Les obres en la rosassa

Els treballs sobre la rosassa del creuer de l’església (dels que ja varem parlar anteriorment*) estan a punt d’acabar i podrem contemplar de nou com s’expandirà el llum acolorit dels vitralls. Al llarg de la setmana passada es va instal·lar la protecció exterior que d’entrada pot sorprendre però ja ens anirem acostumant en el ben entès que el que interessa és protegir l’obra única dels vitralls. A més, avui hem vist com col·locaven els plafons que s’havien tret per tal de fer la restauració més acurada als tallers de la vitraller Sra. BelénRequena. Per tant creiem que molt aviat també es traurà la bastida interior que ha estat instal·lada a les grades, i finalitzarà aquesta nova remodelació de l’església.

*notícia en la web 14-12-11

Serveis  Informatius Montalegre

 

La Nit de la Llum

En Montalegre varem celebrar la nit santa de Nadal començant amb la missa anomenada del Gall. Enguany es va produir la novetat d’avançar la celebració a les 11 de la nit. El guarniment de les poinseties vermelles, l’església totalment enllumenada, els revestiments dels mossens de festa solemne, la soprano Patrícia Sendra i el músic a l’orgue Josep Masabeu, van constituir un conjunt de coses que varen fer de la celebració un acte feliç i alegre, amb tota la solemnitat del dia,  perquè tots els que hi érem allí ens sentíem contents de celebrar el naixement de Nostre Senyor Jesucrist. Al llarg de la missa vam cantar nadales, i com és habitual, els fidels disposàvem dels textos de les cançons de forma que el que va voler va  seguir “Les dotze van tocant”, “El noi de la Mare”, “Santa Nit”, i a l’anar a fer l’adoració al Nen Jesus, “Adeste fideles”. 

El rector, el qual va presidir la celebració, es va referir a les lectures destacant les referències que en elles i altres textos sagrats es fa a la Llum, especialment en l’evangeli de Sant Joan, quan diu de Jesús  “Jo soc la llum del món”: La llum és un símbol que es representa mitjançant el sol ja des de temps antics, on el sol a la vegada és el símbol de Déu, ja que el sol dóna calor, dóna la vida… i en aquesta nit tot i que pugui semblar un contrasentit, és la Nit de la Llum. I en aquests dies, especialment en la nit de Nadal es canten nadales, i en les del nostre entorn cultural del Mediterrani es fa esment a imatges de productes molt propis com el vi, els peixos, el mató, la xocolata….però malgrat que siguin molts populars, tenen un contingut poètic i teològic extraordinari perquè van ser escrites i compostes per persones d’una gran fe… i  molt sovint aquest contingut se’ns escapa entre les tornades i les tonades. Per últim, Mn. Francesc Perarnau ens va dir que Déu des del bressol ens parla de pobresa i d’humilitat.. i el veurem créixer en l’evangeli on la llum només és ell… La Mare de Déu i els sants també són llum, però són un reflex de la llum de Déu, i ens va animar, com a cristians que som, a portar la llum de Déu al món. 

Un cop acabada l’adoració al Nen Jesús, ens van convidar a un ressopó molt simpàtic on els fidels habituals de l’església vam cantar fins quedar-nos quasi afònics un munt de nadales, amb el músic que ja he citat més amunt i Lluís Malgosa, ambdós a les guitarres, acabant la trobada tot desitjant-nos un Bon Nadal! 

Isabel Hernández Esteban

La porta del Nadal

La Coral del Col·legi Canigó enguany en el seu XIII concert celebrat a les 21 h del 17 de desembre, a l’església, ens ha complagut més que mai. Trenta tres veus masculines i femenines han desenvolupat un programa de cançons nadalenques molt acurat i molt maco. Recordant altres edicions no es equivoquem si diem que en aquesta ocasió s’han superat amb distància. Tots els cantants i en especial les solistes Laura Domènech i Maite Alonso, han demostrat una maduresa en les veus i una coordinació impecable. 

El programa del concert es va anunciar en aquesta web,  del total de 15 cançons volem destacar “Hör Mein Bitten” l’himne del Llibre dels Salms 55, 2-8, peça de gran bellesa i dificultat, motiu pel qual va ser la més aplaudida dela nit. Icom cada any, en la Rondalla dels pastors van incorporar-se a la coral un grupet de nenes i un noi, els quals ho van fer molt be.

La nau central de l’església, de la meitat cap endavant, estava totalment plena, així com la capella dels confessionaris. El director i organista va ser José Antonio Mur i el director col·laborador, Horacio Paz.

Isabel Hernández Esteban

El nostre pessebre

Seguint el costumari català el pessebre es prepara per Santa Llúcia, així a l’església a partir del 13 de desembre es va iniciar el muntatge i en pocs dies tot plegat, fins les llums ja estava acabat. Aquest any no és un haima (2009) ni un portal (2010) on es troba la sagrada família,  sinó un entorn de naturalesa viva i de suro.

El conjunt del naixement és modernista, les figures són de resina, elaborades sobre motlles del gran escultor barceloní D. Josep Llimona i Bruguera (1864-1934), contemporani de D. Antoni Gaudí, amb el qual va col·laborar entre 1903 i 1916 en l’escultura del Crist Ressuscitat del Primer Misteri de Glòria del Rosari Monumental de Montserrat. El treball va ser realitzat per alumnes d’Arquitectura dela Universitat Internacionalde Catalunya (UIC). 

I es pot contemplar tot just sobre passat el vestíbul pel carrer Valldonzella i a l’entrar al temple, un motiu més per assistir a les celebracions litúrgiques i als concerts d’aquestes festes de Nadal.

Serveis Informatius Montalegre

“A mi, Jose Maria m’ajuda”

El dia en el que es va fer la celebració litúrgica de donar sepultura a José Maria Hernández Garnica a l’església, es va anunciar que el 9 de desembre es faria la missa en sufragi de la seva ànima. En aquest sentit, mig hora abans la nau central es va anar omplint dels fidels en els que ja ha arrelat la devoció privada vers el Servent de Déu;  mentrestant l’organista de la Casa, Sr. Josep Masabeu, facilitava un ambient seré  per l’oració personal.

 Al començament de la missa, el rector ens va recordar que el traspàs de José Maria es va produir el 7 de desembre i del qual ja es complien 39 anys, però al ser una data en la que es celebra la novena de la Immaculada, es va entendre que era millor seguir la tradició del dia 9 desembre. Va afegir que malgrat que estem convençuts de que ja hi és al cel, tenim l’obligació d’oferir sufragis per la seva ànima fins que l’Església determini la seva santedat, amb la certesa de que mai es perden les oracions ja que s’apliquen a qui me les necessiti. 

Mn. Francesc Perarnau en la seva homilia va fer referència a les coses que s’han realitzat en els darrers cinc anys des de que es va iniciar el procés de canonització,  destacant: Tot va començar com una il·lusió, la de tenir a José Maria aquí però cap de les persones que hem participat podíem imaginar que tot el procés anés tan ràpid… en això s’ha produït el que deia Sant Josepmaria, “somieu i us quedareu curts”.... I ara que es veu que tot s’ha produït en tan poc temps hem d’entendre el que significa: és urgent promoure la devoció provada, i sobre tot, escriure a la Causa dels Sants els favors que hem rebut. En aquest punt va fer una petita recomanació que a vegades oblidem: “Hem de separar el que es demana, és a dir, demanar al Servent de Déu en concret i amb fe, això és el més important, hem de confiar en la seva intercessió

Molts dels que érem a l’església podíem repetir dintre nostre les paraules que un fidel li havia dit al rector, “A mi m’ajuda”. I si promovem la devoció privada parlant d’ell, distribuint estampes, etc., aconseguirem a força d’insistir, resar i resar, arrancar de Déu el miracle que s’espera. 

Després de la missa que va ser la pròpia de l’Advent, es varem traslladar a la Capella del Santíssim on l’oficiant va dirigir un respons per l’ànima de José Maria, i de totes les ànimes del purgatori, Que la llum perpètua els il·lumini. 

Isabel Hernández Esteban

 

Reparació d’una de les rosasses del creuer

L’Església de Santa Maria de Montalegre amb quasi cent deu anys li ha calgut al llarg d’aquest temps diverses remodelacions, rehabilitacions, i reparacions importants, tot considerant que en  ella s’hi troben obres d’art ja que havien treballat artistes i artesans contemporanis dels més coneguts de l’època. 

No havíem acabat amb les obres de la capella del Santíssim on tothom que ha anat diu “què be s’està, què be que es resa!”, que ja des de fa una setmana en la façana exterior de l’església, pel carrer Valdonzella, podem trobar una bastida de set plataformes que s’enfila fins d’alt de tot de l’edifici per tal de reparar una de les tres grans rosasses del creuer de l’església, la de la dreta. 

Les rosasses estan formades per motius geomètrics i florals i en el centre destaquen paraules referides a l’amor. A la rosassa del creuer esquerre, sobre la capella del Santíssim, hi posa “Dilige” (estima); a la dreta del creuer de la dreta (el ara s’està reparant), sobre la capella dels confessionaris, hi posa “Miserere” (compadeix-te); i en la del peu de la nau, darrere de l’orgue, hi posa “Charitas” (caritat). El vitraller que va fer els vitralls de l’església a l’any 1902 va ser Antoni Rigalt i Blanch (1850-1914), el qual havia estat premiat amb la medalla d’or en l’Exposició Universal de 1888.* 

L’actual vitraller de l’església ésla Sra. BelénRequena, la qual no és la primera vegada que treballa a Montalegre. Inicialment semblava que havia un vint forats però les tempestes i altres actituds no massa ben intencionades han fet incrementarla reparació. Teniml’esperança que per Nadal s’hagi acabat aquesta nova rehabilitació d’aquesta església antiga però bellíssima. 

* Llibre: “Santa Maria de Montalegre, Església de l’antiga Casa de Caritat, Centenari 1902-2002”, de Josep Masabeu, Editorial Albada. (Es ven a l’església). 

Isabel Hernández Esteban

Montalegre en altres webs

Ens fem ressò de les noticies que s’han publicat en varies webs al respecte de la celebració litúrgica del passat divendres 11 de novembre, a la nostra església. En la web de l’Opus Dei hi ha la crònica, recull d’imatges i un breu vídeo de la cerimònia; també  en el blog de D. José Maria i en la web de l’Arquebisbat de Barcelona. A més en la nostra  trobareu el reportatge de l’esdeveniment així com l’entrevista a l’arquitecte de l’obra del sepulcre del Servent de Déu i altres detalls de la remodelació de la Capella, amb un recull amplíssim de fotografies.

http://hernandezgarnica.wordpress.com/

http://www.opusdei.cat/art.php?p=46090

http://www.arqbcn.org/node/2765

Serveis Informatius Montalegre

 

 

 

 

Una data per recordar: 11/XI/2011

La Capella del Santíssim

Estem en el compte enrere de la data en què, per fi, D. José María Hernández Garnica estarà en un lloc de predilecció en Montalegre perquè les nostres oracions cap a ell siguin d’anada i tornada i intercedeixi amb més motiu per tots nosaltres. Enmig d’aquest ambient d’emoció interior, i de moltíssima feina de tècnics, especialistes, operaris, persones anònimes, materials amunt i avall, així com molta coordinació i gestió de recursos, aquest equip informatiu ha tingut l’oportunitat de contemplar sense soroll i amb pausa aquesta recta final de la remodelació, o millor dit, de la transformació de la Capella del Santíssim. El color de les parets ja es veu definitiu, i, gràcies a Déu, ha estat el color crema o vainilla, doncs sincerament aquell rosa salmó de la Capella dels confessionaris, que té a desgrat molt pocs detractors, em feia témer que de nou cobrís més parets. Les persones que col · laboren en el disseny i direcció de l’obra han decidit conservar el dibuix geomètric del sostre, però millorant els contrastos de la pintura passant al verd gris, tot un encert d’elegància. La tasca de l’ebenista ja està pràcticament finalitzada; respecte del sepulcre o cista només falta que el marbrista arribi amb les lloses de color rosa i les instal·li. I la il·luminació serà de vuit trams de leds en cada biga, tota una sorpresa de llum a punt d’estrenar-se. 

Però jo vaig preguntar,  per què no s’ha dedicat la cripta de la capella, de la qual ja vaig fer referència en l’anterior notícia, per al Servent de Déu, D. José María Hernández Garnica?. Per què no s’ha plantejat el seu ús per altres futurs Servents de Déu, en lloc de tancar- se novament? A la periodista no li van donar resposta. Però insistiré.

Així que per al proper dia 11 del 11 del 2011 tot estarà a punt, per a que el Cardenal Arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach celebri amb tota solemnitat la inhumació de les restes mortals del Servent de Déu. Per l’esdeveniment ja s’estan distribuint uns targetons per recordar el lloc, el dia i l’hora de l’acte, però no serà impediment acudir-hi sense la referida invitació. Serà una data irrepetible fins d’aquí a mil anys, així que val la pena no oblidar-la.

Isabel Hernández Esteban

Montalegre és notícia

En el diari El Mundo, edició Catalunya, en el format de premsa escrita l’Acció Social de Montalegre ha estat citada pel periodista i escriptor Arturo San Agustín. La secció “Otras voces” (pàg. 23) ha estrenat aquest dissabte 29 d’octubre un nou apartat on el referit periodista ens escriurà una crònica peatonal de la ciutat de Barcelona. Un dels llocs que ja ha visitat ha estat el Raval, acompanyat per dos voluntaris que li han explicat la tasca humanitària i solidària que l’Acció Social en fa al barri.

Serveis Informatius Montalegre

En breu, les obres s’acaben

La remodelación de la Capilla

Molts turistes que passegen pel barri del Raval de Barcelona entren a Montalegre pel Pati Manning i descobreixen una església magnífica que no sol estar en les guies de la ciutat. I en aquest lloc tan singular es queden parats mirant com es segueixen les obres de la Capella del Santíssim i saben que allí es col•locaran les restes mortals del prevere José Maria Hernández Garnica, ja que en el moblet de publicacions qualsevol que entra en l’església pot recollir l’opuscle informatiu al respecte, les estampes i els llibres que recentment es van editar sobre aquest Servent de Déu. A pocs dies del dia 11/XI/2011, dia de la inhumació, ja s’han instal•lat les dues bigues de ferro rovellat, d’uns 10 metres de llarg cadascuna, amb els leds que il•luminen perfectament tota la Capella; a més de retirar-se els confessionaris també els hi ha tocat el torn als radiadors que ja estaven inutilitzats. Tot plegat fa que la Capella veritablement es vegi més gran i agradable.

cripta de la Capilla del Santísimo

També s’ha aprofitat per conèixer l’estat de la cripta de la Capella, d’uns 20 m2., a la qual s’entra per un accés que hi ha davant de l’altar,  i que s’ha tornat a clausurar fins quan convingui. L’obra del sepulcre o cista ja està acabada. Ara els pintors estan fent proves de colors enfilats a les bastides, i  hem pogut comprovar el joc  entre els beixos i el rosa salmó. L’equip de neteja també està tenint un gran protagonisme atès que ha calgut una dedicació més intensa perquè la resta de l’església es mantingués neta i com ha de ser. Aviat tot estarà a punt per tal de celebrar un esdeveniment únic i irrepetible en el que tots voldríem ser-hi presents.

Més detalls de les obres i de la celebració en les notícies dels dies 4-9-11 i 12-10-11.

Isabel Hernández Esteban

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.