso que la dedicación de este templo de la Sagrada Familia, en una época en la que el hombre pretende edificar su vida de espaldas a Dios, como si ya no tuviera nada que decirle, resulta un hecho de gran significado. Gaudí, con su obra, nos muestra que Dios es la verdadera medida del hombre. Que el secreto de la auténtica originalidad está, como decía él, en volver al origen que es Dios. Él mismo, abriendo así su espíritu a Dios ha sido capaz de crear en esta ciudad un espacio de belleza, de fe y de esperanza, que lleva al hombre al encuentro con quien es la Verdad y la Belleza misma. Así expresaba el arquitecto sus sentimientos: «Un templo [es] la única cosa digna de representar el sentir de un pueblo, ya que la religión es la cosa más elevada en el hombre».

Esa afirmación de Dios lleva consigo la suprema afirmación y tutela de la dignidad de cada hombre y de todos los hombres: «¿No sabéis que sois templo de Dios?… El templo de Dios es santo: ese templo sois vosotros» (1 Co 3,16-17). He aquí unidas la verdad y dignidad de Dios con la verdad y la dignidad del hombre. Al consagrar el altar de este templo, considerando a Cristo como su fundamento, estamos presentando ante el mundo a Dios que es amigo de los hombres e invitando a los hombres a ser amigos de Dios. Como enseña el caso de Zaqueo, del que se habla en el Evangelio de hoy (cf. Lc 19,1-10), si el hombre deja entrar a Dios en su vida y en su mundo, si deja que Cristo viva en su corazón, no se arrepentirá, sino que experimentará la alegría de compartir su misma vida siendo objeto de su amor infinito.

La iniciativa de este templo se debe a la Asociación de amigos de San José, quienes quisieron dedicarlo a la Sagrada Familia de Nazaret. Desde siempre, el hogar formado por Jesús, María y José ha sido considerado como escuela de amor, oración y trabajo. Los patrocinadores de este templo querían mostrar al mundo el amor, el trabajo y el servicio vividos ante Dios, tal como los vivió la Sagrada Familia de Nazaret. Las condiciones de la vida han cambiado mucho y con ellas se ha avanzado enormemente en ámbitos técnicos, sociales y culturales. No podemos contentarnos con estos progresos. Junto a ellos deben estar siempre los progresos morales, como la atención, protección y ayuda a la familia, ya que el amor generoso e indisoluble de un hombre y una mujer es el marco eficaz y el fundamento de la vida humana en su gestación, en su alumbramiento, en su crecimiento y en su término natural. Sólo donde existen el amor y la fidelidad, nace y perdura la verdadera libertad. Por eso, la Iglesia aboga por adecuadas medidas económicas y sociales para que la mujer encuentre en el hogar y en el trabajo su plena realización; para que el hombre y la mujer que contraen matrimonio y forman una familia sean decididamente apoyados por el Estado; para que se defienda la vida de los hijos como sagrada e inviolable desde el momento de su concepción; para que la natalidad sea dignificada, valorada y apoyada jurídica, social y legislativamente. Por eso, la Iglesia se opone a todas las formas de negación de la vida humana y apoya cuanto promueva el orden natural en el ámbito de la institución familiar.

Al contemplar admirado este recinto santo de asombrosa belleza, con tanta historia de fe, pido a Dios que en esta tierra catalana se multipliquen y consoliden nuevos testimonios de santidad, que presten al mundo el gran servicio que la Iglesia puede y debe prestar a la humanidad: ser icono de la belleza divina, llama ardiente de caridad, cauce para que el mundo crea en Aquel que Dios ha enviado (cf. Jn 6,29).

Queridos hermanos, al dedicar este espléndido templo, suplico igualmente al Señor de nuestras vidas que de este altar, que ahora va a ser ungido con óleo santo y sobre el que se consumará el sacrificio de amor de Cristo, brote un río constante de gracia y caridad sobre esta ciudad de Barcelona y sus gentes, y sobre el mundo entero. Que estas aguas fecundas llenen de fe y vitalidad apostólica a esta Iglesia archidiocesana, a sus pastores y fieles.

En catalán:

Desitjo, finalment, confiar a l’amorosa protecció de la Mare de Déu, Maria Santissima, Rosa d’abril, Mare de la Mercè, tots els aquí presents, i tots aquells que amb paraules i obres, silenci o pregària, han fet possible aquest miracle arquitectònic. Que Ella presenti al seu diví Fill les joies i les penes de tots els qui vinguin en aquest lloc sagrat en el futur, perquè, com prega l’Església en la dedicació dels temples, els pobres trobin misericòrdia, els oprimits assoleixin la llibertat veritable i tots els homes es revesteixin de la dignitat dels fills de Déu. Amén.

[Deseo, finalmente, confiar a la amorosa protección de la Madre de Dios, María Santísima, Rosa de abril, Madre de la Merced, a todos los que estáis aquí, y a todos los que con palabras y obras, silencio u oración, han hecho posible este milagro arquitectónico. Que Ella presente también a su divino Hijo las alegrías y las penas de todos los que lleguen a este lugar sagrado en el futuro, para que, como reza la Iglesia al dedicar los templos, los pobres puedan encontrar misericordia, los oprimidos alcanzar la libertad verdadera y todos los hombres se revistan de la dignidad de hijos de Dios. Amén.]

© Copyright 2010 – Libreria Editrice Vaticana

 

NOVETATS!!! Ampliació de l’itinerari del papamòbil per Barcelona

El recorregut  que el Sant Pare farà al llarg de la ciutat de Barcelona, el dia 7 de novembre d’enguany en el conegut papamòbil, el qual ja fa uns dies que ha arribat a Barcelona en avió, s’ha ampliat pel que fa al retorn després de la celebració de la Dedicació de la Sagrada Família i l’Àngelus.

Recordem que a l’anada sortirà a les 9 hores de l’Arquebisbat, enfilarà la Via Laietana, seguirà per Pau Claris fins al carrer de La Diputació, després tot recte fins el carrer Marina on girarà a l’esquerra, passant per davant de la façana del Naixement de la Basílica de la Sagrada Família, rodejant-la tot al voltant pel carrer Provença, després baixarà pel carrer Sardenya passant per davant de la façana de la Passió i tot girant per l’esquerra del carrer Mallorca, s’aturarà per entrar pel nou accés del temple de la façana de la Glòria, a les 9.30 h del matí.

La novetat està en què s’ha establert el retorn pels mateixos carrers que a l’anada. Un cop acabats els actes a les 12.45 h. sortirà pel carrer Mallorca, per la façana de la Glòria, seguirà per Sardenya amunt, per la façana de la Passió, girarà a la dreta per Provença, baixarà i passarà de nou per la façana del Naixement, seguirà avall el carrer Marina fins al carrer de La Diputació, girarà a l’esquerra en Pau Claris cap a mar, seguirà per Via Laietana, girarà en la Catedral i a les 13 h. ja serà dintre de l’Arquebisbat de nou, on dinarà amb bisbes i preveres convidats, i el seguici papal.

 Serveis Informatius Montalegre

 

Ubicació de les zones per assistir a la Missa del Sant Pare

En aquesta setmana els mitjans de comunicació han pogut fer públic la ubicació dels seients exteriors al voltant de la Sagrada Família per assistir a la celebració de la Dedicació del temple que efectuarà SS Benet XVI el proper 7 de novembre a partir de les 10 h del matí. Es poden observar en el plànol la distribució de les zones per colors:

Vermell, carrer Nàpols.

Marró, interior de la Plaça de la Sagrada Família.

Taronja, carrer Sardenya.

Groc, carrer Marina.

Salmó, Avgda. Gaudí

Verd, carrer Provença.

Serveis Informatius Montalegre

La Dedicació del temple de la Sagrada Família

En els llibres litúrgics la consagració d’un temple a l’oració es troba específicament en la Dedicació, el qual és el terme més adequat ja que solament es consagra a Déu Nostre Senyor en els altars de les esglésies, i en ells es fan a partir del moment de que el temple es dedicat a Ell per sempre. 

Així el Sant Pare iniciarà a les 10 hores del matí del dia 7 de novembre l’acte de la Dedicació, en el qual tots el seus gestos tindran un significat espiritual i concret. Fins arribar a la celebració de l’Eucaristia que tots coneixem, veurem en primer lloc com un grup de delegats que han participat en l’edificació del temple li oferiran a SS Benet XVI l’església, a continuació el Sant Pare  beneirà l’aigua i amb ella aspergirà el poble i després les parets i l’altar. Prosseguirà la proclamació de les lectures i a continuació el Sant Pare farà l’homilia. Seguirà la professió de fe, el “Crec en un Déu”, i el cant de les lletanies dels Sants. 

A partir d’aquest moment començarà específicament la celebració de la Dedicació. Es col·locaran les relíquies d’alguns sants i es resarà una oració de Dedicació amb la qual es farà pales el propòsit de dedicar l’església al Senyor i es demanarà la seva benedicció. A continuació tindrà lloc la unció de l’altar i de les parets de l’església. L’altar esdevindrà així símbol de Crist, i la unció donarà el significat a l’església que es dedicarà del tot i per sempre al culte cristià. Es farà la encensació la qual indica  que la nau de l’església,  per la dedicació, es converteix en casa d’oració. Seguidament es recobrirà l’altar amb les tovalles cosa que indica que es la taula del Senyor, s’adornarà com per una festa i un àpat en el qual els fidels prenen l’aliment diví. I ja, per fi, es produirà la il·luminació de l’altar seguida de la il·luminació de l’església que recorda que “Crist és la Llum que es revela a les nacions”. 

Així s’ha arribarà al punt en el que el Sant Pare celebrarà L’Eucaristia, juntament amb 1100 celebrants, entre bisbes i preveres presents. Aquesta és la part més antiga i més important de tot l’acte, ja que l’Eucaristia consagra l’altar i el lloc de la celebració. 

 La Sagrada Família serà Basílica 

Al mateix temps el Temple Expiatori de la Sagrada Família serà declarat Basílica cosa respon a tota l’obra pensada, dissenyada i treballada per D. Antoni Gaudí. Ell volia que tota la Creació, el cel i la terra, estigués representada en la Sagrada Família. I així es va veient com tots el animals i vegetals hi són representats, però també tots el passatges de la vida de Nostre Senyor Jesucrist, totes les advocacions marianes, totes les diòcesis del món, un temple amb una significació universal i catòlic. Tot això va motivar a que l’arquebisbe cardenal D. Lluís Martinez Sistach demanés a SS Benet XVI  que fos ell qui dediqués el temple a Déu. La Basílica de la Sagrada Família serà sinó l’única església, de les poques esglésies en el món, que tingui cinc naus, ja que el més habitual és que siguin de tres naus.

A l’interior del temple assistiran 6900 persones degudament acreditades, i a l’exterior de tot el voltant del temple 40.000 persones amb seient, els quals veuran la celebració mitjançant pantalles gegants. Es calcula que veuran la transmissió per televisió uns 150 milions de persones de tot el món. A llarg de tot l’acte SS Benet XVI utilitzarà els idiomes català, castellà i llatí. De tot plegat dia darrera dia informa l’Arquebisbat de Barcelona.

 Isabel Hernández Esteban

Itinerari del papamòbil per Barcelona

El dia 6 d’octubre es va fer públic el recorregut  que el Sant Pare farà al llarg de la ciutat de Barcelona, en el conegut papamòbil, el dia 7 de novembre d’enguany, pel matí. Era tota una incògnita perquè es barrejaven diverses possibilitats. Finalment s’ha anunciat que SS Benet XVI sortirà de la Catedral a les 9 hores, tot seguit enfilarà la Via Laietana, seguirà per Pau Claris fins al carrer de La Diputació, després tot recte fins el carrer Marina on girarà a l’esquerra, passant per davant de la façana del Naixement de la Basílica de la Sagrada Família, rodejant-la tot al voltant pel carrer Provença, després baixarà pel carrer Sardenya passant per davant de la façana de la Passió i tot girant per l’esquerra del carrer Mallorca, s’aturarà per entrar pel nou accés del temple. D’aquesta manera a les 9.30 s’inicien els actes en l’interior de la Basílica amb la recepció amb SM els Reis D. Joan Carles i Da. Sofia, seguint després amb els actes litúrgics del programa oficial previst.

En dies successius sabrem si hi hauran altres recorreguts, pel vespre del dissabte dia 6 que és el dia de la seva arribada a BCN,  o el diumenge de retorn al Palau Episcopal, o la tarda a la seva visita a la Institució Benefico Social del Nen Déu.

 

 

Serveis Informatius Montalegre

 

Darreres dades de l’horari de l’estada del Sant Pare a Barcelona

L’Arquebisbat de Barcelona va concretant més detalls dels horaris dels actes en els que participarà SS Benet XVI a la capital catalana:

Dissabte, 6 de novembre

21:00 Arribada del Papa a l’aeroport de El Prat, procedent de Santiago de Compostel·la.

21:45 Arribada a l’Arquebisbat, on el Papa passarà la nit.

Diumenge, 7 de novembre

09.00 Sortida de l’Arquebisbat en papamòbil.

09:30 Trobada amb Ses Majestats els Reis d’Espanya, a la Sagrada Família

10:00 Missa amb la Dedicació de l’església de la Sagrada Família. Homilia del Sant Pare.

(A l’inici de la Missa, el Cardenal Arquebisbe de Barcelona pronunciarà unes paraules de salutació al Sant Pare)

12:00 Rés de l’Àngelus a la façana del Naixement, del temple de la Sagrada Família.

12:45 Sortida de la Sagrada Família cap a l’Arquebisbat, en papamòbil.

13:00 Dinar a l’Arquebisbat amb els cardenals i bisbes presents, i el seguici papal.

16:45 Sortida de l’Arquebisbat de Barcelona.

17:15 Visita a l’Obra Benefico Social del Nen Déu a Barcelona. Salutació del Sant Pare.

18.00 Sortida cap a l’Aeroport de El Prat

18:30 Cerimònia de comiat oficial a l’aeroport de El Prat. Discurs del Sant Pare i del Rei

19:15 Sortida en avió cap a Roma.

20:55 Arribada a l’aeroport de Roma.

Serveis Informatius Montalegre

 

La Santa Seu ha fet públic el programa oficial del Sant Pare a Barcelona

En relació amb les informacions que es varen saber aquest estiu * s’han observat petites diferències respecte el programa inicial,  ateses les recepcions ofcials amb diferents autoritats públiques, així que  el programa s’ha modificat lleugerament. 

Dissabte, 6 de novembre

21:00 Arribada del Papa a l’aeroport del Prat, procedent de Santiago de Compostel·la.

21:45 Arribada a l’Arquebisbat, on el Papa passarà la nit.

Diumenge, 7 de novembre

09:30 Reunió privada amb Ses Majestats els Reis d’Espanya.

10:00 Missa amb la dedicació de l’església de la Sagrada Família. Homilia del Sant Pare.

(A l’inici de la Missa, el Cardenal Arquebisbe de Barcelona pronunciarà unes paraules de salutació al Sant Pare)

12:00 Rés de l’Àngelus a la façana del Naixement, del temple de la Sagrada Família.

13:00 Dinar a l’Arquebisbat amb els cardenals i bisbes presents, i el seguici papal.

16:30 Sortida de l’Arquebisbat de Barcelona.

17:15 Visita a l'”Obra Benefico Social del Nen Déu” a Barcelona. Salutació del Sant Pare.

18:30 Cerimònia de comiat oficial a l’aeroport de El Prat. Discurs del Sant Pare.

19:15 Sortida en avió cap a Roma.

20:55 Arribada a l’aeroport de Roma.

*Veure “Darreres Noticies”, 21-8-2010

Serveis Informatius Montalegre

L’arquebisbe d’Oviedo Mons. Jesús Sanz Montes va presidir la missa de la XXI Jornada Mariana de la Família de l’any 2010 a Torreciudad

En el Santuari de Torreciudad (Pirineus d’Osca) es va celebrar l’11 de setembre, com sol ser habitual per aquestes dates, la Jornada Mariana. Va aplegar a prop de 14000 persones provinents d’arreu d’Espanya. L’horari dels actes es va desenvolupar tal com estava previst. A l’hora de l’Àngelus i durant mig hora es va fer l’ofrena de les famílies on la devoció mariana s’expressava donant gràcies pels favors rebuts o amb peticions molt variades, pel proper viatge de Sant Pare, per tenir un bon curs escolar, per intencions particulars, etc.; les ofrenes de flors, de fruits frescos, secs o un carbassó de més de dos quilos,  també van venir acompanyades d’un pernil, o d’oli de Cordova, peanyes de fusta per imatges, un pal·lio, etc. La santa missa va ser concelebrada, presidida per l’arquebisbe d’Oviedo Mons. Jesús Sanz Montes, juntament amb el Vicari regional de l’Opus Dei per a Espanya, Dr. Ramon Herrando, i el rector del santuari, Dr. Javier Mora, entre d’altres preveres. Va cantar el Coro Polifónico de la Parroquia de Sant Josepmaria de València.

 La nostra resposta ha de ser un Sí a la vida, a tota la vida, en ella Déu se’ns mussita 

En l’homilia Mons. Sanz  va dir que la família cristiana, tot i petita, s’enfronta a un gran repte davant el futur de la societat, i ha de ser audaç ja que en un entorn on ens presenten un model confús en que val tot, on es banalitza el matrimoni, on es ridiculitza la família, on es legalitza la supressió del no nascut, ens va demanar que defenséssim els drets innegables del do de la vida, del matrimoni i la família, ocupant els púlpits de la societat que no han de ser solament de l’Església sinó de tots els laics que la conformen. Davant la cultura de la mort, i de l’holocaust legal i obert de l’avortament i l’eutanàsia, la nostra resposta ha de ser un Sí a la vida, a tota la vida, en  ella Déu se’ns mussita.

 Després de dinar sota els porxos, els pins, les galeries, o en el petit túnel sota el Servei d’Informació al peregrí, van actuar les famílies i a continuació es va fer l’oferiment dels nens a la Mare de Déu. Mentre tot això passava un constant de peregrins entraven i sortien del santuari on s’intentava un recolliment especial per tal d’aprofitar de fer una bona resada a la Mare de Déu de Torreciudad; d’altres pujaven o baixaven de l’ermita, i els més agosarats, sobre tot els nens, s’enfilaven a ple sol a la Torre de Guaita. Des de qualsevol punt es podien admirar uns paisatges quasi més propis de la Costa Brava catalana, ja que l’embassament de El Grado estava totalment ple.

 A dos quarts de cinc, la imatge de la Mare de Déu va sortir del temple,  moment en que es va iniciar el Sant Rosari, donant tota la volta per l’exterior al santuari, tot plegat uns dels moments més emotius, en el que tothom, milers de persones, a una, resàvem i pregàvem a la Mare de Déu des del lloc on érem; a continuació, el rector va dirigir l’Exposició Solemne en l’esplanada. En aquests actes també van participar, com a fideos, Mons. Jesús Sanz i Mn. Ramon Herrrando.

 Així es va arribar a la fi de la Jornada. En aquest punt Mn. Javier Mora ens té habituats a una o a més anècdotes, sempre relacionades amb la Jornada Mariana, i no ens va fallar. A l’igual que l’arquebisbe d’Oviedo es va referir en l’homilia als seus pares i en especial a la seva mare, agraint-la per haver permès que continués viu en les seves entranyes, el rector va referir que un mossèn li va explicar que la seva mare quan va triar el seu vestit de núvia, la roba la va pensar perquè fos útil per a la casulla d’un possible fill que potser podria ser sacerdot, i vet aquí que amb els anys així va ser, i aquell fill en la seva primera missa duia una casulla amb aquella roba. Tot això va servir per dir-nos que on neixen més vocacions és el si de les famílies cristianes.

 La sortida del recinte va ser molt fluïda. Un conductor d’un dels autocars dels peregrins ens comentava que era la primera vegada que anava Torreciudad, i que va quedar impressionat perquè “no havia un camp de futbol ple d’autocars, sinó dos!”. Al caure la tarda, aquell sol implacable ja ens havia bronzejat d’allò més, i tornàvem a casa molt contents, encara que tinguéssim per davant molts quilòmetres.

 Isabel Hernández Esteban

Funeral per D. Juan Antonio Gonzalez Lobato, que al cel sigui per sempre

El mossén D. Juan Antonio Gónzalez Lobato va morir en la nit del dijous 2 de setembre a l’edat de 88 anys , després de 62 anys de vida sacerdotal i de lliurament al servei de les ànimes.

 El funeral de cos present es va celebrar a les 11 del matí del dissabte següent a aquesta església de Santa Maria de Montalegre. La santa missa la va presidir el Dr. Antoni Pujals, Vicari regional de la Prelatura del Opus Dei de Catalunya. A la celebració va participar una coral de veus masculines, acompanyada a l’orgue per en Josep Masabeu.

 El Dr. Pujals va iniciar l’entrada  amb un sentiment molt general en la majoria dels assistents que omplien el temple fins a les grades: “Amb immens dolor en el cor estem aquí per donar-li  el darrer adéu com ell va fer tantes vegades en la seva vida sacerdotal, celebrant l’Eucaristia”. En la homilia va expressar el seu afecte en primer lloc a als familiars i amics, tot agraint a tots els fidels i cooperadors de l’Obra la seva assistència i a tots els que hi eren presents. La semblança de D. Juan Antonio la va dibuixar com una estrella que brilla en el cel i que condueix als navegants.  Va donar gràcies a Nostre Senyor Jesucrist per haver-nos regalat l’exemple de la seva vida.  Va dir d’ell que creia fermament en Jesucrist i que el va estimar moltíssim: “Ara viu en el Senyor, per sempre, per sempre, per sempre”. Li agradava està a prop dels joves perquè li atreia la seva descaradura; va escriure llibres com  “Caminando con Jesús” que ha il·luminat a tantes persones amb el seu esperit apostòlic, alegria i bon humor.

 El Prelat del Opus Dei, D. Javier Echevarria, li havia escrit una carta fraternal dient-li que compartia amb ell aquells moments en els que estava molt greu, assegurant-li que si passava per Barcelona l’aniria a veure. Vint i quatre hores abans del seu traspàs, el Prelat va visitar-lo, però ja D. Juan Antonio havia perdut el coneixement. Tot i amb això Monsenyor Echevarría li va agrair especialment tot el que havia fet impulsant l’Obra cap endavant.

 En el comiat final, abans del ritual de difunts, el Dr. Pujals va llegir una comunicació del Prelat, signada en Torreciudad, expressant el seu desig d’unir-se a tots nosaltres en l’Eucaristia, i manifestant que estava convençut de que D. Juan Antonio ja està acollit en la magnificència de Déu.

 Apunt biogràfic

 D. Juan Antonio Gonzalez Lobato va nèixer fa 88 anys en Madrilejos (Toledo). Era doctor en Dret Civil i en Dret Canònic. En 1948 es va ordenar prevere. Des d’aleshores va desenvolupar la seva tasca apostòlica sobre tot en l’entorn universitari, en diferents ciutats espanyoles, i durant molts anys en diferents diòcesis de Mèxic. Posteriorment va ser professor de Teologia en l’Instituto Europeo de Derecho y Economía de Barcelona. Els seus llibres més coneguts són “Caminando con Jesús”, “Razones de fe: los sacramentos” y “Luces del Rosario”.

 Isabel Hernández Esteban

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.