Noticies de Montalegre

Les celebracions en el temps d’Advent i del Nadal en què Montalegre ha participat han estat importants. Ja hem informat del concert de nadales a càrrec de la Coral Canigó, les festes patronals de la Immaculada Verge de la Porta, la missa en sufragi de Monsenyor Xavier Echevarría i la missa en sufragi del Servent de Déu, José María Hernández Garnica. No obstant això, abans d’acabar l’any 2016 hem de completar la informació amb tres ressenyes més que ens quedaven pendents.

La primera es refereix al concert benèfic que es va celebrar el dia 21 de desembre de 2016, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb música del segle XX, jazz, balades americanes i música pop actual, que en algun moment de l’espectacle van provocar que el públic s’aixequés del seu seient i es posés a ballar al seu lloc, cosa inaudita en aquest teatre de la Rambla de la Ciutat, a càrrec de Bing-Band de Barcelona. La sorpresa va ser l’actuació de la Coral Els nens del Raval, composta pels alumnes i les alumnes de les entitats socials Braval i Terral. L’organització va anar a càrrec de la Fundació Raval Solidari, que reverteix els donatius a aquestes entitats i també a l’Acció Social Montalegre. Des d’aquí donem les gràcies a tots els benefactors i benefactores que van fer possible l’acte.

En la segona ressenya volem destacar la nit de Nadal. Es va celebrar amb tota solemnitat la missa del Gall, a les 11 de la nit. Els celebrants anaven amb les casulles més riques i elegants per celebrar la gran festa del naixement del Senyor. Al peu de l’altar, lluïa un gran centre de flors blanques. Vam acudir moltíssimes persones, tant aquells incondicionals fidels de sempre com aquells que per aquestes dates nadalenques els agrada anar al barri del Raval i, molt especialment, a l’Església de Santa Maria de Montalegre. Com sempre, en acabar la missa, vam besar el Nen Jesús i el rector va convidar a tots els assistents a cantar nadales i a prendre uns dolços i torrons. Com a novetat, el pessebre de la sala d’actes en aquest Nadal 2016 ha estat diferent. S’han recuperat unes imatges bellíssimes de la sagrada família de Natzaret que estaven a bon resguard a les dependències de l’església. Ha estat un gran encert de canvi.

Tant les flors com el Nen Jesús estan a la Capella del Santíssim per seguir celebrant el Nadal uns dies més.

Per últim, els esdeveniments de l’any han conclòs el dia 29 de desembre de 2016 amb el concert del tenor Dresden Ramos que va actuar en la nau central de Montalegre.

L’equip d’informació i comunicació de Montalegre us desitja un feliç i pròsper any 2017!

Isabel Hernández Esteban

Al vespre del dia 17 de desembre de 2016, la Coral Canigó conformada amb veus de totes les edats, va oferir en Montalegre, com cada any, un concert nadalenc que ens va emocionar amb les nadales de sempre, plenes del contingut del què celebra el Nadal sabent que és un dels dos esdeveniments més importants de la fe cristiana, posant en el primer lloc  la Pasqua. El Nadal és celebrar el Naixement de Déu fet home.

Hem d’aplaudir doblement a la Coral Canigó perquè al migdia van participar en la missa funeral pel prelat de l’Opus Dei, Monsenyor Javier Echevarria.

Els cantaires ens van felicitar el Nadal. Així que aprofitem l’avinentesa de la ressenya de l’acte per felicitar les bones i santes festes de Nadal a tots els seguidors d’aquesta pàgina web.

Equip de Comunicació Montalegre

El passat 12 de desembre de 2016 se celebrà a Montalegre la missa en sufragi per l’ànima del Servent de Déu, José María Hernández Garnica. L’aniversari de la seva mort, el 7 de desembre, coincideix sempre amb la Novena de la Immaculada i les misses vespertines de la solemnitat. Per això Montalegre sempre posposa la celebració. Va presidir la missa el nou vicari de l’Opus Dei a Catalunya, Dr. Ignasi Font Boix.

El vicari, en la seva homilia, va recordar que a Montalegre es custodien les restes d’aquest servent de Déu i que és un privilegi conservar aquest tresor. També ens va comentar uns apunts de la vida de Chiqui … Sabem que aquesta incoada la seva canonització, ja que José María Hernández Garnica va seguir els camins del Senyor de forma heroica … La força de la misericòrdia que s’estén amb el sagrament de la confessió, Chiqui la va manifestar amb moltes hores al confessionari … La devoció al Chiqui s’està estenent per molts llocs del món, i estem segurs que tot el que resem i fem dirigit al servent de Déu ens serà retornat de forma generosa.

El Dr. Font ens va explicar que ell va conèixer a José María Hernández Garnica el dia del seu traspàs doncs la vetlla, en cos present, es va posar al Col·legi Monterols de Barcelona, ​​on el vicari estudiava. Van anar a resar a l’oratori tots els que eren al col·legi, complint el deure del cristià de resar pels difunts.

En acabar la missa, els celebrants es van dirigir a la capella del Santíssim de Montalegre on es troba el sepulcre de les restes de José María Hernández Garnica, des del dia 11 de novembre del 2011, i van resar un respons.

En aquesta ocasió, la celebració de la missa pel Chiqui va coincidir amb la celebració de la Verge de Guadalupe, festa mariana universal. Sant Josepmaria, mirant a aquesta advocació de la Mare de Déu, li pregava que ens mostrés les sendes del Senyor.

Ja tancada l’Església de Santa Maria de Montalegre, una hora després, a les 21:10 moria a Roma el prelat de l’Opus Dei, Monsenyor Javier Echevarría, veient a aquesta Verge en l’interior de la seva ànima.

Equip de Comunicació de Montalegre

El diumenge XXVII del Temps ordinari, el dia 2 d’octubre de 2016, van coincidir tres celebracions, la pròpiament dominical, els Sants Àngels Custodis i un nou aniversari de la fundació de l’Opus Dei, el voler de Déu de fer el camí de la crida universal a la santedat.

Per això a l’Església de Santa Maria de Montalegre, la missa solemne del diumenge es va celebrar amb més solemnitat. El rector, Mn. Argelich, en l’homilia va explicar als fidels que vam assistir a la celebració que les lectures del diumenge del Temps ordinari són preferents a les d’altres festes i solemnitats. I referint-se a l’Evangeli del dia ens va fer reflexionar sobre aquesta petició que li van fer els apòstols a Jesús i que també podem fer nosaltres: “Senyor, Doneu-nos la fe” … Tots els sants són exemples de viure la fe en tota la seva extensió fins a la santedat , que és l’amor amb Déu per a tots els homes. Sant Josepmaria sabia que Déu mateix li demanava alguna cosa, però no sabia el què, per això es fa sacerdot per estar més disponible.

Així va ser que arribat el 2 octubre 1928 va veure el que Déu li demanava: El món ha estat cridat a la santedat en la vida ordinària … I abans de morir Sant Josepmaria va poder veure com l’Opus Dei s’havia estès pels cinc continents … Que no ens avergonyim de ser seguidors de Crist, que sapiguem que fer el voler de Déu, que ens demana a tots més desitjos de santedat, misericòrdia, generositat i apostolat … Demanar al Senyor aquesta fe perquè pugui arribar als altres … Demanar una fe gran perquè Crist actuï en nosaltres i que tot el dia sigui per a la glòria de Déu.

Al final de la missa, el rector ens va acomiadar amb aquesta salutació: Que bo és el Senyor per al qui li cerca.

La soprano, col·laboradora habitual en aquests esdeveniments, senyora Patricia Sendra, va dirigir els cants, en aquesta ocasió va entonar el Glòria i el Kirie en llatí així com en l’ofertori de la missa, l’Ave Maria des del cor; i ja acabada la celebració, el Salve Regina. Altres col·laboradors van llegir les lectures i les pregàries. Igualment, el rector va aprofitar l’ocasió per convocar tots els assistents a la nova peregrinació per guanyar el jubileu al Santuari de la Misericòrdia a Canet de Mar, el proper 22 d’octubre del 2016.

Durant tota la celebració la relíquia de sant Josepmaria va estar exposada a l’altar major.

Isabel Hernández Esteban

Encara estem celebrant l’any de la Misericòrdia. Ja hem sobrepassat vuit mesos en els que hem pogut guanyar el jubileu de la misericòrdia, confessar-nos amb més profunditat, acompanyar a d’altres a què en gaudeixin d’aquesta pau que realment dóna l’absolució o bé demanar perdó a qui hem ofès o hem molestat.

No obstant, el jubileu es pot guanyar moltes vegades i Déu Nostre Senyor l’aplicarà a nosaltres i a les ànimes del purgatori. Així que per tal de repescar a aquelles persones que encara no han guanyat el jubileu o bé volen tornar-lo a guanyar, convoquem una nova peregrinació amb aquesta finalitat.

En aquesta ocasió ens anem en autocar al Santuari de la Misericòrdia a Canet de Mar, una població de la comarca del Maresme, a menys d’una hora de Barcelona. Allí el mossèn que ens acompanyarà celebrarà la santa missa. Dinarem en el restaurant Santuari, i resarem el rosari pel camí. Un dia de germanor i pregaria al qual us podeu inscriure amb la família i els amics. 

Les dades són les següents:

• Dia: 22 d’octubre de 2016 (dissabte)
• Sortida de Barcelona a Canet de Mar: 10 hores.
• Lloc de sortida: a concretar
• Hora d’arribada a Barcelona: 17 hores (aprox.)
• Preu: 28 euros (viatge en autocar i dinar inclòs) per persona.
• Forma de pagament: ingrés en el compte corrent de Montalegre:

ES 05 0081- 1771 – 81 – 0001001109    BANC DE SABADELL

Inscripcions a partir del dia 1 de setembre de 2016

Recordeu que per inscriure cal facilitar les dades personals i de contacte i el nombre de persones que us inscriviu.

Per correu electrònic: montalegre@montalegre.org

Per telèfon: 933014347.

Comunicació Montalegre

La devoció privada dirigida al Servent de Déu, José María Hernández Garnica, va en augment, concedint favors i peticions de diversa índole. En el sepulcre de la Capella del Santíssim de l’Església de Santa Maria de Montalegre, rep al dia innombrables petons i tocs plens de fe i esperança dels constants fidels que acudeixen a resar i a viure les misses que allí es celebren diàriament.

En aquest ímpetu hem volgut oferir la possibilitat de deixar constància d’aquestes peticions i gratituds que es dirigeixen a D. José María Hernández Garnica. És per això que hem dipositat, a la tauleta que està en la referida capella, un Quadern perquè, qui ho desitgi deixi escrites les seves intencions, invocades a Déu per mitjà de la intercessió d’aquest Servent de Déu.

Comunicació Montalegre

El dissabte 9 d’abril de 2016, un grup de pelegrins ens vam trobar a l’escalinata de la Basílica de Santa Maria del Mar, de Barcelona. Puntualment a les 9.30 es va iniciar la ruta per trobar vestigis de Terra Santa a Barcelona. Van dirigir les explicacions dos guies del Patrimoni eclesial de l’arquebisbat de Barcelona.

En primer lloc, vam visitar la basílica, a la qual tantes vegades els que som de Barcelona havíem acudit per resar i sentir missa. No obstant això, aquell dia era diferent. Ens van sorprendre moltes coses. Sent un edifici monumental, en aquells anys del segle XIV, només van trigar 50 anys a construir-la, amb els mitjans que hi havia llavors. Va col·laborar tota la gent del que avui anomenem el districte de Ciutat Vella, i per descomptat el rei amb el seu interès i diners. Vam descobrir que al frontal d’un dels graons d’una de les petites capelles que hi ha entrant a l’esquerra de la nau central, hi ha una placa on es pot llegir que Sant Ignasi de Loiola demanava almoina per poder anar a Terra Santa.

Seguim la nostra ruta fora muralla, arribem al Pla de la Catedral i vam entrar a la Pia Almoïna, un edifici molt antic ja que part dels seus murs són restes de les muralles romanes de Barcelona, ​​del segle I i del segle IV. S’hi alberga el Museu Diocesà, amb peces de segles molt anteriors al nostre, rehabilitades; fins i tot bigues policromades d’altres edificis eclesials que s’han rehabilitat i que no s’han pogut conservar en el seu lloc original.

A la Pia Almoïna, ens va explicar Mn. Martí Bonet, canonge de la catedral, historiador i escriptor fecund, més històries de Sant Ignasi. Ignacio sent un jove soldat es va convertir a l’espiritualitat, a Montserrat. Desitjava ser un bon cristià i per això havia d’anar a Terra Santa. No obstant això, només podien pelegrinar a Terra Santa els sacerdots. I per ser sacerdot necessitava saber llatí. Al barri del que avui anomenem La Ribera, Ignacio va estar acollit a casa d’una dona gran mentre ell estudiava llatí. Per pagar-se els estudis, Ignacio demanava almoina. Després va cursar els estudis eclesiàstics.

Mn. Martí Bonet també ens va explicar que, per anar a Terra Santa, les persones que passaven per Barcelona, ​​amb total seguretat anaven a la Pia Almoïna, un lloc on s’acollia als pobres i als pelegrins, i se’ls donava de menjar. També ens va explicar que Sant Oleguer, de molt petit, el van deixar els seus pares en la canongia perquè fes d’escolanet.

L’any 1126 que per les creuades ja s’havia conquerit Jerusalem pels cristians, Oleguer va anar a Terra Santa amb un gran nombre de bisbes, allà van fer un concili deixant escrit la seva crítica a les atrocitats que es van cometre en les croades. Oleguer va agafar una pedra pertanyent al sepulcre de Jesucrist i la va portar a Barcelona. Aquesta pedra està en una capella lateral a l’Església de Santa Anna de Barcelona, ​​on vam ser més tard.

Al Museu Diocesà, que vam visitar després de visionar un vídeo molt interessant sobre els llocs sants que solen visitar-se a Israel i un altre sobre la inspiració de Gaudí, hi ha el monument amb les peces originals que es troben al peu del cofre amb la pedra sepulcral a Santa Anna.

Vam sortir del Museu Diocesà i vam entrar a la Catedral de Barcelona, ​​passant per la Porta Santa jubilar. Qui anava amb les disposicions adequades, va guanyar la indulgència plenària. Ens van explicar que la catedral està dedicada a la Santa Creu per Santa Elena La Vera Creu, que està en el punt més alt de l’edifici i a Santa Eulàlia, que està a la cripta. Hem de recordar que Santa Elena es va fer portar de Jerusalem a Roma les escales del pretori, on Jesús va ser jutjat a mans de Pilat. Aquestes escales, encara actualment, molts fidels les pugen de genolls.

La visita a la Catedral va ser informativa, amb tota mena de detalls. Però per aquesta crònica val destacar que a Sant Oleguer el podem veure una sola vegada a l’any, en la capella que es troba darrere de l’altar de la Capella del Santíssim Sagrament i del Crist de Lepant, coincidint amb el dia de la seva festivitat, el 7 de març, el qual està en una urna de vidre on es pot veure incorrupte.

Sortint de la catedral, vam pujar pel carrer Portal de l’Àngel. Els guies ens van descobrir moltes curiositats, una d’elles el balcó d’una casa que és un dels més llargs d’Europa, i l’àngel de dóna nom al carrer.

Ja a l’església de Santa Anna vam veure la capella a on l’Ordre de Cavalleria del Sant Sepulcre, a l’ant 1141, va col·locar el cofre amb la pedra del sepulcre de Jesucrist, al costat d’una petilla capella on hi era la Mare de Déu del Perdó, on els fidels es confessaven i després, davant el sepulcre, guanyaven la indulgència plenària, per poder, després de la mort del cos, anar directament al cel. La imatge de la Mare de Déu del Perdó es troba al Museu Diocesà.

Vam visitar el claustre i allà ens vam fer fotos de grup després de passar un bon matí per la nostra ciutat i conèixer una mica més tot allò que ens pot apropar a Terra Santa, lloc al qual hem d’anar tots els cristians, com a mínim un cop a la vida.

ç

Isabel Hernández Esteban

La celebració de la Setmana Santa a Montalegre ha estat plena de vigor espiritual i ens ha completat la preparació quaresmal que havíem fet per arribar a la Pasqua i gaudir de l’alegria cristiana en tota les seves dimensions. Del Tríduum Pasqual, la crònica en aquesta ocasió versarà sobre el Sant Sopar del Senyor en el Dijous Sant, del dia 24 de març de 2016.

A l’inici de la celebració, el rector, Mn. Xavier Argelich, ens va convidar a posar en disposició la nostra ànima, per a rebre el dolor de la passió de Nostre Senyor Jesucrist. En l’homilia va recordar que tots els Dijous Sant  es llegeixen les mateixes lectures. En la primera, es llegeix el Llibre de l’Èxode, en el que s’explica el ritu Pasqual; la segona, correspon a la primera carta de sant Pau als cristians de Corint, referida a la institució de la Eucaristia; i l’evangeli, al passatge de l’Evangeli segons sant Joan, on mostra com Jesús fins a quin extrem estimava els seus, perquè ningú fins ara es va abaixar a rentar els peus als altres.

El rector va dir que viuríem uns moments molts importants de la Redenció: la institució de la Eucaristia, la institució del sagrament de l’Ordre i el gran Manament de la Caritat… “Avui és un dia entranyable, i hem de correspondre amb el Senyor, perquè si no hi ha sacerdots, no hi hauria Eucaristia i la Eucaristia és un acte salvífic per a tota la humanitat. Tot neix de Jesucrist. Anem a rebre’l amb fe i esperança, manifestant-li els nostres desitjos de que el volem estimar més. Per procurar això, us proposo dues actituds, la de l’adoració i la de l’agraïment. L’adoració al Senyor davant el sagrari avui i altres dies, en les esglésies i en el nostre cor. L’agraïment per aquest lliurament de Jesús a la Creu, pels nostres pecats, fruit de l’amor i de la misericòrdia de Déu. També hem d’agrair el sagrament de l’Ordre, perquè gràcies a ell, podem tenir des de la seva institució al Senyor als sagraris i a la comunió.”

A continuació, Mn. Argelich va llegir la bellíssima oració de sant Tomás de Aquino del Adoro Te Devote.

A la nau central, tots els llocs estaven ocupats degut al gran nombre de fidels que va acudir al Sant Sopar, fins i tot va caldre obrir l’accés a la grada de la dreta. A l’altar, hi van concelebrar amb el rector, set mossens, entre ells els sacerdots habituals de Montalegre. Van ajudar tres escolans, i dos laics que, en diversos moments de la celebració, van portar les espelmes de processó. Igualment, dos laics, col·laboradors i lectors de Montalegre, van llegir les lectures del dia. A l’orgue, el benvolgut músic, senyor Masabeu.

Un cop acabada la celebració, en processó, es va portar al Senyor a la reserva al sagrari de la capella del Santíssim, adornat per l’ocasió.

¡ Montalegre us desitja Molt Bona Pasqua!

Isabel Hernández Esteban