Noticies de Montalegre

A l’Església de Santa Maria de Montalegre, la Coral Canigó, formada per familiars de les alumnes del Col·legi Canigó de Barcelona, va oferir un concert nadalenc. Feia uns quants anys que aquesta coral no venia a Montalegre per Nadal i va ser un retrobament molt agradable. A més, els concerts de Nadal són entranyables, ens apropen i ens introdueixen al portal de Betlem, com així va ser en aquest cas.

El programa de mà de la tarda del 16 de desembre del 2023 va presentar un conjunt de nadales que gairebé tots els assistents coneixíem i per moments també hauríem cantat. Va dirigir la coral el Sr. Horacio de Paz i a l’òrgan elèctric el Sr. José Ríos Roa. A l’última nadala va ser convidat a tocar l’òrgan el seu antecessor Sr. José Antonio Muro.

Programa:

Aclarida Nit de Nadal, ¡Ding Dong! Joia a dalt dels Cels, Cançó de bressol, Els ángels de la Glòria, Cantique de Nöel, Hac nocte Gloria in excelsis Deo, Adeste fideles, Santa Nit, Bones festes de Nadal, Nadala popular anglesa.

I fora de programa una Rondalla popular

El senyor rector va presentar l’acte, va donar la benvinguda als membres de la coral i els va agrair expressament la seva presència així com la dels assistents. Abans, a la sagristia de l’església, els participants, nou veus masculines més nou veus femenines, seguint les indicacions del director, van fer exercicis de respiració i de veu.

El públic va quedar molt content oferint un sentit aplaudiment. A la sortida, a l’atri, tal com ho havia anunciat Mn. Xavier Argelich, dos joves van recollir donatius i almoines a favor de l’entitat Acció Social Montalegre.

Bon Nadal!

Isabel Hernández Esteban

Crònica d’Ignacio Sols

Ignacio Sols, catedràtic honorífic de la facultat de matemàtiques de la Universitat Complutense de Madrid, va ser convidat a tractar del cas Galileu al saló d’actes de l’Església de Santa Maria de Montalegre, dins del cicle d’activitats culturals mensuals que hi té lloc, obert a tots els públics. Va ser en ocasió de la recent publicació a l’editorial Digital Reasons del seu llibre “El proceso a Galileo a través dels seus textos. De missatger del cel a nàufrag de les marees”, una interessant reconstrucció del cas a partir de cartes i documents originals que constitueixen la part principal del llibre.

A la part central de la seva conferència el professor Sols va recordar la història: El moviment de la Terra i quietud del sol, contraris al sistema astronòmic en ús en què Ptolemeu posa la Terra al centre del cel i el sol en moviment, va ser proposat per Nicolás Copérnico, canonge de la catedral catòlica de Frauenburg, amb un pròleg dedicat al Papa Paulo III, per haver rebut, a través del seu amic el bisbe Tiedeman Giese i el cardenal Schönberg, l’encàrrec d’establir les bases astronòmiques per a la reforma del calendari julià, tal com havia demanat el cinquè Concili de Laterà. Aquest sistema va ser acceptat primer al món catòlic, després al protestant, i amb aquesta base l’astrònom jesuïta Christopher Clavius el 1582 va dur a terme la reforma a l’actual calendari gregorià.

Aquesta situació d’harmonia es va trencar quan els professors laics que ensenyaven astronomia a la universitat van veure desprestigiats per l’opuscle “El missatger del Cel” on Galileu deia el que es veia al telescopi acabat de trobar: la lluna no és perfectament esfèrica, quelcom contrari a allò que ells ensenyaven per raons purament filosòfiques, en realitat d’un origen pagà i panteista que entenia els astres com a divinitats que havien de ser perfectes. L’estratègia de la lliga antigalileista serà enfrontar Galileu amb l’Església, per on el veuen més feble: per una manifestació menor al final del llibre en què es mostra copernicà, presentant-la com a contrària a passatges bíblics en què es parla del moviment del sol .

No aconsegueixen que l’Església condemni les obres de Galileu, però sí que aconsegueixen, el 1616, que prohibeixi l’obra de Copèrnic fins que siguin corregits certs passatges en què es parla del moviment de la terra de manera absoluta, havent-se de parlar com a hipòtesi, tal com es creia que ho havia fet el mateix Copèrnic, a causa d’un desgraciat pròleg imposat a la seva obra pel teòleg luterà Andreas Osiander. El cardenal Belarmino havia escrit que calia tractar del moviment terraqüi i quietud del sol com una hipòtesi per mantenir la fidelitat literal a la bíblia, mentre no es trobés una demostració científica del moviment de la terra i quietud del sol, i aquest va ser comissionat per donar a conèixer a Galileu el tenor de la prohibició.

El problema és que Galileu va creure haver trobat la demostració del moviment de la terra en el moviment de l’aigua que anomenem marees, i es va atrevir a defensar com a absoluta una teoria copernicana que només estava permesa com a hipòtesi. Això va fer en un diàleg sobre el sistema de Ptolemeu i el sistema copernicà en què, sota l’aparença de posar tots dos sistemes en peus d’igualtat, clarament defensava el sistema encara prohibit. Pitjor va ser la cosa quan, cridat a declarar per la seva desobediència, va mantenir que era en realitat ptolemaic i que havia posat més èmfasi a defensar el sistema contrari per mostrar l’habilitat del polemista que defensa l’opinió contrària. Per la sospita d’insinceritat que va suscitar aquesta declaració, va ser obligat a declarar sota jurament que no era copernicà, la famosa abjuració de Galileu. I va ser castigat per aquesta sospita de desobediència, a ser reclòs la resta de la seva vida a la seva pròpia vila d’Arcetri, on va poder redactar les seves troballes juvenils inèdites, per les quals mereix el títol de pare de la ciència experimental.

A la part final, el professor Sols va veure la causalitat del cas en què Galileu havia trobat una demostració del moviment terraqüi -les marees- per la qual no va poder obeir, i l’Església va poder cometre la topada de condemnar un home per un tema científic perquè rebia del món científic la falsedat d’aquesta prova, contràriament al que va passar un segle més tard, quan es va trobar la prova veritable -Bradley, 1728, aberració de la llum- i llavors va permetre i fins i tot va promoure la publicació de l’obra completa de Galileu.

També va assenyalar el professor Sols que l’error de l’Església va ser més gran del que se sol dir, i encara més gran del que recentment l’Església ha reconegut i demanat perdó, ja que no va permetre tractar del moviment de la terra com una hipòtesi física en el sentit que ara té la paraula, com una cosa real però encara no demostrada, sinó només en el feble sentit que aleshores tenia aquesta paraula: com una hipòtesi matemàtica per facilitar els càlculs. I la raó és que hi havia llavors matemàtica i filosofia-teologia, però la física encara no havia començat el seu camí en la posterior obra de Newton.

En compensació, el professor va assenyalar que no es va tractar d’un cas típic, com sovint es presenta, sinó cas únic, propi d’aquesta situació inicial, ja que en el cas de Miguel Servet es va tractar de l’Església calvinista i no per la seva teoria científica sinó per la seva teoria teològica; i en el molt lamentable cas de Giordano Bruno, no es tractava d’un científic -la seva afirmació dels molts mons és filosòfica i mantinguda abans pel cardenal Nicolás de Cusa-, sinó d’un panteista que negava la possibilitat de la mateixa ciència, ja que els astres no poden obeir lleis.

Comunicació Montalegre

Crònica i fotos, transmeses per Daniel Arasa

Cinc joves de diferents moviments i organitzacions catòliques van exposar els seus testimonis de vida cristiana a la universitat durant un acte celebrat el 21 de setembre de 2023 a la Sala d’Actes de l’Església de Santa Maria de Montalegre. Amb aquests testimonis s’iniciava un cicle de conferències i taules rodones del nou curs, activitats que es desenvolupen mensualment.

A la presentació, el president de la Plataforma per la Família, Daniel Arasa, va fer referència que, encara en el marc d’una societat secularitzada, i més entre els joves i en ambients universitaris, no deixa d’haver-hi els que donen testimoni de vida cristiana anant a contracorrent. Va explicar que l’acte no pretenia ser endogàmic de membres d’una sola organització, sinó donar mostra de l’activitat de joves de diversos moviments, ja que tothom té la mateixa fe i la mateixa doctrina, i tothom vol viure en cristià i apropar Déu a els altres, encara que cada organització tingui el seu propi carisma, el seu propi accent a l’actuar.

Els cinc ponents eren de diverses universitats de Barcelona, tant públiques com privades. Van ser: Alejandro Salvador (21 anys, estudiant de Dret i Filologia, va assistir a la recent JMJ de Lisboa viatjant a peu, col·labora amb la parròquia de Santa Agnès). Josefina Echevarría (21 anys, estudia Filosofia i Filologia, és de Schola Cordis Iesu). Anton Aluja (27 anys, numerari de l’Opus Dei, va acabar Arquitectura, màster a Hèlsinki, treballa a la seva tesi i és professor). David Medina (19 anys, estudia Humanitats, àrbitre de futbol, canta al cor de Hakuna). Javier Companys (21 anys, estudia Dret, supernumerari de l’Opus Dei i col·labora amb Efetá, amb la parròquia i amb CinemaNet).

Tots cinc van recordar unànimement que el canvi de les persones ho fa Déu, i per això és molt important la pregària, alhora que van destacar la importància de l’alegria per ser testimonis de Crist, així com la necessitat de l’amistat per fer apostolat amb els altres. “Cerca la relació un a un”, va dir Alejandro Salvador, que va explicar que moltes vegades el millor per fer apostolat amb els companys “és fer-ho amb una cervesa”.

Josefina Echevarría va destacar l’alegria interior que es té en intentar viure en cristià, i va explicar la sorpresa entre els seus companys quan en algunes ocasions ha interromput sortides o prendre alguna cosa en un bar per dir que se n’anava a missa. Alguns ni tan sols sabien què era la missa ni n’havien sentit a parlar.

“Sortir de l’armari” va ser una frase d’Anton Aluja, que va fer una referència especial a la importància de la coherència en mostrar-se cristians. Va recordar l’apostolat de la confessió i va explicar com s’havia produït la conversió d’un musulmà que havia tractat, sense haver-ne parlat, perquè havia vist com es volien els cristians.

“S’han rigut de mi en ocasions per mostrar-me cristià, però ho accepto molt bé”, va dir David Medina, que també va citar la importància de la pregària, que va denominar “evangelització passiva”. Va explicar experiències apostòliques insòlites com “colar” a joves absolutament allunyats de tota referència religiosa i fins i tot “drogates” en un acte de música cristiana.

Javier Companys va detallar com toca viure a contracorrent entre els seus companys tot i estar en una universitat catòlica, i va expressar la importància de portar-ho tot amb naturalitat, amb somriure a la cara, actuant de forma oberta sense ser extravagant. Va comentar que es pot arribar als altres amb el tracte personal, perquè, en l’aspecte religiós, “la majoria de persones no són malvades, sinó ignorants”.

Comunicació Montalegre

En aquest sentit, les exèquies de corpore in sepulto es van celebrar a Montalegre el dimarts 29 d’agost del 2023. Com a numerari de la Prelatura de l’Opus Dei, va presidir la celebració exequial el Vicari de l’Opus Dei de Catalunya i Andorra Mn. Ignasi Pujol. Amb ell van concelebrar cinc sacerdots més de l’Obra, i Mn. Joan Fernández va actuar com a mestre de cerimònies.

El fèretre amb les seves restes mortals, abans d’entrar al temple, va ser rebut a l’atri pel rector i el Vicari, el qual va llegir una pregària i va aspergir aigua beneïda. El cadafal es va situar al passadís central al peu del presbiteri. En la pregària col·lecta es va llegir Condueix-li Senyor al teu Regne. 

L’homilia del Vicari de l’Obra

Llegit l’Evangeli pel rector de Montalegre, Mn. Ignasi Pujol va prendre la paraula, en primer lloc, saludant els membres de la família del difunt, recordant que l’anomenaven afectuosament Toño.

Tot seguit va recordar unes paraules de sant Josepmaria: La mort, fills meus, no és un pas desagradable. És una porta que se’ns obre a l’Amor, a l’Amor amb majúscula, a la felicitat, al descans, a l’alegria, no cal esperar-la amb por, ací estarà la mà de Déu, a la mà del just.

Referint-se al difunt, va fer una breu semblança de la seva biografia: Als 20 anys va demanar l’admissió a l’Opus Dei com a numerari, a Sant Sebastià la seva ciutat natal. Poc després va venir a Barcelona on va estudiar Enginyeria Industrial. Va ser un professional de gran prestigi, lluitant sempre per anar al fons dels problemes, de memòria prodigiosa, gran conversador i seguidor del Club de Futbol de la Reial Societat. Va passar molt de temps a Roma desenvolupant importants treballs a la seu central de l’Obra, a Villa Tevere. Una segona vegada, ja jubilat, va tornar a Roma amb la finalitat de resoldre problemes, com sempre de grans instal·lacions elèctriques, aire i calefacció. A Barcelona havia treballat per a les Olimpíades del 1992 i per a la Fira de Barcelona. Era un home de gran disponibilitat, tant pel que fa a lo gran com a lo petit.

Encara que camini per canyades fosques res temo perquè tu vas amb mi, diu el salm 22, és a dir, Antonio també va patir malalties i acceptava les contrarietats, sent sempre molt agraït, discret i entranyable.

Finalment, va agrair als de casa seva, tot el que han ajudat i guarit a l’Antonio.

La part final

Un cop acabada la celebració eucarística, una neboda d’Antonio Rubio, la Sra. Estíbaliz, va llegir un text escrit pel seu germà que viu de forma permanent als Estats Units, destacant el seu caràcter entranyable i familiar amb tots, acabant amb un afectuós comiat: Gràcies Oncle Toño.

A continuació, el Vicari va llegir un respons, acompanyant-li la resta dels sacerdots, van aspergir aigua beneïda i encens elevant així les seves oracions al cel. Seguidament, el fèretre i la comitiva van sortir del temple a l’atri, s’hi van inclinar i van besar com a comiat el fèretre, el qual va ser col·locat a l’interior d’un vehicle per anar camí del cementiri. Els celebrants es van retirar a la sagristia i van donar per acabat l’acte.

Els cants de la celebració van anar a càrrec d’un sonor cor de veus masculines i a l’orgue de Montalegre, Josep Masabeu, l’organista de la Casa.

Isabel Hernández Esteban

El proper 2 d’agost del 2023 s’inicien els actes oficials de la JORNADA MUNDIAL DE LA JOVENTUT amb l’arribada de SS el Papa Francesc a Lisboa (Portugal) procedent de Roma. Es tracta d´un viatge apostòlic ple d´activitats. Anirà especialment a Fàtima, culminant el viatge el diumenge 6 d’agost a les rodalies de Lisboa amb la Santa Missa per a la Jornada Mundial de la Joventut al Campo da Gaça (Parc Tejo).

Els joves que s’han sentit convocats per aquesta crida del Successor de Pere ja fa molts mesos que s’estan preparant per a aquesta trobada. Llegim a la web oficial de l’Arquebisbat de Barcelona en data 26 de juny de 2023:

L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, ha presidit la missa d’enviament per als prop de 100 joves de les parròquies de Sant Mateu i Sant Rafael de Guineueta de Barcelona que caminaran durant 40 dies fins a arribar a Lisboa. A la capital portuguesa es durà a terme la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), una trobada mundial de joves en què participarà el papa Francesc. Aquest pelegrinatge tindrà una motivació solidària: restaurar l´antiga capella de l´Institut Mental i la construcció d´un nou centre parroquial.

Amb anterioritat, representants d’aquests joves van participar a diverses misses dominicals a Montalegre per informar els fidels d’aquest esdeveniment.

Més recentment, l’Església de Santa Maria Montalegre ha rebut la visita de nombrosos grups de joves de diferents parts del món que havien assenyalat a la seva ruta de viatge a Barcelona, i, en especial, visitar Montalegre. Aquest mes de juliol hem de destacar grups de Brasil, Mèxic, Austràlia i Argentina.

Concretament la que subscriu va tenir l’oportunitat de saludar un grup de 40 noies i la seva directora que provenien del Col·legi El Torreón de Córdoba, Argentina, molt interessades a conèixer el lloc on reposen les restes mortals del Servent de Déu José María Hernández Garnica. Allà van resar, a la Capella del Santíssim.

D’altra banda, avui diumenge 30 de juliol sortien amb autocar de Barcelona 1500 joves més de l’Arxidiòcesi de Barcelona, de diferents parròquies.

A tots, els desitgem un feliç viatge d’anada i de tornada, i que en aquest camí Cerquin Crist, trobin Crist, estimin Crist.

Isabel Hernández Esteban

Crònica i fotos facilitades per Daniel Arasa.-

La sentència de sant Josepmaria de donar llebre per gat, invertint el refrany popular de donar gat per llebre que suggereix actuar amb embolic, va ser utilitzada reiteradament per Aurelio Villar a la conferència que va pronunciar a Montalegre el dia 29 de juny sobre el tema Transmetre avui la fe a la vida ordinària.

Villar es referia al fet que els cristians tenim una cosa molt gran, molt valuosa, la doctrina i la vida de Crist, i hem de portar-ho als altres, encara que la forma de presentar-ho sigui utilitzant un llenguatge i una forma normals, assimilables.

Després d’assenyalar que no s’havia de perdre el temps en lamentacions sobre la manca de fe a la societat va fer referència a la paràbola evangèlica de l’administrador infidel, amb l’explicació final de Jesucrist: els fills de les tenebres són més sagaços que els fills de la llum. Cal ser audaços.

Com a substrat bàsic per a tota transmissió, tant de la fe com de qualsevol tipus de valors, Villar va fer referència que els cristians han de ser acollidors, comprensius. Si s’actua de manera agressiva les persones s’allunyen i res del que se’ls digui no té efecte, va precisar.

Per poder transmetre la fe cal en primer lloc estar convençut. No convenç qui no està convençut, va dir, afegint que no cal avergonyir-se de ser etiquetat com a catòlic, de manera que si unes persones (amics, companys de feina, veïns) fa temps que es relacionen amb un catòlic i no se n’han adonat que ho és, vol dir que aquest alguna cosa fa malament. La gent ens ha de conèixer com a cristians, encara que no per una targeta de presentació sinó per la nostra vida, les nostres converses, la nostra manera de funcionar, va manifestar.

El conferenciant va explicar que alguna cosa del que val la pena adonar-se’n és que tot el bo que hi ha al món coincideix amb virtuts cristianes, encara que s’hi refereixin persones que no són creients: honradesa, amor, sinceritat, fidelitat, etc. per això el que portem als altres és molt valuós.

En la transmissió de la fe és important el xirimiri, és a dir, aquella pluja fina gairebé imperceptible però que finalment acaba per xopar. Es tracta de crear l’ambient propici, dir la paraula adequada al seu moment, promoure la conversa que faci reflexionar.

Pel que fa a la transmissió de la fe al si de la família, va explicar la importància de formar els nens en hàbits bons, animar i donar confiança, així com l’exemple dels propis pares i avis.

Comiat

Aquesta sessió es va impartir a la festa de Sant Pere i Sant Pau, i va ser la darrera d’aquest curs. El cicle de conferències es reprendrà al mes de setembre.

Per tractar-se de la darrera sessió del curs, el col·loqui va poder continuar en acabar la sessió mentre els assistents prenien un aperitiu.

Comunicació Montalegre

El dia 2 d’octubre del 2002 es va celebrar a Roma, al Vaticà, la canonització de sant Josepmaria Escrivà. Des de llavors s’han celebrat misses en llaor al sant de l’ordinari, segons ho va assenyalar Sant Joan Pau II. És més, després de vint-i-tres anys podem dir que s’han celebrat a tots els continents. En aquella data de la canonització es va disposar que la seva festivitat seria el 26 de juny ja que era el dia en el què va traspassar al cel l’any 1975.

Aquest 2023 s’ha celebrat la missa solemne a l’Església de Santa Maria de Montalegre precisament el dilluns 26 de juny a les 7 de la tarda. A l’inici de la celebració, el Sr. Rector, Mn. Xavier Argelich, va comentar que Per a nosaltres és una solemnitat aquesta festa de Sant Josepmaria.

Efectivament, el temple estava al complet, fins i tot una grada estava ocupada i hi havia gent al fons de la nau central dempeus. Tots, d’una manera o altra, amb la seva presència afirmaven el seu amor a l’Església i a l’Opus Dei, tant fidels incardinats a l’Obra, com a cooperadors i altres persones que així ho senten i resen a sant Josepmaria amb fe.

Homilia

Avui és un dia de joia i d’acció de gràcies. Sant Josepmaria amb la seva resposta santa fou el fidel fidelíssim de Déu i de l’Església en la seva vida ordinària sense abandonar el lloc que li corresponia al món. Va recórrer aquest camí de santificació i ens va obrir el camí als altres. Cal correspondre a aquesta crida de Déu a l’Opus Dei mitjançant la identificació amb Crist. Per això hem de tenir un tracte directe amb Ell, amb actes de pietat i treballant bé, com a conseqüència, serem llum per a les persones que ens envolten.

El Senyor va cridar sant Josepmaria, primer a ser capellà, després a seguir estudis civils i per fi a treure l’Opus Dei endavant. Avui renovem aquesta alegria de voler ser sants.

L’Evangeli que hem llegit de la pesca miraculosa li agradava molt a sant Josepmaria perquè remar mar endins i tirar les xarxes és aquesta tasca apostòlica d’anunciar Jesucrist, i com diu el text En el teu nom llançaré les xarxes.

Finalment, cal recordar que el 28 de novembre de 1971, Sant Josepmaria va visitar aquesta església. No sabem què va pregar. El que és clar és que avui aquesta església és plena i ho està per a la glòria de Déu, que tots seguim endavant amb afanys apostòlics.

 Dades finals

La Coral Canigó que procedeix d’alumnes i de pares del Col·legi Canigó de Barcelona feia molt de temps que no cantava a Montalegre, però en aquesta ocasió va acompanyar la missa amb els seus cants. La missa es va resar bilingüe, al final de la qual es va poder venerar la relíquia de sant Josepmaria.

Isabel Hernández Esteban

A Montalegre cada any, al voltant del 31 de maig, Dia de la Comunitat de Castilla La Mancha, s’ofereix una missa per aquesta Comunitat i pels que estan fora d’ella, a altres regions d’Espanya o a l’estranger. En aquest sentit, la celebració es va fer a la santa missa de les 12h del dia 28 de maig de 2023, el dia de Pentecosta.

En la referida festivitat, l’Església Universal celebra la Vinguda de l’Esperit Sant al Cenacle, a Jerusalem, al cap de pocs dies de l’Ascensió al cel de Nostre Senyor Jesucrist Ressuscitat: Estant allí reunits els apòstols i la Verge Maria es va sentir un gran estrèpit i l’Esperit Sant s’hi va posar, en forma de llengües de foc. L’Evangeli continua dient que van començar a parlar en totes les llengües i tots els entenien.

A més dels fidels habituals, hi va anar un grup nombrós de la Comunitat i una coral amb el seu director i pianista, que van acompanyar els cants de la missa. Algunes de les senyores anaven vestides amb el vestit regional. A l’ofertori membres de la Comunitat van lliurar generosament al celebrant, el Rector Mn. Xavier Argelich, diversos paquets d’aliments perquè l’Acció Social Montalegre els repartís entre les famílies que acull.

En acabar la celebració la soprano de Montalegre va cantar el Veni Creator i amb això es va concloure la Pasqua.

Finalment, el rector va donar pas al president de l’Associació de Castilla La Mancha a Barcelona perquè s’adrecés als fidels assistents. El Sr. Ballesteros, entre altres coses, va dir que agraïa a Montalegre que durant 25 anys hagi accedit a oferir una missa per aquesta Comunitat. Acabat el seu breu discurs va rebre un sentit aplaudiment.

Isabel Hernández Esteban

El metge i sacerdot Xavier Sobrevia va dissertar sobre L’avortament: alliberament o patiment? a la conferència que va pronunciar a la sala d’actes de Santa Maria de Montalegre el 20 d’abril de 2023. En qualitat de metge i sacerdot va abordar un ampli ventall d’aspectes relacionats amb l’avortament, començant la seva intervenció amb la projecció d’imatges sobre les formes i sistemes en què es fan els avortaments. Algunes d’aquestes imatges eren impactants i dures.

Mn. Sobrevia es va preguntar: Amb l’avortament s’interromp la vida o aquesta s’acaba? hi ha el dret a eliminar el que està al si de la seva mare? fent després una crida a la urgent necessitat de trencar el silenci a favor dels qui no tenen veu. A la pregunta de quan comença a ser humà allò existent al si matern, citant el genetista Jerome Lejeune, va afirmar que ho és des del primer moment de la concepció.

Va repassar el que és l’ésser humà, destacant que pot ser observat i analitzat des de molts vessants: químic, bioquímic, biològic, filosòfic, antropològic i espiritual, però puntualitzant que és inadequat valorar l’ésser humà només des d’un d’aquests aspectes.

Des del vessant mèdic va descriure el procés de desenvolupament intrauterí en els períodes embrionari (fins a les 8 setmanes) i fetal (des de la setmana 9 fins al naixement), així com la divisió cel·lular i el diàleg molecular entre l’embrió i la mare. Va aportar dades concretes com que el cor comença a bategar entre els 18 i 25 dies després de la concepció, la base del sistema nerviós es defineix al voltant del dia 20, als 42 dies ja existeix l’esquelet complet, a les 10 setmanes el fetus té empremtes digitals, a les 17 les ungles, als 7 mesos pot reconèixer la veu de la mare, etc.

Va analitzar les conseqüències de l’avortament per a la dona. En aquest aspecte va deixar clar que hi ha un debat sobre la realitat de la síndrome post avortament, ja que no tots els facultatius, psiquiatres i investigadors reconeixen la seva existència. En tot cas, sí que coincideixen tots els estudis i les seves estadístiques en què es produeixen diverses síndromes en la dona: alteracions conductuals, més depressió, més ansietat, risc més elevat en salut mental i trastorns psiquiàtrics. Diversos estudis coincideixen que la ideació suïcida es duplica a la dona que ha avortat (que no implica sempre executar-la).

Mn. Xavier Sobrevia va exposar el magisteri de l’Església sobre el tema, amb cites de textos de Joan Pau II, Benet XVI i Francesc, aportant després dades d’institucions que ajuden la dona embarassada en situacions de dificultat perquè s’hi puguin adreçar als qui ho necessitin, va proposar pregar per la vida i recordar els sacerdots que parlin sovint de la vida i de l’avortament, així com assistir i promoure les pel·lícules provida. Va animar a participar en organitzacions que defensen la vida.

Un aspecte que es va posar en evidència al col·loqui és la necessitat de tractar amb afecte les persones que hagin avortat, evitant ferir-les i recordant la misericòrdia de Déu.

Mn. Xavier Sobrevia va ser presentat pel president de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, Daniel Arasa, que va recordar el procés legal que s’ha seguit a Espanya per arribar a la situació actual, des de la despenalització de l’avortament per casos límits (violació, perill a la vida de la mare i anomalies genètiques del fetus) fins a transformar-lo en dret subjecte al desig, passant per l’intermedi de lleis de terminis.

Crònica tramesa per Daniel Arasa

Comunicació Montalegre

A l’hora nona mor Jesús a la creu asfixiat i de febre tetànica per la paralització dels músculs respiratoris que finalment van causar la parada cardíaca. D’aquesta manera tan cruel, després de més de vint-i-quatre hores de tortures i turments, humiliacions i escopinades, Jesús expira. Però si algú pensés que és un fracàs, en abundància de bé al tercer dia va ressuscitar i aquesta Resurrecció es converteix en el fonament de la nostra fe. No és fútil aquesta celebració. Al contrari, ens uneix tots els cristians a l’arbre de la creu.

El Divendres Sant el celebrem a Montalegre el 7 d’abril del 2023 a les 5 de la tarda. Minuts abans de l’inici de la Celebració de la Passió del Senyor, el sacerdot mestre de la cerimònia es va dirigir als fidels per explicar en què consistiria l’ofici del Divendres Sant, ja que no era la santa missa que coneixem. Es tractava d´una celebració litúrgica que seguint els cànons de l´Església té tres parts. No hi ha ofertori ni consagració ni cants de glòria ni al·leluies. La creu del baldaquí del presbiteri de l’Església de Santa Maria de Montalegre estava coberta amb peça de roba morada.

Primera part, la Paraula

A l’inici de la celebració, els tres sacerdots celebrants es van prostrar a terra i van fer oració en silenci. Els fidels drets també resem. L’altar estava nu, els canelobres sense espelmes, ni música ni cants.

Van seguir les lectures d’oracions, un fragment del Llibre d’Isaïes, el Salm 30 i un fragment de la carta als Hebreus de sant Pau. Després d’expressar la Glòria i la Lloança a tu Crist, els tres sacerdots van llegir l’Evangeli de la Passió del nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan.

L’homilia del rector

Crist compleix la voluntat del Pare per donar-nos aquesta vida sobrenatural que és el camí que ens dóna a conèixer Déu. Hem escoltat amb fervor i silenci les lectures en un dia de dolor, pena i dejuni en què Crist s’encamina cap a la creu perquè Crist vol que aconseguim la vida eterna. Avui volem adorar la creu, abraçant-la amb el nostre cor. I la creu pesa perquè suma tots els pecats de la humanitat, els nostres també i per això necessita el Cireneu. Avui acompanyem Crist amb aquest pes de la creu i deixarem que ens salvi i ens estimi. Procurem mirar-nos a nosaltres mateixos a la creu i preguntem-nos, La meva vida és un lliurament total al proïsme? Vull identificar-me amb Crist? Hem de viure en servei als altres, morint a nosaltres mateixos, acceptant i estimant la creu. Dolor i patiment és signe d’Esperança, mirar el crucificat és mirar la nostra Esperança.

A continuació, va seguir l’episodi de l’Oració Universal que conté deu pregàries extenses amb la seva petició especial a Déu totpoderós i etern.

Tot això ho podem llegir als llibrets de suport de la Setmana Santa o en algun dels nostres dispositius electrònics, ja que són textos universals pel que cada any és igual a tot el món catòlic.

Segona part, l’Adoració a la Creu

El sacerdot presenta la creu a l’assemblea de fidels tres vegades dient Mireu l’arbre de la creu. La creu surt en processó per tot el temple els fidels la miren i l’adoren. En aquest moment s’eleven els cants d’adoració que ens conviden a mirar l’arbre de la creu i tots responem Veniu a adorar-lo. Al peu del presbiteri se situa el sacerdot que porta la Creu, i un per un tots els assistents passem a reverenciar, tocar o besar la creu. En el recorregut de tornada al nostre seient, vam poder dipositar una almoina que es recull per als Franciscans Custodis dels llocs sants a Terra Santa (Israel). Així es fa a tots els temples catòlics en aquesta celebració.

Tercera part, Reserva i Comunió

A aquella hora el sagrari de la Capella del Santíssim no estava buit, pero no brillaven els llums de les espelmes  perquè Jesús era mort, era la Reserva del dia anterior. Els fidels ens acostem a rebre la comunió cantant Perdona el teu poble Senyor, perdona el teu poble, perdona-li Senyor.

Va finalitzar la celebració. No es podia fer res més perquè havíem d’esperar que es complís la profecia que Jesús ressuscités al tercer dia. I amb aquesta alegria de la Resurrecció de Crist ens tornaríem a congregar a Montalegre, a la Vetlla Pasqual.

Isabel Hernández Esteban