Noticies de Montalegre

Amb la finalitat de sufragar les despeses del manteniment de l’Església de Santa Maria de Montalegre així com aportar, en la mesura del possible, nous ingressos a la nostra entitat Acció Social Montalegre, anunciem que s’ha creat l’Agrupació d’Amics de Montalegre. Podran formar part de l’agrupació totes les persones que vulguin contribuir en aquestes finalitats i a canvi podran beneficiar-se d’uns descomptes molt interessants en diversos comerços i botigues, en principi de la ciutat de Barcelona, però ampliant les possibilitats a altres poblacions properes així com a centres comercials. A data d’avui ja s’han agrupat més de ¡60 botigues!, del nucli del barri de San Gervasi de la ciutat.

Les quotes s’establiran voluntàriament en els terminis que es desitgin, mensual, trimestral o anual, amb una quota mínima de 5 euros mensuals, o 60 euros anuals. Totes les persones agrupades rebran un carnet de l’agrupació per poder-se identificar en les tendes i comerços agrupats.

Creiem que és una bona notícia i per això en aquesta web anirem informant. A més, està en construcció un blog, el qual en un futur molt proper es linkará a aquesta web . Amb aquest projecte volem obrir les possibilitats d’obtenció de recursos, molt mancats en aquestes dates en què s’han ressentit els donatius, i alhora donar a conèixer aquest temple magnífic, en ple barri del Raval de Barcelona, catalogat com a patrimoni històric de la ciutat .

Les persones que ja col·laboren en les diverses activitats de la pastoral de l’església i també de l’Acció Social Montalegre seran especialment convidades a formar part de l’agrupació. No obstant això, i des d’aquest moment, totes les persones seguidores d’aquesta web i des de qualsevol lloc del món podran adherir-se a aquesta nova idea per recollir fons. En breu facilitarem un tríptic, el link del blog i el correu electrònic específic de l’Agrupació d’Amics de Montalegre.

Isabel Hernández Esteban

Els dies 21 i 22 de gener de 2014 s’han celebrat  les 49 Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura, en l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, responent a la crida del sant pare Francesc que ens exhorta a una nova evangelització del servei de la fe ardent i generosa, de la justícia i el amor als pobres. En aquest sentit, el lema de les jornades va ser On hi ha caritat allí hi ha Déu.

En el primer dia, en la inauguració de les jornades, el Cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martinez Sistach, va recordar-nos que la caritat no és una assistència social, és l’essència de l’evangeli, així l’existència creient es converteix en existència eclesial; no es tracta de solidaritat d’uns quants cristians: l’Esglèsia fa i ha de fer diaconia de la fe. Per altra banda, el vicari de la prelatura de l’Opus Dei a Catalunya, el Dr. Antoni Pujals va explicar els inicis de l’Opus Dei cimentats en l’oració de persones desfavorides i en l’activitat pastoral en institucions eclesials a favor dels pobres, tant per part de sant Josepmaria com del Venerable D. Alvar del Portillo. El degà de la Facultat de Teologia on es celebraven les jornades, Dr. Armand Puig va manifestar la seva satisfacció perquè novament s’organitzessin aquestes jornades en aquella seu.

Es van iniciar les conferencies amb el cardenal Robert Sarah, president des de l’any 2010 del Consejo Pontificio, en el dicasteri de la Caritat, Cor Unum. Va concretar que l’Amor no es igual a la caritat. El concepte amor ja existia abans de Crist, no obstant, Crist ens va ensenyar el cim de l’amor, que és precisament la caritat, és a dir, el lliurament a l’altre. Va seguir Mn. Joan Galtés que en la seva extensa conferència va fer una repàs sobre la caritat dels cristians al llarg de la història: I mostra com l’Església, fidel al Senyor des del primer moment ha viscut la caritat com element essencial de la vida cristiana i l’ha expressat amb l’anunci de la Paraula, la celebració dels sagraments i el servei de la caritat. Al final de la jornada, la taula rodona va anar a càrrec dels senyors Jaume Castro, Carmen Borbonés i Josep Masabeu els quals són presidents d’entitats socials sense afany de lucre.

En el segon dia,  la primera conferencia la va pronunciar el Dr. Joan Costa, professor de la facultat de Teologia de Catalunya. L’aportació de la doctrina social de l’Església a la construcció del món. A continuació, va parlar Alfred Pastor, professor de l’IESE i per últim P. José Medina, autor del llibre “Francisco el Papa de todos”.

Documentació

S’adjunta en format pdf. Algunes conferencies i documents que es van lliurar a les 49 Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura. Igualment el link de la web de les jornades  la qual inclou els vídeos de totes les conferencies.

Cardenal Robert Sarah

Càritas de Catalunya

Comunitat de Sant Egidio

Mn. Joan Galtés i Pujol

P. José Medina

web 49 Jornadas de Castelldaura

Isabel Hernández Esteban

Braval és un projecte de solidaritat que comença l’any 1998 i es consolida en el 2002 en ocasió del centenari del naixement de Sant Josepmaria Escrivà, fundador de l’Opus Dei.  Braval és un graó més en el conjunt d’iniciatives de solidaritat que es promouen en el barri del Raval de Barcelona al voltant de l’Església de Santa Maria de Montalegre, d’ençà que en el 1967 va ser confiada a l’Opus Dei. De manera semblant neix Terral a Barcelona.

En Braval promouen el voluntariat social; busquen l’èxit escolar, incrementant en els joves la motivació per fer els estudis obligatoris i l’interès per accedir als superiors, ja siguin de batxillerat i universitaris, com de formació professional. Després, impulsen actuacions que duen a la inserció laboral. Les persones que hi col·laboren volen contribuir a resoldre una de les situacions humanes més punyents que coneix el nostre país: la immigració. Mitjançant les activitats de Braval els joves es van entenent, es comprenen i es respecten cada dia una mica més. Aquesta convivència fonamenta la tolerància i la cohesió social del futur. Pels qui ho desitgen, Braval facilita, a més, mitjans de formació cristiana. A més, col·laborant amb d’altres entitats governamentals o no governamentals, es porten a terme programes de cooperació, promoció i ajuda a països en vies de desenvolupament i comunitats amb dèficits humans.

En aquest sentit, i per conèixer més a fons el dia a dia d’aquesta entitat social, la revista “Catalunya Cristiana” va realitzar una entrevista al president de Braval, Josep Masabeu, la qual ha estat publicada en l’edició del diumenge 12 de gener de 2014.

S’adjunta el pdf.

Entrevista J Masabeu 12 1 2014

Comunicació Montalegre

Amb molta il·lusió ens vam aplegar la Nit de Nadal a l’Església de Santa Maria de Montalegre per participar a la Missa de Gall a les 11 de la nit. El rector va presidir la celebració de la santa missa solemne, concelebrada per Mn. Manel Mallol. La soprano Patricia Sendra va dirigir els cants nadalencs i en Josep Masabeu va interpretar les cançons a l’orgue impressionant que hi ha al cor de l’església.

A l’homilia Mn. Francesc Perarnau va situar-nos en aquella nit santa, en el moment en que Déu entra en la història, moment en el que es van obrir les portes del cel per tothom i va entrar l’alegria per tots els fidels de Déu. No obstant va recordar el rector que “L’alegria no va separada de la creu. Des de l’anunciació de l’àngel a la Mare de Déu, la creu va aparèixer, així abans del Naixement del Nen Jesús ja hi era present. Maria i Josep van haver de canviar els seus plans per l’edicte de Cèsar, van haver de sortir de Natzaret, i de camí van haver de parar-se a Betlem. No van trobar més lloc que un estable, que nosaltres hem idealitzar, però realment hauria de fer pudor, haver puces… i ser incòmode. Després van haver de fugir per escapolir-se dels crims del rei Herodes, i passar molts anys a Egipte, amagats, i després més anys de vida oculta fins que Jesús es va manifestar públicament. I aquestes creus també es veuen reflectides en les cançons nadalenques, que són una veritable catequesis. Tota la vida del Senyor integra un plan de salvació, tot a la vegada és alegria i creu, tot és un misteri, tot és camí de salvació”.

A l’acabar el rector ens va recordar les paraules que el Papa Francesc havia pronunciat sobre els pobres i les persones amb mancances, fent-nos veure que hem d’estar pendents de les persones que ens envolten, i també les d’arreu amb la nostra oració.

Com sempre, en la Nit Santa, un centenar de fidels ens van reunir per cantar nadales i menjar neules i torrons, tot desitjant-nos un Bon Nadal. Hem d’agrair als músics Josep Masabeu i Edu Serrabou la seva intervenció ja que van aportar simpatia i alegria a tots als que hi érem presents.

Isabel Hernández Esteban

Enguany la Coral Canigó de Barcelona va fer el seu XV concert de nadales a l’Església de Santa Maria de Montalegre, al vespre del dia 14 de desembre de 2013, tot celebrant el seu XXV aniversari com a coral. Per aquesta ocasió vam preparar un concert especial. Van fer un resum de les cançons més interpretades al llarg de tots aquests anys, algunes feia molt temps que no les sentíem. Les trentena de veus masculines i femenines van formar un grup molt compacte, amb moltes hores d’assaigs, demostrant una evolució, al llarg d’aquests vint-i-cinc anys, de nivell quasi professional. Cal destacar al director i organista, el senyor José Antonio Mur Sasé.

El concert va durar més d’una hora i mitja. A l’intermedi, temps en què van descansar les veus, l’organista va interpretar cinc  temes encadenats de Castiglione, Grüber, Bach, Berlin i Wagner.

Els coralistes van oferir un programa de 18 cançons, a més de temes encadenats.  No van faltar les nadales de tradició catalana com El desembre congelat, La rondalla dels Pators i Fum, fum, fum. I, entre d’altres, Adornad vuestra morada, Cantique de Nöel, Campanas de la Mezquita, Navidades Indias, Joticas al Niño Jesús,  Petit Papa Nöel,  Hac nocte, Ens ha nascut un Infant, Adeste fideles, Santa Nit i Bones festes de Nadal.

Per si no fossin prous els coralistes, en La Rondalla dels pastors, es van sumar una trentena de nens i nenes alumnes i familiars del Col·legi Canigó de Barcelona; i a la part final, alguns dels assistents que havien format part de la coral, van ser convidats a cantar.

Tot plegat va resultar un concert de nadales i de veus magnífic, que ens va obrir les portes a començar a desitjar-nos a tots un Bon Nadal!!

Agraïm als assistents els donatius per a la Campanya Pro Raval de l’Acció Social Montalegre.

Isabel Hernández Esteban

A l’Església de Santa Maria de Montalegre, i promogut per la Hermandad de la Virgen de la Puerta de Barcelona, en el tercer diumenge de desembre, i des de fa anys, aquesta imatge de la verge presideix la missa solemne del diumenge. Aquest any, s’ha donat la feliç coincidència que el tercer diumenge ha coincidit amb el mateix dia en el qual se celebra la advocació de la Inmaculada Virgen de la Puerta, patrona del nord de Perú. Així que el dia 15 de desembre de 2013, l’església estava a vessar, no solament dels fidels habituals de la missa de 12 sinó també de tots els membres de la Hermandad, juntament amb les seves famílies i amistats.

En l’homilia, el rector, ens va dir que la “Santíssima Verge va viure el primer advent, i des de llavors ella és i segueix sent la millor intercessora”. A més, “En aquest tercer diumenge de advent l’Església es deté davant l’exigència pròpia del temps litúrgic, i celebra el Diumenge Gaudete, el diumenge de l’alegria, sent el color litúrgic el rosa […] La lectura de l’Evangeli ens refereix al precursor de Crist, Joan el Baptista i ens convida a seguir pels seus passos”.

Finalment, Mn. Perarnau, ens va animar a que llegíssim la Exhortació apostòlica del Papa Francesc, Envangilii Gaudium, referint-nos unes paraules “Tots podem ser evangelitzadors, molta gent ens està esperant”.

Acabada la missa, la Hermandad va entonar una salve a la Verge, ressonant al final el crit de ¡Viva la Virgen de la Puerta! Després, la imatge va ser en processó pels carrers propers a l’església.

Isabel Hernández Esteban

D. José María Hernández Garnica, “El Chiqui”, va traspassar el dia 7 de desembre de 1972 a Barcelona per aquest motiu, des de fa uns anys a l’Església de Santa Maria de Montalegre es celebra una missa en sufragi de la seva ànima que es sol fer uns dies després de la Immaculada Concepció de la Verge Maria. Enguany ha estat a les 19h del dia 10 de desembre. Va ser una missa ordinària, corresponent al dimarts de la segona setmana d’Advent. Vam participar un centenar de fidels, mantenint tots una devoció privada vers aquest Servent de Déu.

Dins dels actes del Centenari que es va iniciar el passat 17 de novembre de 2013, el rector de l’església, Mn. Francesc Perarnau, en la seva homilia va explicar que s’està preparant una Exposició itinerant de D. José Maria amb documents i altres elements: En l’estudi del projecte hem contactat amb persones que no el coneixien, però que després d’interessar-se per la seva vida la descriuen dient que: “La vida de D. José María era inseparable a la vida de sant Josepmaria, per la seva obediència a la missió que li havia encomanat” . Va afegir Mn. Perarnau que No obstant la seva tasca no va restar tancada per a l’Opus Dei sinó que es tractava d’una tasca de servei, dirigida a l’Església Universal des de l’Opus Dei. […] En ell trobem un model dòcil a fer la voluntat de Déu, D. José Maria es posava lliurament davant Déu tant si li venia de gust com si no.

En aquest sentit el rector va recordar que quan sant Josepmaria li va oferir a D. José Maria Hernández Garnica ser el consiliari d’un país d’Europa, el Pare li va preguntar si li feia il·lusió ser-ho. D. José María va respondre: Il·lusió no em fa però la posaré. En “Chiqui” era un home de fe intel·ligent, doncs la seva intel·ligència era extraordinària, no es limitava a resoldre formularis, sinó a posar-se tot ell a disposició de la missió.[…] Es pot dir que no hi van haver fets notoris en la seva vida, ni publicacions que li hagin donat la fama, ans al contrari, el que hi va haver, va ser un tasca discreta deixant pel camí una llavor petita que amb els anys ja ha donat fruits, i més que hi hauran.[…] A ell i a d’altres que ens han precedit, els hi hem de donar les gràcies i per això hem de pregar per ells i per tots els difunts.[…]

Nosaltres des d’aquí no podem fer res concret en la Causa del Sants que s’està seguint en Roma, però el que sí podem és resar, demanar favors, i si són concedits, escriure’ls i enviar-los al Postulador, també podem suggerir a altres persones que resin i li demanin favors, tot desitjant que en algun moment es produeixi el miracle.

Acabada la missa, el rector va resar un respons en la capella del Santíssim on reposen les despulles de D. José María des de l’11 de novembre de 2011, i ens va donar la benedicció. Abans de la celebració i durant la missa, en Josep Masabeu, President de l’entitat del barri, Braval, va interpretar a l’òrgan un repertori de música sacra.

Isabel Hernández Esteban

El Dia del Voluntari de Montalegre el vam celebrar el 3 de desembre de 2013. A les 13h el rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre va celebrar la missa a la capella del Santíssim, on van començar a aplegar-se els voluntaris de l’Acció Social de Montalegre; també van participar representants de voluntaris de les oficines,  de l’equip de comunicació i dels cursos de qüestions sobre Matrimoni de la iglesia.

La convocatòria de la trobada era per celebrar el Nadal, però certament, pel Nadal hi manquen dies, i som a l’Advent, i com va dir el Mn. Francesc Perarnau a la seva homilia “L’Advent és un temps de preparació del Naixement del Senyor, a més és un temps en què la litúrgia de la missa té un color diferent dels altres temps litúrgics de l’any, només igual al temps de Quaresma, i a excepció d’alguns dies, com el d’avui en què celebrem Sant Francesc Xavier. El color morat que el distingeix ens recorda a la penitència i al dolor, doncs efectivament quan es donem un cop, el color que molt probablement tindrem en lloc del cop, i durant uns dies, serà el morat.” Inclús, va recordar el rector, que “En temps antics, durant l’Advent hi havia dies de dejuni. No obstant s’avancen moltes celebracions socials i familiars, també les llums nadalenques  s’han encès ja fa setmanes i quasi tot es menja  l’Advent.” Per tant, es va recomanar el rector que “Penséssim en una fita personal per millorar en aquests dies, cosa que ens alleugerarà l’ànima i el cos.”

A continuació, en la sala polivalent de l’església, es va servir un xeflis molt bo i el vam gaudir amb unes animades converses. Allí vam comentar les activitats que duem a terme, intercanviant impressions, totes elles enriquidores. La germanor va ser palesa atès que tots plegats tenim  en comú quelcom molt important, l’estimació per la caritat i la fraternitat vers els altres.

Isabel Hernández Esteban

El 17 de novembre de 2013 va fer 100 anys del naixement del Dr. José María Hernández Garnica, un dels tres primers preveres de l’Opus Dei, les despulles del qual reposen a la Capella del Santíssim de l’Església de Santa Maria de Montalegre. Per aquest motiu es van iniciar els actes del Centenari. El primer acte es va celebrar en la Facultat de Comunicació Blanquerna el dia 18 de novembre de 2013, amb l’assistència d’un nombrós públic, entre els quals s’hi trobava el Vicari delegat de l’Opus Dei a Catalunya, el Dr. Antoni Pujals. La presentació del Centenari va anar a càrrec del rector de l’església, Mn. Francesc Perarnau i l’exposició – col·loqui “El valor de la fidelitat” amb el postulador de la causa Dr. José Carlos Martín de la Hoz. A més es va projectar un documental biogràfic del Dr. Josep Maria Hernández Garnica. El conductor de l’acte va ser el senyor Antoni Gil de la Comissió del Centenari.

Mn. Perarnau va recordar que “Quan ara fa cinc anys es va crear aquella comissió per moure la Causa de Canonització i promoure el trasllat de les seves restes a l’Església de Santa Maria de Montalegre, pensàvem que estaríem molt contents si ho aconseguíem pel centenari. La veritat és que tot va anar molt més ràpid del que en un bon començament podíem imaginar i dos anys abans del què ens havia semblat un temps raonable, el dia 11 de novembre de 2011, el senyor Cardenal de Barcelona presidia la cerimònia del trasllat de les restes des del cementiri de Montjuic al lloc que li havíem preparat a la capella del Santíssim. Una cerimònia molt emotiva a la que molts de vosaltres vau poder assistir. El centenari es un número rodó, per això mereix un tractament molt especial […] En primer lloc el que la Comissió es va proposar va ser convidar a D. José Carlos Martín de la Hoz, que és la persona que millor coneix la vida de D. José María i que ha aprofundit més en ella amb motiu de la seva feina com a postulador de la Causa de beatificació. Recentment ha escrit la biografia que vam presentar l’any passat. Amb ocasió de l’inici del centenari, li vam proposar que ens il·luminés algun aspecte que cregués especialment important de la vida del Servent de Déu. Ell ens va proposar donar-nos una conferencia amb el títol: El valor de la Fidelidad, parlant de la resposta de D. José Maria a la crida de Déu a servir-lo en l’Opus Dei”.

A continuació, Mn. Perarnau va explicar el contingut i el significat del logo del Centenari que conté el lema “Conviure a Europa”. Les estrelles del logo recorden la bandera de la Unió Europea, que va ser aprovada el 8 de desembre de 1955 pel Consell d’Europa. S’ha escollit aquest motiu perquè el Dr. Josep Maria va recórrer molts d’aquests països en la seva tasca evangelitzadora. Com és sabut, en aquestes estrelles hi ha un record de la Santíssima Verge a la seva protecció, que també va guiar la vida de D. Josep Maria. En el logo, una de les estrelles és groga i destaca sobre les altres; simbolitza la llum del zel sacerdotal de D. José María pels països d’Europa.

Pel que fa a la intervenció del postulador de la causa, el Dr. José Carlos Martín de la Hoz va referir la fidelitat com un aspecte important de la biografia del Dr. Josep Maria, la qual la va desenvolupar molt a prop del Venerable D. Álvaro del Portillo. Tots dos van estudiar els mateixos estudis d’enginyeria de mines, es van acostar a l’Opus Dei i es van integrar en ell a les mateixes dates; van ser ordenats sacerdots en la mateixa celebració i van ser fidels completament a Déu i a l’Obra fins al final de la seva vida mortal, doncs, com va dir el Dr. Martín de la Hoz “El secret de la fidelitat és confiar en la gràcia de Déu per fer la seva voluntat … i Déu vol que visquem la fidelitat en l’ordinari, cosa que sorprèn ja que a vegades fem coses, que al poc temps es destrueixen o no serveixen per a res”.

El Dr. Martín de la Hoz va referir un moment difícil en la vocació del Dr. Josep Maria, en aquelles dates de la guerra civil espanyola en què es van produir els primers bombardejos a Madrid, i en aquells dies el Dr. Josep Maria va patir un enfonsament interior molt important. Però per la gràcia divina es va trobar al seu pas a D. Álvaro el qual el va centrar dient-li que el primer que havia de fer eren les normes de pietat i recuperar la confiança en Déu i a continuació recuperar la confiança en el Pare, el que és avui sant Josepmaria. De D. Álvaro va dir que era el bàcul del Pare i que celebrava la santa missa com el Pare li va ensenyar. I així va ser també en el Dr. Josep Maria, i el Dr. José Luís Muzquiz, doncs els tres basaven la seva fidelitat en la vida d’ oració, en la missa segons la litúrgia de l’Església, ficant-se en la ment del Pare i fent les coses com les faria ell.

Últimes Notícies .

Comunicarem pròximament la celebració de la santa missa pel sufragi de l’ànima, del Servent de Déu, el Dr. Josep Maria Hernández Garnica, el Chiqui, la qual es celebrarà al desembre, probablement després de la festa de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu.

Isabel Hernández Esteban

Acto de la cesión de la Casa de la Caritat

El dia 11 de novembre de 2013 s’han celebrat en l’Església de Santa Maria Montalegre les exèquies del Dr. Benet Badrinas Amat, nascut a Barcelona el 17 de maig de 1927 i mort en la matinada del diumenge 10 de novembre de 2013 en la mateixa ciutat, provinent d’una família catalana de prestigiosos empresaris de Barcelona i Terrassa, i el Maresme.  La seva tasca pastoral es va desenvolupar en Espanya, especialment a Sevilla, Barcelona i Madrid. Va ser ordenat sacerdot a l’any 1952.

A Barcelona va ser el primer rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre. L’edifici, de la Casa Provincial de la Caritat, va passar a la diòcesi de Barcelona, que després la cedí i l’encomanà a l’Opus Dei amb un conveni signat l’1 de juny de 1967, en el qual Mn. Badrinas va ser present (a l’esquerra de la foto). En va ser rector fins el 1975. A Madrid va ser Vicepostulador de la Causa de Canonització del qui és sant Josepmaria Escrivà de Balaguer. També exercí com a postulador en d’altres causes de fidels de l’Opus Dei. Va anar a Terra Santa (Israel) al mes de juliol de 2009, i al tornar la va definir dient: Com allò non hi ha res al món.

Dr. Badrinas en Jerusalén

La missa funeral, de cos present, ha estat presidida pel vicari de l’Opus Dei a Catalunya, Dr. Antoni Pujals, concelebrada amb 18 mossens de la Prelatura. L’església estava plena de gom a gom, essent la celebració molt emotiva per tothom ja que el Dr. Badrinas era molt conegut a Barcelona. Acabada la celebració, el seguici fúnebre es dirigí al cementiri de Montjuic per tal de rebre sepultura.

Isabel Hernández Esteban