Noticies de Montalegre

En la cloenda del cicle de conferències sobre el Venerable servent de Déu, D. Álvaro del Portillo, que es van celebrar en l’oratori de Santa Maria de Bonaigua, a Barcelona, el col·laborador de l’església de Santa Maria de Montalegre, Dr. Josep Masabeu, el 27 de març de 2014, va oferir una interessant i amena conferència sobre els viatges i les estades de D. Álvaro a Catalunya, al llarg de la seva vida.

Després de la presentació de l’acte a càrrec del seu moderador, Mn. Jesús Maria Pons, el Dr. Masabeu va referir, a tall de resum, la xifra total de viatges que  sumaven 37. En vida de sant Josepmaria, D. Álvaro va venir amb ell 12 vegades i en 9 ocasions ho va fer tot sol. A partir de l’any de 1975 en què va succeir a sant Josepmaria al front de l’Opus Dei, va venir 16 vegades. El Dr. Masabeu va destacar que en molts d’aquests viatges, D. Álvaro va anar a Montserrat atesa l’extensa i bona relació que hi havia entre l’abat Escarré  i sant Josepmaria, així  com amb D. Álvaro.

Citarem alguns d’aquests viatges. El primer cop que va venir D. Álvaro a Catalunya, va ser amb ocasió de l’Exposició Universal que es va celebrar a Barcelona en 1929. A continuació, en 1939 quan el seu Regiment va ser traslladat a Olot. Com era costum en aquella època, els oficials s’allotjaven en cases de famílies benestants. Considerant que apreciaven a D. Álvaro com un home de futur pels seus estudis d’enginyer de Camins, el van allotjat en casa d’una família on vivia una noia en edat de merèixer. Quan D. Álvaro va detectar la jugada, va marxar d’aquell indret. Si be això podia haver estat un anècdota de joventut, ha passat a referir-se amb detall, perquè en el moment que es produïren aquests fets, i D. Álvaro ho estava passant malament, sant Josepmaria, que en aquelles dates es trobava a Madrid, va percebre que D. Álvaro estava patint i va demanar a les persones que s’hi trobaven amb ell que resessin un Recordeu-vos. Més endavant, D. Álvaro li va agrair a sant Josepmaria la seva ajuda, perquè va adonar-se del recolzament que va sentir per superar aquella prova. Així va néixer el costum en l’Obra de resar cada dia un Recordeu-vos per la persona de l’Opus Dei que més ho necessiti.

Va tornar del 29-30 de desembre de 1939 a Barcelona, dates en les quals va anar al Tibidabo on va expressar la seva premoció sobre l’apostolat que ell veia possible fer en l’Obra. Tornà a Barcelona en tres ocasions en 1940, any en el que es va aconseguir obrir el primer centre, “Palau”. En 1941 es van iniciar les relacions amb l’abat Escarré, monjo de Montserrat, amb el que D. Álvaro va mantenir una extensa relació epistolar i diverses trobades. L’abat Escarré li va facilitar recomanacions de gran utilitat per poder recolzar l’inici de la tramitació jurídica de l’Opus Dei davant el Vaticà. Al 1946 va venir Barcelona en diverses ocasions. Amb sant Josepmaria, a l’any 1958, venint de Saragossa, van estar-se a Castelldaura (Premià de Mar). I al 1962 a Barcelona, de nou, per anar a Monterols, a Llar i a l’IESE. Al 1966 i al 1969 van anar a Castelldaura, i també al 1973, any en que D. Álvaro va patir una intervenció d’una malaltia prostàtica, en una clínica de Barcelona. Al 1972, es pot veure a sant Josepmaria i D. Álvaro en la tertúlia de Brafa (Barcelona). Finalment a l’any 1974, en Castelldaura, on van acabar plegats els documents de l’itinerari jurídic de l’Opus Dei. Van tornar a Roma el 30 de setembre de 1974.

Un cop que D. Álvaro del Portillo va succeir a sant Josepmaria, entre el 26 de juliol de 1978 i el 24 de gener de 1994 va venir en 16 ocasions, a Barcelona, Lleida i el Papiol, entre altres llocs. Va visitar la basílica de la Mare de Déu de la Mercè en els anys 1980, 1982, 1989, 1990, 1992, 1991 i 1993. Val a dir que D. Álvaro va posar de manifest el coneixement del català perquè com ell havia dit, als 14 anys d’edat ja havia llegit “Blanquerna “ de Ramón Llull.

Com a detall final, el Dr. Masabeu va explicar que D. Álvaro del Portillo tenia el costum de conservar, a sobre de la seva taula, durant uns dies, les estampes dels oratoris o santuaris de la Mare de Déu, per encomanar la labor apostòlica d’aquell indret. I  va dir que la penúltima estampa de la seva taula va ser la de Mare de Déu de l’oratori de Santa Maria de Bonaigua.

Isabel Hernández Esteban

El dia abans del vigèsim aniversari del traspàs del Venerable Servent de Déu, D. Álvaro del Portillo, que es compliria el dia 23 de març de 2014, es va celebrar en l’Església de Santa Maria de Montalegre la missa d’acció de gràcies per la propera beatificació d’Álvaro del Portillo i per totes les coses que vindran per aquest motiu.

La celebració la va presidir el vicari de l’Opus Dei a Catalunya, el Dr. Antoni Pujals, i ens va recordar, com ens havia dit en la celebració de la missa del Centenari d’Álvaro del Portillo, que tampoc que aquesta ocasió es tractava d’una missa de difunts perquè està declarat Venerable Servent de Déu, ni tampoc és una missa en el seu honor perquè la declaració de beat encara no s’ha produït, a més estàvem en plena Quaresma, per tant la missa seria la que corresponia al dissabte de la segona setmana de Quaresma.

A l’homilia, el Dr. Pujals va fer una pinzellada de moltes anècdotes de la vida d’Álvaro del Portillo, totes elles van fer palesa d’una absoluta fe en Déu, d’una esperança en la seva omnipotència i d’obediència al Fundador de l’Opus Dei, sant Josepmaria, el qual a l’any 1962, quan D. Álvaro hi era ingressat en un clínica, va dir d’ell que “Era un model a seguir, doncs havia sabut entendre a fons l’esperit de l’Opus Dei”. El Dr. Pujals va explicar que a l’any 1939, acabada la guerra civil espanyola, amb ocasió  d’unes gestions que s’havien de fer a Barcelona, D. Álvaro del Portillo, en companyia d’altres persones, va anar a la muntanya on és el Tibidabo, allí va expressar en veu alta “És fantàstic parlar des d’aquesta alçada l’extensió que tindrà en el futur l’Opus Dei”… i val a dir que l’Obra en aquelles dates encara no era res. Més endavant quan s’estaven treballant en el procés jurídic de l’Obra, i les coses no anàvem pel bon camí que s’esperava, en un moment de desànim de l’entorn va dir “El nostre veritable amic és Déu, si Ell vol que surti, sortirà”. També va explicar una anècdota que el propi Dr. Pujals va viure. En certa ocasió en que van coincidir i en la que D. Álvaro del Portillo no es trobava be de salut, motiu pel que Antoni Pujals li va dir que resaria per ell, el Venerable Servent de Déu li va dir “Resa per coses més importants”. De tot plegat la conseqüència ha estat, tot recordant les paraules del Prelat de l’Opus Dei del passat 11 de març de 2014, que “D. Álvaro del Portillo vivia en pau, serenitat i alegria”.

La missa de 12h, habitual en el temple de Santa Maria de Montalegre, es va aplegar de fidels. Van concelebrar el rector de l’església, Mn. Francesc Perarnau, Mn. Javier Jarné, que és el sacerdot del Braval, i Mn. Evelio Moreno.Va dirigir la cerimònia i els cants, Mn. Joan Juventeny, i a l’orgue, el senyor Josep Masabeu.

Isabel Hernández Esteban

Un cop més, el sant pare Francesc ens ha donat exemple d’humilitat, d’aquesta humilitat contagiosa tan pròpia d’ell. Per una banda, es va retirar durant uns dies a fer un curs de recés, donant prioritat així a la l’oració i a la seva formació permanent, malgrat que sigui al cap davant de l’Església universal. A més a més, abans d’iniciar els exercicis espirituals, ens va demanar a tots els cristians que reséssim per ell, i pels fruits que havien de sorgir d’aquests dies intensos d’oració i de recolliment. Per aquest motiu, adjuntem el contingut complet de la noticia publicada en ACIPRENSA sobre el retorn de Francesc a la seva agenda habitual.

VATICANO, 14 Mar. 14 / 07:18 am (ACI).- El Papa Francisco ha vuelto esta mañana al Vaticano luego de haber estado desde el domingo por la tarde en Ariccia, junto a las autoridades de la curia, en los ejercicios espirituales (retiro) de Cuaresma. En sus palabras de agradecimiento por estos días, el Santo Padre dijo que “todos somos pecadores pero queremos seguir a Jesús”.

Al concluir este retiro anual, que por primera vez se ha realizado fuera del Vaticano, el Pontífice agradeció al sacerdote romano, P. Angelo de Donatis, quien tuvo a su cargo las meditaciones de los ejercicios que tuvieron como tema “La purificación del corazón”.

“Don Angelo –dijo el Papa– me gustaría darle las gracias en nombre mío y de todos nosotros presentes, por su ayuda en estos días, acompañándonos, escuchándonos. Ahora volvemos a casa con una buena semilla: la semilla de la Palabra de Dios que es una buena semilla”.

Ahora, prosiguió el Santo Padre según señala Radio Vaticano, “el Señor nos envía la lluvia que hará que la semilla crezca. Demos gracias al Señor por la semilla y por la lluvia que nos envía, y agradezcamos también al sembrador. Porque él ha hecho la siembra y sabe cómo hacerlo, sí que sabe”.

“Porque él la lanza por aquí abajo, más allá sin darse cuenta –o fingiendo no darse cuenta–  (risas) pero va donde están las marcas, donde está marcado. Gracias por eso. Y le pido que siga rezando por este ‘sindicato de creyentes’ (risas)”.

Para concluir, el Papa aseguró que “todos somos pecadores, pero todos tenemos el deseo de seguir a Jesús más de cerca, sin perder la esperanza en la promesa y sin perder el sentido del humor,  y a veces saludando a la distancia. Gracias Padre”.

Noticia de ACIPRENSA amb el vídeo de Francesc

Serveis Informatius Montalegre

En el dia del Centenari del Venerable Servent de Déu Álvaro del Portillo, el primer successor de sant Josepmaria al capdavant de l’Obra, es va celebrar una missa d’acció de gràcies a l’Església de Santa Maria de Montalegre l’11 de març de 2014, a les 19h. Va ser presidida pel vicari de l’Opus Dei a Catalunya, Dr. Antoni Pujals, i concelebrada pel rector de l’església, Mn. Francesc Perarnau, i Mn. Manuel Mallol, essent el mestre de cerimònia Mn. Joan Juventeny.

L’església es va omplir de fidels habituals del temple així com de membres, cooperadors i simpatitzants de la Prelatura del Opus Dei. Era un dia gran perquè en l’any del Centenari el Papa Francesc havia fet pública la data de la beatificació d’Álvaro del Portillo que es celebrarà el proper 27 de setembre de 2014, a Madrid, on havia nascut l’11 de març de 1914.

Com va dir el Dr. Pujals al començament de la santa missa, no es tractava d’una missa en sufragi per l’ànima d’Álvaro del Portillo perquè l’Església ja havia dictat el decret sobre les virtuts heroiques d’Álvaro del Portillo cosa que donava pas a la seva beatificació, ni tampoc una missa en el seu honor perquè encara no estava beatificat, sinó una missa d’acció de gràcies pel bé que tot això suposarà per l’Església perquè en tenim la certesa de la santedat  d’Álvaro del Portillo.

Per altra banda, en la seva homilia, el Dr. Pujals va recordar apunts biogràfics d’Álvaro del Portillo, en moments tan difícils com el desenvolupament de l’itinerari jurídic de l’Opus Dei, en el si dels combats de la Segona guerra mundial. Va destacar de les virtuts heroiques que es van descriure en el decret de virtuts, la de la fidelitat a Déu, a l’Església, a sant Josepmaria, a l’Obra i al sacerdoci. La fidelitat d’Álvaro del Portillo de fer sempre la voluntat de Déu va ser indiscutible durant tota la seva vida. Va presidir l’Obra al llarg de 19 anys, i el seu zel apostòlic va fer possible iniciar l’Opus Dei en 20 països més.

En aquest sentit, el Dr. Pujals ens va convidar a seguir, com Álvaro del Portillo, el camí que Déu ens ha preparat perquè fóssim sants i irreprensibles, i especialment en aquest dies de Quaresma essent més exigents amb nosaltres mateixos; que vetlléssim més per les persones que ens envolten; i que reséssim pel Papa Francesc, com ell ens demana, sobre tot ara que està fent els seus exercicis espirituals.

Tot recordant unes paraules sobre la fidelitat, del sant pare Benet XVI, va dir”La fidelitat al llarg del temps és el nom de l’amor”.

Una representació de la coral masculina del Col·legi Monterols de Barcelona, amb l’organista de Montalegre, senyor Josep Masabeu, van interpretar els cants de la missa , Victòria! tu regnaràs, Jo crec en vós i Rosa d’Abril, entre d’altres, elevant així el goig d’aquella celebració, però mantenint tot el rigor del temps quaresmal. Com és habitual altres col·laboradors de l’església van exercir de ministres.

Isabel Hernández Esteban

El dies penitencials estan regulats al Decret de la Conferència Episcopal Espanyola del 21 de novembre de 1986*:

A tenor de l’ cànon 1250, són dies penitencials tots els divendres de l’any (tret que coincideixin amb una solemnitat ) i tot el temps de Quaresma. D’acord amb això :

1. Durant la Quaresma, en la qual el poble cristià es prepara per celebrar la Pasqua i recuperar la seva participació en aquest misteri, es recomana vivament a tots els fidels cultivar l’esperit penitencial, no només interna i individualment, sinó també externa i socialment, que pot expressar-se en la major austeritat de vida, en les diverses pràctiques que després s’indiquen a propòsit dels divendres de l’any, en iniciatives de caritat i ajuda als més necessitats, empreses com a comunitat cristiana a través de les parròquies, de Càritas o de altres institucions similars.

2. Dimecres de Cendra, començament de la Quaresma, i el Divendres Sant, memòria de la Passió i Mort de nostre Senyor Jesucrist, són dies de dejuni i abstinència. Els altres divendres de Quaresma són també dies d’abstinència, que consisteix a no prendre carn, segons antiga pràctica del poble cristià. És a més aconsellable i mereixedor de lloança que, per manifestar l’esperit de penitència propi de la Quaresma, es privin als fidels de despeses supèrflues com ara menjars o begudes costosos, espectacles i diversions.

3. En la resta de divendres de l’any, l’abstinència pot ser substituïda, segons la lliure voluntat dels fidels, per qualsevol de les següents pràctiques recomanades per l’Església: lectura de la Sagrada Escriptura, almoina (en la quantia que cadascú estimi en consciència), altres obres de caritat (visita de malalts o atribolats), obres de pietat (participació en la santa missa, rés del rosari, etc.) i mortificacions corporals.

*Dias penitenciales. Decreto de la CEE

Comunicació Montalegre

Hem iniciat l’any amb una nova imatge corporativa per a la web de l’Acció Social Montalegre (ASM). El link d’entrada es troba en varies pàgines d’aquesta web de l’església. És més dinàmica i més actual, d’acord amb els estàndards de les webs pensades per acostar els projectes socials a les persones.

El projecte de l’ASM és el mateix de sempre: ajudar les famílies necessitades del barri del Raval de Barcelona, però la forma d’expressar al web té un altre estil.

Igualment s’ha lincat el blog de les notícies de l’ASM, en marxa des del mes de juny de l’any 2013, i que també ara té la seva imatge definitiva.

Esperem, com sempre, la vostra amistat i suport, i com no!, la vostra difusió entre parents i amics, ja que la divulgació del projecte ens proporciona un gran bé.

Isabel Hernández Esteban

Amb la finalitat de sufragar les despeses del manteniment de l’Església de Santa Maria de Montalegre així com aportar, en la mesura del possible, nous ingressos a la nostra entitat Acció Social Montalegre, anunciem que s’ha creat l’Agrupació d’Amics de Montalegre. Podran formar part de l’agrupació totes les persones que vulguin contribuir en aquestes finalitats i a canvi podran beneficiar-se d’uns descomptes molt interessants en diversos comerços i botigues, en principi de la ciutat de Barcelona, però ampliant les possibilitats a altres poblacions properes així com a centres comercials. A data d’avui ja s’han agrupat més de ¡60 botigues!, del nucli del barri de San Gervasi de la ciutat.

Les quotes s’establiran voluntàriament en els terminis que es desitgin, mensual, trimestral o anual, amb una quota mínima de 5 euros mensuals, o 60 euros anuals. Totes les persones agrupades rebran un carnet de l’agrupació per poder-se identificar en les tendes i comerços agrupats.

Creiem que és una bona notícia i per això en aquesta web anirem informant. A més, està en construcció un blog, el qual en un futur molt proper es linkará a aquesta web . Amb aquest projecte volem obrir les possibilitats d’obtenció de recursos, molt mancats en aquestes dates en què s’han ressentit els donatius, i alhora donar a conèixer aquest temple magnífic, en ple barri del Raval de Barcelona, catalogat com a patrimoni històric de la ciutat .

Les persones que ja col·laboren en les diverses activitats de la pastoral de l’església i també de l’Acció Social Montalegre seran especialment convidades a formar part de l’agrupació. No obstant això, i des d’aquest moment, totes les persones seguidores d’aquesta web i des de qualsevol lloc del món podran adherir-se a aquesta nova idea per recollir fons. En breu facilitarem un tríptic, el link del blog i el correu electrònic específic de l’Agrupació d’Amics de Montalegre.

Isabel Hernández Esteban

Els dies 21 i 22 de gener de 2014 s’han celebrat  les 49 Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura, en l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, responent a la crida del sant pare Francesc que ens exhorta a una nova evangelització del servei de la fe ardent i generosa, de la justícia i el amor als pobres. En aquest sentit, el lema de les jornades va ser On hi ha caritat allí hi ha Déu.

En el primer dia, en la inauguració de les jornades, el Cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martinez Sistach, va recordar-nos que la caritat no és una assistència social, és l’essència de l’evangeli, així l’existència creient es converteix en existència eclesial; no es tracta de solidaritat d’uns quants cristians: l’Esglèsia fa i ha de fer diaconia de la fe. Per altra banda, el vicari de la prelatura de l’Opus Dei a Catalunya, el Dr. Antoni Pujals va explicar els inicis de l’Opus Dei cimentats en l’oració de persones desfavorides i en l’activitat pastoral en institucions eclesials a favor dels pobres, tant per part de sant Josepmaria com del Venerable D. Alvar del Portillo. El degà de la Facultat de Teologia on es celebraven les jornades, Dr. Armand Puig va manifestar la seva satisfacció perquè novament s’organitzessin aquestes jornades en aquella seu.

Es van iniciar les conferencies amb el cardenal Robert Sarah, president des de l’any 2010 del Consejo Pontificio, en el dicasteri de la Caritat, Cor Unum. Va concretar que l’Amor no es igual a la caritat. El concepte amor ja existia abans de Crist, no obstant, Crist ens va ensenyar el cim de l’amor, que és precisament la caritat, és a dir, el lliurament a l’altre. Va seguir Mn. Joan Galtés que en la seva extensa conferència va fer una repàs sobre la caritat dels cristians al llarg de la història: I mostra com l’Església, fidel al Senyor des del primer moment ha viscut la caritat com element essencial de la vida cristiana i l’ha expressat amb l’anunci de la Paraula, la celebració dels sagraments i el servei de la caritat. Al final de la jornada, la taula rodona va anar a càrrec dels senyors Jaume Castro, Carmen Borbonés i Josep Masabeu els quals són presidents d’entitats socials sense afany de lucre.

En el segon dia,  la primera conferencia la va pronunciar el Dr. Joan Costa, professor de la facultat de Teologia de Catalunya. L’aportació de la doctrina social de l’Església a la construcció del món. A continuació, va parlar Alfred Pastor, professor de l’IESE i per últim P. José Medina, autor del llibre “Francisco el Papa de todos”.

Documentació

S’adjunta en format pdf. Algunes conferencies i documents que es van lliurar a les 49 Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura. Igualment el link de la web de les jornades  la qual inclou els vídeos de totes les conferencies.

Cardenal Robert Sarah

Càritas de Catalunya

Comunitat de Sant Egidio

Mn. Joan Galtés i Pujol

P. José Medina

web 49 Jornadas de Castelldaura

Isabel Hernández Esteban

Braval és un projecte de solidaritat que comença l’any 1998 i es consolida en el 2002 en ocasió del centenari del naixement de Sant Josepmaria Escrivà, fundador de l’Opus Dei.  Braval és un graó més en el conjunt d’iniciatives de solidaritat que es promouen en el barri del Raval de Barcelona al voltant de l’Església de Santa Maria de Montalegre, d’ençà que en el 1967 va ser confiada a l’Opus Dei. De manera semblant neix Terral a Barcelona.

En Braval promouen el voluntariat social; busquen l’èxit escolar, incrementant en els joves la motivació per fer els estudis obligatoris i l’interès per accedir als superiors, ja siguin de batxillerat i universitaris, com de formació professional. Després, impulsen actuacions que duen a la inserció laboral. Les persones que hi col·laboren volen contribuir a resoldre una de les situacions humanes més punyents que coneix el nostre país: la immigració. Mitjançant les activitats de Braval els joves es van entenent, es comprenen i es respecten cada dia una mica més. Aquesta convivència fonamenta la tolerància i la cohesió social del futur. Pels qui ho desitgen, Braval facilita, a més, mitjans de formació cristiana. A més, col·laborant amb d’altres entitats governamentals o no governamentals, es porten a terme programes de cooperació, promoció i ajuda a països en vies de desenvolupament i comunitats amb dèficits humans.

En aquest sentit, i per conèixer més a fons el dia a dia d’aquesta entitat social, la revista “Catalunya Cristiana” va realitzar una entrevista al president de Braval, Josep Masabeu, la qual ha estat publicada en l’edició del diumenge 12 de gener de 2014.

S’adjunta el pdf.

Entrevista J Masabeu 12 1 2014

Comunicació Montalegre

Amb molta il·lusió ens vam aplegar la Nit de Nadal a l’Església de Santa Maria de Montalegre per participar a la Missa de Gall a les 11 de la nit. El rector va presidir la celebració de la santa missa solemne, concelebrada per Mn. Manel Mallol. La soprano Patricia Sendra va dirigir els cants nadalencs i en Josep Masabeu va interpretar les cançons a l’orgue impressionant que hi ha al cor de l’església.

A l’homilia Mn. Francesc Perarnau va situar-nos en aquella nit santa, en el moment en que Déu entra en la història, moment en el que es van obrir les portes del cel per tothom i va entrar l’alegria per tots els fidels de Déu. No obstant va recordar el rector que “L’alegria no va separada de la creu. Des de l’anunciació de l’àngel a la Mare de Déu, la creu va aparèixer, així abans del Naixement del Nen Jesús ja hi era present. Maria i Josep van haver de canviar els seus plans per l’edicte de Cèsar, van haver de sortir de Natzaret, i de camí van haver de parar-se a Betlem. No van trobar més lloc que un estable, que nosaltres hem idealitzar, però realment hauria de fer pudor, haver puces… i ser incòmode. Després van haver de fugir per escapolir-se dels crims del rei Herodes, i passar molts anys a Egipte, amagats, i després més anys de vida oculta fins que Jesús es va manifestar públicament. I aquestes creus també es veuen reflectides en les cançons nadalenques, que són una veritable catequesis. Tota la vida del Senyor integra un plan de salvació, tot a la vegada és alegria i creu, tot és un misteri, tot és camí de salvació”.

A l’acabar el rector ens va recordar les paraules que el Papa Francesc havia pronunciat sobre els pobres i les persones amb mancances, fent-nos veure que hem d’estar pendents de les persones que ens envolten, i també les d’arreu amb la nostra oració.

Com sempre, en la Nit Santa, un centenar de fidels ens van reunir per cantar nadales i menjar neules i torrons, tot desitjant-nos un Bon Nadal. Hem d’agrair als músics Josep Masabeu i Edu Serrabou la seva intervenció ja que van aportar simpatia i alegria a tots als que hi érem presents.

Isabel Hernández Esteban