Noticies de Montalegre

Tal com havíem anunciat, es va celebrar la missa de sant Josepmaria el 26 de juny a les 19 hores. En aquesta ocasió la va presidir Mn. Brossa, concelebrada amb el rector Mn. Perarnau i Mn. Blasi. L’església estava pleníssima, també es va mig omplir la grada que hi ha sota de la rosassa anomenada Miserere. Els cants de la missa i els goigs del sant els va cantar la Coral Canigó acompanyada a l’orgue pel concertista de la Casa, Josep Masabeu, tot dirigint la cerimònia Mn. Juventeny; van col·laborar en les lectures fidels habituals de l’església.

En l’homilia Mn. Brossa va destacar el missatge de l’evangeli que s’acabava de proclamar, el de la pesca miraculosa, convidant-nos a ser apòstols com ho va ser Pere… La santedat significa fer-se amic de Déu perquè Déu obri les seves obres en nosaltres, como ho va fer Pere, donant-li el seu temps i la seva vida.. I va afegir: Celebrem avui la festivitat de sant Josepmaria, ell va fer com a Pere, li va prestar la seva barca… En el llibre “Camí” va deixar escrit: “Aquestes crisis mundials són crisis de sants”, ara amb més motiu calen que hi hagin molts sants….Sense separar la santedat de l’apostolat, hem de ser sants en l’ordinari, en el treball, en la família. Per últim i amb motiu de la carta apostòlica del sant pare Benet XVI Porta Fidei, i amb ocasió de l’any de la fe que s’iniciarà l’11 d’octubre de 2012, ens va dir que llegíssim el Catecisme i que ens obríssim a la fe per poder obrir la porta de la fe a moltes persones que ens envolten.

Un cop acabada la santa missa tots els fidels varem venerar les relíquies del sant,  moment en el que es van cantar els goigs i altres cançons marianes.

Isabel Hernández Esteban

En la tarda del dissabte 9 de juny, es va celebrar a l’església la Primera Comunió de 18 nens i nenes. Havien preparat la catequesi al Centre Catequètic de l’Església de Santa Maria de Montalegre. La missa va ser concelebrada i presidida pel vicerector de l’església. Al llarg de tota la cerimònia Mn. Mallol va anar explicant als nens i nenes el significat de cada part de la santa missa i la importància de l’acte que celebraven. Sens dubte ha estat una santa catequesi per a tots els assistents.

Tot el grup de nens i nenes s’havia concentrat a la Capella de la Verge de la Medalla Miraculosa, van sortir ràpids i es van situar en el presbiteri. En l’homilia Mn. Mallol els va saludar amb molt d’afecte i els va recordar que anaven a rebre Jesús: Quan us veníeu cap a l’altar totes les persones us miraven, tant les que us coneixen, els vostres pares, germans, familiars i amics, com les que no us coneixen. Però també us mirava, amb un rostre somrient i alegre, aquell que no veieu: els ulls i el rostre de Jesús, la mirada de Déu. Avui Ell és el protagonista perquè aquesta celebració sense Jesús no seria possible. Jesús us vol rebre. La catequesi de cada setmana, els assajos, tot aquest esforç, també el arreglar-vos tan elegants, tot ho heu fet, però el més important és estar davant el Senyor, un dia del que recordareu tota la vida. Fer la Primera Comunió és ser més amic de Jesús, vau començar amb el baptisme, ara és menjar a Jesús, i a més ho fareu en el millor dia de l’any: el dia del Corpus Christi.

A continuació, el celebrant va nomenar un per un els noms dels nens i nenes que anaven a rebre la Primera Comunió per fer la Professió de Fe També els va nomenar per acostar-se al reclinatori. Les pregàries i les oracions d’acció de gràcies les van llegir els protagonistes i els seus catequistes, entre les quals es destaca: “Volem ser sempre tan feliços com avui i l’hi demanem a la Verge Maria”. Mn. Mallol va acabar la celebració felicitant a tots els nens i nenes, va donar les gràcies a Déu i a tots els assistents.

Felicitacions

Volem nosaltres també felicitar molt especialment: a Marta, Laia, Ainoa, Chastine, Jaenezza i Mayte; a Laura-Dayana, Eva María, Pilar i Desiré; a Josep Maria, Alejandro, Guillem i Marc;  i a Rubén, Levinski, Miquel Àngel i Pol.

Isabel Hernández Esteban

I al tercer dia estava escrit que ressuscitaria, així va ser, i així es repeteix cada any en la nit anomenada Vetlla Pasqual, unes hores prèvies al trenc de l’alba del diumenge. Cada gest, cada cosa que es fa en la celebració de la Llum te un significat molt important, d’un compacte litúrgic gens baladí. S’inicia sempre amb els llums del temple apagats. Jesús va morir, però la seva ànima encara no ha entrat en el seu cos gloriós. En cada església es fa el foc en el lloc més llunyà del presbiteri, a ser possible a l’exterior, però a Montalegre es fa al fons de la nau central tot just darrera de les portes que donen al Pati Manning que al vespre sempre romanen tancades. Tots els estris per la cerimònia del foc eren a punt. Els mossens celebrants van sortir de la sagristia i es van dirigir al final del temple, quasi a les fosques doncs solament entrava pels vitralls una resta de llum natural. L’oració es va recitar, el Ciri es va beneir i es va encendre, i de la seva llum es van encendre totes les espelmes que els fidels manteníem a la ma, tots volíem aquella llum, que representa la llum del món, Nostre Senyor Jesucrist: Alfa i Omega.

Es va traslladar el Ciri encès i es va situar en un lloc visible pel poble reunit. En la celebració de la missa solemne te lloc també la cerimònia de l’aigua, beneint-la i aspergint a tots els fidels. Es llegeixen lectures de l’Antic Testament i les pròpies de la missa; es purifica l’altar, els celebrants, els ministres i tots els assistents amb l’encens, en definitiva, una celebració magnífica i de gran bellesa.

En l’homilia el Rector, Mn. Francesc Perarnau, que ens havia fet una catequesis de tot el significat de la Passió a llarg de tota la Setmana Santa, ara canvia el to i ens tramet l’alegria i l’esperança de la Resurrecció:

El món havia perdut la llum que l’havia il·luminat durant més de 30 anys. Això és el que hem volgut representar amb la foscor amb la que hem començat avui la nostra celebració. Foscor total. L’havien matat, havia acceptat aquella mort terrible, però el seu lloc no estava entre els morts  i va tornar a la vida. La seva ànima va tornar a animar un cos, aquest cop ja gloriós. Jesús va ressuscitar. Això si que era una notícia. Es presenta entre els seus, i es dissipen els núvols, les foscors que els havien envaït, i neix l’eufòria. Ha ressuscitat el Senyort. Corre la veu. Al principi hi ha desconcert, no apareix el cadàver. Això no significa resurrecció.

Però comencen els rumors, alguns ho han vist, primer unes dones, després Pere, i uns deixebles camí d’Emaús, i els onze reunits. La remor deixa de ser-ho, la resurrecció real de Jesús és un fet. La notícia s’estén com la pólvora. Això és molt important. Amb la seva resurrecció es confirma que el que havia dit era la veritat. El camí que ensenya és el que cal seguir. Ell és el camí, la veritat i la vida. Tot d’una aquell món que fa un dia estava a les fosques, que era amenaçador, ple de negres nuvolades, ara es presenta lluminós, brillant, emocionant fins i tot. Aquesta resurrecció significa que el príncep d’aquest món ha estat vençut, que ha estat abolit el càstig del pecat, que s’han obert les portes del cel, que hem estat salvats, i que ens espera LA VIDA.

És la més gran notícia de la història. Per això l’Església ho celebra amb un diumenge que dura set dies: tota la setmana de Pasqua és diumenge, i amb una alegria desbordant i contagiosa: que exclama milers de vegades Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia!

Molt bona Pasqua! de part dels col·laboradors dels Serveis Informatius Montalegre

 Isabel Hernández Esteban

Al fil de l’editorial de Montalegre, en l’església s’ha celebrat la Setmana Santa amb tota la solemnitat i sobrietat que està escrit a la litúrgia de l’Església Catòlica.

Diumenge de Rams

El pòrtic de la Setmana va ser el Diumenge de Rams. Abans de la Missa de les 12, els fidels es va situar en el Pati Mannig, amb un sol brillant i lluminós com mereixia la festa; el Rector va llegir l’Evangeli, va beneir els rams, les palmes i palmons i a continuació, tot cantant la victòria de Nostre Senyor Jesucrist, es va fer la processó a tot el voltant fins endinsar-nos a l’església.

Mn. Francesc Perarnau en la seva homilia va dir: La celebració posa de manifest que s’uneixen en ella dues tradicions diferents que l’Església no ha volgut perdre. D’una banda la tradició que venia de l’Església de Jerusalem, on se celebrava en aquest dia, sobretot l’entrada triomfal de Jesús a la ciutat, celebració que manté el seu record en la processó de les palmes i la processó amb la que hem iniciat avui la missa, i la tradició que ve de l’Església Romana, on l’accent es posava sobretot en el començament de la Setmana Santa que es recordava amb la lectura sencera i solemne de la Passió del Senyor. Això li dóna a aquesta festa d’avui un caràcter peculiar, agredolç: comencem celebrant un triomf, però en l’horitzó queda i apareix en tota la seva cruesa la Passió del Senyor.

Tot i que els dies sants no són de precepte, la devoció dels fidels cristians fa emplenar els temples. Així l’església també en Dijous Sant es va omplir fins a les grades; malgrat el nombre de fidels la celebració es va seguir amb molta pietat, tos esperàvem el moment culminant de la processó del Santíssim fins al Monument, l’altar estava cobert i engalanat, guarnit de flors vermelles i de palmons. La celebració de la Missa en Coena Domini va ser concelebrada pel Rector i els mossens habituals de l’església. Havia molt a celebrar: la institució de l’Eucaristia, la institució del Sagrament de l’Ordre i el Manament de la Caritat. L’homilia del Rector es va centrar en aquest Manament:

Jesús es va agenollar davant de cada un dels apòstols per rentar-los els peus.
En aquest gest hi veiem l’amor de Jesús, que és l’amor de Déu per cada un, Déu que s’agenolla davant de les pobres criatures, unes criatures febles, que d’aquí a poc, i Jesús ho sap, un li lliurarà, un altre li negarà i gairebé tots li abandonaran. És Déu agenollat ​​davant l’home. Pere no es deixa. No es considera digne:” no em rentaràs els peus!”.

I Jesús li diu una cosa que fa pensar: t’has de deixar rentar, t’has de deixar estimar, sinó no tindràs part amb mi. Es veu en aquest gest que és l’amor de Déu el que s’ha bolcat en el rescat de l’home, el que el ve a rescatar; és Déu el que renta, el que neteja; a l’home li toca ser humil, deixar fer a Déu, deixar-se rentar, purificar.

Però la lliçó va molt més enllà: així heu de fer amb els altres, rentar els peus, que és servir els uns als altres, donar-vos uns als altres, estimar-vos de veritat, molt poc després els dirà:”Un nou manament us dono, que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat,  en això tothom coneixerà que sou deixebles meus.” Aquest serà el distintiu dels cristians.

Com a manifestació d’aquest amor extrem del que sant Joan ens diu que és la clau per entendre tot el que va succeir fins el final, trobem també la institució dels Sagraments de L’Eucaristia i de l’Ordre sacerdotal. Dos grans dons que faran possible que la Redempció es perpetuï de generació en generació al llarg dels segles. dos grans dons de l’amor de Déu que hem d’agrair.

Es va encensar l’altar, els celebrants, els ministres i tots els fidels. L’encens com símbol d’elevar-nos cap a Déu es va situar molt a prop del cel. L’oració dels fidels davant el monument es va mantenir fins el tancament de l’església.

Divendres Sant

I va arribar el dia sant més trist, el dia més trist de l’any per a tots els cristians del planeta, el Divendres Sant. En entrar a l’església el Crucifix del presbiteri estava cobert amb un llenç morat, el color de la litúrgia de la Setmana Santa. Al començament del memorial de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist els tres sacerdots celebrants es postren a terra en senyal de lliurament total a Déu, i els fidels agenollats intentem sentir el mateix. El relat de les lectures i especialment de la Passió ens esglaia, veiem en tot aquell dolor nostra Redempció. L’homilia del rector ens explica la participació del príncep de les tenebres, el seu pla, el seu  aparent triomf. Però gràcies a Déu serà la derrota de Satanàs, hi ha esperança, serà al tercer dia la Resurrecció del Senyor:

L’últim sopar es va celebrar al cenacle, I allà va començar pròpiament la passió que acabem de llegir. Són els moments culminants de la missió redemptora de Crist, dels que ha parlat moltes vegades Jesús i en els que realitzarà la redempció de la humanitat. És evident que Jesús la va patir perquè va voler.
En tot el relat de la passió hi ha certament una presència diabòlica evident Van haver moltes trobades de Jesús amb el diable, i Jesús sempre el va obligar, sempre el va vèncer, sempre. Satanàs intuïa qui era Jesús, però sabia que era home de Déu , un gran profeta, algú amb poder molt superior al seu … segurament sospitava que era el Messies.
En el relat de l’últim sopar el mateix Sant Joan ens diu que, quan Jesús va anunciar que un d’ells ho lliuraria, ell mateix li va preguntar a Jesús:
Senyor, ¿qui és? Jesús respongué: Aquell a qui jo mulli i doni un mos. I mullant un mos, el va agafar i l’hi va donar a Judes, fill de Simó Iscariot. Després del mos, en el mateix instant, va entrar en ell Satanàs.
És aquesta presència la que va ser guiant els esdeveniments en aquella nit i la que va desencadenar aquella extrema violència de la passió del Senyor i en l’acarnissament dels que la van portar a terme, i l’odi que hi van bolcar, l’odi, no el podem oblidar és la negació de l’amor, la més diabòlica de totes les manifestacions …Vista des del final, la passió de Jesús sembla seguir un pla perfectament traçat. Com si algú hagués dissenyat allò per a la completa anihilació d’un ésser humà tant física com psíquicament. Però sabem que no existia aquest pla.

Però un pla es va desenvolupant com amb absoluta naturalitat … Detenció, judici nocturn, a casa de Anas, de Caifàs, de Pilat, pas pel palau d’Herodes, altra vegada a Pilat, flagel·lació romana, escarni dels soldats, humiliació davant del poble, el via Crucis … clavat a la creu. Es veu aquest pla diabòlic, en el qual es Satanàs descarrega tota el seu odi, la seva ira i la seva capacitat de fer mal sobre aquell home de Déu que l’ha derrotat tantes vegades, a qui odia amb totes les forces del seu ésser.
És el moment del príncep de les tenebres. Jesús ha carregat sobre les seves espatlles, sobre aquella naturalesa humana que ha assumit, la nostra naturalesa, tots els pecats de la humanitat, i els arrossega fins a la creu. Aquella naturalesa humana és destruïda per l’odi i la violència que s’ha desfermat sobre ell per la força del mal.

Sembla un triomf del mal i aquest gust de derrota va quedar en l’ambient. Però no podem oblidar que a la vegada es percep també una altra presència oculta que d’alguna manera la contraresta. Jesús no està sol. La tradició cristiana que es sintetitza en el Via Crucis, parla d’una trobada de Jesús amb Maria en el Camí de la Creu: *”A penes Jesús s’ha aixecat de la seva primera caiguda, troba la seva Mare Santíssima, al costat del camí per on El passa.
Amb immens amor Maria mira Jesús, i Jesús mira la Mare: els seus ulls es troben, i cada cor vessa en l’altre el seu propi dolor “.

Maria suavitza amb el seu immens amor el càstig brutal que el Senyor està patint fruit de l’odi desfermat i el comparteix amb el, el consola i l’acompanya. I en participar així de la passió es converteix en corredemptora … Li agraïm a Maria que hi fos. La tradició de l’Església veu en Maria la dona de la qual es parla en la Bíblia. És Maria la que aixafa el cap de la serp que és Satanàs. Així la invoquem i confiem en ella: Mai no s’ha sentit dir que cap dels que han acudit a la vostra protecció hagi estat abandonat de vós (Oracio Recordeu-vos).

A continuació amb molta devoció es va fer l’Adoració a la Creu, un a un tots els fidels de l’església, entre cants i oracions, vam omplir de vessades aquella creu amb el Crist mort. Vam combregar, es van apagar les llums de la Capella del Santíssim, el Senyor no hi era, l’església estava buida d’aquella presència que es copsa quan el Senyor està al Sagrari. Dintre nostre em sentíem tristos, però desitjant que de nou arribés la Vetlla Pasqual per sentir l’alegria de la Pasqua de la seva Resurrecció.

* Via Crucis. 4 estació. Sant Josepmaria

Isabel Hernández Esteban

Altar Major de Montalegre

Un any més a l’església hem celebrat la missa en sufragi per l’ànima de D. Alvaro del Portillo, el qual va traspassar el 23 de març de 1994, quan havia tornat d’una peregrinació a Terra Santa, feia dos dies, i es sentia molt content. No obstant, aquell dia, amb 80 anys, va arribar la seva hora. La missa va ser concelebrada, i presidida com sempre, pel vicari de la Delegació a Catalunya de l’Opus Dei, Dr. Antoni Pujals, el rector de Montalegre i altres mossens de l’església.

En l’homilia, el Dr. Pujals, ens va situar en les lectures que corresponien al quart divendres de Quaresma: l’esperança en el Senyor, Déu ve a salvar-nos: La nostra naturalesa és feble i necessitem de la gràcia de Déu. Tot recordant la senzillesa de D. Álvaro ens va dir que Sant Josepmaria deia d’ell: “Aquest fill meu em descansa”.  A continuació va referir com vivia D. Álvaro la fidelitat: Destacava en ell la seva pau, una immensa bondat i molta energia, comprensió i a la vegada exigència, fortalesa, decisió, moltes virtuts difícils de trobar en la mateixa persona; aquesta fe i aquesta seguretat li destacaven en la seva personalitat. També corregia per canviar i millorar i ajudar els altres. El Dr. Pujals també ens va llegir un fragment del Missatge del Sant Pare Benet XVI per aquesta Quaresma i ens va fer reflexionar: Jo, com visc la meva fe? Com ajudo els altres en lo material i en lo espiritual?. En acabar, el Dr. Pujals va donar gràcies a Déu  per haver tingut entre nosaltres a D. Álvaro, repetint aquelles paraules pòstumes que havia escrit en una postal que va enviar abans de sortir de Terra Santa, la qual va arribar a Roma quan ja havia mort: “Estimadíssims, des d’aquest lloc sant us hem encomanat”, des del cel tenim una ajuda que intercedeix per nosaltres.

Nau central de l'església

L’església des de l’inici de la celebració s’havia omplert de gom a gom; en els cants, va col·laborar un conjunt de veus masculines acompanyat a  l’orgue per Josep Masabeu.

Per a més informació sobre la causa de canonització de D. Álvaro del Portillo es pot consultar  http://www.opusdei.es/

Isabel Hernández Esteban

El dia 5 de març s’inicia el primer cicle de conferencies de Teologia per a Universitaris en l’Església de Santa Maria de Montalegre. Aquest cicle presenta el tema de la Teologia, és a dir, aquella disciplina universitària que s’ocupa de l’estudi de Déu, com una oportunitat per als universitaris de totes les branques, amb la finalitat d’establir un primer contacte amb la teologia cristiana, com a disciplina científica, amb experts de primer nivell.

Podem dir amb certesa que la Teologia actualment en les universitats civils espanyoles no s’estudia com una disciplina del saber, altra cosa és el que passa en Europa en general, a gran distància amb la universitat alemanya, de la que han sorgit grans teòlegs, i dels que amb profusió el Sant Pare, Benet XVI es fa ressò. En Espanya no solament, l’ensenyament bàsic de la religió s’ha tret durant varies generacions de les escoles, sinó també de les universitats. Així que amb aquest repte el fulletó de presentació de les conferencies comença amb una pregunta: Déu?.

En aquest context l’Església Santa Maria de Montalegre amb col•laboració amb el Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica de la Universitat de Barcelona ha organitzat el cicle del que ara informem.

Els ponents i conferencies:

Dilluns 5 de març: De què parlem quan parlem de Teologia, una visió des de la filosofia, a càrrec del Dr. Eudald Forment, catedràtic de Metafísica per la Universitat de Barcelona.

Dilluns 12 de març: Déu te alguna cosa a dir als homes? La Revelació, a càrrec P. Ignasi M. Fossas, prior del Monestir de Montserrat.

Dilluns 19 de març: Jesús, el Déu fet home a càrrec de Prof. Armand Puig, degà – president de la Facultat de Teologia de Catalunya.

Dilluns 26 de març: I l’Església, què pinta en tot plegat?,a càrrec de Dr. Josep Ignasi Saranyana, membre del Pontifici Comitè de Ciències Històriques (Ciutat del Vaticà).

Horari i inscripció

Totes les conferencies seran de 19.30h a 21h, en la sala d’actes de l’església. La inscripció és gratuïta però imprescindible, i es pot fer a l’adreça de correu: introduccioteologia@gmail.com i per telèfon 933014347.

Serveis Informatius Montalegre

El Vicari de l'Opus Dei i l'Arquebisbe de Barcelona

A l’any 1965 es van iniciar les Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura, amb la finalitat continuada de donar formació en el marc de la doctrina catòlica i sempre sobre temes que fossin d’actualitat i d’interès pastoral. Així enguany s’ha desenvolupat l’edició 47 amb el tema central Matrimoni i Família per a una nova evangelització, els dies 24 i 25 de gener en Premià de Dalt (Barcelona).

Els temes a l’entorn del matrimoni i la família han tingut un caire teològic, antropològic, filosòfic i metafísic, doctrinal, humà i social, per tant entenem que molt complet.

En la presentació de l’Acte

El Vicari de l’Opus Dei, Dr. Antoni Pujals va donar la benvinguda i agraïments als tots els presents en especial al Cardenal President del Consell Pontifici Ennio Antonelli, al Cardenal Arquebisbe de Barcelona Lluís Martinez Sistach, a l’Arquebisbe de la Seu Enric Vives, a tot el clero (un 150 preveres) i també als laics allí presents. Va manifestar les preocupacions pastorals en relació amb una nova manera de fer l’evangelització: Hem de saber presentar als joves el matrimoni i la família de manera que el vegin com un ideal que omple totes les expectatives. El Cardenal Arquebisbe de Barcelona va referir les activitats que ja s’estan preparant per a aquesta nova evangelització en la diòcesi de Barcelona, a més va destacar com important (entre d’altres coses) el fet de que el Sant Pare Benet XVI hagi creat un nou Dicasteri, i que el proper sínode de bisbes al mes d’octubre hagi de ser sobre l’evangelització. Va dir: És urgent evangelitzar….el matrimoni i la família han de ser evangelitzats i han d’evangelitzar. També va fer referència a la Basílica de la Sagrada Família, dient que Antoni Gaudí va deixar un projecte únic de forma providencial…., i serà la icona de la Nova Evangelització.

El programa de la 47 Jornades

Cardenal Ennio Antonelli

Primer dia

La família cristiana, primer camí per a l’evangelització, per l’Emm. i Rvdm. Sr. Cardenal Ennio Antonelli, president del Consell Pontifici per a la Família

L’amor matrimonial i la dignitat humana: claus per a la comprensió de la paternitat responsable pel Dr. Joan Costa, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya

Aspectes positius i problemàtics de la perspectiva de gènere, pel Dr. Enric Vidal, professor de la Universitat Internacional de Catalunya

Segon dia

Perquè val la pena casar-se, pel Dr. Tomás Melendo, catedràtic de la Universitat de Màlaga 

Reconciliacions conjugals: experiències sobre mediació i teràpia familiar per Virgínia Olano, Delegació de Pastoral Familiar de l’Arquebisbat de Barcelona

Eines per a la felicitat en el matrimoni: l’orientació familiar, per Javier Vidal-Quadras, director del Fert i secretari general de la International Federation for Family Development

El que destaquem

El Cardenal Ennio Antonelli, en la seva llarga i interessant intervenció, va iniciar la seva conferencia destacant el canvi històric actual a tots els nivells (científic, teològic, econòmic, etc) i es va referir constantment a l’encíclica Familiaris Consortio del Beat Joan Pau II, així com discursos i catequesis del referit Sant Pare, i paraules i textos recents de Benet XVI. Va assenyalar com a molt important que “La finalitat del matrimoni no és únicament el bé dels cònjuges, dels fills i de la societat, sinó també una revelació en la història de Déu i del seu amor”. Va enumerar tot un seguit de temes candents que la família ha d’afrontar, i va estimular el creixement d’un fenomen nou i en expansió: les xarxes familiars, es tracta de grups de famílies que s’uneixen per tal de desenvolupar serveis, principalment educatius i assistencials”.

Mn. Joan Costa va proposar un tema molt important com hi és la paternitat (i maternitat) responsables, i va parlar de la sexualitat i de les relacions conjugals sense embuts: “La vida esponsal és quelcom que ha posat Déu en els esposos, no és un tema de gustos, no es poden posar condicions, cal posar-se de genolls, pregar, embolicar-nos en el pla de Déu, i escoltar-lo…. no es tracta de prendre una decisió sobre el nombre fills que s’han de tenir, es tracta d’escoltar Déu en la generositat….ja que la corporalitat és com la llum que ha deixat Déu per entendre què fem aquí”.  

La Sra. Olano va explicar el funcionament i els continguts de treball del Servei d’Acollida Matrimonial d’Orientació Familiar del Bisbat de Barcelona, informació molt útil per poder derivar a matrimonis per tal que trobin una solució als seus conflictes conjugals.

Dr. Albert Barceló i Dr. Tomás Melendo

Per últim vull destacar al Dr. Tomás Melendo el qual va utilitzar la seva experiència professional de professor universitari mesclada amb les seves vivències positives i engrescadores del seu matrimoni com a  fils conductors d’una ponència profunda : “En el matrimoni és molt important l’amor però no puc estimar sense casar-me …. Amb el sí (acte suprem de llibertat) en el moment del casament l’amor es converteix en obligat, ens comprometem a estimar-nos, és una transformació real i ontològica, és autoconstruir … El matrimoni és una capacitació, és aglo que transforma, provoca una virtut que fa estimar una persona, només una, tota la vida … l’home com a home i la dona com a dona “.

Apunts

Tots els assistents al moment de la inscripció varen rebre una carpeta amb el guió de totes les conferencies. A més a  més, després dels àpats s’han desenvolupat animades tertúlies entre els assistents i d’igual manera en tots els torns de preguntes després de cada sessió.

L’equip organitzador ha estat el Centre Sacerdotal Roselló (Barcelona), amb el suport d’AFEC, Fundació Privada de Promoció Assistencial, i la pastoral de l’Església de Santa Maria de Montalegre.

Isabel Hernández Esteban

L’Església de Santa Maria de Montalegre organitza un cop més una peregrinació, amb activitats litúrgiques, formatives i turístiques. En aquesta ocasió, i per primer cop, anem a París i a Lisieux al mes de maig en concret els dies 11 (divendres), 12 (dissabte) i 13 (diumenge) de MAIG 2012. 

En la peregrinació a París visitarem la capella de la Mare de Déu de la Miraculosa en Rue du Bac 140. Després d’un dinar a la francesa, passejarem pel riu Sena en Bateaux Mouche, farem una visita al temple del Sacre Coeur i al barri de Montmartre. En  Lisieux, visitarem el lloc on va viure i reposa Santa Tereseta de l’Infant Jesús, el Carmel, Les Buissonnets i la Catedral. 

El viatge d’anar i tornar a París serà en avió, i tots els altres trasllats en autocar, pensió completa els 3 dies, missa diària a Paris i a Lisieux. El preu per persona aproximat: 650 euros.El primer pagament per persona ara!: 200 euros.

 Per a més informació i inscripcions: 

VIAJES MAGISTER: telèfon : 934879423 

Per mail: gef@montalegre.org

Servei Informatius Montalegre

A poques hores d’acabar-se l’any, a las 19.30 del vespre del dia 30 de desembre, a l’església es va celebrar un concert de música barroca i nadales. Novament la soprano Sra. Patrícia Sendra, la qual canta en la majoria de les misses solemnes que es celebren a Montalegre, va estar acompanyada al teclat i també a l’orgue romàntic que hi ha al cor pel pianista Sr. Lluís Avendaño. Enguany la novetat va ser la incorporació de la soprano Sra. Maria José Rodriguez. El programa entre d’altres peces va ser el següent: Bist du Bei Mir (de Stözel);  Et incarnatus est (de Mozart); How beautifu are the feet (Haendel); Laudamus te(de Vivaldi); el pianista va afegir tres peces de compositors anglesos dels segles XVI-XVII. I les nadales:  O tannenbaum, El noi de la Mare, Noche de Paz i Adeste Fideles, gairebé en totes elles el públic assistent va participar.

Els solistes

Patrícia Sendra, cantant soprano lírica, va realitzar els estudis de Piano  i Solfeig  al Conservatori del Liceu, obtenint el Grau Mig de Piano. Inicià Cant ambla cantant Teresa Garrigosa, continuà amb  Francesca Roig, cantant mezzosoprano de trajectòria Internacional.  Ha participat en cursos  Internacionals de Cant, de tècnica vocal i  Interpretació a Sant Cugat del Vallés, i a Barcelona, al Curs Internacional de musica Isaac Albeniz a Camprodon i al Master- class impartits  pel Catedràtic del conservatori de Basilea i cantant   Kurt Widmer i Cindee Sanner. Ha realitzat Concerts lírics acompanyada de pianistes en sales d’audicions ,Conservatoris ,teatres, parcs i jardins . Ha cantat com a solista  al Monestir de Sant Cugat, ala Catedral de Barcelona, Santa Maria del Mar, Església de Santa Maria de Montalegre, entre d’altres.

 Maria José Rodríguez va estudiar cant i piano al Conservatori professional de Terrassa. Actualment està cursant els estudis de Pedagogia en el Conservatori Superior del Liceu. També és membre del cor de cambra “Dyapason” amb els quals ha realitzat varies gravacions. Ha cantat com a solista a Espanya, Austria i Itàlia. Va rebre una menció especial en el “Curs Internacional de la Camerata de Sant Cugat”. Compagina les seves actuacions amb la docència del piano a l’Europa International School. 

Lluís Avendaño va estudiar piano al Conservatori Superior Municipal de Barcelona amb el catedràtic Miquel Farré, obtenint les mes altes qualificacions en els graus elemental, mig i superior. Va treballar  amb la professora Maria Curcio, a Londres, i als cursos de Barcelona i Torroella de Montgrí. Primer premi en els concursos de Vilafranca del Penedés “juventudes musicales” de Sevilla (198O),”Ciutat de Manresa” (1989), i” Xavier Montsalvatge”, de Girona. Ha estat professor de diferents Conservatoris. Les seves actuacions l’han portat per territori espanyol i  altres països, com Cambotja i Canadà. Ha actuat com a solista amb les orquestres del Gran teatre del Liceu, Simfònica de Barcelona, Ferenc  Liszt de Budapest, i orquestra  mundial de Joventuts Musicals, dirigida per A. Ros- Marbà. 

Isabel Hernández Esteban