Montalegre inicia els actes jubilars al Jubileu de l’Esperança per al 2025

En vista de la convocatòria del Papa Francesc d’establir l’Any Jubilar de l’Esperança per al 2025, la pastoral de Montalegre està preparant per a aquest any diversos actes jubilars als temples que així han quedat establerts d’acord amb les decisions de la Conferència Episcopal Espanyola.

El primer ho hem celebrat aquest passat dissabte 22 de març de 2025 a la Catedral de Barcelona. Un total de 45 feligresos de Montalegre hem acudit a aquesta crida. Uns quants van pelegrinar pels seus mitjans des dels seus domicilis i altres a peu des de Montalegre amb el rector. La trobada es va produir a les 10.15 h. Un cop congregats tots, entrem en grup a la Catedral travessant la Porta Santa del temple, acte que forma part de les condicions establertes per guanyar les indulgències jubilars.

Travessem part de la nau central i el cor. Descendim a la cripta de Santa Eulàlia, patrona menor de l’arxidiòcesi de Barcelona, ​​que està enterrada en un sepulcre de marbre a la vista, ubicat sota l’altar major de la Catedral. Mentre els fidels ens situem als bancs, Mn. Xavier Argelich es revestia a la sagristia.

 

L’acte jubilar

A més de les dues espelmes pròpies d’una missa ordinària, col·loquem a l’altar una espelma que simbòlicament ens recordava que celebràvem un acte jubilar. Uns pelegrins que recentment havien estat a Roma per guanyar el jubileu la van comprar a la llibreria vaticana per a aquest fi.

El rector de Montalegre va iniciar l’acte amb les lectures de diverses oracions que ens posaven en presència de Déu i ens preparaven per penedir els nostres pecats i les seves empremtes. Ens va recordar que per guanyar la indulgència plenària del jubileu havíem de complir, cadascun, les condicions següents: Pregar pel Papa un parenostre, amb l’avemaria i el glòria, resar el Credo, acudir a un acte eucarístic com el d’aquell dia, penedir-nos dels nostres pecats, acudir a la confessió sagramental, rebre la comunió, rebutjar personalment el pecat i no voler tornar a pecar. Amb això, es guanya la indulgència plenària per a un mateix (no per a altres de vius) i per als fidels difunts del purgatori. Va apuntar que com deia sant Josepmaria, fundador de l’Opus Dei, que Déu repartia les indulgències per igual a tots els que estaven a la vida purgant. Així, van resar el parenostre complet, el Credo i la pregària escrita pel Papa Francesc per a aquest jubileu 2025.

L’homilia de la santa missa

Quan vam organitzar aquest acte jubilar no ho vam escollir el dia d’acord amb les lectures de la missa, però el sant evangeli d’avui és el text del perdó per antonomàsia, és a dir, és el relat de la paràbola en què se’ns presenta el Déu de la Misericòrdia i del perdó davant el Fill Pròdig. L´evangeli ens parla d´aquest pare que perdona. El fill va rebre la meitat de la seva herència i se’n va anar de casa pensant que viuria millor fent ús de la seva llibertat i de les seves forces com volia. Tot i això, va acabar cuidant porcs, que per als jueus era la pitjor feina que podien exercir. Però va veure la llum, va recordar com era de bo el seu pare i es va penedir de la seva conducta. Va decidir tornar a la casa del pare, el qual en veure’l de lluny va sortir a trobar-lo i el va omplir de petons. El fill li va demanar perdó. De la mateixa manera Déu et perdona a tu. El pare li va posar un anell tornant-li la condició de fill, i va celebrar una festa.

La conducta del fill gran no va ser la mateixa, ja que reacciona recriminant-li al pare la festa i els regals. Però el pare el va fer repensar que no estimava, dient-li Tot el que és meu és teu. Així és el nostre Pare Déu, tot el seu amor és nostre, de cadascú.

A Ell hem de demanar gràcia i ajuda per anar al sagrament de la confessió. També donem-li gràcies perquè no sempre pequem, és el nostre bé i ens alegrem per estar a prop de l’amor de Déu, i per últim per la gràcia jubilar que ara rebem.

Va recordar santa Eulàlia, una dona jove i màrtir que va ser sotmesa a diferents tortures, però no va renunciar a la seva fe. Per acabar ens va dir que davant de tanta indiferència i actituds contra Déu podem témer, però no ens posem tristos i donem gràcies a Déu perquè estem al seu costat. Demanem-ho a la Verge Santíssima, a sant Josep i a santa Eulàlia.

 

Detalls de la celebració

Els col·laboradors habituals de Montalegre van escometre els seus serveis amb total delicadesa i iniciativa, els lectors David, Luz María i Isabelita; recollint l’almoina per a la Catedral Gogui; d’escolà Joan. Un agraïment especial per a David i Gogui ja que van estar dempeus tota la celebració tancant l’accés a qualsevol persona aliena al grup, per raons de seguretat de la Catedral.

A continuació, el rector va demanar als assistents que ens ajuntéssim per a la foto del grup. Un turista va ser reclamat per fer les fotos. Després cada família va realitzar la visita per la catedral el temps que va voler, així com una estoneta d’oració davant el conegut Crist de Lepant i la seva Mare dolorosa que a la Catedral de Barcelona es dóna el costum de despenjar-los de la Capella del Santíssim durant les setmanes de Quaresma, per posar-los més a l’abast dels fidels, tenint en compte la gran devoció popular que hi ha a Barcelona a aquestes imatges, antigues i santes.

Isabel Hernández Esteban

El Cor Jove Sant Pere Nolasc va acompanyar amb els seus cants tota la celebració per Chiqui

Es va celebrar a Montalegre la missa en sufragi per l’ànima del Servent de Déu José María Hernández Garnica, prevere, anomenat entre els amics Chiqui, el dijous 12 de desembre de 2024 a les set de la tarda, sota una pluja tempestuosa a la Ciutat de Barcelona. Aquesta data coincidia amb l’aniversari del traspàs de l’anterior prelat de l’Opus Dei, el Pare Mons. Javier Echevarría, que es va produir l’any 2016. Tractant-se del dijous de la segona setmana d’advent i alhora celebrar-se la festivitat de la Mare de Déu de Guadalupe, la missa va ser de la Mare de Déu i els textos i pregàries del dijous d’advent corresponent.

El rector havia anunciat que, a més de tot això, es faria la presentació de la Campanya de Nadal i Reis de l’Acció Social Montalegre, i així es va fer després de l’homilia, i va anar a càrrec de la Sra. Beatriz Casado, gerent de la Fundació Raval Solidari.

L’homilia del rector es va centrar en  aspectes biogràfics de José María Hernández Garnica. Va recordar que havent conegut sant Josepmaria es va prendre la vida més seriosament, il·lusionant-se no només per aquest gran missatge de la santedat al mig del món sinó també pel compromís de fer la voluntat de Déu, i amb això apropar ànimes a Déu. Com a apòstol del món, va haver d’esforçar-se molt per aprendre idiomes. Tot i la seva poca facilitat, va arribar a desenvolupar-se bé en diversos d’ells, sempre amb el desig pràctic i real d’arribar al cel i portar més ànimes. Alhora, Mn. Xavier Argelich va fer referència a diversos favors que recentment per intercessió de José María Hernández Garnica han estat concedits. Va morir fent oració. Va continuar Mn. Xavier animant-nos per estar preparats per al Nadal i per al proper Jubileu de l’Església, i que el millor camí és acudir a la Mare de Déu, i per aquella tarda, a la Verge de Guadalupe.

Les ofrenes

Tot seguit de l’homilia, la Sra. Casado va presentar les activitats per a aquestes dates de l’Acció Social Montalegre. Entre altres paraules, va dir: La campanya va començar aquesta mateixa setmana, ahir concretament, i compta amb la participació de més de 300 voluntaris provinents de 9 centres diferents. La seva dedicació fa possible que arribem a 200 famílies, cosa que equival a prop de 600 persones. Repartirem més de 4.000 quilos d’aliments i 200 joguines, aconseguint que la màgia del Nadal arribi a moltes llars de persones molt necessitades.

 

Aquesta campanya és molt més que números; és un moment molt esperat pels nostres usuaris, i també pels voluntaris, que troben en aquesta experiència moltes històries i anècdotes plenes d’afecte i de gratitud. És un veritable exemple de l’esperit nadalenc en acció. Sense anar més lluny, aquest matí hem rebut un agraïment molt afectuós d’una beneficiària pel detall que li van portar unes voluntàries al repartiment del lot de Nadal, del primer grup de repartiment que va començar ahir dimecres.

Alhora va recordar tot l’equip organitzador, amb menció especial als malalts i als difunts.

Gràcies a tots per ser part d’aquesta tradició tan bonica que, després de més de 25 anys, segueix creixent i ajudant a transformar vides. Junts estem aconseguint que aquest Nadal sigui una mica millor per a les famílies més vulnerables d’aquest barri del Raval.

Van seguir les ofrenes d’alguns dels productes alimentaris que els assistents a la celebració havien dipositat a l’atri abans de l’inici de la santa missa. Van ser lliurades per un grup de joves que es van acostar al presbiteri i van ser dipositats al peu de l’altar.

 

El Cor Jove Sant Pere Nolasc

Mereix una menció especial el Cor Jove Sant Pere Nolasc que la formen un grup de nens, nenes i joves, l’organista i la directora fins a sumar 17 veus que van cantar a l’uníson com si fossin una sola veu. Tot el que un cor en una missa pot cantar allà se sentien els seus cants. En acabar la celebració van rebre un calorós aplaudiment.

Final

Com és habitual, a continuació, es va resar un respons davant del sepulcre de José María Hernández Garnica, que està ubicat des de l’any 2011 a la Capella del Santíssim de l’Església de Santa Maria de Montalegre. Molts fidels es van quedar una estoneta més resant, altres van besar la làpida o li van donar copets perquè el Servent de Déu seguís actiu.

Isabel Hernández Esteban

Activitats en el temps d’Advent a Montalegre

Les setmanes prèvies a la Pasqua del Nadal ens preparem per a la trobada de Jesús amb nosaltres, i repetim Vine Senyor Jesús. Fins diumenge que ve, vivim interiorment la Novena de la Immaculada Concepció que celebrarem amb tota solemnitat el 8 de desembre de 2024. La Coral de Montalegre ja està assajant els cants que oferiran a la Verge Santíssima.

El dijous dia 12 de desembre, a les 19h, missa en sufragi pel Servent de Déu, José María Hernández Garnica sacerdot, les restes mortals del qual estan dipositats al sepulcre de la Capella del Santíssim de Montalegre, amb la participació de la Coral Infantil de Sant Pere Nolasc. Alhora, es presentarà la Campanya de Nadal de l’Acció Social Montalegre.  Abans de la missa, els fidels que ho desitgin podran aportar oli d’oliva i dolços de Nadal per repartir-los entre les persones necessitades del barri del Raval i que atén Montalegre.

El divendres dia 20 de desembre, a les 20h, Concert de Nadal a càrrec de Nieves Racki, Mezzosoprano Maria Batlle i Coral Canigó. L’entrada és inversa a benefici de l’Acció Social Montalegre.

L’ENTRADA ÉS LLIURE. Si vols reservar, clica en el següent enllaç.

https://www.tickettailor.com/events/smmontalegre/1479079

Comunicació Montalegre

Informació sobre el pelegrinatge a Roma els dies 6, 7, 8 i 9 de març de 2025

Al nostre article anterior hem informat sobre el gran esdeveniment de l’Església per al proper any, el Jubileu 2025. Per aquesta ocasió l’Associació de Cooperadors de l’Opus Dei de Catalunya ha organitzat un pelegrinatge a Roma (Itàlia) per participar activament al Jubileu, i passar per una de les Portes Santes papals, entre altres activitats importants.

La data límit d’inscripció és el proper 30 de novembre del 2024.

Les dates del viatge són: 6, 7, 8 i 9 de març de 2025

Per a qualsevol informació i inscripció adreceu-vos a RT CULTURAL S.L. Barcelona

Mail: info@rtcultural.com

WEB: www.rtcultural.com

Tlf: 93 122 67 00

La informació completa sobre el pelegrinatge, dates, llocs, preus i condicions consta als documents adjunts en format pdf.

HOJA DE INSCRIPCION COOPERADORS BONAIGUA MONTALEGRE ROMA 06-09 MARZO 2025

RT54-2024 COOPERADORS – BONAIGUA y MONTALEGRE ROMA JUBILEO 6-9 MARZO 2025 DOSSIER (1)

Comunicació Montalegre

La bona participació de la Coral Montalegre

El dia 1 de novembre del 2024 l’Església de Santa Maria de Montalegre ha celebrat amb alegria la solemnitat de Tots Sants, ja que són ells des del cel els que intercedeixen davant Déu per tots nosaltres. El rector, a l’inici de la celebració de la santa missa de 12h, ha recordat els difunts i damnificats per la catàstrofe de València i altres zones d’Espanya a causa de les destrosses ocasionades per la Dana.

En la seva homilia, ens ha comentat que la crida a la santedat és universal, sense distinció de persones perquè tots hem estat cridats a unir-nos a la perfecció sublim que és Déu. I sent múltiples els camins de santedat, per als laics i laiques la santedat enmig del món l’Opus Dei ens proposa que aquest camí de santedat estigui en les nostres tasques diàries, sigui quina sigui la feina, la família, les penalitats i alegries, amb tots els nostres defectes, capacitats i qualitats.

Cal destacar la important participació de la Coral Montalegre que ha interpretat els cants de la missa que ha assajat durant diverses setmanes per avui donar glòria a Déu: Cant d’entrada, Kírie, Gloria, verset del salm, l’Al·leluia; també el cant de comunió i el colofó ​​amb el Salve Regina. Avui hi hem participat vuit veus femenines i una masculina, encara que no totes estaven presents en el moment fotogràfic. Hem d’agrair especialment la feina feta a la directora de la coral, Rosa Parellada, i a l’organista Pere Xiberta.

Isabel Hernandez Esteban

Els suecs també poden ser de l’Opus Dei

El 2 d’octubre del 1928, durant uns exercicis espirituals a Madrid, Josep Maria Escrivá de Balaguer funda l’Opus Dei. Era el dia en que l’Església celebrava la festivitat dels Àngels Custodis. Avui l’Opus Dei és present a seixanta-vuit països del món. Els seus membres han entès el missatge de sant Josepmaria que la crida a la santedat enmig del món, en les tasques de la nostra vida ordinària, és possible, tot això fonamentat en la filiació divina, és a dir, actuar tal som com a fills de Déu en qualsevol àmbit i estat en què ens trobem.

Aquest missatge ha calat en persones de diferents professions i orígens difonent-se el mateix missatge a Nigèria, Estats Units, Espanya, etc. Tant homes com dones formen part d’aquesta institució jurídica de l’Església.

I això és el que hem celebrat el passat 2 d’octubre del 2024 a l’Església de Santa Maria de Montalegre, al llarg de les quatre misses que habitualment se celebren, tant la festivitat dels Àngels Custodis com el 96è aniversari de la fundació de l’Obra. En especial, a la missa de set que va ser concelebrada pel rector i un sacerdot de l’Obra, ordenat el mes de maig passat. Mn. José María Morales va néixer a Pamplona. Ha viscut a Suècia durant dotze anys i allà tornarà properament per seguir la seva tasca pastoral, ja que com va dir Els suecs també poden ser de l’Opus Dei.

Cal destacar la col·laboració dels tres escolans, especialment amb l’encensari. Alhora, la Coral Masabeu des del cor del temple va aportar amb els seus cants més solemnitat a la litúrgia. Podem citar-ne els components: Pere, el director; veus masculines Fèlix, Melchor i Marc; veus femenines Rosa i Noemí; i l’organista de la casa en Pep.

Isabel Hernández Esteban

El dissabte 21 de setembre 32a. JORNADA MARIANA DE LA FAMÍLIA, al Santuari de Torreciudad al Pirineu d’Osca

Torreciudad ens convoca a una nova trobada de famílies. Aquesta jornada ofereix a famílies de totes les latituds un pelegrinatge festiu realitzat sota la protecció de la Mare de Déu.

 

OFRENES

Es poden portar fruits, flors, treballs manuals realitzats per famílies, parròquies, col·legis, etc.

També es recolliran productes d’higiene elemental per a refugiats ucraïnesos que viuen en aquell territori d’Osca.

SERVEIS

Llocs d’entrepans i begudes. Farmaciola i ambulància. Consigna i guarderia. El parc infantil funciona de 14h a 17hores. Pont bus: Aparcaments-santuari i aparcaments de 10h a 19 hores.

CONFESSIONS

A partir de les 9 hores.

ALLOTJAMENTS

Navegant per la web del Santuari de Torreciudad es pot observar un mapa on s’indiquen els hotels, els càmpings, etc. de tot l’entorn fins a Jaca, Monzón i rodalies de Torreciudad.

INSCRIPCIÓ D’AUTOBUSOS

Navegant per la web del Santuari de Torreciudad es pot observar un mapa on s’indica el formulari d’inscripció.

HORARI DE LA JORNADA DEL DISSABTE 21 DE SETEMBRE DE 2024

9h: Obertura del recinte i els confessionaris.

12h: Oració i ofrenes de les famílies, nens de Primera Comunió, parròquies, col·legis, etc.

12.30h: Santa Missa.

14h: Oferiment de nens a la Verge.

16h: Sant Rosari i Exposició Solemne

17h: Fi de la jornada.

Per a més informació tel. 974304025  i a la web

https://torreciudad.org/events/32a-jornada-mariana-de-la-familia/

Comunicació Montalegre

Per cada embaràs “in vitro” es perden 14 embrions, 14 persones humanes

Crònica enviada per Daniel Arasa, periodista

El professor Venancio Carrión, llicenciat en Filosofia, màster en bioètica i expert en el camp de fecunditat humana, va pronunciar a Montalegre la conferència del mes de maig del 2024 sota el títol “Els reptes de la bioètica davant la infertilitat”. En la presentació del ponent, el president de la Plataforma per la Família, Daniel Arasa, va explicar que Venancio Carrión i la seva dona, Jordina, feia anys que eren de matrimoni sense que arribessin fills.

Van recórrer a la Naprotecnologia, una tècnica que respecta la dignitat de la persona des del primer moment, i que han tingut dos fills. Des de fa anys es dediquen a ajudar matrimonis amb problemes d’infertilitat o esterilitat. Ja han arribat a centenars de matrimonis.

Carrión va explicar que les darreres estadístiques sobre població ens alerten sobre la manca de naixements per aconseguir el relleu generacional i la primera maternitat de la mitjana de les dones s’aproxima als 40 anys. És a dir, precisament quan biològicament comença a ser menys probable assolir embaràs.

D’altra banda, les tècniques de reproducció, especialment la fecundació in vitro, es presenten com a solució per aconseguir ser pares “en qualsevol moment”. Les tècniques de reproducció se centren a aconseguir el fill desitjat sense arribar a diagnòstics complets. Poques vegades, va dir Carrión, s’informa adequadament del procés, dels efectes de la medicació i que perquè s’assoleixi un embaràs normalment es perden 14 embrions (persones humanes) pel camí. Va emfatitzar que l’embrió és una persona humana.

Davant la infertilitat, la bioètica té el repte d’informar adequadament, d’ajudar a veure la infertilitat com una situació, a prioritzar el camí mèdic que sempre cerca assolir un diagnòstic per restaurar la salut. En aquest sentit, la infertilitat no és una malaltia, és un símptoma.

Va afegir que la preocupació i respecte per les persones es deu també al pacient més petit, a l’embrió, no només a la mare i al pare, i va dir que “el lloc més adequat per rebre la vida humana és l’acte conjugal, aquest entorn de misteri, de sorpresa, de no saber si aquest cop arribarà. Dues persones que s’estimen i es predisposen que es pugui generar vida, però sempre envoltada d’un misteri que els supera. La vida humana arriba per sorpresa en aquest context i sempre ens remet a la llibertat personal. La persona és fi en si mateixa, no és objectiu o finalitat dels altres”. Va precisar que els fills no són dels pares, però arriben pel seu amor i obertura a la vida. Més endavant deixen el pare i la mare i recorren un camí que remet a una transcendència.

El ponent va manifestar que la joventut necessita conèixer que l’edat biològica ideal de la maternitat està més cap als 25 anys de la dona. Molt es pot fer, com a preparació remota, si la dona aprèn a reconèixer els signes i el significat del cicle menstrual. A més. això permetria guanyar en salut molt abans. “La societat ens porta a normalitzar que la menstruació fa mal i la medicina a pal·liar símptomes en lloc d’aprofundir i arribar a la causa del dolor”, va afegir.

Venancio Carrión i la seva dona dediquen la seva activitat en aquest camp a través de l’Associació Naprotec, on s’acompanya els matrimonis infèrtils i les dones amb desarreglaments al cicle per ajudar-los a afrontar aquestes situacions sense fer-se mal i fent un procés mèdic amb l’ajuda de la Medicina Restaurativa de la Fertilitat.

Comunicació Montalegre

Fe i raó en el Cristianisme i l’Islam

Crònica tramesa per Daniel Arasa, periodista.

Emili Boronat, professor de la Facultat d’Humanitats i Comunicació de la Universitat Abat Oliba CEU, va pronunciar a la Sala d’Actes de la Montalegre la conferència titulada Fe i Raó en el Cristianisme i l’Islam. Va abundar sobretot pel que fa a l’Islam.

A la presentació del ponent, Daniel Arasa, president de la Plataforma per la Família, va fer referència al desig de l’ésser humà de conèixer la veritat, en tots els aspectes. Molts coneixements deriven de l’observació i, en general, les fonts del coneixement són la raó i la fe. No hi ha contradicció entre elles perquè totes dues han estat creades per Déu i estan encaminades a la recerca de la veritat des de punts de vista diferents i complementaris. Va assenyalar que, sense la fe, la raó i la ciència no arriben a conèixer el sentit últim de moltes coses, mentre que la fe sense la raó pot portar al fanatisme.

El professor Boronat. Entre moltes altres idees, va exposar les següents:

Islam

Mahoma (que va morir l’any 632 de l’era cristiana) mai no va voler que es recollissin per escrit els seus ensenyaments. Això no es va fer fins al tercer successor, uns 30 anys més tard. Es va recórrer a set memorions (persones que recordaven molt d’aquests ensenyaments) i es va procedir a la destrucció de la resta d’aportacions.

L’Alcorà no és “revelat”, sinó literalment “descendit” del Cel. Segons alguna tradició islàmica això es va produir en bloc, en el que van anomenar “Nit del destí”.

No hi ha saviesa ni abans ni després de l’Alcorà. Aquest no és una creació de Mahoma, sinó una retransmissió material a través de l’arcàngel Gabriel.

L’Alcorà no s’interpreta sinó que es considera naturalesa divina. No és interpretable ni es pot revisar en funció del reconeixement d’èpoques històriques. Interpretar-ho de la manera que sigui és profanar el que és diví, és blasfèmia. Per això no hi ha cap revisió crítica.

La revelació alcorànica és dogma fonamental.

A l’Islam hi ha una profunda compenetració de components polítics, socials i morals.

L’Islam és una religió molt normativa. No ho practiquen tant com a vida privada, sinó com a ritual que dóna sentit de pertinença. Hi ha un sincronisme col·lectiu molt decisiu, com es pot veure (per exemple) a la celebració de Ramadà o al pelegrinatge a la Meca.

Per a l’Islam no existeix un ordre natural, sinó que allò natural és ser musulmà.

Per a l’Islam hi ha fe a Al·là i als seus ensenyaments, els quals cal acceptar amb submissió. No espai per a la raó.

 

Cristianisme

Al Cristianisme la revelació es fa a través de la història i té la seva plena culminació en Crist.

Déu (en el Cristianisme) inspira, revela, però deixa llibertat.

Déu (en el Cristianisme) és amor, i l’home és davant de l’abisme de la llibertat. Pot rebutjar-lo.

En el Cristianisme hi ha una relació entre allò natural i allò sobrenatural.

Actuar contra la raó va contra el voler de Déu, com va dir el papa Benet XVI en el discurs de Ratisbona.

Grècia va ensenyar a pensar, i Israel va tenir fe sense aportar una filosofia, però totes dues van servir per al Cristianisme.

 

Punt de trobada

El professor Emili Boronat considera que hi ha una diferència diametral entre les dues religions, i només hi pot haver punt de trobada si es parla de la naturalesa humana, veure quin lloc ocupa l’ésser humà al món ia la misericòrdia de Déu. Parlar-ne deixant clares quines són les posicions.

Per contra, Boronat va rebutjar el multiculturalisme, per considerar que l’únic que fa que es vagi renunciant a uns aspectes i altres, fins i tot fonamentals. “I ja es veu on han caigut les societats occidentals. Una mostra d’això és la recent aprovació de l’avortament com a dret pel Parlament europeu”, va afirmar, alhora que va posar en evidència que per a molts musulmans és escandalosa la manera de viure de gran part de la població d’Occident, que consideren una veritable depravació.

Comunicació Montalegre

 

Amb goig celebrem el Tridu Pasqual de Resurrecció

En aquesta Vuitena de Pasqua fem memòria del goig rebut al Tridu Pasqual de Resurrecció viscut la setmana santa del 2024. L’Església de Santa Maria de Montalegre els tres dies s’ha omplert de fidels, que amb recolliment, pietat i silenci han participat activament a les tres celebracions.

La solemnitat del Sopar del Senyor

El dia 28 de març de 2024 va ser el Dijous Sant. Per aquesta tarda els cànons de l’Església Catòlica tenen establerta una sola celebració, l’anomenada El Sopar del Senyor. A la celebració Eucarística es fa el memorial de la institució de dos sagraments, el de l’Eucaristia i el del sagrament de l’Ordre Sacerdotal. A més, Jesucrist institueix un manament nou, el de la Caritat. Per tant, les vestidures dels sacerdots són blanques. Això no obstant, sent el goig molt gran, l’Evangeli segons sant Joan ens situa en les paraules, gestos, diàlegs, ocorreguts al Sopar del Senyor, esdeveniments previs a la traïció de Judes, a la qual segueixen els fets de la Passió del nostre Senyor Jesucrist.

A l’homilia, Mn. Lluís Tusquellas, ens va dir que Dijous Sant és un dels dies més grans de l’any. Avui, resant amb Jesús, Ell es farà present a la nostra vida ja que instituirà l’Eucaristia. Amb aquestes paraules que diem a la Consagració de la missa, Jesús ens regala el seu cos i la seva sang. A l’Eucaristia ens podem unir a Jesús. No podem rebutjar la vinguda del Senyor. És l’acció més gran i transcendent, la nostra unió amb la sang i el cos del Senyor ens transporta a una altra realitat. Déu t’estima perquè ets tu, Déu ens estima cadascú. Tal com ets t’estima a tu amb la teva intimitat. Avui és la revelació, Déu es fa com a aparença de cosa i vol saber de tu i del teu interior. Direm sí al Senyor.

Al Dijous Sant, el Senyor dóna aquest poder als deixebles: Feu això en memòria meva, deslligats dels lligams de la terra. Alhora, avui és el dia de l’Amor fratern, cosa que fa feliç els altres, tothom. En rentar els peus als seus deixebles els diu Jesús que només estima qui sap servir. Germans, demanem la gràcia per poder participar a l’Eucaristia amb un cor sensible capaç de servir.

Va seguir la santa missa fins al final, però amb la particularitat de portar el Senyor en processó pel passadís central del temple fins al sagrari de la Capella del Santíssim, precedit de la creu processional, grans canelobres, laics i els sacerdots celebrants, tot això acompanyat del cant Pange Lingua, gloriosi, Corporis mysterium que cantem tots els fidels, dirigits per la soprano Rosa Parellada.

El Monument de la capella lluïa especialment pels arranjaments florals i de branques aromàtiques, la lluentor del sagrari, l’encens fumejant i l’amor dels assistents que es transmetia amb fe i recolliment. Un cop tancat el sagrari, el rector es va posar al coll la clau per guardar-la i protegir-la fins a la Vetlla Pasqual.

Les creus es cobreixen, ha mort el Senyor

L’endemà, al matí del Divendres Sant es va resar el Via Crucis. A la tarda, novament a les 17h. nombrosos fidels van acudir a Montalegre abillats de color fosc, per respecte als fets que s’havien de viure, al memorial de la Crucifixió i mort de Nostre Senyor Jesucrist. La Capella del Santíssim estava sense il·luminació. El Senyor havia mort per nosaltres. El celebrant que presidia l’Ofici va explicar que tenia tres parts: La litúrgia de la Paraula, en què es va llegir la Passió de Nostre Senyor segons sant Joan; l’Adoració a la Creu i finalment la Comunió, que era a la Reserva des del dia anterior, ja que al Divendres Sant no es realitza la consagració.

A l’homilia, Mn. Manel Mallol ens va dir que havíem seguit el relat de La Passió, no només avui mateix sinó també al Diumenge de Rams i al Via Crucis d’aquest matí. La vivim amb fe, i amb el coneixement històric de que els fets van ser així. Podem preguntar-nos qui és l’altre protagonista, a més de Jesús santa Maria? els apòstols? sant Joan que va estar al peu de la Creu amb Maria i altres dones? No. Som cadascun de nosaltres l’altre protagonista amb Jesús. En llegir l’Evangeli i meditar-ho no ho hem de fer com una cosa que ha passat, sinó llegir l’Evangeli com si estigués succeint ara mateix. Sense tu, sense mi tampoc no hi hauria hagut La Passió, ja que Jesús mor per salvar-nos.

Fomentem la lectura de la Passió vivint-la, així estarem a cada trobada amb Jesús i les persones que surten al pas en la pujada al calvari, com el Cireneu, la Verònica, les santes dones, deixant els nostres pesos i els nostres càrrecs. Pensem en els detalls que li van brindar, portar la creu, assecar la sang i la suor, així també nosaltres podrem fer obres de caritat. Per ressuscitar hem de morir primer, per a la conversió cal morir a moltes coses, ja que ningú ressuscita sense haver mort abans, és a dir, es tracta de morir un mateix amb l’esperança de la resurrecció.

 L’adoració a la Creu

La processó de la Creu es va iniciar al fons de la nau, darrere caminaven els celebrants i els laics portant els canelobres encesos. Arribats a l’altar s’inicià l’adoració. A continuació, els fidels amb pausa i recolliment, van anar apropant-se per besar-la, per fer una reverència o una genuflexió, alhora dues laiques van recollir les almoines que els adoradors anaven dipositant.

Després rebem la comunió.

L’endemà, dissabte, va ser el Dia del Silenci, totes les esglésies catòliques es mantenen tancades fins a la celebració de la Vetlla Pasqual.

Lumen Chisti, Deo Gratias

Al capvespre es va iniciar la Vetlla Pasqual, avançant-nos als fets que es produirien al tercer dia, és a dir, a l’alba de diumenge. L’Església de Santa Maria de Montalegre va quedar a les fosques, al fons de la nau es calava el foc amb què s’il·luminarien el Ciri Pasqual i totes les espelmes dels fidels assistents, s’iniciava així una celebració llarga, però els presents ho sabíem.

Mentre s’encenien les espelmes, la processó del Ciri va iniciar la marxa des del foc encensat a l’altar major. Els cants es repetien Lumen Chisti, Deo Gratias. El rector va llegir completament el Pregó Pasqual. A continuació, es va anunciar la Litúrgia de la Paraula, consistent en set textos de l’Antic Testament (extractes del Gènesi, de l’Èxode, i dels profetes Isaïes, Baruc i Ezequiel) amb els salms corresponents, tres dels quals van ser cantats, i set oracions després dels salms. Tot seguit, es va llegir un fragment de l’epístola de sant Pau als romans i l’Evangeli segons sant Marc.

El rector, Mn. Xavier Argelich, a la seva homilia va dir que el Pregó i les lectures de l’Antic Testament ens expliquen la història de la salvació la qual s’ha complert al Nou Testament. Repetint Lumen Chisti, Deo Gratias ens obrim pas cap a la llum de la Resurrecció, com aquelles santes dones es van obrir pas i van veure Jesús ressuscitat, Salomé, Maria Magdalena, Maria de Santiago. Sant Pau ens diu que caminem cap a una nova vida i ara la comencem. Deixem-nos renovar pel Senyor.

Aquestes dones es troben a un home vestit de blanc i els explica la Novetat. Que sigui Novetat també per a nosaltres perquè ens renovi interiorment renovant novament la nostra fe. Serem anunciadors de Crist, provoquem la revolució de l’amor de la família, amb aquest anunci en tornaran molts a Crist, estimem el Fill de Maria.

Va ser una nit santa plena de signes el foc, el ciri, la Llum i la Paraula. La renovació de les promeses baptismals, l’aspersió de l’aigua beneïda i el fum de l’encens van embolcallar tots els presents i ens  sentirem pletòrics i preparats per renovar la nostra fe.

 

Detalls de les celebracions

Tots els serveis litúrgics de les celebracions van ser realitzats per nombrosos laics i laiques de Montalegre: portadors de canelobres, creus processionals, espelmes, l’aigua beneïda i les safates de comunió; totes les lectures de textos molt diversos i salms; escolans i altres serveis de l’altar; recollides de les almoines; l’encesa del foc a la Vetlla Pasqual; el cobriment de la Creu al Divendres Sant; i especialment la soprano i l’organista, que amb els seus cants i músiques no van cessar d’ajudar les nostres ànimes i l’ànim per elevar-los al cel.

S’agraeix a tots ells la seva inestimable col·laboració, ja que sense ells no s’hauria pogut celebrar tal com es va fer.

D’altra banda, han concelebrat de quatre a cinc sacerdots a cada celebració, un altre prevere va fer de mestre de cerimònies, i dos més confessant sempre, de la Prelatura de l’Opus Dei.

El conjunt de tot això ens ha produït un gran goig, que serà durador gràcies a Déu!

Isabel Hernández Esteban

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.