Noticies de Montalegre

Seguim celebrant a l’Església universal el dia de la Sagrada Família de Natzaret, de Jesús, Maria i Josep. Realçant la festa, el rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre va iniciar la missa solemne del diumenge 28 de desembre de 2014, amb paraules referides al sínode especial que va finalitzar a l’octubre d’aquest any i que va tractar del tema tan important com el de la família, demanant que la nostra participació en el sínode ordinari, que seguirà el 2015, sigui amb moltes oracions, pel Sant Pare, els pares sinodals i per la família.

En l’homilia, Mn. Francesc Perarnau va presentar a la Família de Natzaret com el model que va voler Déu per a la família humana. Per això el Verb de Déu, la voluntat de Déu, es va fer home, naixent per obra de l’Esperit Sant en el si d’una família d’home i dona. Aquest és el model que Déu va voler triar de família, al marge d’altres maneres de família. Sant Joan Pau II en la seva encíclica Familiaris Corsortio va deixar un crit a la família: Família, sigues com ets! Va seguir el rector dient, que en la societat es produeixen problemes i aquests generen respostes, i hem de procurar integrar aquest model de família de Natzaret en la societat d’avui, perquè Déu ens ho demana i perquè Déu no ens demana impossibles. A més Déu és immutable. Finalment, ens va dir que no ens deixem portar per les notícies que ja donen solucions als problemes. Encomanem al Papa i als pares sinodals i confiem en la Verge Santíssima i en l’Esperit Sant.

Comunicació Montalegre

Coincidint amb el III diumenge d’Advent, en l’Església de Santa Maria de Montalegre es va celebrar en la missa de 12, la festa de la Inmaculada Virgen de la Puerta, patrona del nord del Perú i reina de la pau universal. Tot l’any la imatge es pot venerar en el temple i està situada, al costat de la porta d’accés a la capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa.

La Hermandad de la Virgen de la Puerta de Barcelona, com ja és una tradició, va incloure en el seu programa d’activitats que es celebrés una missa Per demanar a Déu i a la Verge la seva protecció i la pau en els nostres cors per omplir el nostre món d’amor, justícia, veritat, honestedat i així poder complir els manaments de Déu.

Amb aquesta invitació que hi constava en el fulletó de la festa, el rector, Mn. Francesc Perarnau va donar la benvinguda a tots els fidels aplegats a l’església que l’omplien de gom a gom. La missa la va concelebrar Mn. Joan Marcé el qual va ser l’iniciador d’aquestes activitats a l’Església de Santa Maria de Montalegre. Al llarg de l’homilia Mn. Perarnau va explicar que efectivament el millor camí per arribar a Déu és mitjançant la intervenció de la Mare de Déu, tot recordant que amb poques paraules i una mirada a Jesús, Jesús va realitzar el seu primer miracle en les Bodes Caná. En aquest sentit, ens va dir que per demanar fe o més fe i per demanar ser uns bons cristians també hem d’encomanar-nos a Ella.

Tanmateix el rector va comentar perquè aquesta advocació mariana és anomenada de la Puerta: A la Ciutat d’Otuzco, al nord del Perú, una imatge de la Immaculada Mare de Déu va ser traslladada de la Catedral fins a al porta de la ciutat, per demanar-li protecció davant un imminent perill de l’atac d’un grup de pirates. Aquell perill es va esvair, i el poble d’Otuzco no va dubtar que era degut a la protecció de la Mare de Déu. Maria, com aleshores, en segueix protegint, especialment quan ens encomanem a la seva intercessió.

Cap al final de la celebració van començar a sentir-se petards molt sorollosos en honor a la Virgen de la Puerta, la qual la van treure del temple enlaire.

El carrer estava cobert d’una catifa vermella i la imatge engalanada va ser col·locada en un portant per fer la processó per un ampli recorregut al voltant de l’església.

Isabel Hernández Esteban

El dia 9 de desembre del 2014 es va celebrar a l’Església de Santa Maria de Montalegre la missa en sufragi pel servent de Déu, José María Hernández Garnica en l’aniversari del seu trànsit. Realment es complia l’aniversari el dia 7 de desembre de 2014, però com era la vigília de la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Verge Santíssima, no va poder celebrar fins a la data esmentada.

Va celebrar el rector, Mn. Francesc Perarnau, el qual en la seva homilia va destacar que en el mateix any del Centenari de José María Hernández Garnica, se celebrava el Centenari del beat Álvaro del Portillo, del qual, com sabem, es va anunciar en el passat mes de gener de 2014 la celebració de la beatificació per al mes de setembre del mateix any. Tenint en compte aquesta gran notícia, tots els esforços calia centrar-los en la preparació del referit esdeveniment. Així que les activitats que s’havien pensat per al centenari del servent de Déu, van quedar posposades per a més endavant.

Però molts dels pelegrins que anaven a Madrid per a la beatificació van passar per Barcelona per dos motius. D’una banda, a veure la basílica de la Sagrada Família, que és una gran catequesi, i de l’altra, a visitar el sepulcre de José María Hernández Garnica. El rector va recordar els diferents grups que van acudir a Montalegre, que van resar davant el sepulcre i van celebrar la santa missa a la capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, tal com ens vam fer ressò en altres notícies.

Va prosseguir el rector dient que ara no hi ha res què s’interposi per seguir empenyent i animant la causa de canonització del servent de Déu. Certament hi ha moltes causes dels sants obertes, però a Montalegre se li han confiat les restes de José María Hernández Garnica amb el designi de la Providència de que aquí s’ha d’empènyer la causa del servent de Déu. I ens hem de sentir implicats, protagonistes del mateix procés, difonent la devoció privada, donant a conèixer la vida de José María Hernández Garnica, les seves virtuts heroiques i resant l’estampa. I sobretot, demanar-li i demanar-li favors. Com més demanem, més se’ns concedirà. Finalment, hem d’escriure els favors o peticions concedides, dirigint les cartes a Montalegre o a l’adreça que posa l’estampa. Amb molta seguretat, el rector ens va dir que anem bé !, ja que cada vegada es reben més cartes.

Va acudir al temple un gran nombre de fidels, i ja començada la missa, la nau de central estava gairebé plena. Acabada la celebració, es va cantar el Virolai i a continuació el celebrant, davant el sepulcre, va resar un respons. Al llarg de tota la celebració es van elevar els cants, acompanyats de l’orgue romàntic de l’església a càrrec del músic Pep Masabeu.

Isabel Hernández Esteban

És el títol d’un llibre que refereix l’evangelització del Japó, de José Miguel Cejas, editat per Rialp. Està compost d’una trentena de relats personals. En primer lloc, d’aquelles persones que van anar al Japó per impuls del beat Álvaro del Portillo, quan era el prelat i pare a l’Opus Dei, primer successor de sant Josepmaria, complint així un desig del fundador de l’Obra, és a dir, donar a conèixer als japonesos l’Opus Dei. I també de japonesos que van donar fruit a l’evangelització. Cada relat situa el lector en un punt fix del país del llunyà Orient i de la seva història. Alguns relats refereixen l’arribada dels primers evangelitzadors al Japó, les persecucions subsegüents i l’estabilització religiosa, així com fets de la història política i social de aquell país. El que més commou són les referències que fan els protagonistes del relat als seus avantpassats.

Un d’ells és de l’escultor de la Basílica de la Sagrada Família (Barcelona) el senyor Etsuro Soto, un japonès que va arribar per casualitat a Barcelona i aquí s’ha quedat, lloc on ha conegut la fe de Crist. En el seu relat, realitzat a l’una amb l’arquitecte de la Sagrada Família, el senyor José Manuel Almuzara López, fa referència al seu Japó natal, de la seva conversió al catolicisme, de la seva obra escultòrica, i també de l’Església de Santa Maria de Montalegre, per a la qual va esculpir una imatge de sant Josepmaria, que va ser beneïda el dia 18 de maig de 2008 per l’actual prelat de l’Opus Dei, Dr. Javier Echevarria.

Isabel Hernández Esteban

De camí cap a Madrid, grups de peregrins que participaran en la beatificació del Servent de Déu, D. Álvaro del Portillo, successor de sant Josepmaria al capdavant de l’Opus Dei, esdeveniment que es celebrarà el proper 27 setembre 2014, a la zona de Valdebevas de Madrid, fan un parada per fer turisme per la ciutat de Barcelona.

Així que diversos grups procedents de diferents llocs del món han demanat celebrar missa a l’Església de Santa Maria de Montalegre, en el cas que vagin acompanyats d’un sacerdot catòlic; o bé s’uneixen a les celebracions habituals del temple. Per això, en aquests dies, no és estrany que grups de turistes entrin a l’església amb un interès més enllà de contemplar un patrimoni cultural, històric i artístic de la ciutat.

Els grups provenen d’Austràlia, New Zeland, Puerto Rico, Costa Rica, USA i Alemanya. En aquest sentit, en la mesura del possible, els mossens de Montalegre tenen l’ocasió de dirigir unes paraules a l’inici de la santa missa habitual, en l’idioma originari del grup. I com que cada lloc d’origen té els seus costums propis, en acabar la missa, es senten cants nous per a nosaltres. En qualsevol cas som un sol poble i una sola fe que ens uneix a tots.

Comunicació Montalegre

S’han concretat més dades del programa d’actes de la beatificació d’Àlvar del Portillo a Madrid, i a Roma:

A Madrid. Dissabte 27 setembre 2014
07:00 h .: Obertura dels accessos al recinte de Valdebebas.
10:00 h .: Inici del programa de benvinguda a les pantalles.
12:00 h .: Santa Missa de la beatificació, presidida pel Cardenal Angelo Amato, Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants.

A Madrid. Diumenge 28 setembre 2014
08:00 h .: Obertura dels accessos al recinte de Valdebebas.
10:00 h .: Inici del programa de benvinguda a les pantalles.
12:00 h .: Santa Missa d’acció de gràcies, presidida per Monsenyor Xavier Echevarría, prelat de l’Opus Dei.

A més a Roma, la ciutat on reposa el cos de Mons. Del Portillo i on va viure des de 1946 fins que va morir el 1994, tindran lloc les següents activitats:

A Roma. Dilluns 29 setembre 2014
18:00 h .: Trasllat del cos del beat Álvaro del Portillo a la basílica de Sant Eugeni.

A Roma. Dimarts 30 setembre 2014
11:00 h .: Santa Missa d’acció de gràcies a la basílica de Sant Joan del Lauterà, presidida pel Cardenal Agostino Vallini, vicari general de Sa Santedat per la diòcesi de Roma.
16:30 h .: Santa Missa d’acció de gràcies a Santa Maria la Major, presidida pel Cardenal Sants Abril i Castelló, arxiprest d’aquesta basílica.

A Roma. Dimecres 1 octubre 2014
10:30 h .: Audiència general amb el Papa Francesc a la Plaça de Sant Pere.

A Roma. Dijous 2 octubre 2014
18.00 h .: Exposició i benedicció eucarística a la basílica de Sant Eugeni. Benedicció amb la relíquia del beat Álvaro i trasllat del seu cos a l’església prelatícia de Santa Maria de la Pau.

Dades de les incripcions

Pels actes que s’han de celebrar a Madrid cal inscriure’s seguint les indicacions mitjançant el lloc web www.alvaro14.org per tal que als inscrits se’l hi assigni una zona del recinte de Valdebebas. En breu i mitjançant la contrasenya d’inscrit es podrá obtenir la targeta de la zona.

Per l’audiència del sant Pare a Roma i pel mateix motiu, cal inscriure’s seguint les indicacions mitjançant el sitio web de la  Prefectura de la Casa Pontificia . Un cop a Roma, el comitè organitzador lliurarà el bitllet de l’entrada.

Comunicació Montalegre

El 21 de juny de 2014 a la tarda, es va desenvolupar la XI Trobada de l’arxiprestat Rambla – Poble sec, que enguany s’ha celebrat al Pati Mannig on té l’entrada principal l’Església de Santa Maria de Montalegre, a Barcelona.

El programa de la trobada s’iniciava amb l’arribada i benvinguda dels assistents, als quals se’ls hi va oferir un refresc. Els assistents formen part de les activitats parroquials de les esglésies de l’arxiprestat Rambla – Poble sec. A continuació,  l’arxiprest de la zona, Mn. Joan Cabot, va presentar l’acte, el qual va tenir tres parts: L’espai de diàleg; Descoberta – passeig amb diversos itineraris;  i a les 20 hores l’Eucaristia en el temple celebrada pel rector de Montalegre.

Pel que fa a l’Espai de diàleg, anomenat “Raval Cultural vs Raval Social” van intervenir tres ponents: Josep Masabeu, president de l’entitat Braval; Núria Paricio, directora de la Fundació Tot Raval; i Josep M. Brugués, cap de Comunicació de Blanquerna.

¿Com va néixer la Casa de la Caritat?

El senyor Josep Masabeu, a banda de fer cinc cèntims sobre les activitats que es desenvolupen a Braval, va explicar els orígens de la Casa de Caritat. A l’any 1362 en es va produir el trasllat del convent de les canonges de la Mare de Déu de Montalegre que estaven a Tiana (molt a prop de Barcelona) on molts anys després seria la Casa de la Caritat. L’ordre de les canonges es va extingir al 1593 i en aquell lloc es va instal·lar el Seminari Episcopal de Nostra Senyora de Montalegre de Barcelona, fins l’any 1772 en què el seminari es va traslladar a l’església de Betlem. A partir d’aquella data es va crear allò que anomenaven l’hospici. Degut a les conseqüències de salut i de fam arran de la revolució francesa del 1789, s’havien creat amb iniciatives particulars les Olles públiques o menjadors. El capità general de la ciutat de Barcelona va promoure també amb iniciatives particulars, ball de màscares i rifes per sufragar les despeses i iniciar la creació de la Casa de la Caritat. Així el rei Carles IV li va concedir la petició el 8 d’octubre de 1802, i el 15 de novembre de 1803 ja es van traslladar 189 pobres. En general va col·laborar tota la ciutat i l’Església. El senyor Masabeu, que coneix a fons les tasques interdisciplinars de la inserció social i laboral, va destacar la tasca innovadora de la Casa de la Caritat fa 200 anys, perquè allí no solament donaven de menjar sinó que a més facilitaven una educació molt completa. Amb una frase gràfica va definir-lo així: Dóna-li el peix però ensenya-li a pescar. A la Casa de la Caritat havia un servei mèdic, amb metges de la ciutat de Barcelona i de l’Hospital de la Santa Creu  i San Pau; una escola per a cecs; una escola per a sordmuts; una altre per a deficients mentals; i una altra, de música, per destacar especialment. Els alumnes van estudiar amb el mètode Montessori, i sortien preparats per estudiar en instituts, escoles de magisteri, universitats, al conservatori de música. A més hi havia 18 tipus de tallers.

A l’any 1902, també per iniciativa particular, sense cap col·laboració pública, però amb permís de la Diputació de Barcelona, es va construir la nova església de Santa Maria de Montalegre que coneixem, amb el millor arquitecte de la ciutat, senyor August Font, el qual va tenir de col·laboradors els millors artistes de l’època. Gràcies a Déu, va dir el senyor Masabeu, a la guerra civil espanyola no es va cremar Montalegre, perquè va ser el magatzem de les bobines de paper dels butlletins públics que s’editaven molt al costat de l’església i a la vegada hospital. Es van destruir només les imatges. Al 1957 es van traslladar totes les  persones allotjades a la Casa de la Caritat, unes 2000, als  Llars Mundet, de Barcelona. Respecte de l’església de Santa Maria de Montalegre, va anar disminuint el culte, fins que el 1967 el bisbe de la diòcesis de Barcelona va encomanar el temple a l’Opus Dei.

El Raval a partir de 1960

La senyora Núria Paricio en la seva intervenció va continuar la línia cronològica del ponent anterior, i va explicar com estava el barri del Raval a l’any 1960. Era un barri que per metre quadrat havia una densitat de població com a la ciutat de Calcuta. En aquell any, es van comptabilitzar que només en aquest barri hi vivien 105.000 habitants, principalment immigrants d’altres indrets de Catalunya, d’altres parts d’Espanya, i de la resta del món. Ha estat un barri històricament molt pobre. Posteriorment, a partir de 1980, amb l’increment de la droga i la prostitució, la gent va començar a marxar, en pocs anys s’havien anat més de 70.000 persones, i progressivament es van quedar buides al voltant de 350 botigues.

Amb la implantació dels ajuntaments democràtics, a Barcelona es va decidir que calia afrontar el problema del Raval, i es va elaborar el PERI, és a dir, el Pla de Remodelació Integral del Raval. Això ha suposat una gran transformació urbanística, obrint carres nous, alguns peatonals, enderrocant edificis molts vells, fent el clavegueram, etc. També es va pensar que calia que els ciutadans de fora del barri del Raval entressin al barri i calia oferir-los un programa cultural interessant. Es va crear el Projecte del Liceu al Seminari. Això ha suposat la creació dels centres culturals (CCBCN), facultats universitàries (UB- Geografia i Història, Blanquerna, Comunicació), museus (MACBA), entre d’altres. Avui poden dir que hi viuen 50.000 persones, constantment hi ha un flux de públic vingut de tot arreu, i es pot parlar de coexistència entre les necessitats socials i l’oferta cultural.

Els efectes de la transformació del Raval

El senyor Josep M. Brugués va explicar el projecte actual de l’ajuntament de Barcelona, de Foment de Ciutat Vella, amb el nom de Raval Cultural. S’han computat un total de 350 unitats diferenciades, culturals i arquitectòniques,  entre les que hi és l’església de Santa Maria de Montalegre; 12 llibreries, 15 teatres, 20 equipaments, 50 galeries d’art, 14 instituts acadèmics, 50 associacions, 24 festes tradicionals, entre d’altres. També s’han computat que es parlen més de 100! Idiomes. La transformació ha suposat que ara el Raval tingui per densitat de població el nombre més alt d’entitats culturals d’Europa. I per citar la Facultat de Comunicació Blanquerna, instal·lada al barri ja fa 20 anys, estudien actualment 1500 alumnes, destacant que el dia de la XI Trobada es celebraven més 40 activitats culturals diferents al Raval. Va agrair que, entre tots,  s’ha fet possible el canvi d’imatge del barri.

Decoberta – Passeig  i retorn a Montalegre

Els organitzadors de la XI Trobada de l’arxiprestat, van proposar tres itineraris de passejada pel barri seguint els criteris que els historiadors del projecte Raval Cultural havien dissenyat, tot lliurant als assistents un plànol amb indicadors dels edificis que calia tenir en compte, per tal de redescobrir el barri, tot tornant a l’església de Santa Maria de Montalegre, per assistir a la Eucaristia que va celebrar el rector. Pel que fa a l’homilia, Mn. Francesc Perarnau, va explicar les referències a la Caritat que es desenvolupen a Montalegre mitjançant l’Acció Social Montalegre.

Isabel Hernández Esteban

El concert solidari El Liceu pel Raval es va celebrar amb un èxit aclaparador el passat dia 2 de juny de 2014, en el Gran Teatre del Liceu, a Barcelona. La Fundació Raval Solidari enguany ha fet palès, un cop més, l’esforç en superar-se en l’oferiment d’un concert amb uns cantants, uns músics i una coral, meritoris d’un teatre com el Liceu de Barcelona. Tots van rebre aplaudiments plens d’entusiasme.

El programa de mà va presagiar el què després varem constatar. Va ser molt ampli, variat, distingit, i en certa manera emotiu per la selecció de les àrees i cançons interpretades, amb un sabor molt mediterrani. En la primera part, autors com Sorozabal, Haendel, Barratier, Gastaldón, Puccini, Sostakovich, entre d’altres; i en la segona part Vivaldi, Verdi, AlbenizMoustaki, Serrat, Berstein, també entre d’altres. Tant els solistes, la Coral Canigó com els músics anaven intercalant les seves actuacions o be actuaven en conjunt. La posada en escena  amb una pantalla de fons de llums i de colors van omplir de ritme el seguiment del concert.

Les actuacions van ser a càrrec d’Ars Tunae, de la Orchestra a plettro Città di Milano i de la Coral Canigó, en l’aniversari dels 50 anys de la creació del Col·legi Canigó de Barcelona. La Coral Canigó que l’havíem sentit en moltes ocasions, especialment en els concerts de Nadal a l’Església de Santa Maria de Montalegre, embolcallada dels grups musicals referits, s’hi va créixer de forma espectacular. Pel que fa als tenors i sopranos i altres cantants que van aparèixer a l’escenari del Liceu, pertanyen a Ars Tunae.

Abans d’iniciar la segona part del concert, el presentador de l’acte va donar pas a un curt documental que va reflectir les activitats que desenvolupen les entitats Acció Social Montalegre, Braval i Terral, per a les quals la Fundació Raval Solidari procura incrementar els recursos dels seus programes socials i així millorar les condicions de vida de les persones necessitades del Raval. A continuació va dirigir unes paraules la directora del Col·legi Canigó, i per acabar el president de la fundació, el senyor Flaqué, va agrair a tots els presents la seva presència i aportacions econòmiques.

Isabel Hernández Esteban

En la cloenda del cicle de conferències sobre el Venerable servent de Déu, D. Álvaro del Portillo, que es van celebrar en l’oratori de Santa Maria de Bonaigua, a Barcelona, el col·laborador de l’església de Santa Maria de Montalegre, Dr. Josep Masabeu, el 27 de març de 2014, va oferir una interessant i amena conferència sobre els viatges i les estades de D. Álvaro a Catalunya, al llarg de la seva vida.

Després de la presentació de l’acte a càrrec del seu moderador, Mn. Jesús Maria Pons, el Dr. Masabeu va referir, a tall de resum, la xifra total de viatges que  sumaven 37. En vida de sant Josepmaria, D. Álvaro va venir amb ell 12 vegades i en 9 ocasions ho va fer tot sol. A partir de l’any de 1975 en què va succeir a sant Josepmaria al front de l’Opus Dei, va venir 16 vegades. El Dr. Masabeu va destacar que en molts d’aquests viatges, D. Álvaro va anar a Montserrat atesa l’extensa i bona relació que hi havia entre l’abat Escarré  i sant Josepmaria, així  com amb D. Álvaro.

Citarem alguns d’aquests viatges. El primer cop que va venir D. Álvaro a Catalunya, va ser amb ocasió de l’Exposició Universal que es va celebrar a Barcelona en 1929. A continuació, en 1939 quan el seu Regiment va ser traslladat a Olot. Com era costum en aquella època, els oficials s’allotjaven en cases de famílies benestants. Considerant que apreciaven a D. Álvaro com un home de futur pels seus estudis d’enginyer de Camins, el van allotjat en casa d’una família on vivia una noia en edat de merèixer. Quan D. Álvaro va detectar la jugada, va marxar d’aquell indret. Si be això podia haver estat un anècdota de joventut, ha passat a referir-se amb detall, perquè en el moment que es produïren aquests fets, i D. Álvaro ho estava passant malament, sant Josepmaria, que en aquelles dates es trobava a Madrid, va percebre que D. Álvaro estava patint i va demanar a les persones que s’hi trobaven amb ell que resessin un Recordeu-vos. Més endavant, D. Álvaro li va agrair a sant Josepmaria la seva ajuda, perquè va adonar-se del recolzament que va sentir per superar aquella prova. Així va néixer el costum en l’Obra de resar cada dia un Recordeu-vos per la persona de l’Opus Dei que més ho necessiti.

Va tornar del 29-30 de desembre de 1939 a Barcelona, dates en les quals va anar al Tibidabo on va expressar la seva premoció sobre l’apostolat que ell veia possible fer en l’Obra. Tornà a Barcelona en tres ocasions en 1940, any en el que es va aconseguir obrir el primer centre, “Palau”. En 1941 es van iniciar les relacions amb l’abat Escarré, monjo de Montserrat, amb el que D. Álvaro va mantenir una extensa relació epistolar i diverses trobades. L’abat Escarré li va facilitar recomanacions de gran utilitat per poder recolzar l’inici de la tramitació jurídica de l’Opus Dei davant el Vaticà. Al 1946 va venir Barcelona en diverses ocasions. Amb sant Josepmaria, a l’any 1958, venint de Saragossa, van estar-se a Castelldaura (Premià de Mar). I al 1962 a Barcelona, de nou, per anar a Monterols, a Llar i a l’IESE. Al 1966 i al 1969 van anar a Castelldaura, i també al 1973, any en que D. Álvaro va patir una intervenció d’una malaltia prostàtica, en una clínica de Barcelona. Al 1972, es pot veure a sant Josepmaria i D. Álvaro en la tertúlia de Brafa (Barcelona). Finalment a l’any 1974, en Castelldaura, on van acabar plegats els documents de l’itinerari jurídic de l’Opus Dei. Van tornar a Roma el 30 de setembre de 1974.

Un cop que D. Álvaro del Portillo va succeir a sant Josepmaria, entre el 26 de juliol de 1978 i el 24 de gener de 1994 va venir en 16 ocasions, a Barcelona, Lleida i el Papiol, entre altres llocs. Va visitar la basílica de la Mare de Déu de la Mercè en els anys 1980, 1982, 1989, 1990, 1992, 1991 i 1993. Val a dir que D. Álvaro va posar de manifest el coneixement del català perquè com ell havia dit, als 14 anys d’edat ja havia llegit “Blanquerna “ de Ramón Llull.

Com a detall final, el Dr. Masabeu va explicar que D. Álvaro del Portillo tenia el costum de conservar, a sobre de la seva taula, durant uns dies, les estampes dels oratoris o santuaris de la Mare de Déu, per encomanar la labor apostòlica d’aquell indret. I  va dir que la penúltima estampa de la seva taula va ser la de Mare de Déu de l’oratori de Santa Maria de Bonaigua.

Isabel Hernández Esteban

El dia abans del vigèsim aniversari del traspàs del Venerable Servent de Déu, D. Álvaro del Portillo, que es compliria el dia 23 de març de 2014, es va celebrar en l’Església de Santa Maria de Montalegre la missa d’acció de gràcies per la propera beatificació d’Álvaro del Portillo i per totes les coses que vindran per aquest motiu.

La celebració la va presidir el vicari de l’Opus Dei a Catalunya, el Dr. Antoni Pujals, i ens va recordar, com ens havia dit en la celebració de la missa del Centenari d’Álvaro del Portillo, que tampoc que aquesta ocasió es tractava d’una missa de difunts perquè està declarat Venerable Servent de Déu, ni tampoc és una missa en el seu honor perquè la declaració de beat encara no s’ha produït, a més estàvem en plena Quaresma, per tant la missa seria la que corresponia al dissabte de la segona setmana de Quaresma.

A l’homilia, el Dr. Pujals va fer una pinzellada de moltes anècdotes de la vida d’Álvaro del Portillo, totes elles van fer palesa d’una absoluta fe en Déu, d’una esperança en la seva omnipotència i d’obediència al Fundador de l’Opus Dei, sant Josepmaria, el qual a l’any 1962, quan D. Álvaro hi era ingressat en un clínica, va dir d’ell que “Era un model a seguir, doncs havia sabut entendre a fons l’esperit de l’Opus Dei”. El Dr. Pujals va explicar que a l’any 1939, acabada la guerra civil espanyola, amb ocasió  d’unes gestions que s’havien de fer a Barcelona, D. Álvaro del Portillo, en companyia d’altres persones, va anar a la muntanya on és el Tibidabo, allí va expressar en veu alta “És fantàstic parlar des d’aquesta alçada l’extensió que tindrà en el futur l’Opus Dei”… i val a dir que l’Obra en aquelles dates encara no era res. Més endavant quan s’estaven treballant en el procés jurídic de l’Obra, i les coses no anàvem pel bon camí que s’esperava, en un moment de desànim de l’entorn va dir “El nostre veritable amic és Déu, si Ell vol que surti, sortirà”. També va explicar una anècdota que el propi Dr. Pujals va viure. En certa ocasió en que van coincidir i en la que D. Álvaro del Portillo no es trobava be de salut, motiu pel que Antoni Pujals li va dir que resaria per ell, el Venerable Servent de Déu li va dir “Resa per coses més importants”. De tot plegat la conseqüència ha estat, tot recordant les paraules del Prelat de l’Opus Dei del passat 11 de març de 2014, que “D. Álvaro del Portillo vivia en pau, serenitat i alegria”.

La missa de 12h, habitual en el temple de Santa Maria de Montalegre, es va aplegar de fidels. Van concelebrar el rector de l’església, Mn. Francesc Perarnau, Mn. Javier Jarné, que és el sacerdot del Braval, i Mn. Evelio Moreno.Va dirigir la cerimònia i els cants, Mn. Joan Juventeny, i a l’orgue, el senyor Josep Masabeu.

Isabel Hernández Esteban