El dissabte 9 d’abril de 2016, un grup de pelegrins ens vam trobar a l’escalinata de la Basílica de Santa Maria del Mar, de Barcelona. Puntualment a les 9.30 es va iniciar la ruta per trobar vestigis de Terra Santa a Barcelona. Van dirigir les explicacions dos guies del Patrimoni eclesial de l’arquebisbat de Barcelona.
En primer lloc, vam visitar la basílica, a la qual tantes vegades els que som de Barcelona havíem acudit per resar i sentir missa. No obstant això, aquell dia era diferent. Ens van sorprendre moltes coses. Sent un edifici monumental, en aquells anys del segle XIV, només van trigar 50 anys a construir-la, amb els mitjans que hi havia llavors. Va col·laborar tota la gent del que avui anomenem el districte de Ciutat Vella, i per descomptat el rei amb el seu interès i diners. Vam descobrir que al frontal d’un dels graons d’una de les petites capelles que hi ha entrant a l’esquerra de la nau central, hi ha una placa on es pot llegir que Sant Ignasi de Loiola demanava almoina per poder anar a Terra Santa.
Seguim la nostra ruta fora muralla, arribem al Pla de la Catedral i vam entrar a la Pia Almoïna, un edifici molt antic ja que part dels seus murs són restes de les muralles romanes de Barcelona, del segle I i del segle IV. S’hi alberga el Museu Diocesà, amb peces de segles molt anteriors al nostre, rehabilitades; fins i tot bigues policromades d’altres edificis eclesials que s’han rehabilitat i que no s’han pogut conservar en el seu lloc original.
A la Pia Almoïna, ens va explicar Mn. Martí Bonet, canonge de la catedral, historiador i escriptor fecund, més històries de Sant Ignasi. Ignacio sent un jove soldat es va convertir a l’espiritualitat, a Montserrat. Desitjava ser un bon cristià i per això havia d’anar a Terra Santa. No obstant això, només podien pelegrinar a Terra Santa els sacerdots. I per ser sacerdot necessitava saber llatí. Al barri del que avui anomenem La Ribera, Ignacio va estar acollit a casa d’una dona gran mentre ell estudiava llatí. Per pagar-se els estudis, Ignacio demanava almoina. Després va cursar els estudis eclesiàstics.
Mn. Martí Bonet també ens va explicar que, per anar a Terra Santa, les persones que passaven per Barcelona, amb total seguretat anaven
a la Pia Almoïna, un lloc on s’acollia als pobres i als pelegrins, i se’ls donava de menjar. També ens va explicar que Sant Oleguer, de molt petit, el van deixar els seus pares en la canongia perquè fes d’escolanet.
L’any 1126 que per les creuades ja s’havia conquerit Jerusalem pels cristians, Oleguer va anar a Terra Santa amb un gran nombre de bisbes, allà van fer un concili deixant escrit la seva crítica a les atrocitats que es van cometre en les croades. Oleguer va agafar una pedra pertanyent al sepulcre de Jesucrist i la va portar a Barcelona. Aquesta pedra està en una capella lateral a l’Església de Santa Anna de Barcelona, on vam ser més tard.
Al Museu Diocesà, que vam visitar després de visionar un vídeo molt interessant sobre els llocs sants que solen visitar-se a Israel i un altre sobre la inspiració de Gaudí, hi ha el monument amb les peces originals que es troben al peu del cofre amb la pedra sepulcral a Santa Anna.
Vam sortir del Museu Diocesà i vam entrar a la Catedral de Barcelona, passant per la Porta Santa jubilar. Qui anava amb les disposicions adequades, va guanyar la indulgència plenària. Ens van explicar que la catedral està dedicada a la Santa Creu per Santa Elena La Vera Creu, que està en el punt més alt de l’edifici i a Santa Eulàlia, que està a la cripta. Hem de recordar que Santa Elena es va fer portar de Jerusalem a Roma les escales del pretori, on Jesús va ser jutjat a mans de Pilat. Aquestes escales, encara actualment, molts fidels les pugen de genolls.
La visita a la Catedral va ser informativa, amb tota mena de detalls. Però per aquesta crònica val destacar que a Sant Oleguer el podem veure una sola vegada a l’any, en la capella que es troba darrere de l’altar de la Capella del Santíssim Sagrament i del Crist de Lepant, coincidint amb el dia de la seva festivitat, el 7 de març, el qual està en una urna de vidre on es pot veure incorrupte.
Sortint de la catedral, vam pujar pel carrer Portal de l’Àngel. Els guies ens van descobrir moltes curiositats, una d’elles el balcó d’una casa que és un dels més llargs d’Europa, i l’àngel de dóna nom al carrer.
Ja a l’església de Santa Anna vam veure la capella a on l’Ordre de Cavalleria del Sant Sepulcre, a l’ant 1141, va col·locar el cofre amb la pedra del sepulcre de Jesucrist, al costat d’una petilla capella on hi era la Mare de Déu del Perdó, on els fidels es confessaven i després, davant el sepulcre, guanyaven la indulgència plenària, per poder, després de la mort del cos, anar directament al cel. La imatge de la Mare de Déu del Perdó es troba al Museu Diocesà.
Vam visitar el claustre i allà ens vam fer fotos de grup després de passar un bon matí per la nostra ciutat i conèixer una mica més tot allò que ens pot apropar a Terra Santa, lloc al qual hem d’anar tots els cristians, com a mínim un cop a la vida.
ç
Isabel Hernández Esteban
a manifestar amb moltes hores al confessionari … La devoció al Chiqui s’està estenent per molts llocs del món, i estem segurs que tot el que resem i fem dirigit al servent de Déu ens serà retornat de forma generosa.
e la Verge de Guadalupe, festa mariana universal. Sant Josepmaria, mirant a aquesta advocació de la Mare de Déu, li pregava que ens mostrés les sendes del Senyor.
A l’Església de Santa Maria de Montalegre tots els divendres de Quaresma, a la tarda, s’ha resat i cantat el Via Crucis de Ll. Millet, i, a l’acabar, s’ha cantat la Professió de Fe, amb música de Ll. Romeu.
